Puigdemont vindrà de passeig i el Bloc Papallona

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont no assumirà la cap de l'oposició al Parlament en el seu retorn a Espanya. El encara veí de Waterloo ja prepara les maletes i dissenya en el seu cap quin serà el seu paper en el pla polític i institucional.

L'home mostra una certa moral de victòria tot i els nou anys de fugida, la pèrdua de pes electoral de Junts i l'impuls de Sílvia Orriols i la seva Aliança Catalana, partit que darrere la façana ultra amaga una mena de nova Convergència.

Puigdemont creia que podria dirigir el seu partit a distància, que el progrés digital li facilitaria el control de la situació, el coneixement de la realitat i el seguiment de la política. S'ha demostrat que amb això no n'hi ha prou, que les reunions telemàtiques no aporten el pols de trepitjar el terreny. Tampoc l'ha ajudat que cada dirigent del seu partit li expliqués una història o la seva pròpia història.

"Hauran d'acabar signant la rendició", arriba a dir en l'entrevista amb Jordi Basté a La 2Cat, la nova TV3 de Junts. No és que no demani perdó per haver conduït la societat catalana al límit de la fallida i l'enfrontament físic. És que segueix en mode octubre del 17 i en la seva particular manera d'entendre el que va passar resulta que l'Estat està derrotat.

Probablement interpreta que la concessió de l'amnistia és una derrota del Govern.

A El Nacional és Vicenç Pagès qui resumeix l'espai televisiu. Del seu text: "En una entrevista al programa Pla Seqüència de La 2Cat, conduït per Jordi Basté, Puigdemont ha explicat que, un cop resolta la qüestió institucional, les seves primeres visites seran al cementiri per veure els seus pares i a casa seva, a Sant Julià de Ramis".

""Hauran d'acabar signant la rendició i el meu cap ha començat a adonar-se que el retorn ja s'ha de preparar", ha assegurat, advertint que no descarta que l'Estat espanyol continuï posant traves a l'aplicació de l'amnistia".

"En la conversa, en la qual ha repassat els nou anys d'exili, Puigdemont ha explicat que va arribar a assumir que potser no tornaria mai a Catalunya. "Estava disposat a quedar-me tota la vida aquí a canvi de protegir la institució i que no hi hagués la fotografia d'esposat en institucions espanyoles", ha afirmat".

"Segons ha relatat, quan va marxar era conscient que entrava en un terreny d'incertesa i que, si bé pensava que la presó podia ser una situació temporal, l'exili podia allargar-se indefinidament. Tot i això, considerava que aquesta situació era insostenible per a l'Estat espanyol".

Després de comentar que no va poder assistir a l'enterrament dels seus pares o que la seva esposa va haver de lidiar sola amb l'adolescència de les seves filles, Puigdemont torna a la política: "El dirigent de Junts ha revelat que, abans que els vots del seu partit fossin decisius al Congrés dels Diputats el 2023, un polític del PSOE, el nom del qual no ha revelat, el va visitar discretament en tres ocasions per oferir-li un tracte similar als indults".

"Puigdemont ha assegurat que va rebutjar la proposta perquè només acceptava una amnistia. "L'amnistia era la solució política, i si no estava disposat a quedar-me tota la vida", ha explicat. Segons el seu relat, el representant socialista li va respondre que de l'amnistia no se'n podia parlar".

Línies després, Pagès escriu que "Puigdemont també ha justificat per què no va assumir la figura de cap de l'oposició al Parlament de Catalunya. El president a l'exili ha defensat que no podia exercir aquest paper i que, institucionalment, no hauria estat adequat que ho fes després d'haver presidit la Generalitat".

""Qui ha estat president de la Generalitat no és correcte que després vagi a controlar qui vagi a ser el president", ha afirmat. En aquest sentit, ha reivindicat que vol conservar un determinat "comportament institucional"".

"Quant a la seva situació econòmica durant l'exili, ha assegurat que cobra un sou de diputat ras i que no percep dietes perquè no es desplaça, ni forma part de cap comissió parlamentària. També ha negat que la Casa de la República, situada a Waterloo, rebi finançament públic".

""La Casa de la República no la paga ni un euro públic, sinó que la paga la gent que ens ajuda des del primer dia i ho canalitzem a través d'una associació belga", ha explicat. Puigdemont ha detallat que la seguretat de l'edifici depèn de voluntaris que l'han acompanyat des de l'inici de l'exili i que s'organitzen en torns de dues persones. Segons ha afirmat, no han cobrat mai per aquesta tasca".

