Dissabte sense aldarulls i una història de Floquet de Neu

Blocus va ser aigua de carabassa. El desplegament policial i les prevencions dels grans comerços van propiciar un dissabte estrany al centre de Barcelona. Poc públic, policia a peu i un cert ambient de canòdrom, decadent, de tardor, estrany.

Ni vàndals (autors del saqueig de Roma l'any 455) ni sueus i alans. Les hordes juvenils no van fer acte de presència. Les detencions prèvies, algunes amb presó sense fiança, i els advertiments administratius sobre les conseqüències de lliurar-se als saquejos van resultar altament dissuasius.

Els missatges de mà dura no van caure en sac foradat. Els adolescents airats del dissabte passat van donar pas als adolescents atordits d'ahir. Alguns, no gaires, van acudir a la cita i es van trobar amb eficients agents de l'autoritat disposats a fer la seva feina. Així no hi ha qui vandalitzi res.

En resum. Tarda de pèrdues per al comerç i exhibició d'autoritat de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Quan volen, poden.

Hi ha més notícies. Avui es compleixen seixanta anys de l'arribada de Floquet de Neu al Zoo de Barcelona, però l'Ajuntament s'ha negat a celebrar l'efemèride perquè a la vista d'avui allò va ser una animalada en el marc d'un espoli colonial.

Per parts. "Un desplegament policial sense precedents dissuadeix els vàndals de la convocatòria de Blocus al centre de Barcelona", destaca La Vanguardia.

La informació és de Mayka Navarro. Del seu text: "Mai sabrem què va ser el que realment va funcionar i va evitar que ahir no cremés ni mig contenidor. Si els filtres policials activats des de les tres de la tarda als accessos a la capital des de l'àrea metropolitana de Barcelona o els reiterats missatges i advertiments llançats durant tota la setmana des de les institucions per avisar els seguidors del fenomen Blocus que no es permetria que es repetís la violència de la setmana anterior, quan desenes de comerços van ser saquejats i es van viure escenes d'una enorme violència".

"És possible que tot sumés i ajudés a que el centre de la capital catalana visqués segurament el seu Halloween més desangelat, en què només alguns atrevits, o més aviat irresponsables, es van arriscar a acostar-se amb passamuntanyes, vestits de negre i amb les motxilles carregades d'utensilis de dubtosa utilitat".

"“Perdoni, que no m'ha tornat el passamuntanyes”. Amb una desimboltura tremenda, un jove de l'Hospitalet de Llobregat va intentar que els mossos li tornessin el passamuntanyes que acabaven d'incautar-li i que portava a la motxilla. La perplexitat dels policies va provocar algunes rialles i un sonor: “Tira cap a casa i que no et tornem a veure per aquí, fes el favor”. Com aquest, uns quants".

Línies després, Navarro explica que "des de les tres de la tarda, els metros i autobusos que conduïen de l'àrea metropolitana al centre es van omplir de policies que van realitzar els primers filtres. Les hores avançaven i, cap a les quatre, els principals comerços van començar a baixar les persianes. No va ser suficient amb la protecció que durant les últimes hores havien instal·lat als aparadors, coberts amb panells de fusta. La gran majoria va preferir no arriscar-se i tancar".

"No només això. Les principals marques de luxe del passeig de Gràcia van buidar l'interior dels seus establiments, per si de cas. Els poquíssims que van mantenir les persianes aixecades van reforçar amb seguretat privada l'exterior. Les caixes amb prou feines van registrar vendes perquè, d'alguna manera, molta gent va evitar acostar-se al centre".

La crònica conclou així: "A partir de les deu de la nit, des del Cecor es van donar instruccions per anar reduint el dispositiu. Els primers a abandonar de manera esglaonada el centre de Barcelona van ser els agents de la Brigada Mòbil, que van anar alliberant unitats, tot i que bona part dels policies de paisà van romandre als carrers per continuar amb les identificacions. Blocus té noves convocatòries per aquest diumenge a Barcelona i altres ciutats catalanes".

Més històries. L'activitat política ha decaigut des de l'accident ferroviari d'Urda. Els polítics, tan donats a omplir d'actes els caps de setmana per parlar de conciliació i habitatge, han donat descans a mitjans i ciutadans.

