La campanya de la Maricarmen i el caos ferroviari

La Maricarmen ha mort. La versió més estesa sobre les causes de l'avançament electoral acaba i comença en la jubilada de 87 anys que va morir ahir en un hospital de Madrid catorze dies després d'haver estat desnonada de l'habitatge on vivia des de feia set dècades.

Un desnonament és una experiència demolidora fins i tot per a la comitiva judicial. Anticambra generalment de la pobresa severa, de sobreviure a la intempèrie, de menjar malament, de no dormir, de voler morir-se. L'olor de fracàs després de perdre un pis s'impregna a la roba. La derrota vital es nota encara que no s'apreciï a simple vista.

L'anciana del Retiro ha mort en un llit d'hospital. Altres es llancen al buit.

Des de la crisi de les subprime a Espanya es produeixen desenes de llançaments al dia. L'any passat, 25.000, gairebé mig centenar al dia. No és sostenible.

Amb la mort de la Maricarmen s'obre una batalla electoral en què no es faran presoners. Encara estan per designar els candidats a l'esquerra del PSOE. Gabriel Rufián dubta. Colau aspira a ser la candidata a la Moncloa de Sumar, ara Front Ampli després de l'enèsim rebranding.

L'habitatge és el tema. I Rodalies, un desastre sense pal·liatius que hauria de propiciar un replantejament absolut de la mobilitat a Catalunya.

A la feina. Efectes de la causa de la Maricarmen a Catalunya. Nova casa Orsola. "Ajuntament i Generalitat compraran un edifici a Sant Andreu per frenar el seu desallotjament", assenyala un titular de La Vanguardia.

Escriu Luis Benvenuty: "L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van arribar aquest dimecres a un principi d'acord amb els propietaris del número 74 del carrer Llenguadoc per tal de fer-se amb aquest immoble del barri de Sant Andreu. Aquí hi viuen de manera irregular des de fa prop de deu anys unes 50 persones, entre elles algunes en situació de vulnerabilitat i també diversos menors".

"“Estem molt satisfets d'aquest preacord amb la Generalitat –va anunciar a última hora de la tarda el tinent d'alcalde d'Habitatge, Jordi Valls–. L'alcalde Jaume Collboni i el president Salvador Illa han estat tot el dia molt al cas de les negociacions. La compra es produirà gràcies al fons d'emergència habitacional de la Generalitat constituït fa tot just un parell de setmanes. Però la notícia més important és que hem aconseguit aturar aquests desnonaments”".

"El desallotjament d'aquest edifici estava previst que tingués lloc durant el matí d'ahir. Dotzenes d'activistes convocats per associacions de defensa del dret a l'habitatge es van concentrar ja a les vuit del matí davant de l'immoble. Llavors Ajuntament i Generalitat van intentar accelerar les converses amb la propietat per tal d'aturar els llançaments".

I: "Segons la Coordinadora Sindical d'Habitatge de Catalunya (COSHAC), els residents reclamen poder regularitzar la seva situació i accedir a un lloguer assumible. A la COSHAC detallen que fa anys la propietat va deixar de renovar els contractes de lloguer dels inquilins, i que posteriorment el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu va ocupar alguns dels pisos que havien quedat buits per allotjar persones en situació de vulnerabilitat".

Durant anys milers de desnonaments han passat desapercebuts. Eren simples procediments burocràtics. Els desnonats no tenien cap suport. Les pensions utilitzades per reallotjar els afectats estan saturades. No hi cap ni una agulla. I no és previsible que es generalitzi la compra d'edificis per part de les administracions per frenar els desnonaments. Són casos aïllats que succeeixen quan el focus informatiu es posa en tal o qual situació personal.

Més notícies. Milions de persones a Catalunya paguen un lloguer que els suposa com a mínim la meitat del salari i a més han d'anar a treballar en tren. Es pot ser més desgraciat, però és complicat.

"Caos a Rodalies de Catalunya pel plante dels maquinistes després del temporal", informa un titular de El País.

