Els nois de negre i mimos als expats

Dissabte de mambo al centre de Barcelona. Reproducció a escala dels aldarulls de França. La joventut sense futur es llança als saquejos. La revolució és devastar els comerços i endur-se'n el que es pugui. La Ciutat Comtal és l'escenari del videojoc Lyceés Indignés, una barreja surrealista dels videojocs Grand Theft Auto i Mortal Kombat.

L'esclat de violència s'ha cuinat a les xarxes socials. Segons la informació inicial, no hi ha cap organització juvenil política al darrere de les aldarulls i els disturbis. Només una mena de ràbia impotent i estèril més l'efecte d'imitació. A la moda de París, sempre França. Tots els nois i noies vestits de negre, com existencialistes.

Han passat més coses a Barcelona. Per exemple, el congrés d'expats que organitza l'Ajuntament de Barcelona o el primer míting de la parella política formada per Irene Montero i Gabriel Rufián. La capital de Catalunya va reflectir ahir bona part de les contradiccions del primer món. Els estrangers amb alt poder adquisitiu davant la frustrada joventut local. I la política formal de Rufián i Montero davant l'acció directa de qui molt probablement no anirà a votar el 29-N.

"Aldarulls, saquejos, crema de contenidors i destrosses al centre de Barcelona després d'una protesta juvenil violenta amb un centenar de detinguts", resumeix El Mundo en el seu titular.

El sumari destaca que "Grups de joves encaputxats s'enfronten als Mossos i provoquen destrosses en el mobiliari urbà en una concentració inspirada en les de França" i que "Un 25% de les detencions són de menors".

Escriu Cristina Rubio: "Importants aldarulls i un primer balanç d'un centenar de detinguts (un 25% menors d'edat) a Barcelona arran d'una protesta de joves antisistema convocada per aquest dissabte a través de xarxes socials i sense comunicar de forma oficial. El lloc escollit ha estat la plaça de Catalunya, on s'hi han acostat grups d'uns 500 joves, molts d'ells adolescents, encaputxats i vestits de negre".

"La concentració ha derivat en incidents, càrregues, crema de contenidors en 33 incendis, una desena d'agents ferits i saquejos de comerços propers (almenys 14). El Govern no descarta més detencions al llarg de les pròximes hores". Línies després Rubio recull la interpretació oficial: "«Som conscients que no ha estat una convocatòria ordinària defensant una causa o un dret, ha estat producte d'aquestes convocatòries que en aquests moments recorren Europa, especialment França, i que han impactat a la nostra ciutat», ha dit a última hora d'aquest dissabte l'alcalde Jaume Collboni en una compareixença al costat de la consellera d'Interior, Núria Parlon".

I: "Els incidents s'han agreujat al llarg de la tarda-nit i bandes disperses de manifestants, amb el rostre cobert, van cremar mobiliari urbà -contenidors, tanques, papereres, para-sols i cadires de terrasses i fins i tot van arrencar algun semàfor-, van continuar organitzant barricades, van destrossar motos i bicicletes, es van enfrontar a la policia i van aconseguir entrar en una quinzena de comerços de roba i electrònica on hi va haver saquejos. De fet, van trencar aparadors, diverses marquesines d'autobusos i van convertir el centre en un correcames amb destrosses i persecucions constants de la policia".

La informació del diari d'Unedisa també reflecteix la reacció de Salvador Illa: "El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha condemnat de forma "rotunda" els fets i l'Ajuntament es personarà judicialment com ha avançat Collboni. "Tindrà conseqüències per als majors d'edat i tindrà conseqüències per als progenitors dels menors d'edat", i el Consistori arribarà "fins al final" en responsabilitats judicials i patrimonials".

I: ""No hi ha cap causa que justifiqui la violència", ha insistit Illa. "Qui protesta exerceix un dret. Qui agredeix o destrossa, el vulnera", ha continuat per avisar que els aldarulls d'aquest dissabte "mereixen una condemna rotunda" i s'ha compromès a assegurar-se que "qui ho hagi fet, ho pagui"".

Una de les peces de La Vanguardia dedicades als incidents destaca el nihilisme dels emmascarats. "Joves dels aldarulls a Barcelona: “Ens avorríem a casa”", s'anomena la peça que signa Toni Ayala.

