Una Catalunya ingovernable escorada a l'extrema dreta

Temporal sense precedents, episodi excepcional, manta d'aigua amb risc d'huracà mediterrani.

Les mesures indiquen que feia vint anys que no plovia tant a Barcelona. Després d'un estiu infernal arriba una tardor desbocada en forma de ruixats, tempestes elèctriques i fins i tot terratrèmols.

No es reporten danys personals. Els avisos i alertes han funcionat. Mitja Catalunya s'ha confinat. Vols cancel·lats, trens aturats, el Metro fora de servei. La previsió és que continuï el mal temps, però sense l'espectacularitat de les hores passades.

En política també s'acosta una tempesta impressionant. El president del Govern, Pedro Sánchez, consumeix el cap de setmana ponderant les seves opcions. Tot sembla indicar que s'inclinarà per avançar els comicis. Els alcaldes socialistes l'animen a fer-ho per evitar que les generals coincideixin amb les municipals. Però Sánchez és imprevisible.

El que sembla cada cop més previsible és l'avenç dels partits de dretes, que es disposen a recollir vots a cabassos.

En el cas de Catalunya, l'enquesta que serveix aquest diumenge La Vanguardia als seus lectors dibuixa un escenari pràcticament apocalíptic, amb un empat a escons autonòmics entre el PSC i Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols que no para d'engreixar-se en els sondeigs.

"L'avenç de l'ultradreta i la caiguda del PSC dibuixen una Catalunya ingovernable", titula el diari barceloní arran de la seva enquesta.

Aquests serien els resultats si avui se celebressin unes eleccions autonòmiques: PSC, 30 (42), AC, 30 (2); ERC, 23 (20); Vox, 18 (11); Junts, 16 (35), PP, 11 (15), Comuns 4 (6) i CUP, 3 (4).

Totes les sumes possibles estan abocades al fracàs. L'independentisme podria governar si no fos perquè AC supera àmpliament ERC i Junts, que li han posat la creu. També podria governar l'extrema dreta amb la dreta si no fos perquè AC és incompatible amb la més mínima noció d'Espanya. Un embolic.

L'anàlisi de les dades va a càrrec de Carles Castro: "Mentre Espanya entra en el terreny de la relativitat electoral, Catalunya avança acceleradament cap a una entropia ingovernable. L'enquesta d'Ipsos per a La Vanguardia, realitzada entre els dies 23 de setembre i 1 d'octubre sobre una mostra de 2.000 entrevistes, dibuixa un escenari caòtic i fragmentat en què l'ascens imparable de l'ultradreta (catalana i espanyola), l'enfonsament de Junts i la caiguda del PSC dinamiten qualsevol majoria coherent o almenys viable".

"Les estimacions donen xifres esfereïdores per als dos partits catalans que s'han repartit l'hegemonia a Catalunya des de la transició democràtica: el PSC no només no capitalitza la seva acció de govern sinó que perd 12 escons (cau dels 42 que va obtenir en els comicis del 2024 a una expectativa de 30, ara)".

"Per la seva banda, Junts patiria un desastre de dimensions planetàries: cediria 19 escons i passaria dels 35 diputats actuals a un pronòstic de 16. Només Esquerra resistiria, amb un saldo de tres diputats més (fins a 23), mentre que els populars cedirien quatre escons (es quedarien en 11) i els Comuns, dos (de sis a quatre)".

"Únicament les forces d'extrema dreta experimentarien una millora substancial (de magnituds inèdites en el cas de l'ultracatalanista Aliança Catalana), ja que la formació de Sílvia Orriols passaria de dos escons, al maig del 2024, a 30 en l'actualitat. Al seu torn, Vox recolliria 18 escons, set més que fa dos anys. En ambdós casos, aquest enlairament es sustentaria sobre la canibalització dels seus respectius competidors en l'espai conservador: Junts seria el principal damnificat per l'ascens d'AC, i el PP, pel de Vox".

"Aquest avenç cap al caos polític acosta Catalunya a les paradoxes de l'univers quàntic, en què els subjectes poden estar simultàniament vius i morts. L'independentisme, per exemple, no encarna per ara cap projecte viable després del fiasco del procés (i seguiria per sota del 50% dels vots). Però les forces secessionistes sumarien de nou una majoria sòlida: 72 escons. El problema és que la principal formació independentista seria avui Aliança Catalana, amb el mateix nombre d'escons que el PSC, però sense altres socis possibles que Junts (el que reuniria un total de 46 diputats)".

"La mateixa paradoxa es registra en el possible gir a la dreta de la Cambra catalana: les forces d'orientació conservadora (AC, Vox, Junts i PP) sumarien ara una còmoda majoria absoluta de fins a 75 escons. No obstant això, a efectes de governabilitat, el seu antagònic signe identitari les fa tan incompatibles com l'aigua i l'oli. Tot i així, l'agenda programàtica contrària a la immigració comptaria al Parlament amb la gens menyspreable xifra de 48 escons, com a mínim".