La peça ve amb les firmes de Dani Cordero i Alfonso L. Congostrina i és un relat detallat del caos: "El transport ferroviari de Rodalies a Catalunya s'ha llevat de nou amb problemes aquest dimecres, cinquè dia consecutiu en què s'ha convertit en un maldecap per als seus usuaris en ple temporal".

"A les 6.30 Renfe ha comunicat que el servei tenia problemes —“no funciona”, ha assenyalat en una anotació a X—, amb la R1 sense cap tren i la resta de línies amb combois circulant de manera esporàdica".

"L'operadora ha culpat el sindicat majoritari de maquinistes, Semaf, de reclamar més condicions de seguretat a les vies després de la caiguda d'un arbre i altres despreniments provocats la jornada anterior per les pluges i ha adduït el problema a un “conflicte laboral” després que a la una de la matinada rebés una carta de l'organització sindical reclamant informes de Renfe i Adif".

"Cap a les 8.50 ambdues companyies han comunicat que s'havia certificat que el transport dels trens de curta distància era segur i que es treballava en la normalització del servei".

"A les 10.00 Rodalies ha restablert l'estat de la circulació, però gairebé totes les línies presenten encara afectacions, ja sigui perquè es circula per via única o perquè alguns trams són coberts amb autobusos. És el cas de la R1, en què el transport per carretera és imprescindible entre Arenys i Maçanet, o la R2 Nord, tallada entre Granollers Centre i Sant Celoni i entre Sant Celoni i Sils".

"La R4 també cobreix amb llançadores el tram entre Manresa i Terrassa Estació del Nord i l'enllaç Sabadell-Fabra i Puig. Playà ha indicat que durant el matí el servei es recuperarà “al 100%”".

I: "Els problemes de Rodalies se sumen als talls de carreteres, especialment a la zona del sud de Tarragona, i als existents a l'aeroport del Prat, que funciona amb retards després que les condicions meteorològiques hagin obligat a cancel·lar un centenar d'enlairaments i aterratges a Barcelona. Ahir van haver de ser desviats 27 vols. Una baixada de tensió ha complicat a més l'operativa de la torre de control".

Pàrrafs després s'informa que "Semaf ha rebutjat de ple les acusacions llançades des del Govern i Renfe que la seva oposició a circular es degui a un conflicte laboral, sinó a una “alarmant manca de previsió” de Renfe i Adif després dels problemes generats per les fortes pluges dels últims dies".

"“Totes les comunicacions mantingudes amb l'empresa s'han cenyit a l'àmbit més estricte del compliment de la seguretat ferroviària i al deure de protegir vides. Qualsevol afirmació en sentit contrari és una interpretació torticera i interessada”, ha assenyalat el sindicat en un comunicat".

I; "“No estem davant d'un problema d'infraestructura, sinó d'unes peticions addicionals que està fent el sindicat majoritari de maquinistes”, ha afirmat Òscar Playà (director de Rodalies), qui ha admès que els serveis de transport alternatius per carretera no són capaços d'absorbir tota la demanda derivada dels problemes de Rodalies. Al seu parer, es tracta d'un “conflicte laboral” que no té res a veure amb l'estat de la infraestructura".

Política institucional. "La campanya de les eleccions espanyoles del 29N irromp sense embuts al Parlament", adverteix El Nacional.

La crònica és de Marta Lasalas: "La sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, amb tots els partits ja en mode campanya, s'ha convertit aquest dimecres al Parlament en una mostra del que serà la batussa electoral de cara als comicis del 29N".

"L'argumentari electoral ha recorregut totes les intervencions, amb les del president al capdavant i especialment contundent; des dels retrets inicials de Junts fins a la darrera pregunta a Illa, la del PSC, que li ha preguntat sobre "el comportament del Govern català davant la convocatòria d'eleccions generals". "Evidentment, el Govern pensa que el millor que li pot passar a Catalunya és una Espanya plural, i deixarà clara la seva opinió", ha assegurat".