I: "També ha admès que hi ha hagut actes vandàlics i intents d'intimidació a la Casa de la República, però ha remarcat que són incomparables amb les mostres de suport que ha rebut. El líder de Junts ha assegurat que no ha passat mai por per la seva integritat física, tot i que manté una precaució especial en espais públics i aeroports".

Per evitar incidents, el líder de Junts manté la seva reclamació de guardaespatlles oficials, no voluntaris. "Puigdemont exigeix escorta per al seu proper retorn a Espanya i Marlaska en demora l'autorització", destaca un titular de Vozpópuli.

La informació és de José Sánchez: "Carles Puigdemont ja prepara el seu retorn a Espanya després que el Tribunal Suprem aixequés la seva ordre de detenció. L'expresident de la Generalitat vol comptar amb un servei d'escorta des del moment en què emprengui la seva ruta des de Waterloo (Bèlgica). De fet, l'entorn del líder de Junts ja s'ha posat en contacte amb els Mossos d'Esquadra i el cos autonòmic, depenent de la Generalitat de Catalunya, li ha traslladat la seva disposició a facilitar-li aquesta protecció, segons ha pogut saber Vozpópuli".

"Tanmateix, ha de ser el Ministeri de l'Interior de Fernando Grande-Marlaska qui autoritzi aquest servei d'escorta, ja que es desplegaria a l'estranger. Encara que el servei sigui disposat pels Mossos, qualsevol tipus de protecció policial a una autoritat espanyola a l'estranger ha de ser avalada per Interior".

"Malgrat l'imminent retorn de Puigdemont al nostre país, impulsat per la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d'amnistia, el departament dirigit per Grande-Marlaska encara no ha iniciat els tràmits per analitzar si autoritza la protecció policial que pretén sol·licitar el líder de Junts".

Línies després Sánchez comenta que "ja l'any 2018, després de la seva fugida a Waterloo en ple processament per rebel·lió, l'expresident català va reclamar un servei d'escortes dels Mossos d'Esquadra com el que gaudia a Catalunya. Finalment, Interior ho va rebutjar en considerar que la condició de pròfug de la justícia que ostentava en aquell moment era incompatible amb una protecció policial".

I: "L'any 2023, l'entorn de Puigdemont, concretament, el seu cap d'oficina, Josep Lluis Alay, va tornar a reclamar protecció policial per a l'expresident. Va adreçar una carta a l'aleshores conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, perquè enviés un equip de Mossos a Waterloo. En aquesta ocasió, tampoc se li va dotar d'escortes oficials".

Més notícies. Continua el sidral de l'esquerra a l'esquerra del PSOE. Ada Colau censura que ERC no vulgui ni asseure's a negociar una fusió electoral amb el Front Ampli mentre que la nova marca de Sumar tanteja candidatures conjuntes amb Podemos a Canàries i en algunes altres zones d'Espanya.

A El Confidencial reparen en el protagonisme que tindran Gabriel Rufián. "Rufián, primer tricandidat: a Catalunya per ERC, a la resta d'Espanya per Podemos i a Euskadi, Bildu", assenyala un titular del citat digital.

El text és de Marcos Lamelas: "El caòtic pols al voltant de la constitució del Front Ampli ha produït la paradoxa que Gabriel Rufián sigui el primer tricandidat de la democràcia espanyola: a Catalunya opta a l'escó per ERC, a la resta d'Espanya ho farà per Podemos i a Euskadi, on els republicans tenen una aliança per al Senat en aquestes generals, ho farà per Bildu. El poder mediàtic de Rufián dona per a això i més, mentre que Ada Colau l'acusa des del Front Ampli de ser el veritable sabotejador de la unitat de les esquerres".

"L'operació Rufián amb Podemos resulta inane des del punt de vista d'ERC. Només permet a Oriol Junqueras mantenir Rufián com el seu principal actiu electoral per a les generals. Però amb efectes exòtics, com la tricandidatura. A Catalunya, Podemos mai no ha estat rellevant en unes eleccions generals. En les últimes es van imposar els Comuns".

"Un diputat a la província de Barcelona costa 80.000 vots, però Podemos Catalunya no té 80.000 vots ni a tota la comunitat autònoma. Que Podemos no es presenti a Catalunya, de manera literal, resulta indiferent per a ERC. Si ERC millora un escó o es manté a les enquestes, no és per la idea de Rufián, sinó per la pròpia tendència general electoral dels republicans".

"Les contradiccions són molt evidents. ERC i Podemos ni tan sols han acordat què faran de cara a una votació d'investidura. Es tracta d'una operació de laboratori, sortida de l'Institut Sobiranies de Jaume Roures, i amb un fort component personal".