Del seu text: "Els comerços ja havien abaixat les persianes abans d'hora. Leroy Merlin, MediaMarkt, El Corte Inglés… Alguna cosa havia de passar. I, de fet, se sabia d'antuvi que passaria, perquè el dia abans havien retirat contenidors, com els del carrer Fontanella".

"Però no tots; hores després, en cremarien alguns al costat d'El Triangle, on aquells joves juganers, mòbil a la mà, van calar foc també a alguns tendals de terrasses de bars i restaurants, com el mític Zúrich (abans, punt de trobada de la joventut a Barcelona per a activitats molt més pacífiques: sens dubte, eren altres temps)".

"Grups de nois i noies, la immensa majoria menors d'edat, sobretot entre els 13 i els 16 anys, s'havien concentrat als voltants de la plaça de Catalunya. Els Mossos i la Urbana els perseguien de tant en tant. I ells i elles corrien, s'escapaven, reien i, sobretot, ho gravaven tot amb el mòbil".

"Anaven en grups d'amics i amigues, no gaire nombrosos, i la major part del temps se'ls veia capcots teclejant els seus mòbils. Semblava que allò ho estaven vivint més en un escenari digital que en ple centre de Barcelona. Era com si estiguessin en un videojoc. I és que, de fet, havien estat convocats per les xarxes socials".

"“La gent s'avorria a casa i ha vingut aquí, com a França”, explicaven tres joves al Portal de l’Àngel, abans que una trentena de nois passés corrent al seu costat, perseguits pels mossos. “No protestem per res, ja no hi ha res per protestar”, assegurava un d'ells, vestit tot de negre. Hi havia resignació al seu rostre. Res d'esperança. Només ganes de passar l'estona, desfogar-se".

"El xandall era la peça de roba que més es portava. Alguns anaven amb passamuntanyes i fins i tot amb guants, potser per no deixar empremtes. Tot molt de pel·lícula. Uns parlaven àrab; altres, francès; altres, castellà; altres, català... eren com una petita Torre de Babel de joves amb ganes de diversió, d'alguna cosa nova, d'alguna cosa temptadora, d'alguna cosa diferent que els tragués de la seva monotonia, segons es desprenia de les converses".

I mentre policies i adolescents jugaven al gat i la rata pel centre de la ciutat, els distingits residents estrangers anomenats "expats" es contaven els seus problemes en un esdeveniment organitzat per l'Ajuntament de la ciutat.

"A la trobada anual dels ‘expats’ de Barcelona: “Les grans ciutats tenen els problemes d'una superestrella”", s'anomena la peça dedicada per El País a l'esdeveniment.

"Els estrangers qualificats entenen el malestar que la seva presència genera en alguns barris: “Jo no sé si la cafeteria on vaig era abans un comerç local”", indica el sumari.

El text és de Clara Blanchar: "Va començar anomenant-se Expat Day, el 2014, s'ha celebrat cada any al Museu Marítim, després Barcelona International Community Day i ara Barcelona et dona la Benvinguda. Ho organitza l'Ajuntament i ja són 13 edicions d'una trobada que busca acompanyar i reunir la comunitat de treballadors internacionals qualificats".

Sí, pobres, se sap que, com que no saben què fer amb la seva vida, necessiten que l'Ajuntament els empari, protegeixi i els organitzi unes jornades de convivència.

Segueix Blanchar: "Hi ha informació, tallers o xerrades i 84 expositors de serveis públics (Barcelona activa, educació o per aprendre català) i empreses que fan gestions, per buscar pis, opcions per fer voluntariats, escoles internacionals o assegurances privades".

"Els estrangers qualificats són un 15% de la població major de 20 anys, a qui l'administració i el món econòmic s'esforcen a anomenar “talent internacional”. Però en llenguatge popular són els expats. Ara mateix, també un dels parallamps del malestar entre els barcelonins, per a qui són competència amb més poder adquisitiu a l'hora de buscar pis o els responsabilitzen de la gentrificació o la destrucció del comerç local".

"Aquest dissabte, durant la trobada, explicaven que són conscients de la seva situació privilegiada respecte als migrants que no van triar marxar dels seus països i comencen a ser-ho del recel per la seva presència a la ciutat. El col·lectiu aplaudeix que Barcelona és segura, encara a l'abast de les seves butxaques, amb bon clima o que es pot arribar caminant a tot arreu. Però com els veïns de sempre, comencen a queixar-se dels preus de l'habitatge i que zones com Gràcia o el Poblenou estan impossibles".