"I així ho ha fet durant tota la sessió de control. Illa, que ha protagonitzat un enfrontament amb Junts sobre l'amnistia i sobre el col·lapse de Rodalies, ha reclamat al partit de Carles Puigdemont si de cara al futur formaria part de "la coalició progressista o la coalició involucionista". "La pregunta és, on són vostès?", ha reblat".

"La presidenta del grup de Junts, Mònica Sales, ha obert la seva intervenció recordant que, després de nou anys, finalment s'havia aplicat l'amnistia als líders del procés exiliats, que "van marxar lliures i tornaran lliures"".

"Illa ha respost que la normalització política era una victòria de tothom i ha reclamat "humilitat" a Junts. "No faci el ridícul! Recordi d'on venim: 'ni amnistia ni res d'això' és una frase seva", ha respost Sales, que li ha retret a Illa que no van canviar de posicionament fins que no van necessitar els vots de Junts".

"Junts ha retret a Illa que "sempre ha presumit de sintonia amb Madrid" i, en canvi, el resultat del seu Govern és una pàgina en blanc, sense nou finançament, ni condonació del FLA, ni traspàs de Rodalies, ni presència de Mossos en ports i aeroports... Sales ha denunciat que el PSOE no volia un acord per aprovar els decrets d'habitatge, sinó una "excusa per convocar eleccions". "Com acabarà la legislatura si no pot complir els principals acords d'investidura? I els seus socis, ERC i Comuns, el continuaran donant suport?", ha preguntat".

"El president del grup d'ERC, Josep Maria Jové, ha retret que el PSC va votar amb PP, Vox i Aliança en contra d'una resolució del darrer debat de política general de defensa de l'antifeixisme i la democràcia i a favor de l'autodeterminació. "Quina és la seva credibilitat i la de Sánchez si, a part de no complir amb allò que els va fer presidents, s'erigeixen en garants d'un antifeixisme que arriba fins on la unitat d'Espanya es veu amenaçada?", ha preguntat Jové, que ha insistit que l'amnistia no és un punt final en el conflicte entre Catalunya i l'Estat".

I: "Illa ha argumentat que no està a favor d'un referèndum d'autodeterminació, però sí a favor que "l'independentisme pugui defensar-lo"; i ha mostrat la seva confiança que el 29N Catalunya voti a favor de continuar progressant i que una coalició progressista torni a governar a Espanya. "Això farà avançar el que és el meu projecte polític, que és el federalisme", ha reblat".

Més notícies. L'esquerra a l'esquerra del PSOE. "Junqueras dóna poder de veto a Rufián per refer al Congrés a la seva mida un grup que està destrossat", destaca El Confidencial.

El text ve amb la signatura d'Antonio Fernández i comença així: "El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, negocia amb la direcció del seu partit la llista per al 29-N. El mediàtic diputat no vol sorpreses i vol lligar tots els caps solts: que el grup republicà al Congrés sigui un 'dream team' sota les seves ordres i que no desentoni com ara".

"En aquests moments, Rufián sembla intocable, encara que en alguns sectors d'ERC el critiquen amb duresa. Però a la cúpula s'obre pas la idea que és insubstituïble i que la negociació electoral amb ell no serà gaire complicada".

"El portaveu havia posat sobre la taula la prerrogativa de tenir comandament sobre la confecció de les llistes electorals. No serà del tot així: la cúpula d'Esquerra està d'acord que no pot ser un peó i ha de tenir poder de decisió, és a dir, un cert dret a veto per poder excloure candidats 'no idonis'. Això li permetrà crear un grup fidel, no com l'actual, en què el portaveu no es parla amb la meitat de la resta de diputats d'Esquerra".