I: "Finalment, no hi ha paradoxa quàntica en el cas de les forces d'esquerra. Socialistes, ERC, Comuns i la CUP reunirien únicament 60 diputats (a vuit de la majoria absoluta), per la qual cosa difícilment podrien governar amb la resta de la Cambra en contra. Només una improbable fórmula que reunís les dues forces de centredreta (PSC i Esquerra) juntament amb la declinant Junts podria compondre una majoria operativa de 69 escons".

A l'espera de canvis siderals, l'habitatge s'ha erigit en el gran tema. El PSOE ha recuperat la iniciativa després de l'estiu ceutí. "Sánchez va utilitzar Zapatero com a carta amb Junts per intentar salvar els decrets d'habitatge", destaca El Mundo.

La informació és d'Esteban Urreiztieta: "L'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero va intercedir davant la cúpula de Junts per Catalunya per intentar que aprovessin almenys el primer decret d'habitatge impulsat pel Govern. Segons confirmen a El Mundo diverses fonts participants en les converses, l'històric líder socialista va intervenir in extremis per intentar desencallar la seva posició".

"La irrupció de la figura de Zapatero davant Junts es va produir en coordinació amb el Govern de Sánchez. A través de Whatsapp, la via que habitualment empra amb l'equip de Carles Puigdemont, l'expresident del Govern va entrar en escena oferint-se a un dels principals dirigents de la formació nacionalista per mediar i que canviessin de posició".

"Les fonts consultades per aquest diari descriuen la participació de Zapatero en aquest procés com «una presa de temperatura, una aproximació per veure on eren els temes insalvables». Però també una oferta per incorporar-se a les converses i intentar esquivar-los".

"D'aquesta manera va recuperar per unes hores un rol similar al que havia vingut exercint durant els darrers anys com a interlocutor de l'Executiu de Sánchez davant la cúpula de Junts. No en va, el mateix equip de l'expresident català sempre es referia a Zapatero com «el bomber que apareix quan hi ha un incendi que la resta no pot solucionar» després de les interminables discussions per a la confecció de la llei que va acabar esborrant els delictes del procés".

"En l'intercanvi de missatges dels darrers dies, l'expresident del Govern va demanar, aprofitant la confiança adquirida amb els líders de Junts durant la negociació de la Llei d'Amnistia a Suïssa, que li aclarissin si hi havia «marge» per reconduir la seva posició contrària als dos decrets d'habitatge".

I: "L'expresident no va participar en cap moment en les reunions prèvies entre ambdues formacions i va aparèixer en escena quan Junts va transmetre que la seva decisió era irrevocable i ja no tenia marxa enrere".

"La rèplica a Zapatero per part dels lloctinents de Puigdemont va consistir a aclarir-li que, efectivament, era un assumpte «decidit»; van incidir que no es tractava «d'una ocurrència»; i que l'única alternativa que tenia el PSOE era donar suport al text alternatiu que li facilitaria la seva portaveu, Míriam Nogueras, que transformava en «voluntari» l'allargament dels contractes d'arrendament d'habitatge que finalitzin abans del 30 de juny de 2028 i incloïa mesures de bonificació fiscal, com la deducció en l'IRPF per adquisició d'habitatge habitual".

Més històries. El retorn de Puigdemont es complica. No hi ha cap dubte que el Tribunal Constitucional donarà llum verda aquest dimarts a l'amnistia i que això precipitarà el retorn, però pot ser que sigui enmig d'una campanya electoral per a les generals.

"Junts fia el seu ressorgiment a l'impacte de la tornada de Puigdemont", assenyala un titular d'El País.

Escriu Marc Rovira: "El partit independentista català afronta el retorn del seu líder com un punt d'inflexió. “Estem preparats per a eleccions”, va assegurar aquest dissabte Miriam Nogueras. El mateix va ratificar Jordi Turull. El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), el CIS català, va publicar aquest estiu una enquesta que desplaçava Junts fins a la quarta posició, per darrere de PSC, ERC i la força d'ultradreta Aliança Catalana. JxCat perdria gairebé la meitat de la representació que té al Parlament, obtenint només entre 16 i 18 escons".

"Tot i que el lideratge intern de Carles Puigdemont no conserva la inexpugnabilitat d'antany —sonen veus dins de Junts que no tenen cap problema a posar de manifest que l'expresident és una figura amortitzada—, sí que hi ha coincidència a totes les instàncies, tant fa ajuntaments, Parlament o Congrés, a l'hora de lamentar que durant els darrers nou anys Junts ha competit amb una mà lligada a l'esquena".

"Amb el seu líder, i figura més carismàtica, vivint a Bèlgica per evitar ser detingut si entrava a Espanya. El procés de presa de decisions s'ha complicat, les reunions telemàtiques s'han multiplicat tot i que, en ocasions, era el mateix Puigdemont qui no es connectava, i la projecció pública del partit ha quedat minvada".

"Molts a Junts asseguren tenir fil directe amb Puigdemont, però ningú s'atreveix a avançar quines intencions tindrà el cap del partit un cop pugui moure's lliurement per Catalunya, després que aquest proper dimarts el Tribunal Constitucional avali el desplegament complet de la llei d'amnistia".

