Montaje de primeras planas con Carles Puigdemont
Portades

L'ordinador de Puigdemont, sense Internet i amb Linux

L'expresident guarda tot el relacionat amb la seva persona en un ordinador antiquat i sense connexió per evitar piratejos. La burgesia organitzada vol que l'encara pròfug recomposi el catalanisme

En portada: Ernestina Torelló, primera presidenta del Cercle del Liceu: “Baixar a La Rambla ara és un sacrifici per als socis”

Llegir en Català
Publicada

En la política catalana s'espera amb certa impaciència el retorn de Carles Puigdemont. Hi ha pressa per tancar aquest capítol, que bé podria considerar-se l'epíleg del Procés. Nou anys després de la proclamació de la república dels vuit segons, el líder de l'aixecament prepara les maletes.

Tot depèn del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, òrgans els magistrats dels quals semblen disposats a activar definitivament la palanca d'una amnistia completa, sense càrrecs per la malversació i el lucre personal d'haver gastat fons públics en un projecte polític molt personal.

A Junts hi ha nervis i també un cert malestar perquè Puigdemont, que no es refia ni de la seva ombra, es nega a revelar els seus plans i objectius.

Fotomontaje de Carles Puigdemont, haciendo las maletas en la Casa de la República de Waterloo

Expliquen que ho té tot per escrit en un ordinador que mai no ha estat connectat a Internet i que funciona a pedals amb un sistema operatiu del segle passat. Molt de Puigdemont, qui fa nou anys especulava amb dirigir un país de manera telemàtica.

També s'explica que la burgesia organitzada, aquesta Catalunya dels cercles equins i el foment de les herències, espera amb candeletes un dels personatges que va provocar la històrica fugida d'empreses del 17. Creuen que el futur de Catalunya passa pel líder de Junts, cosa de la qual a Junts tenen els seus dubtes.

"Compte enrere per al retorn de Puigdemont: un pla guardat en un ordinador protegit", titula El País una de les seves històries dominicals.

Portada de 'El País' del 27 de setembre de 2026

Portada de 'El País' del 27 de setembre de 2026

El text és de Marc Rovira, qui després de fixar el 6 d'octubre com a data en què el Tribunal Constitucional debatrà una nova ponència sobre la malversació escriu: "Queden deu dies per poder donar resposta a una pregunta que s'ha fet viral: Quan tornarà Carles Puigdemont a Catalunya?"

"“Quan ell ho decideixi”, responen els dirigents de Junts per Catalunya cada vegada que se'ls trasllada el dilema. L'últim a tancar contundentment l'assumpte va ser, aquesta mateixa setmana, Jordi Turull, el secretari general del partit. En una rotllana amb la premsa fins i tot va fer mofa d'aquells que diuen tenir informació privilegiada de les intencions de Puigdemont".

"La reserva amb què s'aborda el possible retorn del líder de la formació és una extensió del secretisme amb què ha dissenyat el retorn el mateix expresident. Tot el referit al seu pla de retorn ho guarda en un ordinador protegit que custodia a casa seva de Waterloo".

"Es tracta d'un ordinador que opera amb sistema Linux i que, per dificultar piratejos i atacs informàtics, mai no ha estat connectat a internet. L'entorn de l'expresident de la Generalitat explica que les precaucions que habitualment pren per tractar assumptes que considera d'especial rellevància pugen de grau fins a la confidencialitat absoluta quan es refereix al seu futur personal i polític".

El Supremo contra el TSJC y Puigdemont el tuitero

"A la seva residència belga, Carles Puigdemont rep de manera periòdica visites de col·laboradors de Junts, emissaris polítics, entitats, empreses o persones conegudes seves que s'interessen per la situació que viu i els seus plans a curt i mitjà termini. Qui el coneix bé explica que, després de nou anys d'“exili”, mesura les seves paraules en funció de la confiança que li mereix la visita i que rarament se li escapa res que ell no vulgui revelar".

"La proximitat de la resolució del Constitucional no ha afluixat ni la tensió ni la cautela amb què s'afronta el pla de retorn. A Junts expliquen que si l'expresident català i el seu nucli de més confiança —això és: Turull, els diputats Toni Castellà i Josep Rius, el seu advocat Gonzalo Boye i el seu vell amic de Girona, l'empresari Jami Matamala— van ser capaços d'organitzar un retorn clandestí durant el mes d'agost de 2024 per acabar apareixent en un míting al centre de Barcelona, ara tot sembla més fàcil".

