Immigració i catifa vermella per a Puigdemont

És pronòstic de tots els mitjans que el president del Govern, Pedro Sánchez, convocarà aquest dilluns les eleccions generals, uns comicis que amb tota probabilitat se celebraran el diumenge 29 de novembre.

Després d’un estiu marcat per l’allau migratòria a Ceuta i un inici de tardor assenyalat per la crisi de l’habitatge, els electors es disposen a assistir a la mare de totes les campanyes.

Al racó de l’esquerra, Pedro Sánchez, l’amalgama de partits que passarà de dir-se Sumar a Front Ampli i Podem, més aquell míssil extraviat que respon al nom de Gabriel Rufián. A la dreta, PP i Vox, als quals les enquestes donen una suma de més de 200 escons.

Amb totes les mirades posades a Madrid per la reflexió de Sánchez, Catalunya ha superat un fenomen meteorològic que als mitjans rep la qualificació d’inèdit.

"Catalunya aixeca les restriccions després d’un temporal insòlit: dos morts, un desaparegut, rius al límit i 200 persones rescatades", resumeix un titular d’El Confidencial.

El text ve amb la signatura de J. Medrano i agències i comença així: "La Generalitat de Catalunya ha donat per conclòs el temporal de pluges que ha afectat el territori català durant les últimes 24 hores i ha suprimit les restriccions de mobilitat al Baix Empordà i l’Alt Empordà, les dues comarques que encara mantenien aquestes limitacions".

"Després d’encapçalar una nova reunió de seguiment sobre les pluges torrencials registrades aquest cap de setmana a Catalunya, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat que a les 21:00 hores d’aquest diumenge s’han aixecat les restriccions de mobilitat a l’Empordà, posant fi a un episodi que les autoritats han qualificat com un temporal "amb característiques tropicals" del qual no hi ha "cap precedent" a la costa catalana".

""Ara toca centrar tots els esforços en la reconstrucció d’habitatges, instal·lacions públiques i vies de comunicació per recuperar la normalitat al més aviat possible. Encara que la pitjor part d’aquest episodi ja ha passat, hem de continuar extremant la precaució", ha indicat en un missatge difós a la xarxa social X".

"Illa ha recorregut aquest diumenge a la tarda diverses poblacions del Vallès afectades pel temporal, entre elles Montornès del Vallès (Barcelona), on ha estat amb la família del veí que va perdre la vida en baixar a un aparcament subterrani. Aquesta és una de les dues víctimes mortals que han deixat les pluges a Catalunya, sumant-se a la mort d’una altra persona a Tordera (Barcelona) a causa de l’esfondrament d’un mur".

Línies després s’explica que almenys cinc centres educatius romandran tancats aquest dilluns pels desperfectes i es destaca que la mobilitat comença a restablir-se progressivament.

Segueix així el text: "El temporal d’aquest cap de setmana ha estat un episodi inusual pel volum d’aigua acumulada, batent rècords històrics. L’estació de Can Bruixa a Barcelona ha assolit per primera vegada els 213 litres per metre quadrat, mentre que Vilassar de Mar ha registrat la xifra més alta de Catalunya amb 288 mm. Granollers ha suportat una intensitat inusitada de 68 mm en només 30 minuts".

I: "La virulència de les crescudes i les inundacions ha obligat els Bombers de la Generalitat a efectuar 2.055 intervencions, aconseguint rescatar 205 persones atrapades principalment en baixos d’edificis, vehicles i ascensors. El telèfon d’emergències 112 ha atès, des de les 15:00 hores d’ahir dissabte, un total de 8.151 trucades —principalment des del Barcelonès, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental— per inundacions, risc estructural, rescats o incidències de trànsit".

En l’àmbit polític, La Vanguardia publica la segona entrega de la seva enquesta. Ahir es donava compte de l’empat a escons entre el PSC i l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols i el sorpasso de Vox a Junts i el PP. En l’enquesta d’avui, el tema és la immigració.

"El 65% dels catalans suspèn la gestió del Govern davant la crisi de Ceuta", assenyala el titular principal. Aquest enunciat es complementa amb aquest sumari: "Un 75% dels consultats percep “molts” o “massa” immigrants a Catalunya".

