Rufián s'arronsa i es queda a ERC

La unitat de les esquerres, aquesta entelèquia. Nou fracàs a l'amanida de sigles, marques i plataformes. El Front Ampli és una calba pelada i pelada, a totes llums una exageració. A bones hores s'ha posat l'esquerra a l'esquerra del PSOE a repartir-se els llocs de sortida.

Alguns mitjans practiquen una exhibició d'ingenuitat, credulitat i lirisme en difondre amb notables detalls les negociacions dels referents d'aquests partits amb més càrrecs que militants. Vet aquí l'interès que suscita la senyora Ada Colau, que tant pot dir que no arriba a final de mes com clamar pels racons a favor d'una aliança impossible, la de Podemos, Sumar i ERC.

L'entreteniment amb l'esmentada i l'ínclit Gabriel Rufián, àlies el Desitjat, està més que garantit. Executen les seves deambulacions com si fossin pollastres sense cap, d'una manera abocada a la melangia més absoluta.

Sembla mentida que aquesta bona gent hagi estat capaç de vendre la bacallada d'un front popular i que gent suposadament assenyada, intel·ligent i pràctica els doni bola als mitjans com si es pogués prendre seriosament el que diuen Colau, Rufián, Maíllo, Urtasun i Bustinduy, entre d'altres.

La notícia del dia és que Rufián ha preferit més val dolent conegut que bo per conèixer i liderarà la candidatura d'ERC. I encara més notícia és que ERC estigui tan malament que admeti i permeti que Rufián sigui el seu cap de cartell després de menysprear, menystenir i ignorar el partit, les seves sigles, les seves bases i la seva direcció.

I tot per les enquestes que assenyalen que Rufián és un home molt valorat per les esquerres plurinacionals, el preferit del poble pla des d'Albacete a Ponferrada i de Múrcia a Santiago. És clar que també hi ha qui s'oposa a aquest relat demoscòpic el fet que abans que Rufián el millor valorat era Duran Lleida.

Així doncs, Rufián, aquest Rufián que va marejar la perdiu durant un any sencer proclamant als quatre vents les bondats de la unió de les esquerres per frenar l'extrema dreta, ara va i es conforma amb les llenties d'ERC. Quina decepció.

A la feina. "Rufián i Montero li fan un forat al Front Ampli d'Ada Colau abans de néixer", destaca un titular de El Confidencial.

Al sumari s'explica que "La candidatura de Rufián per al Congrés venia amb sorpresa: un pacte amb Podemos que trenca l'aïllament dels morats i els reforça de cara a la confluència d'esquerres".

Escriu Marcos Lamelas: "Gabriel Rufián i Irene Montero li han fet un forat al Front Ampli que lidera Ada Colau abans que aquesta coordinadora de forces d'esquerres ni tan sols neixi. ERC va designar candidat a Rufián per a les properes eleccions generals, però al mateix temps es va deixar entreveure que s'obria una via de col·laboració entre Podemos i els republicans".

"Podemos trencava així el seu aïllament i es reforçava davant les intencions del Front Ampli de reduir aquesta formació a un rol marginal, mentre que els qui es reparteixen el pastís són Más Madrid, IU i els comuns, principals organitzacions impulsores d'aquesta confluència".

"Ada Colau, com sempre, havia demostrat ser la més llesta de la classe. Per això la setmana passada va intentar que Gabriel Rufián s'afegís a la seva iniciativa, fins i tot en contra dels criteris de Más Madrid i la resta de formacions integrants d'aquest gran acord, que des d'ahir ja no és tan gran".

"Colau ha estat prou hàbil com per fer-se amb el lideratge del Front Ampli. Tanmateix, li manca força perquè la recolzin dins dels partits que busquen aquest paraigua electoral. Queda el suport que pugui donar Jaume Roures a través del think tank d'esquerres Institut Sobiranies, i que ara tindrà el cor partit, encara que en mitjans polítics de Barcelona s'aposta perquè recolzarà el tàndem Rufián-Montero".

Segueix Lamelas: "Encara es desconeix l'abast de l'acord entre ERC i Podemos, el qual ha estat la condició de Rufián per ser el candidat dels republicans. Es dóna per descomptat que Podemos renunciarà a concórrer a Catalunya i que donarà per bona la candidatura de Rufián".

"El poder de Podemos a Catalunya és un misteri. No concorre en solitari des de les europees de juny de 2024. Llavors van aconseguir 110.152 vots, un 4,6% dels sufragis emesos. Va ser una tercera part del que va aconseguir ERC, però van quedar per sobre de Comuns Sumar, que es va haver de conformar amb 102.815 vots".

"Llavors la candidata va ser Irene Montero, igual que en aquestes generals. Però alguns experts consultats consideren que aquesta extrapolació pot no servir i que en aquest moment Podemos Catalunya sigui només una formació marginal".

I: "L'acord que estan ultimant Podemos i ERC passa perquè Rufián faci campanya per Podemos fora de Catalunya i reforci així el rol d'Irene Montero. També hi hauria un esdeveniment conjunt a Catalunya, com el que ja va fer Rufián amb la candidata podemita a la capital catalana quan el passat mes d'abril van presentar el seu projecte per unir les esquerres espanyoles".

