Nogueras, el "partit del mig" i Colau, la preferida

Primer cap de setmana de precampanya. L'esquerra segueix donant voltes al seu propi melic, amb variades deambulacions i aproximacions als temes de la unitat, el lideratge i la conveniència, o no, d'ajuntar totes les sigles en una candidatura macedònia. Allò del Front de Judea i el Front Jueu.

Aliança Catalana crea tendència en no presentar-se a les eleccions generals. A l'altre extrem de l'arc polític, la direcció de la CUP ha pres la mateixa decisió. Succeeix que la sotmetran a votació entre la militància i aquí pot passar qualsevol cosa.

A diferència del que passa a ERC, a Junts repeteixen tots els diputats, Míriam Nogueras encapçala la llista de Puigdemont, l'absent. Al partit no hi ha debat sobre el seu gran gerro xinès, aquell "pongo" que ningú sap ubicar.

Puigdemont pot fer el que vulgui i en aquest moment sembla inclinat a contemplar la batalla electoral des de la distància. Es coneix que no vol convertir-se en un efecte per defecte.

Mentrestant, Nogueras en una entrevista que reproduïm més endavant intenta posicionar Junts com "el partit del mig". Recorda la cançó d'Estopa: "El del mig de Los Chichos se m'ha aparegut en somnis, m'ha dit que obri les portes i que obri també els balcons".

A El País reparen en els dubtes del veí de Waterloo. "El dilema de Puigdemont sobre el seu retorn: entre l'expectativa de bomba electoral i la por al fracàs", destaca el diari esmentat.

A l'entradeta, la paradoxa: "Junts evita les presses pel viatge de tornada després d'haver explotat en totes les campanyes anteriors la seva condició d'inferioritat per no poder tenir el líder present".

Del text de Marc Rovira: "Les anades i vingudes en relació amb la reaparició de Puigdemont dibuixen la cruïlla que afronta l'expresident: un retorn ràpid per contentar el seu partit i vitaminar-lo en plena campanya electoral o demorar el trasllat de Waterloo per esquivar el risc que comporta una tornada amb efectes innocus".

"Junts per Catalunya ha afrontat nou conteses electorals, comptant municipals, autonòmiques, europees i generals, des que el seu líder va marxar d'Espanya el 2017 per evitar ser detingut. L'eslògan electoral ha anat variant en cada lluita, però en totes elles el partit ha repetit el lament d'estar condicionat per tenir el seu màxim referent “a l'exili”".

"Junts, i especialment el secretari general del partit Jordi Turull, ha reiterat que buscar vots sense la presència física de Puigdemont implica competir “amb una mà lligada a l'esquena”. Fins i tot, a les catalanes de fa dos anys, Junts va concentrar tota la seva campanya al sud de França perquè el seu cap pogués fer mítings sense interrupcions policials i durant dues setmanes es van fletar desenes d'autocars per mobilitzar els votants potencials".

"El PSC va acabar guanyant aquelles eleccions, amb una diferència de set escons i gairebé 200.000 vots sobre Junts, i Salvador Illa es va fer amb la presidència. A les últimes generals, el juliol de 2023, Junts també va quedar per darrere en nombre de vots. En aquest cas, va ser superat per PSC, Sumar-Comuns, PP i ERC".

"Junts està passant per un sotrac, segons reflecteixen les enquestes d'intenció de vot, però els portaveus habituals del partit fa mesos que insisteixen que el retorn de Puigdemont té capacitat per revertir l'anèmia".

"Tanmateix, la jugada no està exempta de riscos, perquè patir un nou entrebanc electoral amb el líder ja a casa, i participant activament dels actes de campanya, implicaria un fort revés per a un argumentari edificat sobre la teoria que tot el bo estava per venir. L'expresident català, en una compareixença des de Waterloo, va intentar desvincular el seu retorn de les imminents eleccions: “No tornarem al servei del nostre partit, sinó del nostre país”, va dir".

"Turull, que fa tot just deu dies qualificava d'“anomalia” que Puigdemont segueixi a Waterloo dos anys i mig després d'haver-se aprovat la llei d'amnistia, va trepitjar el fre tan aviat com, dimarts, el Tribunal Constitucional va desbloquejar l'arxivament judicial: “Respectarem en la forma i en el fons, el que ell vulgui proposar”, va respondre, en al·lusió al disseny dels plans de tornada".

"L'advocat Gonzalo Boye difon que “no seria sensat” retornar sense tenir, paper en mà, la seguretat que el Tribunal Suprem ha arxivat completament l'expedient judicial de Puigdemont".