L’anàlisi va a càrrec de Carles Castro: "La gestió de la crisi migratòria de Ceuta quedarà com una de les actuacions més qüestionades del Govern de Pedro Sánchez. Fins a dos terços dels catalans valoren negativament la resposta de l’Executiu després de l’entrada massiva d’immigrants a la ciutat, el passat 31 de juliol, segons l’enquesta d’Ipsos per a La Vanguardia".

"La magnitud de la crítica arriba al punt que fins i tot un 54% dels votants socialistes suspèn l’actuació de l’Executiu. I aquest percentatge és similar al que es registra entre els electors d’ERC (53%) o de Junts (59%)".

"La taxa de suspensos s’eleva al 75% entre els seguidors de l’ultradreta secessionista i ronda el 90% entre els del PP i Vox. Els més benèvols amb l’actuació de l’Executiu són els majors de 65 anys i, sobretot, els votants dels Comuns, tot i que la majoria d’ells jutja “regular” la gestió de la crisi ceutí".

"En canvi, la responsabilitat sobre el pas massiu a la frontera de Ceuta està força repartida. Un terç dels consultats culpa el Marroc, mentre que un de cada cinc assenyala el Govern espanyol. Així mateix, un de cada deu acusa els Estats Units i Israel i només un 7% atribueix el que ha passat a “les màfies i xarxes de tràfic de persones”".

Un parell de paràgrafs després Castro ressalta que "el conjunt de percepcions que expressen els catalans sobre la immigració dibuixa un escenari molt complex. Gairebé la meitat dels ciutadans de Catalunya considera que hi ha “massa” immigrants i un altre 30% creu que en són “molts”".

I: "Fins i tot un 40% dels votants socialistes o d’Esquerra jutja “massa” el nombre d’estrangers. I aquesta xifra de “massa” s’acosta al 60% entre els electors de centredreta (Junts o PP), i al 70% entre els seguidors de l’ultradreta (Aliança o Vox)".

Més política. Subsecció Puigdemont. Setmana crucial per al destí de l’encara pròfug líder de Junts i expresident de la república dels vuit segons.

"El Constitucional corregeix el Suprem sobre l’amnistia i dona la benvinguda a Puigdemont", apunta un titular d’El Independiente.

La informació és de Sara Méndez: "Dimarts, el Tribunal Constitucional resoldrà els recursos d’empara de Bassa i Jordi Turull contra la decisió del Tribunal Suprem de deixar la malversació fora de la Llei d’Amnistia. Formalment, cap de les dues sentències resoldrà sobre Puigdemont. Però fonts del Tribunal Constitucional expliquen a El Independiente que la doctrina de les resolucions està pensada per ser traslladada a la resta de recursos pendents per la malversació del procés, inclòs el de l’expresident de la Generalitat".

"L’esborrany de la ponència de Dolors Bassa elaborat pel president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, permet conèixer ja quin serà el punt de partida d’aquesta doctrina. El text, al qual ha tingut accés aquest diari, proposa emparar l’exconsellera i corregir la interpretació que va fer el Suprem de l’excepció de la Llei d’Amnistia que deixa fora els casos en què existeixi un "propòsit d’enriquiment" o un "benefici personal de caràcter patrimonial"".

"Conde-Pumpido considera que la Sala Penal va fer una interpretació "clarament expansiva, oposada a la finalitat de la norma i contrària al reu"".

Línies després Méndez explica que "el líder de Junts, processat en rebel·lia, té el seu propi recurs d’empara pendent davant el Constitucional, però no necessàriament haurà d’esperar que el tribunal resolgui el seu cas".

"Fonts de l’òrgan de garanties assenyalen a aquest mitjà que, un cop fixada la doctrina en els recursos de Turull i Bassa, els cinc procediments restants podran resoldre’s aplicant aquest mateix criteri. Paral·lelament, fonts del Suprem expliquen que llavors s’haurà d’assumir el criteri de forma automàtica, sense marge per qüestionar-lo".