Línies després i a mode de conclusió Rovira escriu que "la mateixa reserva s'imposa sobre el format que ha de tenir l'acte de rebuda que es prepari a Catalunya. Només es destaca que es tracta “del retorn d'un president de la Generalitat, no de Carles Puigdemont”. Com seran els detalls del viatge de tornada és matèria reservada que només coneix l'ordinador que custodia Puigdemont a Waterloo".

Míriam Nogueras, líder de Junts en el Congreso, ante los ministros Félix Bolaños y María Jesús Montero

Doncs precisament aquest entrecomillat és el que utilitzen a El Nacional per titular l'entrevista amb el secretari general de Junts. "Jordi Turull: 'Puigdemont tornarà més com a president de país que de partit'" es titula l'entrevista que signa Vicenç Pagès.

A continuació, el més destacat d'aquesta peça:

P: El Tribunal Constitucional ha tombat la ponència que rebutjava el seu recurs i ha obert la porta a l'amnistia de la malversació del referèndum de l'U d'Octubre. Què espera que passi a partir del 6 d'octubre?

R: Esperem que el Tribunal Constitucional obligui el Tribunal Suprem a complir la llei i als jutges a fer de jutges, perquè la funció d'un jutge és aplicar la llei. A l'Estat espanyol hi ha anomalies democràtiques que fan que hi hagi jutges que facin més activisme polític i més de justiciers que de jutges. Esperem una cosa que no s'hauria d'esperar i sembla que això ara va cap a aquesta direcció.

P: Si el 6 d'octubre s'acaba avalant aquesta ponència, espera que el jutge del Suprem, Pablo Llarena, aixequi immediatament la ordre de detenció?

R: En el moment en què el Tribunal Constitucional tomba una tesi del Suprem, aquí és quan ja les hauria d'haver aixecat. Però no confonguem aixecar l'ordre de detenció amb aplicar l'amnistia. Volem que s'apliqui l'amnistia a tothom, sobretot als menys coneguts. No és un tema de retirar l'ordre de detenció, sinó d'arxivar la causa per aplicació de la llei d'amnistia.

P: Podria passar que aixequés l'ordre de detenció, però no s'apliqués l'amnistia?

R: Només que ho justifiqués per un tema processal i de temps. Però el que ha de quedar clar és que si el TC diu que tots els condemnats han d'estar amnistiats, doncs s'ha d'aplicar. Demanem al jutge Llarena que apliqui l'amnistia, no que aixequi l'ordre de detenció.

P: Un cop s'apliqui definitivament la llei d'amnistia, el president Puigdemont podrà tornar al Principat. Treballeu ja amb algunes dates?

R: No, perquè això es pot allargar, o no. Com a partit, estarem a punt perquè el president ens digui el que vol o com vol plantejar el seu retorn. Jo estic segur que tornarà més com a president de país que com a president de partit. Com a Junts, ho compartim plenament. Només ens ha de dir com ho vol fer i quan, perquè estarem preparats, a punt i entusiasmats.

P: Heu parlat, internament, de com ha de ser el seu retorn?

R: Això ho sap ell i el respectem molt.

P: Vostè no ho sap?

R: No, com ho té plantejat, no. N'hem parlat, però no he demanat saber-ho. Ell el que no vol és que hi hagi especulació rere especulació de si torna aquest dia, o de si farà una cosa o una altra. En l'entrevista de l'altre dia, ja va deixar clar que vol submergir-se de nou al país, encara que, amb les converses que tenim, està perfectament al corrent. Però una cosa és saber-ho i l'altra és palpar-ho o sentir l'olor del país. Nosaltres hem hagut d'afrontar, com a formació política, el fet de jugar amb un braç lligat a l'esquena, perquè els lideratges dels altres caminen i passegen per Catalunya, mentre el nostre ha estat a l'exili.

P: El president va dir que treballava amb dos o tres escenaris un cop sigui a Catalunya. Quins són?

R: Ho sap ell, però no costa gaire imaginar-ho. No ho verbalitzaré jo. Crec que s'ha guanyat el dret que li respectem qualsevol dels escenaris que ell vulgui afrontar. Nosaltres ho reivindiquem, no com a president del partit, sinó com a lideratge de país. El país viu un moment i una situació en què es necessiten més homes d'Estat, de prendre decisions valentes i no amb ulleres electorals, sinó generacionals. El país està passant un moment complicat i es necessiten decisions valentes. El president Puigdemont té la visió de dron, de com està Catalunya, de com molts d'aquests problemes s'han abordat a Europa. Per tant, crec que el seu lideratge de país encara té més sentit que mai.