I: "El ministre de la Presidència Félix Bolaños ha assegurat que Puigdemont, igual que els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, té llum verda per tornar a Catalunya. “Pot tornar en qualsevol moment, si decideix no tornar és la seva decisió personal”. Comín, la relació del qual amb Puigdemont és distant, ha reconegut “urgència” per tornar a Espanya, un gest que li permetrà formalitzar el tràmit legal per poder ocupar el seu escó com a eurodiputat".

Al partit de Puigdemont hi ha una gran confiança en el rendiment de Nogueras. Tanta confiança que gairebé es dóna per descomptat que a més de candidata al Congrés també ho serà al Parlament quan toqui. Tot depèn de Puigdemont, però comença a calar la impressió que l'expresident no està per a gaires trotes.

Nogueras, doncs, és el gran referent. Aquest diumenge a més encapçala la portada de El Nacional, que li dedica una àmplia entrevista.

"Míriam Nogueras: 'No investirem un govern d'extrema esquerra, ni d'extrema dreta, PP-Vox'", s'intitula la peça.

Les preguntes són de Vicenç Pagès:

P: Es dóna per fet que el president Puigdemont tornarà després de les eleccions amb l'objectiu que torni més aviat com a president d'un país. Participarà el president en la seva campanya?

R: Sobre el president Puigdemont, parla ell mateix. Tot allò que ell decideixi fer i com ho faci, no només ens tindrà al costat, sinó que sempre ens ha tingut. Per tant, respecte absolut a la decisió que ell prengui, quan torna i en com col·laborarà. El president sempre hi ha estat. Tot el treball que nosaltres hem fet a Madrid, amb els nostres set diputats, ha estat coordinat amb el president Puigdemont.

P: Els set vots de Junts van investir Sánchez, mentre que els 7 vots de Junts van provocar la convocatòria d'eleccions. Estan satisfets?

R: El fet que la veu de Catalunya i dels catalans sigui forta i determinant a Madrid a qui ha beneficiat també és a Catalunya. Des de Junts, amb els nostres set diputats, hem aconseguit aturar que entri a governar l'extrema dreta, i també hem aturat les barbaritats de l'extrema esquerra, a les quals el PSOE s'ha deixat arrossegar i en què tots els partits que es fan dir d'esquerra progressista s'han posat en aquest bloc.

Hem aconseguit frenar lleis que són molt nocives per a Catalunya. Cap altre partit català ha pogut aprofitar aquesta força. Recordo que la passada legislatura els set vots de Junts no eren determinants i el que va passar és que l'extrema esquerra va acabar determinant quines polítiques s'anaven aprovant i, per tant, perjudicant Catalunya. Des que governa el PSOE, aquests últims vuit anys, Catalunya està cada cop més empobrida. Els vots de Junts han servit per dir no a la ruïna de l'extrema esquerra, i no al retrocés i al país en blanc i negre en què ens vol portar l'extrema dreta. Com més forta sigui la veu dels catalans, millor serà per a Catalunya.

P: Fa gairebé un any que vostès van trencar relacions bilaterals amb el PSOE. Mirant enrere, va ser un error l'acord de Brussel·les amb el PSOE?

R: Malauradament, a Madrid es prenen decisions que afecten els ciutadans de Catalunya. Durant aquests tres anys, el que hem demostrat és que som els del mig, que no ens hem deixat arrossegar ni per l'extrema dreta ni per l'extrema esquerra. Els del mig som aquesta Catalunya que treballa, que paga i que compleix, però que també està farta de pagar la festa dels altres.

Hem aconseguit que es baixin els impostos a les petites i mitjanes empreses catalanes, també a les cooperatives. Vam aconseguir frenar els reials decrets que perjudicaven el petit propietari i que donaven via lliure als fons voltor. No és cert que els reials decrets que ha aprovat el govern espanyol frenin els fons voltor, que poden seguir comprant. Qui surt més perjudicat és la classe mitjana i treballadora de Catalunya, i amb els nostres vots hem blindat aquests danys col·laterals de les decisions de l'extrema dreta i extrema esquerra.

Els nostres vots no serviran per regalar una legislatura a cap partit espanyol. T'ho puc ben assegurar. El senyor Sánchez ha tingut els nostres vots durant la investidura, es va arribar a un acord, però no l'han complert. Si es compleix amb Catalunya, es pot seguir endavant i progressar. Estem convençuts que les eleccions aquest 29 de novembre van d'escollir el model dels extrems, que és on s'han quedat els partits espanyols, o escollir el model dels del mig.