Però la història segueix: "Això no vol dir que dimarts s’aixequi automàticament l’ordre de detenció de Puigdemont. La sentència resoldrà els recursos de Turull i Bassa i serà després l’òrgan judicial competent qui haurà d’aplicar la doctrina a la resta de causes".

I: "Conde-Pumpido ha evitat posar termini a aquesta actuació i ha insistit que correspon al Suprem decidir quan procedeix executar-la. Fonts del tribunal suprem asseguren que un cop el Constitucional publiqui les seves sentències i estableixi una doctrina clara, el criteri s’haurà de traslladar als procediments afectats".

A La Razón també es fixen en l’expedient de l’expresident de la Generalitat. "Compte enrere de Puigdemont malgrat l’amenaça d’un nou retard: 'No posarà en un compromís a Llarena'", indica el diari de Planeta.

La informació és de Ricardo Coarasa, que escriu que "fonts properes a Puigdemont descarten un retorn sobtat de l’expresident per deixar en evidència el Suprem. «Tornarà quan es pugui tornar. La data no la posem nosaltres, la posa Llarena», assenyalen. I respecte a la possibilitat que l’instructor de la causa del «procés» aixequi l’ordre de detenció contra ell després de la sentència del TC però deixi en mans de la Sala Penal l’aplicació de la Llei d’Amnistia, fan èmfasi, en to conciliador, que el polític independentista «no es posarà en un compromís ni posarà en un compromís a Llarena»".

"«Quan resolgui Llarena és quan tornarà, abans no», reiteren. I el seu desig és fer-ho, expliquen, no només quan es deixi sense efecte l’ordre de detenció i ingrés a presó, sinó quan també se li apliqui l’amnistia i s’arxivi la causa en contra seva. La seva impressió, en tot cas, és que el magistrat del Suprem «vol tancar ja el tema»".

"Puigdemont mantindrà aquest dijous una reunió amb el seu cercle més proper per prendre una decisió després del Ple del TC, tot i que les fonts consultades es neguen a donar una data sobre el seu retorn"

El text també reflecteix que "un cop el TC hagi tombat la interpretació del Suprem que li nega l’amnistia però no li hagi atorgat formalment l’empara (sigui en aquest Ple o en el següent), Puigdemont podria llançar un desafiament al tribunal suprem (cosa que el seu entorn descarta) i presentar-se a Espanya per escenificar una detenció ja buida de contingut implícitament amb l’objectiu de deixar en evidència una ordre de detenció que després de la decisió del TC consideraria ja paper mullat".

"En aquesta tessitura, el jutge Llarena té la possibilitat d’avançar-se i evitar així l’astracanada processal. De quina manera? Aixecant de forma immediata (sense ni tan sols demanar al·legacions a les parts) les mesures cautelars que manté en vigor contra el líder de Junts –l’ordre nacional de detenció i d’ingrés a presó provisional– un cop el TC de Conde-Pumpido escenifiqui l’estimació de l’empara dels condemnats pel «procés». Sense esperar, per tant, que es resolgui la demanda d’empara de l’expresident de la Generalitat, sabedor que les conclusions de la cort de garanties seran exactament les mateixes".

"En aquest cas, Llarena tancaria el sumari i l’elevaria a la Sala Penal del Suprem perquè decideixi sobre el seu arxiu en aplicació de la Llei d’Amnistia (excepte que els magistrats decideixin acudir a la Justícia europea, en aquest cas la seva aplicació quedaria en suspens fins a rebre la resposta de la Justícia comunitària, que podria demorar-se diversos mesos)".

I: "D’aquesta manera, Puigdemont ja no tindria cap trava judicial per poder tornar a Espanya sense ser detingut a l’espera que el Suprem acatés la sentència del TC i li apliqués l’amnistia. I fins i tot encara que no ho fes i ho deixés en mans del TJUE, el líder de Junts –que al no haver estat condemnat no està inhabilitat, a diferència del que passa amb Junqueras– podria concórrer a unes eleccions i recuperar el ple exercici del seu dret a la representació política com a diputat del Parlament".

El País, per la seva banda, "prepara" el terreny per a la tornada amb una descripció detallada de com han canviat les coses a Catalunya.

