Junqueras s'engrandeix i Lluís Puig torna

El Tribunal Suprem s'ha rendit. O com li agrada dir a Carles Puigdemont, "ha capitulat". No hi haurà més prejudicials davant la justícia europea ni altres maniobres dilatòries. Els magistrats assumeixen la doctrina del Tribunal Constitucional. La malversació també és amnistiable. Fins aquí ha arribat la resposta judicial a la secessió.

Els quatre primers beneficiaris plens de la llei orgànica són Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, aguerrits, agosarats i xerraires membres del Govern de la rebel·lió que van posar la societat catalana al límit de l'enfrontament físic.

Llunys de qualsevol forma de penediment, els agraciats es feliciten per la seva "victòria", renoven els seus vots per la república catalana i es regodeixen en la nova situació. Són homes i dones sense antecedents. Nets de pols i palla. Ja poden tornar a ocupar càrrecs públics. Un detall tècnic. Seguien als seus llocs per delegació.

Nou anys després del simulacre de referèndum i de la proclamació de la república al parlament autonòmic, els líders del Procés han tornat a la casella de sortida. Privilegis de la política i conseqüències de l'aritmètica parlamentària.

En pocs àmbits de la vida existeix el comodí de la segona oportunitat. Per exemple, a ningú se li ha retornat el pis del qual va ser desnonat. Però Oriol Junqueras o Jordi Turull no són com aquell ningú. Ells formen part d'una altra classe. Es podria dir fins i tot que d'una altra espècie. Tenen un altre fur i gaudeixen de grans prebendes encara que vagin pels racons plorant com ploraneres.

"El Suprem amnistia la malversació a Junqueras i tres exconsellers amb fortes crítiques al Constitucional", destaca El País.

En el sumari s'indica que "El tribunal superior retreu la “innecessària grandiloqüència” de la sentència redactada per Conde-Pumpido i considera “invasiva” la decisió del tribunal de garanties".

El text és de Reyes Rincón: "El Tribunal Suprem ha aplicat aquest dimarts l'amnistia a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i als exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. Dues setmanes després que el Tribunal Constitucional establís que la Sala Penal havia d'atorgar la mesura de gràcia al delicte de malversació que va atribuir als exdirigents independentistes, el Suprem ha complert aquest mandat i ha amnistiat els quatre antics membres del Govern als quals va jutjar i condemnar per aquest delicte el 2019".

"L'amnistia deixa sense efecte la pena d'inhabilitació que encara pesava sobre ells, de manera que els quatre podrien ja presentar-se a les pròximes eleccions o ocupar un càrrec públic. En l'auto en què exposa la seva decisió, el Suprem llença al Constitucional un retret insòlit, per extens i contundent. “La seva innecessària grandiloqüència revela el desig d'adornar un raonament invasiu de l'àmbit jurisdiccional que correspon al Tribunal Suprem”, recalquen els jutges".

"La decisió de la Sala Penal posa fi a una causa oberta fa nou anys que va implicar l'empresonament preventiu dels principals encausats, entre ells els quatre ara amnistiats, cosa que, en ple desafiament secessionista, va acabar sent clau per neutralitzar políticament i jurídicament la cúpula independentista".

"Des de llavors, el procés ha viscut tota mena d'avatars, des d'un judici retransmès en directe que va acabar amb condemnes de fins a 13 anys de presó, reformes penals per derogar el principal delicte que se'ls atribuïa (sedició), indults i, finalment, una amnistia completa que el Suprem ha frenat fins que el Constitucional l'ha obligat a aplicar-la".

"Junqueras, Romeva, Bassa i Turull seguien tenint una condemna que els inhabilitava fins als anys 2030 (Romeva i Turull) i 2031 (Junqueras i Bassa). La mesura de gràcia acordada ara implica l'oblit de tots els delictes que se'ls van atribuir, cosa que, a més de deixar sense efecte la pena d'inhabilitació, suposa l'esborrat dels antecedents penals".

"El Suprem ha acordat a més posar en coneixement del Ministeri de Justícia l'auto d'aquest dimarts perquè elimini també els antecedents penals dels exconsellers Joaquim Forn, Meritxell Borràs i Josep Rull i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que no van ser condemnats per malversació i, després de la reforma legal que va eliminar el delicte de sedició, només estaven condemnats per desobediència i ja van ser amnistiats".

"La mesura no afecta encara l'expresident Carles Puigdemont i els seus exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, a qui el magistrat Pablo Llarena va aixecar aquest dilluns de manera definitiva les ordres de detenció i ingrés a presó que els impedien tornar a Espanya sense risc de ser detinguts".

"Però la seva amnistia definitiva trigarà uns dies més perquè la decisió de Llarena és recurrible. Un cop els recursos -si n'hi ha- es resolguin, el pas definitiu d'aplicar l'amnistia a Puigdemont, Puig i Comín correspon al tribunal que va jutjar, condemnar i ara ha amnistiat la resta de líders independentistes als quals s'atribuïa malversació".