La tragèdia de l'alta velocitat centra l'atenció, però hi ha altres notícies. "Els mossos de la fuga de Puigdemont reclamen l'arxivament perquè l'ordre de detenció no tenia 'cobertura legal'", assenyala La Razón.

En el sumari s'explica que "La defensa de dos dels tres agents processats argumenta que el líder de Junts 'havia d'estar emparat per l'amnistia' a l'agost de 2024".

El cas està a punt de decaure. La jutgessa va mostrar certes reticències a seguir amb l'assumpte però una decisió col·legiada de l'Audiència de Barcelona la va obligar a continuar amb una causa que ara sí que sembla definitivament abocada a l'arxivament.

Escriu Ricardo Coarasa: "Dos dels tres mossos processats per la segona fuga de Carles Puigdemont el 8 d'agost de 2024 a Barcelona han recollit el guant llançat per la instructora de la causa, que va obrir la porta a un possible arxivament després de quedar sense efecte l'ordre de detenció contra el líder independentista, i ja han instat la magistrada a donar carpetada a la causa".

"En un escrit al qual ha tingut accés La Razón, la defensa de Xavier Manso i David Goicoechea –a qui la Fiscalia imputa una omissió del deure de perseguir delictes i les acusacions populars, Vox i Hazte Oír, a més, un altre d'encobriment– sosté que no es pot castigar penalment uns agents «per no haver practicat una detenció que el mateix ordenament considera avui mancada de fonament»".

"De continuar endavant amb el procediment, adverteix, es lesionaria el principi de legalitat penal i es propiciaria «una despesa pública indeguda fruit d'una persecució penal que manca de qualsevol fonament legal»".

"Però els lletrats Isabel Elbal i Gonzalo Boye discrepen de la titular del Jutjat d'Instrucció número 24 de Barcelona, que va plantejar l'arxivament davant una possible pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la causa un cop el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha deixat sense efecte l'ordre de detenció contra Puigdemont impel·lit pel Tribunal Constitucional (TC), que va desmuntar la interpretació del tribunal superior per negar-se a amnistiar el delicte de malversació".

"Segons posen de manifest, optar per aquesta via implica assumir una premissa «inexacta i gravosa» per als agents: que el 8 d'agost de 2024 «existia un delicte la rellevància del qual hauria decaigut després» (en quedar sense efecte aquesta ordre de detenció)".

"Per als advocats dels dos mossos –l'altre, Jordi Rodrigo, ha canviat recentment de defensa– atès que la Llei d'Amnistia portava en aquelles dates gairebé dos mesos en vigor (va ser aprovada al juny de 2024) i que aquesta implica deixar sense efecte les mesures cautelars, no existia legalment cap mandat judicial que obligués a detenir el líder independentista. L'ordre de detenció, diuen, «subsistia en aparença, però la seva cobertura legal havia quedat desplaçada per la Llei d'Amnistia»".

"Aquell 8 d'agost, recalquen els lletrats, «la conducta que se'ls atribueix no era constitutiva de delicte», perquè la responsabilitat penal de Puigdemont pel delicte de malversació, «únic que sostenia l'ordre nacional de detenció» (després que el Govern de Pedro Sánchez derogés el delicte de sedició pel qual també estava processat) «havia quedat extingida»".

"Segons posen de relleu, les recents decisions del Tribunal Suprem arran de la sentència del Constitucional (rectificant la seva interpretació de la malversació que sustentava la negativa a amnistiar-lo) «reconeixen una situació jurídica que ja existia aleshores»".

I: "En definitiva, sosté que aquesta ordre de detenció «la inexecució de la qual se'ls retreu no havia d'estar en vigor el 8 d'agost de 2024», quan Puigdemont va reaparèixer a Barcelona amb motiu de la investidura de Salvador Illa com a president".

Economia. L'habitatge, aquest gran problema fa dues setmanes i del qual ja ningú parla mentre es desmunta el campament de la Puerta del Sol. Titular d'El País: "Les compres d'habitatges per part d'estrangers cauen en plena fugida de grans inversors de Catalunya".