P: Com creu que canviarà el país amb el retorn del president?

R: Hi ha un factor de proximitat que és molt important en política. Si ell intervé i participa més del que ha estat fins ara, la gent s'adonarà del gran diferencial que hi ha entre alguns que només viuen del vídeo i del tuit. Estic segur que la gent valorarà l'estadista que podem tenir a Catalunya. Els nivells de debat seran molt diferents. Hi ha gent que treballa per tenir no sé quants likes en el seu petit vídeo d'un minut i mig i, en canvi, el president aborda els temes amb profunditat per trobar una solució. Catalunya és un país que val molt la pena, però que està passant un molt mal moment i convé que hi hagi lideratges que ajudin a superar-lo. Uns defensen que no passa res, mentre que altres volen cremar-ho tot. Al mig hi ha algú i el país ho notarà.

P: Quina resposta espera que tingui la ciutadania un cop el president sigui a Catalunya?

R: D'alleujament. A tot arreu, per exemple, a la Diada nacional de Catalunya, la gent, que no és del partit, m'aturava i em demana una fotografia, però la segona pregunta sempre és quan torna el president. És una persona estimada, valorada, apreciada i perquè la gent ja n'està fins als nassos que hi hagi aquests justiciers, que cada vegada li posen més traves perquè pugui tornar. A més, el país necessita aquesta autoestima, perquè aquesta batalla s'haurà guanyat. La llei d'amnistia és una esmena a la totalitat de la repressió de l'Estat i una victòria de l'independentisme. No dona per acabat res, sinó al contrari, que admeten que s'han passat i que no ho han fet bé. El retorn del president Puigdemont és una victòria claríssima, perquè el jutge Llarena ja no està només desautoritzat per Bèlgica, Alemanya o Itàlia, sinó que també pel Tribunal Constitucional.

P: Teniu problemes en alguns municipis davant la implantació d'Aliança Catalana?

R: No. Jo crec que a tots els partits polítics els costa en alguns llocs fer llista. La gent té molts maldecaps com perquè es posi al capdavant d'una llista. A tots els partits els costa trobar gent. Aquesta vegada, però, ho tenim millor orientat que en les últimes eleccions. També hi ha pobles petits que prefereixen fer-s'ho entre ells. Encara que un partit polític et pot ajudar, com en un consell comarcal. Els pots facilitar un contacte o treballes en equip. De cara a les municipals estic molt content, molt optimista i s'està fent una feina de por.

Mentrestant i als principals despatxos econòmics del principat s'aborda el retorn amb l'esperança que Puigdemont sigui l'home que moderi Junts i condueixi aquest partit al ramat de les essències convergents.

"La fe burgesa en el “catalanisme polític”" s'anomena l'anàlisi que signa a La Vanguardia Manel Pérez.

Portada de 'La Vanguardia' del 27 de setembre de 2026

Portada de 'La Vanguardia' del 27 de setembre de 2026

El seu text comença així: "El ja segur i imminent retorn de Carles Puigdemont, després del sorprenent rebuig del Tribunal Suprem a aplicar la llei d'Amnistia aprovada pel Congrés, ha generat un estat d'ebullició en el món empresarial català, que veu més a prop la seva pretensió d'abordar, amb Junts com a eix central, la reconstrucció de l'espai de centredreta catalanista que havia ocupat la Convergència de Jordi Pujol".

"Les organitzacions empresarials segueixen amb molta atenció els moviments que s'estan produint a la galàxia que envolta la formació política independentista i en primer lloc els del mateix Puigdemont. També creuen que si algú pot contenir l'ascens de l'extrema dreta d'Aliança Catalana, a la qual les seves enquestes també auguren un creixement inusitat, és la seva formació. Catalanisme a Barcelona, PP a Madrid".

"L'objectiu de l'elit empresarial és “reconstruir el catalanisme polític”, paraules que el president de Foment, Josep Sánchez Llibre empra sovint amb els seus interlocutors. Ell mateix prové d'aquest espai, en la seva condició d'exdirigent d'UDC, soci tradicional del partit de Pujol i exportaveu al Congrés d'aquella aliança, CiU".