"Dels set magistrats que van jutjar el procés, actualment només tres estan en actiu: Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta i Antonio del Moral. Ells han subscrit l'auto d'aquest dimarts, en què declaren extingida la responsabilitat penal de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa en assumir la doctrina acordada el passat 6 d'octubre pel Constitucional sobre la concessió de l'amnistia a aquest delicte".

"Però com ja va fer Llarena aquest dilluns, el tribunal dirigeix forts retrets al Constitucional, que va atribuir al Suprem una “dràstica contradicció”, distanciament del “sentit comú” i de la “lògica” de la finalitat de la llei d'amnistia i l'absència d'un elemental “nexe de coherència”".

"Els magistrats del tribunal superior tornen el cop i censuren que el Constitucional ha enriquit la seva decisió amb consideracions “absolutament innecessàries per al suport del que s'ha resolt”. “L'escorça d'aquests vocables, la seva innecessària grandiloqüència revela el desig d'adornar un raonament invasiu de l'àmbit jurisdiccional que correspon al Tribunal Suprem amb expressions destinades a camuflar la intensitat de la ingerència”, afegeix l'auto, del qual ha estat ponent l'expresident de la Sala Penal, Manuel Marchena".

Paràgrafs després, Rincón recorda una altra polèmica decisió del Tribunal Constitucional sobre el cas dels ERE d'Andalusia i subratlla que "no és habitual que una resolució del Suprem ni de cap altre tribunal contingui crítiques tan expresses i directes a les resolucions d'un altre, encara que, en aquest cas, no es tracti d'un òrgan jurisdiccional sinó del tribunal de garanties".

"Però dins del Suprem, especialment a la Sala Penal, molts magistrats censuren des de fa anys que el Constitucional s'hagi convertit en una mena d'última instància judicial que corregeix decisions del Suprem que no comparteix la majoria progressista, com va passar amb la condemna per malversació a l'expresident andalús José Antonio Griñán i altres ex alts càrrecs de la Junta o ha passat ara amb l'amnistia als líders del procés"".

La reacció més vistosa per part de l'independentisme va ser l'homenatge del personal d'ERC al seu líder suprem al pati de la seu del partit republicà. Però en comptes de canapès i copes de cava, la colla va treure a passejar les banderes estelades. Una performance.

"Junqueras reivindica la lluita independentista després de l'amnistia: 'Ens tenen molta por, i fan bé'", anota El Nacional.

Del text d'Arnau Ruiz: ""És un dia de victòria, de celebració després de nou anys de repressió!", ha afirmat Junqueras, que ha denunciat el caràcter injust de les conseqüències judicials del procés independentista. El president d'ERC ha posat l'accent en l'impacte personal de la inhabilitació, que fins ara li impedia exercir com a professor universitari".

""Avui hi ha dos nens a Catalunya que recuperen un pare en condicions de fer la seva feina com a professor d'universitat", ha expressat. Junqueras ha considerat que aquesta situació evidencia la duresa d'una repressió que ha qualificat de brutal i innecessària. També ha assegurat que l'actuació de l'Estat responia a la por cap a l'independentisme: "Ens han tingut i ens tenen molta por. I fan bé de tenir-nos-en"".

"El líder republicà ha acusat l'Estat espanyol de menysprear la democràcia i ha recordat que la repressió també ha afectat diverses generacions de la seva família, entre elles la seva mare, la seva àvia i dos dels seus besavis".

"Junqueras ha sostingut que un Estat que necessita actuar reiteradament amb aquesta duresa contra una societat és un Estat fallit. Davant la nova situació judicial, ha defensat que la política torna al seu terreny i deixa enrere la judicialització. En aquest sentit, ha renovat el compromís d'ERC amb la construcció de majories democràtiques, polítiques i socials que permetin posar totes les eines i els recursos a les mans del poble de Catalunya".

Pel que fa a Junts, la principal notícia és que "Lluís Puig torna aquest dimecres a Catalunya i assistirà dijous al ple del Parlament", segons un titular de La Vanguardia.

El text és d'Iñaki Pardo Torregrosa: "L'exconseller Lluís Puig tornarà aquest dimecres a Catalunya. Serà el primer dels tres dirigents del procés que segueixen a l'estranger en tornar a casa i ho farà després que el jutge instructor del procés ja hagi deixat sense efecte de manera definitiva l'ordre de detenció que pesava sobre ell, l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín".

"El primer que farà serà anar a la seva ciutat, a Terrassa, i aquesta mateixa setmana podrà trepitjar el Parlament de Catalunya. Aquest dimarts ha començat un ple que conclourà dijous, quan està previst que ell hi assisteixi".

"Puig va assenyalar fa uns dies que cadascú tenia els seus temps i que no eren els mateixos els seus i els de Comín, que dijous anirà a Madrid per completar els tràmits al Congrés i poder ser eurodiputat, que els de Puigdemont, que té previst tornar després de les eleccions del 29-N".