En el sumari s'explica que "Els notaris detecten la primera baixada d'adquisicions per part de ciutadans forans des de 2023, però els preus continuen pujant".

La informació és de Lluís Pellicer: "Les compravendes d'habitatges per part d'estrangers van baixar a Catalunya un 9% durant el primer semestre de 2026 respecte al mateix període de l'any passat, segons l'Observatori Notarial de Catalunya. La caiguda, la primera que es produeix des de 2023, coincideix amb la fugida de grans fons d'inversió del mercat immobiliari català que ha admès el mateix Executiu de Salvador Illa. Malgrat aquesta baixada en les compres, els preus van continuar pujant i van encadenar deu semestres consecutius de pujades".

"La crisi de l'habitatge es plasma en un mercat de lloguer molt tensionat i una oferta de compravenda el preu de la qual no fa sinó pujar: fins al mes de juny, el preu dels pisos va créixer un 7% respecte a 2025, fins a arribar als 2.480 euros el metre quadrat, d'acord amb les dades dels notaris".

"Davant d'aquesta situació, la Generalitat ha imposat topalls en els preus dels lloguers a les zones amb més demanda, almenys fins que hi hagi un parc d'habitatge públic que els pugui moderar. I alhora, ha anat desplaçant part de la demanda de lloguer cap a la compravenda mitjançant crèdits de l'Institut Català de Finances (ICF) i dificultant l'accés dels grans fons al mercat residencial català".

"La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va explicar recentment que diversos fons han acudit al seu departament per informar-la de la seva intenció de vendre els seus immobles i abandonar Catalunya i va admetre que es tracta d'una marxa perseguida per les seves polítiques. De fet, el Govern s'ha fet càrrec de 1.100 habitatges d'Inmocaixa i 742 de Divarian i estudia què fer amb 400 que deixarà Backstone".

"Davant d'aquesta fugida, Paneque va fer una crida als ciutadans a utilitzar els instruments desplegats per l'Executiu català per fer-se amb aquests immobles que deixen per la normativa sobre lloguers o les futures limitacions a la compra especulativa, que el PSC continua negociant amb els Comuns".

Línies després Pellicer escriu que "les dades dels notaris indiquen que al voltant del 90% dels compradors són particulars, mentre que prop del 10% són empreses. En total, els notaris van donar llum verda a 55.446 compravendes durant aquest període, el 6,6% menys que en el mateix període de l'any passat. El 18,5% de les adquisicions (al voltant de 10.000), a més, les van protagonitzar estrangers. És mig punt menys que en el mateix període de l'any passat, quan els notaris van advertir “un pic històric”".

I: "Tanmateix, cal diferenciar entre els residents i els que no viuen a Espanya. Entre els que sí tenen el seu domicili a Catalunya destaquen els originaris del Marroc (11,6%), Itàlia (11,3%) i França (8,2%). Entre els que no viuen a la comunitat de manera habitual predominen de forma aclaparadora els francesos (42,4%). Els segueixen els alemanys (10,6%) i els belgues (6,9%). Aquesta composició s'ha mantingut estable durant els últims tres anys, segons els notaris".

Societat. Una barreja de manca de memòria, complexos occidentals i pensament florit és al darrere del fet que avui no se celebri una efemèride molt substantiva per a la Ciutat Comtal. "L'arribada del goril·la albí Floquet de Neu a Barcelona fa 60 anys: de l'icona pop al rerefons de l''espoli colonial'", manifesta un titular d'El Periódico.

En el sumari s'indica que "L'ajuntament opta per no commemorar l'efemèride mentre l'Observatori de la Vida Quotidiana prepara una conferència, una mostra i el documental ‘Goril·la blanc’".

La història és de Toni Sust i comença així: "A l'octubre de 1966, en una zona boscosa de Nkó, a la part continental de Guinea Equatorial, aleshores colònia espanyola, un grup de caçadors que volia acabar amb els danys que els goril·les causaven als seus cultius va procedir al que era una pràctica habitual per aconseguir-ho: matar grups sencers de primats. Benito Mañé, un dels caçadors, va descobrir entre els goril·les als quals acabava de disparar una petita cria agafada a la seva mare morta que presentava una característica mai vista: era blanca".