"Els diputats Pilar Vallugera i Jordi Salvador, amb qui ha protagonitzat els majors enfrontaments personals, no repetiran. Francesc-Marc Àlvaro, que va concórrer com a independent, és un altre dels que possiblement tampoc seguirà. En un principi, Teresa Jordà anava a la mateixa llista negra, però la carismàtica diputada i exconsellera de la Generalitat ja ha anunciat que concorrerà a les primàries per la demarcació de Girona. Qui té llum verda són Etna Estrems i Inés Granollers, per les províncies de Girona i Lleida".

""En aquests moments, hi ha negociacions internes. Tots sabem que les diferents sensibilitats internes no es posaran en embolics de les llistes. Ni Nova Esquerra, ni Foc Nou ni el Collectiu 1 d’Octubre volen tenir representants a la llista. Tant els candidats com la resta de membres de les candidatures seran una voluntat exclusiva de l'executiva d'ERC", explica a ElConfidencial una font interna d'ERC".

I: "Els crítics retreuen a la cúpula del partit que no busqui un candidat de consens. Reconeixen que "no hi ha unanimitat sobre la continuïtat de Rufián com a cap de llista". Però també reconeixen que "Oriol Junqueras i Gabriel Rufián no es poden ni veure, però es necessiten tant com no es poden veure".

Doncs la vida mateixa. Expedient Colau. "Más Madrid accepta que Colau sigui la candidata del Front Ampli però des de la circumscripció de Barcelona", destaca Público.

El text és d'Inés García Rábade i Sato Díaz: "Más Madrid mou fitxa i accepta que l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sigui la presidenciable del Front Ampli. Això sí, matisen a Público veus de la formació madrilenya, des de la circumscripció per Barcelona. "Creiem que aquesta proposta respon als principis de territorialitat, generositat i funcionament confederal sobre els quals fa mesos que treballem", expliquen els de Mónica García, dibuixant una "candidatura coral" amb l'exalcaldessa al capdavant".

""Les organitzacions territorials hem defensat sempre que un veritable Front Ampli s'ha de construir des del respecte a l'arrelament i l'autonomia de cada força al seu territori", afegeixen des de Más Madrid, reivindicant els primers llocs de la llista electoral que es presenti a la capital. En canvi, en un gest "històric" i que neix de la "generositat", segons presumeixen els de Mónica García, Madrid li "cedeix" per primera vegada la candidatura a la presidència del Govern a Barcelona".

"Aquest dimarts, l'executiva del partit madrileny ja exigia ocupar els primers llocs de la papereta per Madrid. "Más Madrid, que és l'única força del Front Ampli amb un 20% del vot al seu territori i líder de l'oposició, encapçalarà la llista madrilenya", insistien els de Mónica García, desplegant tota la seva pedrera de perfils: Eduardo Rubiño, Tesh Sidi o Emilio Delgado".

"Fonts de la direcció confirmaven aleshores a Público que no acceptarien cap acord que no els reconegués el número u per Madrid. Una posició que, previsiblement, acabarà ocupant la seva pròpia dirigent, Mónica García. Tot això tot i que la titular de Sanitat oficialitzava la seva candidatura a la Presidència de la Comunitat de Madrid, primàries mitjançant, fa tot just tres mesos".

I: "El no de Más Madrid a cedir-li a Colau el testimoni a la capital obria, aquest dimarts, una discussió interna a Comuns. L'entorn de l'exalcaldessa reivindicava aleshores el número u per Barcelona, que ara li ofereixen els de Mónica García. Un lloc que, però, ja havia estat assumit oficiosament, des de fa mesos, per un altre ministre del Govern, Ernest Urtasun".

Pura casta. La típica baralla per les poltrones.

8 d'octubre, dia mundial del Síndrome d'Allan-Herndon-Dudley (trastorn genètic que només afecta els homes i que provoca incapacitat motora i discapacitat intel·lectual, entre altres afeccions). Dia internacional de la Dislèxia, del Pop i de la Podologia. Dia mundial de la Visió.

Santoral: Pelàgia d'Antioquia, Evodio de Rouen, Fèlix de Como, Hug de Gènova, Ragenfreda, Reparada, verge i màrtir i Thais penitent.