"Les grans ciutats tenen els problemes d'una superestrella de Hollywood, pel seu èxit. Barcelona és tan agradable, tot està a l'abast, és realment la ciutat dels 15 minuts i vol venir tanta gent, que acaba creant-se la tensió entre el local i el de fora”, reflexionava Patricio Reyes, xilè i investigador des de fa vuit anys al Barcelona Supercomputing Center, on treballen 1.500 de 60 nacionalitats".

"És un dels “ambaixadors” designats per l'Ajuntament per difondre l'esdeveniment en el seu entorn. El seu camp d'estudi són precisament les ciutats i d'aquí, deia, la seva “major sensibilitat” davant fenòmens com la gentrificació. Reyes reflexionava que el malestar pel col·lectiu és “entendible, perquè genera certs moviments, com l'augment del preu de l'habitatge, que afecta tothom, o la pèrdua del català”".

"Els presents admetien que “a Barcelona es pot viure en anglès”. “Podem, encara que no hauríem”, precisaba Amber Jackson, nord-americana i també ambaixadora i “enamorada de Barcelona”. Parla poc espanyol perquè la seva feina consisteix justament a relacionar-se amb la comunitat expat".

"Està llançant una aplicació, Penya, per la traducció a “grup” en català, i que ofereix tot el que a ella li va costar una feinada trobar i un estranger pot necessitar “en començar de zero a Barcelona”: “Professionals com advocats, feina, informació sobre impostos, habitatge, educació i qüestions familiars, oci, locals o compres”".

"Sobre la reputació dels expats, Jackson s'excusava amb un exemple: “Jo no sé si la cafeteria on vaig era abans un comerç local”. I afirmava també que l'encariment de la ciutat els afecta: els salaris dels estrangers qualificats solen ser superiors als dels locals, però “el cost de viure aquí ha pujat” constatava i lamentava que els impostos per a un autònom són superiors als que es paguen als Estats Units".

I: "En el cas de l'habitatge, la nord-americana destacava que el preu comença a ser “molt frustrant, complicat i preocupant”. Una opinió que compartia la Lídia, del Brasil, que va arribar fa dos anys amb la seva parella i ara que ha tingut una filla es plantegen canviar de pis: del Raval a un barri menys dens i amb més parcs".

Vaja, doncs si els expats es queixen dels preus de l'habitatge potser l'Ajuntament farà alguna cosa al respecte.

Blanchar conclou així el reportatge: "Al Barcelona International Community Day hi assisteixen uns 5.000 visitants a l'any, apuntava el gerent de Promoció Econòmica de l'Ajuntament, Miquel Rodríguez. La cita va néixer “quan Barcelona va començar a ser veritablement global i en detectar la necessitat d'acompanyar i integrar el talent internacional”".

Molt bé. I al talent local, que li donin o que se'n vagi a l'estranger, a algun lloc on el cost de la vida sigui raonable si és que el troben.

Una mostra del contrast entre les vides còmodes dels estrangers amb possibles i el maltractament del país als seus ciutadans es troba a El Confidencial. "Ningú vol traslladar-se a viure a Barcelona: un concurs deixa 404 places sense cobrir a la Seguretat Social", assenyala el citat mitjà.

Al subtítol es diu que "El Govern central pensa tancar l'oficina de Ripoll, que dóna servei a 26.000 ciutadans, per manca de personal que la pugui atendre".

Escriu Antonio Fernández: "Catalunya no és una destinació atractiva per als treballadors i funcionaris de la resta d'Espanya. Hi ha qui fins i tot prefereix perdre plaça abans que desplaçar-s'hi. Tant és així que, en l'últim macroconcurs de trasllats de la Seguretat Social, que es va celebrar a mitjans d'aquest mes d'octubre, van quedar vacants 404 places d'aquest organisme només a la demarcació de Catalunya".

"L'assumpte no seria tan greu si no fos perquè la plantilla total a la regió és d'uns 2.200 empleats, el que significa que gairebé la cinquena part de les vacants no estan cobertes. I això fa que l'atenció al públic i la qualitat del servei se'n ressentin".