"Mañé la va conservar uns dies i després la va vendre per 15.000 pessetes de l'època a Jordi Sabater Pi, naturalista establert en aquells anys a Guinea, que dirigia Ikunde, un centre de l'Ajuntament de Barcelona des d'on s'enviava al Zoo de Barcelona, i a altres zoos europeus, animals capturats al país africà".

"El goril·la orfe es va convertir en el primer i únic goril·la albí conegut. Tot i que sempre hi ha precisions a tenir en compte. Diu Manolo Velasco, conservador de primats del Zoo de Barcelona, que va conviure 13 anys amb Floquet, que després de la seva mort es va saber que no era totalment albí, i destaca que de ser-ho hauria tingut els ulls vermells i no blaus".

"A l'octubre de 1966, el petit goril·la blanc estava en molt mal estat i d'entrada no semblava segur que sobrevisqués. Sabater Pi es va convertir per sempre en l'home que havia descobert Floquet, cosa que no va ser cap benedicció per a ell: va deixar en segon pla la seva carrera científica, que els experts han considerat sempre molt meritòria i digna d'haver estat més reconeguda del que va ser".

"L'animal va rebre primer el nom de Nfumu Ngui, goril·la blanc en la llengua fang. Només després es va convertir en Floquet de Neu. Quan la revista National Geographic, que li va dedicar una portada, el va anomenar així, en anglès, Snowflake, el 1967".

"L'1 de novembre de 1966 queda marcat com la data en què Floquet de Neu va arribar a Barcelona. Va ser traslladat en avió. Va passar els primers mesos al domicili de Román Luera, veterinari del Zoo de Barcelona, i la seva dona, Maria Gràcia, al carrer d'Urgell, abans de passar a viure al mateix Zoo, ja el 1967, després d'un conegut reportatge de presentació a l'alcalde emblemàtic del franquisme a Barcelona, José María de Porcioles".

"Aquest diumenge es compleixen 60 anys d'això i es dona un fet molt significatiu: l'Ajuntament de Barcelona ha decidit no programar cap acte per commemorar l'efemèride".

I: "Floquet, que es va convertir en un dels principals icones de Barcelona, juntament amb l'estàtua de Colom i la Sagrada Família, és ara un personatge relegat: saben els nens de la ciutat qui va ser? Com el consistori, gran part de la societat barcelonina sembla haver-lo oblidat, o preferir que no es remogui més aquesta part de la memòria de la ciutat".

Sust escriu també que "sí que hi ha a la ciutat gent molt interessada a recordar el 60è aniversari de l'arribada de Floquet. Són els integrants de l'Observatori de la Vida Quotidiana, “una organització que fa recerca de qüestions vinculades amb el passat colonial de Barcelona, Catalunya i Espanya”, explica l'antropòleg Andrés Antebi, que dirigeix el grup juntament amb l'historiador Pablo González. Una entitat que agrupa la recerca amb les arts visuals, i que vol portar el coneixement més enllà de l'acadèmia, de la universitat".

El reportatge acaba així: "Quan Floquet va morir, el 2003, el govern municipal de l'època va gestionar la situació amb clara incomoditat. Es va convocar un sepeli oficial amb enterrament de les seves cendres que va resultar ser una escenificació teatral. Només alguns òrgans havien estat incinerats. La majoria de les seves restes, com va explicar en detall aquest diari, sí que es van conservar. Reposen, en secret, en dues caixes de plàstic al soterrani d'unes dependències municipals".

I: "D'aquells dies es recorden els nervis d'alguns dels regidors del consistori, que van rebutjar amb vehemència conservar Floquet dissecat. Algú va destacar per arribar a protestar perquè els mitjans van treure fotos del primat blanc mort i no seves. Però aquesta és una altra història".

1 de novembre, dia mundial de l'Ecologia, el Veganisme i l'Acromegàlia.

Santoral: Tots Sants. Licini d'Anjou, Ròmul de Bourges, Pere del Barco, Marcel de París, Magne de Milà, Cesari de Terracina, Benigne de Dijon, Austremoni d'Alvèrnia, Audomar de Théouranne, Vigor de Bayeux, Maturí de Larchant, Cirènia màrtir i Severí de Tívoli.