El resum ve a l'últim paràgraf: "La pilota queda ara en mans del Front Ampli. Els republicans han mogut fitxa: aliances amb Bildu pel Senat i amb Podemos per la campanya electoral, amb Rufián operant com a agent lliure per les Espanyes".

En el pla socialista tot és més ordenat i previsible, almenys en aparença. "Salvador Illa i el ministre Jordi Hereu demanen 'una mobilització com mai a Catalunya' perquè 'el gran patriota Pedro Sánchez' pugui governar després de les eleccions generals del 29-N", assegura El Mundo en un d'aquells titulars amb entradeta i sumari marca de la casa.

La informació és de Gerard Melgar: "Els socialistes catalans han arrencat la seva precampanya electoral amb una crida a "una mobilització com mai" dels ciutadans de la regió el 29-N. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, han vaticinat que "la força de Catalunya i de la seva gent serà decisiva" perquè el Govern segueixi presidit "per aquest gran socialista i gran patriota que es diu Pedro Sánchez"".

""El seu patriotisme és el dels ciutadans, no el de la bandereta fàcil", ha abundat Hereu, que serà proclamat cap de llista del PSC per Barcelona el proper divendres".

"En la seva intervenció al consell nacional del partit celebrat aquest diumenge, el ministre ha assenyalat que "quan Catalunya parla alt i clar, Espanya és progressista i guanyen els socialistes". Així mateix, Hereu ha enaltit els valors d'un PSC que, "representant la millor tradició del catalanisme", està "liderant el projecte de l'Espanya plural, forta i diversa"".

""Tenim l'equip, els valors, l'experiència, el projecte i el lideratge i la valentia de Sánchez, que és un gran president", ha reblat qui també va ser alcalde de Barcelona entre 2006 i 2011.

I: "Per la seva banda, Illa ha optat per un to més dur dirigit contra el PP, Vox i Junts per Catalunya: "Qui farà els sacrificis que ahir demanava Alberto Núñez Feijóo, la gent o les elits? Feijóo no mereix el suport de Catalunya". I, tot seguit, ha llançat un missatge d'advertència tant al president dels populars com al de Vox, Santiago Abascal: "A Catalunya se la respecta i ho fareu des de l'oposició"".

Com cada dilluns, La Vanguardia acull una anàlisi de l'estrateg Iván Redondo. La seva última entrega es titula així: "Orriols treballa per Abascal".

Del seu text: "Aliança Catalana (AC) no tindrà papereta el 29-N. Sílvia Orriols ho ha repetit des que Pedro Sánchez va anunciar l'avançament electoral: el seu partit no anirà al Congrés perquè no té sentit seure a les Corts d'un Estat del qual vol sortir. És una decisió coherent amb la seva identitat. Però no totes les decisions són estratègiques encara que ho semblin. I en política, el cos electoral que no es gestiona sempre es regala".

"Que Aliança no competeixi no vol dir que no es presenti a aquestes generals. De fet, és el punt cec que segueix sense veure's d'aquesta elecció: l'error d'Orriols ha estat sembrar perquè Abascal reculli la seva collita. I Vox ja està gràcies a això –i les poderoses transferències d'origen popular– per davant del PP a Catalunya i com a segon partit d'àmbit estatal després del PSC. Aquest procés no és un sorpasso sinó un reemplaçament".

"Amb Catalunya anticipant els moviments en la cursa del 29-N i les seves conseqüències per a Alberto Núñez Feijóo. I el Madrid DF sense veure-ho! El PSOE ja està a només un punt de ser primera força a les generals per aquest i altres motius. Feijóo no va ser president per 20.000 vots en quatre províncies de tres autonomies: les plurinacionals Euskadi, Navarra i Catalunya. El planeta català, bastiment institucional d'Espanya, acudint com sempre a la seva cita amb la història".

"En estratègia hi ha una regla que gairebé mai falla: l'espai que no ocupes, un altre l'ocupa per tu. I AC està ensenyant al seu elector a votar doble. Un elector que vota Orriols al Parlament i Abascal al Congrés aprèn una cosa perillosa per a Aliança, com acrediten aquests darrers 50 anys d'eleccions: que les dues paperetes són intercanviables".

"Avui el vot dual sembla un préstec. Però demà pot ser un hàbit. El mateix CEO i les enquestes de les generals que vindran ja quadren aquest vot dual: el 20% d'electors d'AC va a Vox. I sabeu què? Quan s'estén un hàbit electoral després és molt difícil de revertir. Cada cop que un votant d'Aliança creua a Vox, Abascal guanya alguna cosa més que un vot d'Orriols: guanya legitimitat dins d'aquest electorat".

Més històries. El País afirma que "Uns 60 polítics sobiranistes esperen la seva amnistia mentre arriba el sí definitiu a Puigdemont".

Al sumari, el minut i resultat de l'amnistia: "El perdó penal ja està reconegut per a 80 polítics i 189 activistes i manifestants, el 54% de tots els potencials beneficiaris".