P: Si tornessin enrere, tornarien a signar aquest acord?

R: Era un molt bon acord. Era històric, perquè es reconeixia el conflicte entre Catalunya i Espanya. Mai cap govern espanyol l'havia reconegut i signat, i és obvi que aquest conflicte segueix sobre la taula. Junts ha aconseguit aprovar lleis pròpies amb només set diputats. Altres partits, com el PSC, que té 19 diputats, o ERC, amb set, no han aconseguit aprovar ni una sola llei. Han estat dient que sí a totes les propostes del PSOE, que està cada cop més escorat a l'extrema esquerra. Nosaltres hem tingut el coratge de dir que no, malgrat el titular.

P: El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha tancat la porta a tornar a investir Pedro Sánchez. Podrien investir algú del PSOE que no fos Sánchez? Vostès mateixos van plantejar la dimissió de Sánchez per votar algú més, com Keir Starmer al Regne Unit…

R: Es posa molt el focus en Junts, però jo crec que la realitat ens diu coses molt diferents. El PSOE ha decidit que el seu soci és l'extrema esquerra. Nosaltres no investirem un govern d'extrema esquerra, com tampoc investirem un govern d'extrema dreta. Sánchez ha estat incapaç d'arribar a complir els acords als quals arriba. La política ha de ser una cosa tan honesta i transparent com tancar acords que beneficiïn els ciutadans.

El mínim que esperem és que amb qui negociem i acordem també els compleixin. Sánchez no ho ha fet i li vam proposar la via Starmer, que a Anglaterra els ha sortit molt bé. De fet, una de les primeres coses que ha fet el nou ministre és baixar els impostos, que és el que nosaltres demanem i exigim. Cal donar aire a la butxaca de la gent, de la classe mitjana i treballadora de Catalunya. El PSOE ha escollit mantenir un Sánchez que és incapaç de complir, i que s'està escorant a l'extrema esquerra. Crec que la decisió la té el PSOE, i no Junts.

De Junts, a ERC. "Rufián i la direcció d'ERC porten al límit la negociació sobre la candidatura a les eleccions", assenyala un titular de El Periódico. Tot i així, tot apunta que hi haurà un acord a última hora.

La informació és de Júlia Regué i Gisela Boada: "La negociació entre Gabriel Rufián i la direcció d'ERC, capitanejada per Oriol Junqueras, arriba al límit. Aquest diumenge a les 18.00 hores finalitza el termini per a la presentació dels avals dels dirigents que vulguin optar a encapçalar la llista de les eleccions generals del proper 29 de novembre i, per ara, no hi ha acord entre el líder a Madrid i la cúpula del partit perquè Rufián repeteixi com a candidat".

"El temps apressa i, de portes enfora, les postures segueixen enquistades. Tanmateix, en privat, fonts coneixedores de les negociacions asseguren que les converses "progressen adequadament" i es mostren optimistes sobre la possibilitat que arribin "a bon port". Malgrat això, assumeixen que el desenllaç arribarà a l'últim moment".

"Tot això després que Rufián anunciés dilluns que es prenia uns dies de "reflexió" per decidir-se i posés sobre la taula dues condicions. La primera, que ERC intenti aliar-se amb altres partits a l'esquerra del PSOE en una mena de front ampli, però la cúpula del partit ho descarta i les formacions que haurien de sentir-se interpel·lades -Sumar, Podem, els Comuns, el BNG, Compromís, EH Bildu i fins i tot la CUP-, també ho rebutgen".

"De fet, l'òrbita del soci minoritari del Govern ja s'està articulant sota la marca Front Ampli, i Podem postula Irene Montero com a candidata, tot i que tots dos estan oberts a comptar amb Rufián".

I: "La segona és que el líder d'ERC a Madrid vol poder triar qui l'acompanyarà a la llista republicana per formar un equip de la seva confiança, però el procediment intern complica les seves aspiracions. Segons la normativa del partit, els candidats que integraran les llistes han de sortir dels congressos territorials i les assemblees sectorials. Un cop escollits els noms, serà l'Executiva Nacional la que confeccionarà la llista definitiva, que haurà de rebre l'aval del Consell Nacional el proper 20 d'octubre".

A El Mundo aborden la desconcertant situació de l'esquerra a l'esquerra del PSOE amb una enquesta que llança aquest titular principal: "Colau, la preferida dels votants del Front Ampli per davant de Mónica García i Irene Montero".

I no acaben aquí les sorpreses. Al sumari s'afirma que "Bustinduy, que es va descartar, és qui genera més consens i Rufián és només cinquè en les preferències".