"La Catalunya que espera Puigdemont" és el títol del text publicat ahir i que signa Lluís Pellicer, que recorda que "l’habitatge, la immigració i els serveis públics han desplaçat el ‘procés’ del centre del debat polític català durant els nou anys d’absència de l’‘expresident’".

Del seu text: "Quan se’n va anar Puigdemont, el 30 d’octubre de 2017, el principal problema per als catalans el constituïen les relacions entre Catalunya i Espanya (48,9%), seguit per la insatisfacció política (40,5%) i l’atur i la precarietat laboral (24,5%)".

"Els partidaris de la independència, a més, assolien xifres rècord amb un 48,7%, segons el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Nou anys després, els catalans perceben que els seus problemes són uns altres molt diferents: l’habitatge (28%), la immigració (10%) i la inseguretat ciutadana (10%)".

"Les relacions entre Barcelona i Madrid avui només inquieten al 2% de la població. “L’escenari és completament diferent”, assegura Oriol Bartomeus, politòleg i director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS)".

"Aquesta pèrdua de pes de la qüestió identitària ha coincidit amb les profundes transformacions econòmiques i demogràfiques dels últims anys. La població catalana ha crescut des de 2017 gairebé un 10%, fins als 8,2 milions d’habitants, impulsada gairebé en la seva totalitat per l’arribada d’immigrants".

"Un de cada quatre catalans ha nascut a l’estranger, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). “Així com fa 30 o 40 anys hi havia una contribució del creixement natural en aquesta expansió demogràfica, el principal canvi dels últims anys és que aquesta depèn de la immigració”, explica Juan Antonio Módenes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona".

"Les dades assenyalen un avanç espectacular de la població forana, del 53,3% en aquests nou anys. La Catalunya del lema Som sis milions que va popularitzar Jordi Pujol, que es va estendre gairebé en dues dècades, ha quedat enrere amb les onades migratòries de la primera dècada del 2000 i dels anys posteriors a la pandèmia. “És un avanç, tant a Catalunya com a Espanya, més intens que en altres països del nostre entorn”, assenyala Módenes".

I: "El salt demogràfic s’ha traduït, primer, en un creixement econòmic més fort que als principals països de la zona euro. “A la dècada passada es comença a revertir la crisi econòmica. I quan el mercat laboral es recupera, les empreses es troben amb una manca de treballadors joves".

"Es produeix llavors una entrada massiva d’immigrants que permet cobrir les vacants que es requerien en una economia amb una gran fortalesa del sector dels serveis personals. I això facilita un augment del consum i de la inversió i afavoreix que la població nativa ocupi posicions laborals de més qualitat”, afirma el catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver. En els últims nou anys, afegeix, Catalunya ha creat 600.000 llocs de treball, dels quals el 90% corresponen a la immigració. Alhora que això succeïa, la taxa d’atur baixava del 15,3% al 7,9%, l’atur juvenil va caure del 30,4% al 19,1% i la renda per càpita es va incrementar en un 33%, fins als 41.052 euros. “El creixement econòmic de l’última dècada no s’entén sense la immigració”, indica Oliver".

La peça de Pellicer conclou així: "Segons els sondejos, el partit de Sílvia Orriols s’alimenta sobretot de votants de Junts, tot i que també li arriben de Vox. Junts espera que Puigdemont freni aquesta sagnia. Però això dependrà de la seva estratègia. Bartomeus creu que no ho té fàcil. “Si adopta un discurs antiimmigració estarà cometent el mateix error que la resta de les dretes europees. Però si torna abraçant el procés, corre igualment un altre perill, perquè el procés està mort”, assenyala".

5 d’octubre, dia mundial de l’Hàbitat, de les i els Docents, de l’Arquitectura, de la Meningitis i de James Bond. Dia internacional de l’Educació Viària, dels Llogaters i de la Biblioteca Escolar.

Santoral: Froilà de Lleó, Maria Faustina Kowalska, Apol·linar de Valence, Tranquil·lí Ubiarco, Meinulf de Paderborn, Mamlaca, Jeroni de Nevers, Flora de Beaulieu, Caritina de Còric i Atilà de Zamora.