El text ve signat per Dani Cordero: "Mentre que el president de Junts ho té gairebé resolt, juntament amb un grup d'onze possibles beneficiaris més, l'amnistia segueix sent encara una paret infranquejable per a altres 60 polítics i alts càrrecs de la Generalitat a qui o bé se'ls ha denegat o bé tenen causes en diferents tribunals, segons les darreres dades contrastades per la plataforma Alerta Solidària".

"El col·lectiu situa el reconeixement de l'amnistia en 80 representants de partits i 189 activistes i manifestants, el 54% de tots els possibles beneficiaris en aquestes dues categories".

"L'aplicació de la llei a Puigdemont depèn que el Suprem assumeixi la sentència del Constitucional que aquesta setmana ha aixecat el veto a que el delicte de prevaricació pugui ser amnistiat en una decisió que crea jurisprudència. Era l'últim obstacle que bloquejava la situació de bona part dels membres del Govern que va convocar el referèndum unilateral d'independència".

"De fet, el líder de Junts no està directament vinculat a la sentència del TS, que se centra en el cas de l'exconsellera Dolors Bassa i que sí té efectes directes sobre alguns dels seus excompanys de Consell Executiu: l'aleshores vicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva i Jordi Turull".

"Arran d'aquesta sentència, i conscient de la plena vinculació, el Suprem va aixecar l'ordre de detenció de Puigdemont i els seus veïns brussel·lesos Toni Comín i Lluís Puig i ara falta un últim pas, el de la concessió del perdó penal. En mans del Tribunal Suprem també està el futur de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell; els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn; i els expresidents d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez".

"Fonts d'Òmnium assenyalen que l'amnistia està sent una realitat per “la gran majoria de persones represaliades malgrat les resistències i els intents de dilatar-ne l'aplicació” i només quedaria “culminar-la”".

"De moment, segons els comptes d'Alerta Solidària, són 80 els polítics que han aconseguit beneficiar-se'n, mentre que a altres 26 se'ls ha denegat (situació recuperable després d'apel·lar) i en queden 51 pendents de resolucions en diferents instàncies: a més del Constitucional i el TS, també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)".

I: "També està pendent la resolució en la voluminosa causa del Tribunal de Comptes, amb 35 ex alts càrrecs de la Generalitat. Allà, el TJUE va respondre, després de ser consultat, que els diners gastats en el referèndum i en la promoció internacional del procés independentista no tenia efectes sobre els interessos financers europeus i podien ser amnistiats els encausats. Inicialment al setembre es va prendre la decisió de fer-ho, però s'ha obert un nou tràmit d'al·legacions, expliquen fonts d'Òmnium, que està alentint la decisió definitiva".

Canvi de terç. Televisió. "Fiasco de La 2 en català en el seu primer any: el canal de Junts només reviu amb la Roja", assenyala un titular de Vozpópuli.

Del text de Óscar Benítez: "A més del projecte idiomàtic —difícilment justificable, ja que TV3 ja comptava amb cinc operadors en català a la comunitat—, el projecte es va vendre amb la premissa de convertir els estudis de RTVE a Sant Cugat del Vallès, ciutat neoconvergent per antonomàsia, en un nou "hub audiovisual català". El que va suposar una oportunitat per als seus promotors, provinents de l'entorn de Junts i de l'orbe catalanista, per beneficiar econòmicament productores afins radicades a la comunitat".

"No en va, el pressupost de la primera temporada va ser de 8 milions d'euros, del qual es van nodrir companyies en mans de coneguts comunicadors 'indepes' com Toni Soler o Jordi Basté. L'operació va comptar amb les facilitats, a més, de la presència al Consell de RTVE del periodista sobiranista Mikimoto, nomenat a petició dels de Puigdemont. Un pressupost que, però, no s'ha traduït en èxits d'audiència. En els seus primers sis mesos d'emissió, els seus espais en català oscil·laven entre l'1 i el 2% de quota de pantalla".

"Cridant l'atenció, els programes que encara emet en castellà, com el veterà Saber y Ganar o Malas lenguas, són els únics que assoleixen quotes superiors —entre el 6 i el 7%, el primer; i al voltant del 5%, el segon—".

I: "És cert que, ara que es compleix un any, i la cadena anuncia els seus nous continguts, en els quals destaca la incorporació d'un altre presentador separatista, Toni Clapés, provinent de RAC1, els seus responsables presumeixen d'haver assolit el passat juliol un 4,5% de quota, el "millor dada de La 2 a Catalunya en 21 anys". De nou, la xifra resulta sagnant des de l'òptica identitària, ja que va ser deguda a les retransmissions del Mundial i va assolir el seu pic amb la Roja".

12 d'octubre, Festa Nacional i Dia de la Hispanitat, Dia de les escriptores a Espanya i Dia mundial de l'Artritis.

Santoral: Mare de Déu del Pilar, Carlo Acutis, Domnina d'Anazarbe, Fèlix IV papa, Hedist de Roma, Maximilià de Lorch, Opili de Piacenza, Rotobald de Pavia i Serafí de Monte Granario de Nicola.