"Demanar cita a les oficines de la Seguretat Social a Catalunya és una odissea amb un final impredictible. “Igual pots aconseguir la cita a dos mesos vista que poden enviar-te a Puigcerdà quan tu vius a Barcelona, a 170 quilòmetres de distància”, explica a ElConfidencial Rafael Sánchez, portaveu del sindicat CSIF".

"Aquest diari ha pogut comprovar que ciutadans de Barcelona han estat citats a Puigcerdà, Igualada o l'Hospitalet de Llobregat a setmanes vista, perquè no hi ha prou personal que pugui atendre la demanda a la capital".

"Què passa amb Catalunya? Doncs que no és una destinació atractiva. Viure en aquesta comunitat és molt car, tant per l'allotjament com per la manutenció, fins al punt que opositors que han aprovat i que són destinats aquí renuncien i prefereixen perdre la plaça abans que desplaçar-s'hi. “Si has de pagar 800 o 1.000 euros per una habitació i has de viure, un sou d'un administratiu, que és de 1.200 o 1.300 euros, no arriba".

"Per això, molts opositors aproven l'examen i no s'incorporen. Els és més rendible quedar-se on són i esperar a un altre any a veure si els toca una altra destinació”, explica Sánchez".

"El dèficit de personal es dóna també en altres organismes: la Direcció General de Trànsit (DGT) o el SEPE són òrgans que estan sota mínims. El mateix passa amb el personal administratiu per a la confecció del DNI, encara que en aquest cas la manca de personal administratiu es supleix amb personal policial, que tira endavant la feina que haurien de fer els treballadors del ministeri".

"En el cas de la Seguretat Social, la cosa s'agreuja perquè, a més de tenir aquestes vacants, ha perdut treballadors en l'últim concurs de trasllats: 771 cessaments davant 694 noves incorporacions. És a dir, ha perdut 77 efectius. “A Catalunya també existeix un altre factor: la competència de les administracions locals i l'autonòmica, que atreuen la majoria dels opositors locals”, explica el portaveu del CSIF".

"Els organismes de l'Estat que depenen de concursos estatals s'alimenten majoritàriament d'opositors de tot Espanya. D'aquesta manera, el treballador que s'incorpora al lloc de treball es troba amb un nivell de vida sensiblement més alt que en altres comunitats i sense arrelament familiar, per la qual cosa, tan aviat com pot, demana el trasllat i se'n va".

"I això sense comptar que, en la majoria de les circumstàncies, les altres administracions paguen millor als seus funcionaris que l'estatal. Es produeix, doncs, la tempesta perfecta perquè l'Administració estatal catalana sigui percebuda amb desgrat per part dels funcionaris de la resta del país".

I: "“Nosaltres fa anys que demanem un complement d'equiparació amb la resta d'administracions. El més lògic és un complement de territorialitat, similar al que ja tenen territoris com Ceuta, Melilla, Balears o Canàries”, assenyala Sánchez".

Doncs res, que les administracions públiques continuïn buscant pis als expats, que es preocupin per les seves necessitats, que els acullin amb afecte, els organitzin el cap de setmana, etcètera, etcètera.

Com que estem en precampanya, els mitjans també recullen entrevistes amb els principals candidats. A El País, Pedro Sánchez adverteix que un govern PP i Vox suposaria retrocedir cinquanta anys. A La Vanguardia Santiago Abascal diu que "defenso la identitat catalana, amenaçada pel califat".

A La Razón i a l'Abc l'entrevistat és l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. Per als primers declara que "a Sánchez li interessa reforçar Vox per debilitar el PP", consigna que repeteix Cayetana Álvarez de Toledo, número dos de Núñez Feijóo, a El Mundo. Quant a l'Albiol i l'Abc, el polític dóna la benvinguda "a qui ve a aportar" i tanca la porta als que "creen problemes".

25 d'octubre, dia mundial de l'Espina Bífida i la Hidrocefàlia, dels Síndromes Mielodisplàstics (SMD), de les Persones de Talla Baixa, de l'Òpera, del Karate i de la Pasta. Dia internacional de la Pell de Papallona i de l'Artista. Dia Europeu de la Justícia i dia del Canvi d'Hora a Europa.

Santoral: Bernat Calbó de Vic, Fructuós i Engràcia de Segòvia, Valentí de Sevilla, Crispí i Crispinià de Soissons, Crisanto i Dària de Roma, Frontó de Périgueux, Miniat de Florència, Maur de Pécs, Gaudenci de Brescia i Hilari de Javols.