"A poc més de mig any per a les municipals, creixen les angoixes per l'empenta d'Aliança, que flueix en zones com Girona, Lleida o la Catalunya central, territori que tradicionalment ha estat propici per a Junts, com abans ho va ser per a Convergència".

"Junts s'ha imposat donar-se a conèixer més pels fets que pels discursos. Alts càrrecs del partit indiquen que d'aquesta directriu deriva la controvertida decisió de rebutjar els decrets d'habitatge. El mateix Puigdemont va criticar recentment a les xarxes socials “els polítics reconvertits en influencers” i aquells que “prefereixen l'eslògan al discurs”".

"Amb ell com a candidat, Junts va obtenir fa dos anys set escons i prop de 200.000 vots, per darrere de Salvador Illa a la llista. L'estratègia de Junts passa per endurir el to contra el president i contra el Partit Socialista".

I: "“És el pitjor president de la Catalunya moderna”, va proclamar aquesta setmana al Parlament la diputada de JxCat Mònica Sales. Una posada en escena similar adopta la formació a Madrid, on Miriam Nogueras, una de les col·laboradores de més confiança per a Puigdemont, fa mesos que intenta ser un fuet per al Govern del PSOE".

A El Confidencial també reparen en l'agenda i les peripècies del líder de Junts. "La venjança de Puigdemont contra Sánchez l'1-O sacseja Catalunya i complica la gira triomfal al seu retorn", titula aquest mitjà.

A l'entradeta es diu que "Junts haurà de replantejar-se tot el que havia planejat de cara al retorn del seu líder. Després de tombar els decrets sobre el lloguer de Pedro Sánchez en una decisió anunciada l'1-O, ja no serà tan ben rebut a Catalunya".

La nota és de Marcos Lamelas: "La crisi de l'habitatge que s'ha viscut aquesta setmana a Espanya, arran del desnonament de Maricarmen i que encara pot tenir conseqüències polítiques incalculables, complica el retorn de Carles Puigdemont".

"Junts estava planejant una gira triomfal del seu líder per tota Catalunya, que ara ja no serà tan gloriosa com s'esperava, a causa de l'animadversió que ha provocat en altres forces polítiques la seva negativa a donar suport als decrets amb què el Govern pretenia posar remei al lloguer residencial, vuit anys després de la seva arribada al poder".

"Puigdemont va avançar a The Sunday Times que, tan bon punt tornés per conèixer la situació de primera mà, aniria a recórrer tota Catalunya i així "palpar i respirar el país". Ara, en canvi, la seva perspectiva pot ser tornar per submergir-se en una campanya electoral per a les eleccions generals, amb Míriam Nogueras altra vegada de cap de llista. I amb la perspectiva que bona part dels partits d'esquerra l'acusin d'haver provocat que PP i Vox arribin a la Moncloa".

"S'ha preguntat a Junts sobre la gira de Puigdemont per Catalunya, però no hi ha hagut una resposta oficial. Al partit ja tenien assumit que alguns minoritaris d'Aliança Catalana rebessin l'expresident amb males maneres. Però ara aquest sentiment s'estendrà als partits que han donat suport en major o menor grau a les acampades en protesta pels problemes en la política de lloguer. Dels Comuns a la CUP passant per ERC".

"En la pràctica, només podran comptar amb la neutralitat del PSC, cosa que no deixa de ser irònica, tenint en compte que ningú ha fet tanta oposició contra el Govern de Pedro Sánchez com el partit de Puigdemont".

"El líder de Junts, segons fonts del seu entorn, no té cap intenció d'exercir de líder de l'oposició al Parlament, càrrec que li podria pertànyer de manera natural, ja que cobra com a diputat de la cambra catalana i ell mateix es va encarregar que quedés vacant. Al grup parlamentari, ple de tensions en aquest moment, el rebrien amb els braços oberts. Però Puigdemont no està gens interessat".

"En el seu imaginari hi havia tornar a jugar la carta del "president legítim" i vestir-la amb la seva gira per Catalunya, per així escalfar motors i tornar a presentar-se a les catalanes el 2028; tot i que Puigdemont mai ha guanyat unes eleccions autonòmiques. La seva única victòria indiscutible van ser les europees de 2019".

I: "Si Pedro Sánchez acaba convocant eleccions, Puigdemont tornarà a Catalunya per ser el teloner de Míriam Nogueras en una campanya d'avanç electoral. No era l'escenari que volia el president del partit. Puigdemont se la juga a Pedro Sánchez amb els decrets, i ho ha fet un 1 d'octubre, data clau per a l'independentisme. Però 'el gos' mor matant. I això sense comptar que, a partir d'ara, cada desnonament que s'executi a Catalunya serà culpa del partit de Puigdemont".

4 d'octubre, dia mundial dels Animals, dia europeu de la Depressió i setmana mundial de l'Espai.

Santoral: Francesc d'Assís, Àurea de París, Petroni de Bolonya i Quintí de Turon.