"Així mateix, Puig va afirmar que tenia moltes ganes d'anar al Parlament de Catalunya, on no ha pogut entrar des que és diputat. Es va estrenar el 2018 i abans de la seva breu etapa com a conseller de Cultura (només va durar quatre mesos) havia estat director general al Govern amb Artur Mas i amb Puigdemont a la mateixa conselleria, des del 2011 fins al 2017. Aquesta és la seva tercera legislatura com a diputat, encara que no va poder completar la primera i va presentar la seva renúncia poc després perquè hi hagués majoria sobiranista. “Tinc moltes ganes de complir amb aquest mandat democràtic”, va exposar fa uns dies en una entrevista".

"Fins ara Puig participava per mitjans telemàtics a les sessions de la Cambra catalana, a les quals s'ha connectat quan li tocava intervenir a la comissió de Cultura, per exemple. Puigdemont, en canvi, no ho fa".

I: "En principi, Puig té previst anar a la Cambra catalana dijous, i s'ha preparat una petita recepció, com també la van tenir en el seu dia la ja exsecretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, i l'exdiputat Ruben Wagensberg, que era membre de la Mesa en l'anterior legislatura. El més probable és que el rebi el president, Josep Rull, juntament amb membres de la Mesa al despatx d'audiències".

Més notícies. "El president Salvador Illa es reuneix amb el ministre Óscar Puente aquest dijous amb el traspàs pendent de la R1 i el balanç de Rodalies per tancar", avança El Periódico.

La peça ve signada per Cristina Buesa: "Ha estat un any especialment convuls a Rodalies. L'accident de Gelida va deixar al descobert una xarxa mancada de manteniment i els anuncis d'inversió amb el pla de Rodalies 2026-2030 no han suposat encara una millora en el servei ferroviari. Les inclemències meteorològiques i les protestes sindicals tampoc han ajudat".

"El 2026 es tancarà, a més, sense els avenços previstos en el traspàs de Rodalies, concretament de la R1, que ha de ser el laboratori de la resta de línies. El Govern aspira a salvar aquesta transferència abans de les eleccions generals del 29-N, pel que pugui passar, i, aquest dijous, el mateix president Salvador Illa ho farà saber al ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, amb qui es reunirà al Palau de la Generalitat. Serà la segona vegada en un any".

"La consellera de Territori i Sostenibilitat, Sílvia Paneque, ha assegurat aquest dimarts que el traspàs de la R1 "formarà part de la conversa" però ha preferit evitar ultimàtums. No obstant això, ha puntualitzat: "La feina per part del Govern està feta". Amb això es referia a la "valoració d'actius", és a dir, a la quantificació econòmica de tot el que inclou aquesta línia, no només en infraestructura o estacions sinó també en el que cal invertir per posar-la a punt".

"En el cas d'aquest traçat pel Maresme, amb el canvi climàtic accelerant la degradació del litoral, els costos augmenten. La quantitat econòmica del que s'hauria de pagar cada any a la Generalitat un cop assumida la R1 ha suposat un altre debat".

I: "Paneque ha apostat a la roda de premsa posterior al Consell Executiu perquè el decret del traspàs de la R1 vagi al darrer Consell de Ministres d'aquest mes o al de principis de novembre. Des del ministeri prefereixen no aventurar dates, a l'espera de la trobada entre Puente i Illa. Tanmateix, després de la llum verda del Govern encara faltarà la convocatòria d'una Comissió Bilateral d'Infraestructures Govern-Generalitat i d'una altra Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals (CMAEF) que validin el traspàs".

Canvi de terç. Crònica criminal. "Detinguts a Barcelona i Tarragona dos presumptes gihadistes 'en un sever procés de radicalització'", assenyala El Mundo.

Escriu Cristina Rubio: "Nou operatiu contra el terrorisme a Catalunya: la Policia Nacional ha detingut a Barcelona i Tarragona dos presumptes gihadistes simpatitzants de l'organització terrorista Daesh immersos en un "sever procés de radicalització"".

"En concret, han estat arrestats per un delicte d'adoctrinament i capacitació terrorista. Els detinguts accedien de manera sistemàtica i reiterada a repositoris webs gihadistes i consumien abundant contingut vinculat al Daesh".

"Fruit de la cooperació internacional amb l'FBI, els agents especialitzats en Informació van ser alertats sobre la presència a la província de Tarragona d'un individu afí als postulats de l'Estat Islàmic amb una intensa activitat de radicalització".

I: "Arran de la investigació oberta, van descobrir que el principal sospitós accedia de manera sistemàtica a plataformes i diferents repositoris webs amb contingut gihadista radical. Això sí, l'investigat extremava, tant física com virtualment, les mesures de seguretat per no ser detectat per la Policia".

21 d'octubre, dia mundial de l'Estalvi d'Energia, de l'Enginyeria Clínica, de la Dignitat i de l'Ètica. Dia internacional de la Reconstrucció Mamària i dels Pronoms. Dia de Retorn al Futur.

Santoral: Úrsula i companyes màrtirs, Mare Laura de Santa Caterina de Siena, Hilarió anacoreta, Bertold de Parma, Joan Thwing de Bridlington, Cilina de Laon, Malc monjo, Mauront de Marsella, Pere Yu Tae-ch'l, Severí de Bordeus, Vendelí de Trèveris i Viator de Lió.