"Rufián manté una excel·lent relació amb Irene Montero. A Rufián li encanta llançar un salvavides a Montero en un moment en què Podemos pot desaparèixer. Montero ja té el seu flotador, encara que el preu ha estat exportar a Catalunya la guerra ancestral que mantenien a Madrid pablistes i errejonistes. Però la profunditat de l'operació no passa d'aquí".

"A l'aparell dels Comuns, tot el que ha passat aquests quinze dies s'ha viscut malament. Sobretot l'actuació de Colau, al marge del partit. Totes les crides de Colau a Rufián per recuperar la unitat de l'esquerra no són compartides pel partit, que a més volia el ministre Ernest Urtasun de número 1 per Barcelona, segons expliquen fonts d'aquesta formació d'esquerres".

"Com que Más Madrid ha vetat Colau a la capital d'Espanya, l'exalcaldessa anirà de número 1 per Barcelona i desplaça Urtasun al segon lloc".

I: "El risc implícit que els Comuns han detectat en les declaracions públiques de Colau és que tot el caos que suposen, amb la negativa reiterada d'ERC a nous moviments, només afavoreix el PSC i el PSOE: que donen una imatge de serietat i estabilitat, mentre que a la seva esquerra tot són batalles d'egos i propostes una mica absurdes".

Canvi de terç. Política lingüística. El Mundo publica un interessant reportatge sobre els procediments per controlar que els docents s'expressin en la llengua de Pompeu Fabra i renunciïn a la de Cervantes.

"Així s'expedienta professors a Catalunya per usar l'espanyol: 'Se li imputa impartir en castellà. La directora assisteix a una classe i ho constata'", s'intitula la peça que signa Víctor Mondelo.

El text comença així: "El nacionalisme català i la Generalitat defensen que a Catalunya no existeix persecució contra els professors per impartir les seves classes en castellà. La realitat, però, és que els docents que intenten esquivar la immersió lingüística són advertits per les direccions dels seus centres i per la inspecció educativa i que, fins i tot, arriben a ser expedientats".

"Així ho prova el document en què la direcció d'un centre públic depenent del Departament d'Educació obre un "procediment disciplinari" contra un docent perquè "imparteix les classes de la matèria de Filosofia de 1r i 2n de Batxillerat en llengua castellana". L'expedient també descriu entre els "fets que s'imputen" que "tot el material que proporciona a l'alumnat està en aquesta llengua [el castellà]"".

"Així mateix, l'expedient reconeix que les pròpies direccions dels centres irrompen a les classes dels professors per comprovar en quin idioma estan donant la classe i així poder incriminar-los. Entre les proves aportades a l'informe al qual ha tingut accés El Mundo, figura la "assistència de la directora a una part d'una classe del docent per constatar que imparteix la classe en castellà"".

"Consultat per aquest diari, el Departament d'Educació de la Generalitat admet l'obertura de l'expedient contra aquest docent al gener del present any i al·lega que "havia rebut moltes queixes per part de famílies perquè la seva classe s'havia de fer en català i ell la feia en castellà"".

""Això afectava els alumnes que prenien els apunts en castellà i després havien de fer la Selectivitat en català", adduïen les mateixes fonts. Tanmateix, qualsevol alumne de Catalunya pot exercir el seu dret a realitzar en castellà les proves d'accés a la universitat".

"Les mateixes fonts al·leguen que "si la programació del centre diu que aquella assignatura s'ha de realitzar en català, el professor no la pot donar en castellà". I cert és que la Generalitat supervisa ferriament els projectes lingüístics de les escoles perquè el català sigui l'única llengua vehicular i que en aquest idioma s'imparteixin totes les classes excepte la de llengua castellana".

""Em van advertir que, si no canviava, aniria a més i em podrien obrir un expedient i així va acabar passant", relata el docent afectat, que demana ocultar el seu nom per no ser assenyalat públicament, i que descriu el curs passat com "un suplici al qual no et pots acostumar"".

I: "El professor insisteix en "no tenir cap problema amb l'alumnat», però defensa el seu dret a impartir les seves classes en castellà per «estar treballant d'acord amb la llei i amb les múltiples sentències" que defensen l'ús de l'espanyol a les aules".

Vaja, un dissident que es creu que a Catalunya es compleixen les sentències judicials. Pobre criatura, així li va.

La crisi de l'habitatge. El millor que li pot passar avui dia a un llogater a Barcelona és que el seu pis el compri un fons voltor i estiguem en període electoral. Amb la que està caient hi ha altes probabilitats que l'Ajuntament acabi comprant l'immoble. Ja hi ha dos casos coneguts: Casa Orsola i bloc del carrer Llenguadoc a Sant Andreu.