Ramón de España opina sobre la amnistía

"I en l'intens intercanvi d'idees que s'està desenvolupant aquestes setmanes en amplis cercles polítics i empresarials, Sánchez Llibre ha deixat clar que la seva primera aposta és Junts amb Puigdemont al capdavant. I que la condició per a aquesta evolució és que el líder independentista torni a Catalunya i que al voltant de Junts s'agrupin tots els interessats a recrear aquest espai".

I: "Grans empresaris i financers a Madrid, que han expressat interès a participar en aquest procés de reconstrucció del centre català, consultats per aquest diari, asseguren haver rebut aquest mateix missatge quan s'han dirigit al dirigent de Foment".

Doncs res, Puigdemont, la seva vella guàrdia i els empresaris organitzats. Com se sol dir, què pot sortir malament?

Mentrestant l'eufòria s'ha instal·lat a Aliança Catalana, la qual cosa diu poc a favor de la intel·ligència col·lectiva d'aquest partit. L'última història dels de Sílvia Orriols és que un trastornat nord-americà ha mostrat el seu decidit suport als aliancistes catalans perquè, segons diu, Pedro Sánchez els persegueix.

Jordi Mercader y una imagen del 'exconseller' de Economía Andreu Mas Colell

Ui, sí, com si l'únic problema de Pedro Sánchez fossin les aventures i bajanades de Jordi Aragonès i l'alcaldessa de Ripoll.

"Un diputat trumpista denuncia que Sánchez 'persegueix' Sílvia Orriols", destaca El Confidencial.

En el sumari, el retrat de l'individu: "El nou amic americà de l'independentisme català: bomber, polèmic i un furibund partidari de Trump".

El text és d'Antonio Fernández: "El congressista nord-americà del Partit Republicà Carlos Antonio Giménez, exalcalde de Miami-Dade, s'ha convertit en el protector de la dreta independentista catalana".

"Fa pocs dies, Giménez publicava un missatge a les xarxes socials en què deia que "des del Congrés dels EUA, denunciem la persecució política que estan patint els patriotes d'Aliança Catalana pel règim de Pedro Sánchez a la Moncloa i els seus aliats socialistes i comunistes a Barcelona. Això és igual al que pretenien fer-li al president Trump als EUA"".

"Des de les files d'Aliança Catalana no van trigar a fer viral aquest suport. Jordi Aragonès, responsable de Programes i ja alcaldable d'Aliança a Barcelona, va agrair al nord-americà el seu suport. L'escriptor i guionista de cinema Xavier Cruzado va ser un altre dels que van reaccionar amb un rimbombant "Déu salvi els patriotes dels Estats Units d'Amèrica"".

"El doctor en Filosofia Joan Terré, que el 1999 va arribar a anar a les llistes del PSOE al Parlament europeu, també s'alinea amb Giménez: "El congressista ho diu clarament. El que pateixen Sílvia Orriols i Aliança Catalana no és control. És persecució política de Pedro Sánchez i els seus aliats del PSC a Barcelona"".

Los 'exconsellers' de Educación Simó, Bargalló, Gonzàlez-Cambray, Ponsatí, Rigau y Ruiz, con un aula de colegio de fondo

"Tot i així, moltes intervencions a les xarxes es dirigeixen a retreure al congressista que doni suport a un partit secessionista i li recorden si vol que se separi Texas, o els estats del sud, dels Estats Units".

"Però la base de la discussió és, en realitat, que Pedro Sánchez no té res a veure amb Aliança Catalana ni amb Sílvia Orriols, un partit que ni tan sols s'ha presentat a les eleccions generals. Això no sembla acovardir el vehement congressista, que aprofita qualsevol ocasió per ficar el dit a l'ull al govern espanyol o als enemics polítics de Llatinoamèrica".

I: "Així, Giménez va publicar un vídeo el passat 18 de setembre (distribuït per la Fox) en què recull escenes dels carrers de Ceuta i en què assegura que "el govern socialista-comunista a Espanya és tan incompetent, inepta i woke que està sent envaït diàriament. El país ha estat totalment segrestat".

27 de setembre, dia mundial del Turisme, dia mundial dels Rius, dia europeu del Donant de Medul·la Òssia, dia mundial de la Retinosi Pigmentària, jornada mundial del Migrant i Refugiat i dia internacional de les Persones Sordes.

Santoral: Vicenç Paül, Bonfilio de Fara, Cai de Milà, Elzearo de Sabran, Florentí de Sedunum i Hiltrudis de Liesse.