Escriu María Santamaría: "Mónica García, Ada Colau o Irene Montero. El laberint de l'esquerra alternativa per trobar un cap de cartell davant l'amenaça que suposen les eleccions del proper 29 de novembre s'ha condensat en un duel a tres bandes amb delicats equilibris polítics que confirma l'enquesta de Sigma Dos per a El Mundo".

"Si per als espanyols Mónica García seria la favorita, Ada Colau destaca per a qui va votar Sumar el 2023. I en aquesta categoria, fins i tot Irene Montero es cola per davant de la ministra de Sanitat".

"Però davant la pregunta «Qui voldria vostè que liderés la formació Front Ampli?» aflora una ironia més gran: el perfil indiscutiblement preferit pels votants és Pablo Bustinduy (16,1%), la figura de més consens intern que, però, es troba atrinxerada en un rebuig absolut per motius estrictament personals".

"Amb el ministre de Drets Socials atrinxerat i bolcat en la seva agenda social de lloguers i habitatge, l'espai polític es veu abocat a triar entre les tres úniques dones capaços d'articular la papereta, sabent que l'elecció d'una o altra condicionarà irremeiablement el model d'aliances i el destí de la coalició".

"Si el Front Ampli persegueix una estratègia d'expansió per disputar el vot fronterer al Partit Socialista, Mónica García es presenta sobre el paper com el perfil més competitiu".

"La ministra de Sanitat recull un 14,2% en el total nacional i esdevé la figura amb més penetració entre els electors de Pedro Sánchez, amb un 22,3% de suports en aquest bàndol, superant les seves rivals directes. Així mateix, García consolida el seu tiró en les franges d'edat madures, liderant el grup de 45 a 64 anys amb un 16,2% i mantenint dades sòlides entre els més grans de 65 anys".

"Tanmateix, el pragmatisme de Mónica García es va veure sorprès per l'aparició d'una Ada Colau revifada, que va irrompre des de la rereguarda per torçar el pols entre García i Montero. L'exalcaldessa de Barcelona, que arriba a un 12,5% d'adhesió global a l'enquesta de Sigma Dos, ha arribat amb una posició decisiva: el suport dels Comuns i Esquerra Unida i una actitud conciliadora envers Podem que contrasta amb el front directe que amenaçava l'aparició de la nova formació".

I: "El seu valor estratègic és indispensable perquè destaca en l'electorat propi de Sumar, recollint un 23,3% de preferència entre els seus votants davant el discret 13,4% de García, i permet col·locar la crisi de l'habitatge com a bandera de la mobilització social".

Actualitat local barcelonina. A La Vanguardia entrevisten el Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, que afronta el seu segon mandat inevitablement centrat en l'habitatge.

"Síndic de Greuges de Barcelona: “Podem treure 200 persones dels carrers en 18 mesos”", s'intitula la peça. Del text de David Benvenuty:

P: Ara està vostè mediant en els conflictes entre propietaris i llogaters de la casa Papallona i del bloc de Sant Agustí...

R: Sí, s'estan barallant diverses solucions. A mi la que em sembla millor és la compra col·laborativa. És diferent de la que es va plantejar a la casa Orsola. Que comprin els pisos diverses cooperatives en lloc de fer-ho l'Ajuntament.

P: Aleshores l'habitatge és el seu gran repte per a aquest mandat?

R: I el sensellarisme. Cada vegada hi ha més gent als carrers, no només a Barcelona sinó a tota l'àrea metropolitana. Ja hem presentat a l'Ajuntament el projecte Pla Zero Carrer. El volem implementar en un barri de Barcelona i en un altre de l’Hospitalet. En 18 mesos podem treure dels carrers de cadascun d'aquests barris a cent persones. Els altres municipis voldran copiar-ho. I això passa per un canvi de paradigma per assolir una governança col·laborativa, que l'Ajuntament generi confiança perquè les entitats i el sector privat també hi participin.

11 d'octubre, Dia Internacional de la Nena, Contra el Fracking i del Dolç de Llet. Dia Mundial de la Carretera. Dia de la Solidaritat amb els Presos Polítics de Sud-àfrica, Dia dels Tiets i de Sortir de l'Armari.

Santoral: Joan XXIII papa, Fermí d'Uzés, Maria Soledat Torres Acosta, Anastasi de Schemaris, Bru de Lotaríngia, Cànic d'Irlanda, Felip diaca, Gaudenci o Radzim, Gumari de Lier, Meinard de Riga, Pere Le Tuy, Santí de Verdun i Sàrmata de Tebaida.