I com que no n'hi ha dos sense tres, aquí hi ha la casa Papallona, al costat de la plaça de toros de l'Arena, els inquilins de la qual s'han declarat en vaga de pagament.

"Els veïns d'un edifici de Barcelona comprat per un fons comencen una vaga de lloguer: “Que se'n vagin ells”", resa un titular d'El País.

Al subtítol s'informa que "Quatre de les sis famílies del Bloc Papallona deixen de pagar i busquen pressionar la propietat i l'Ajuntament perquè adquireixi l'immoble"

Escriu Clara Blanchar: "La història és la de desenes d'edificis de Barcelona: fons o empreses d'inversió que els compren amb la idea d'anar fent fora els inquilins quan acaben els contractes vigents i convertir els pisos en colivings, lloguer d'habitacions, per guanyar més diners. Però aquesta vegada els veïns fan un pas contundent, volen “escalar el conflicte” i aquest dijous han anunciat una vaga de lloguer: deixaran de pagar la renda a finals d'aquest mes".

"Som al Bloc Papallona, un edifici catalogat pel mosaic modernista d'una papallona que té a la façana, en ple Eixample. Ho han anunciat de la mà del Sindicat Socialista d'Habitatge de Catalunya: “Volem fer de les nostres cases una trinxera. Han intentat fer-nos fora per fer un hotel encobert, volien que marxéssim: que se'n vagin ells”, ha afirmat Anna Olesti, veïna en vaga i representant del Sindicat".

"Quan l'empresa inversora New Amsterdam Developers (NAD) va comprar l'edifici el 2024, hi havia 12 inquilins. Ara en queden sis, i els dels altres sis van marxar en acabar els contractes i els pisos van ser reformats i fins i tot moblats, però no van arribar a convertir-se en lloguer d'habitacions, per les protestes dels veïns i l'atenció mediàtica que van aconseguir".

"La mateixa empresa és propietària d'altres edificis de Barcelona els inquilins dels quals s'han organitzat i els han plantat cara en barris com Ciutat Vella o Sarrià. El cas més conegut és el de Txema Escorsa al barri de Gràcia, l'intent de desnonament del qual va provocar una gran mobilització que en va impedir l'execució".

"De les sis famílies que queden al Bloc Papallona, quatre són les que començaran la vaga. Els objectius de la protesta són dos, explica Olesti: “Per una banda generar un problema econòmic més a NAD, que ja està perdent diners perquè no treu rendiment dels pisos que va reformar. I per altra, pressionar l'Ajuntament, a qui demanem que expropiï la finca, que la compri sense que l'empresa tingui beneficis”, afirma Olesti. Aquesta inquilina té 27 anys i comparteix pis. Però hi ha altres perfils com dues famílies amb fills escolaritzats al barri".

"Una d'elles és la de Corina Cost, que viu a la finca des de 2008 amb el seu marit i els seus dos fills adolescents: “Han nascut aquí”. En el cas d'aquesta inquilina, des que se li va acabar el contracte ha continuat ingressant els diners del lloguer i va tenir data de desnonament, però l'execució es va paralitzar".

"“Hem pagat religiosament, el meu marit era paleta i vam reformar el pis. Si em fessin fora perquè algú necessita el pis ho entendria però és per especular”, afirma i explica detalls com que va rebre un burofax per comunicar-li que canviarien el pany de la terrassa on estenia la roba, perquè viu a l'àtic i no hi ha cap altre espai. Cost assegura que està forta davant el desafiament de la vaga, i té un record “per a les altres famílies que van acabar marxant dels seus pisos”".

"El conflicte entre les famílies del Bloc Papallona i la propietat es remunta a 2024, quan els inquilins van començar a rebre notificacions sobre qui eren els seus nous propietaris. Actualment, quatre dels lloguers han vençut i l'empresa els ha portat als tribunals. En un cas, el de Marga, es va arribar a data de desnonament però es va paralitzar".

I: "Altres dos pisos tenen encara contractes vigents. Aquest diari ha demanat a l'empresa la seva versió en el conflicte i l'anunci de vaga, per ara sense resposta".

16 d'octubre, dia mundial de l'Alimentació, del Pa, de la Reanimació Cardiopulmonar, de l'Anestèsia i de la Columna Vertebral. Dia internacional de la Conscienciació sobre els Trastorns en el Desenvolupament del Llenguatge i del Cap.

Santoral: Margarida Maria d'Alacoque, Eduvigis, Gerard Majella, Rodolf de Gubbio, Vidal de Retz, Anastasi de Pamiers, Beltran de Comenge, Bonita de Brioude, Elifi de Toul, Gal d'Arbona, Longí soldat, Mumolnó de Noyon i Lulo de Hersfeld.