Publicada

El desnonament al benestant barri d'El Retiro de Madrid d'una senyora de 87 anys anomenada María del Carmen Abascal està tenint conseqüències imprevistes. Tot i ser només un dels milers de desnonaments que es produeixen cada any a Espanya, el Sindicat de Llogateres de Madrid ha aconseguit que es converteixi en un símbol.

El Govern ha reaccionat amb rapidesa. No es pot permetre més fronts dels que ja té oberts. Amb Ceuta en el punt de mira, no reaccionar a la història de Maricarmen hauria resultat definitivament letal per a un Executiu qüestionat també pels seus socis.

L'any passat es van produir a Espanya 25.540 desnonaments judicials, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). D'aquests, 18.317 van ser per impagament de lloguer, 4.346 per impagament d'hipoteca i 1.877 per altres causes.

Escriu Miguel Puga a Libre Mercado, el diari econòmic de Libertad Digital, que "la comunitat en què més llançaments es van practicar va ser Catalunya, amb 6.814, dels quals 5.025 van ser per impagament del lloguer i 1.050 per execució hipotecària. Només Catalunya va concentrar el 26,7% dels llançaments totals, el 27,4% dels derivats del lloguer i el 24,2% dels hipotecaris".

I: "La segueix Andalusia, amb 3.782 llançaments: 2.600 per impagament del lloguer i 913 per hipoteca. En tercer lloc, hi ha la Comunitat Valenciana, amb 2.992 llançaments (2.158 per lloguer i 637 per hipoteca). En quart lloc, la Comunitat de Madrid, amb 2.267 (1.931 per lloguer i 252 per hipoteca)".

Amb aquestes dades sobre la taula, l'anomenat "decret Maricarmen" que prepara el Govern per al proper Consell de Ministres pretén aturar la sagnia de llançaments. L'operació és clara. 25.540 desnonaments a l'any dividits per 252 dies laborables que té l'any donen la notòria quantitat de 101 desnonaments al dia. Que això és insuportable ho saben fins i tot els nens de PISA.

Les imatges de l'anciana madrilenya han commogut tothom fins al punt que Junts, a qui l'esquerra titlla de partit de propietaris i d'agents immobiliaris, està disposada a superar algunes de les seves pròpies línies vermelles sobre la propietat privada.

"Junts planteja al Govern prohibir els desnonaments i les compres d'habitatges per part de fons voltors", destaca un titular d'El País.

Portada d'El País del 26 de setembre de 2026

Al sumari s'explica que "El partit independentista assegura que l'Executiu veu la seva proposta “amb bons ulls” en plena negociació amb Habitatge".

El text és de Marc Rovira i Lluís Pellicer a El País: "La llista de demandes de Junts per donar suport al reial decret inclou la prohibició del desnonament a famílies vulnerables quan el propietari del pis sigui un fons voltor i vetar la compra d'immobles a aquests instruments d'inversió que busquen comprar a preus de saldo per obtenir quantioses plusvàlues, però deixar fora de l'abast del text legal la resta de propietaris".

"La negociació del decret d'habitatge avança a batzegades, perquè més enllà de la rivalitat d'interessos entre partits polítics, aquesta vegada necessita trencar el bloc de gel que separa el PSOE i Junts".

"Tot i això, la portaveu del partit independentista al Congrés, Míriam Nogueras, ha manifestat aquest divendres que el Govern veu “amb bons ulls” la proposta de Junts. Nogueras ho ha dit en una entrevista al matinal Aquí Catalunya de la Cadena SER. Nogueras ha afirmat que ha lliurat en mà un document al president Pedro Sánchez amb totes les seves demandes".

"Junts per Catalunya vol deixar clar que fa una distinció nítida entre els fons d'inversió, entitats financeres i la resta de propietaris d'habitatge. De fet, la formació independentista està disposada a aprovar mesures per dificultar, quan no prohibir, l'actuació dels anomenats fons voltors".

"Per començar, el partit està disposat a acceptar la suspensió dels desnonaments instats per aquestes entitats que busquen sobretot comprar immobles a preus de saldo. Però fonts del partit recorden que fins i tot s'han mostrat partidaris de donar suport a una iniciativa que impedeixi que aquests fons puguin comprar habitatges".

"El partit de Carles Puigdemont vol posar el focus en els fons d'inversió que estan adquirint finques al centre de les ciutats per fer fora els llogaters i substituir-los per altres de més poder adquisitiu. O que busquen destinar-los a altres usos, com el turístic. Fonts de la formació, en canvi, rebutgen la proposta que en el seu dia va presentar Sumar que vetava tota “persona jurídica” perquè, al seu parer, també impedia la compra a cooperatives, administracions i empreses públiques".

I: "Junts proposa, a més, un seguit de mesures per frenar l'expansió d'aquestes societats al mercat immobiliari. El partit recorda que ja va presentar una proposició no de llei per evitar al màxim situacions en què un fons recompri un deute d'un particular per quedar-se amb la seva casa. Per això, proposava que si un banc ofereix un deute de 100.000 euros a un fons per un preu de 30.000 euros, el particular tingui l'opció de pagar aquesta quantitat i saldar les seves obligacions amb l'entitat en un termini de 90 dies. (...) El partit que lidera Míriam Nogueras al Congrés també ha posat sobre la taula deduccions fiscals per al lloguer i la compra, per als comptes habitatge de joves i reallotjaments obligatoris per a majors de 65 anys en cas de ser desnonats".

Més notícies. Junts no és l'únic partit que es mou a l'escalf dels esdeveniments. El PSC de Lleida, per exemple, no està disposat a deixar ni una escletxa perquè Aliança Catalana es coli al municipi.

"Lleida consuma la prohibició de portar burca i niqab en espais públics amb els vots de PSC, Junts i Vox", assenyala un titular d'El Nacional.

La peça ve signada per Ketty Calatayud; "Lleida torna a obrir una batalla que ja va arribar fins al Tribunal Suprem. Setze anys després d'haver estat una de les primeres ciutats de l'Estat a intentar restringir l'ús del vel integral, la Paeria ha aprovat aquest divendres una nova ordenança de civisme que prohibeix portar a l'espai públic qualsevol peça o indumentària que oculti completament el rostre".

"La norma no cita expressament el burca ni el niqab, però els inclou de facto dins la prohibició. La modificació de l'Ordenança Municipal de Civisme i Convivència ha tirat endavant amb una majoria políticament poc habitual: els nou regidors del PSC-Units, que governen la ciutat, els cinc de Junts i els dos de Vox. En canvi, PP, ERC i Comúdelleida han votat en contra, tot i que per arguments molt diferents".

"La nova normativa substitueix l'ordenança de 2007 i estableix sancions generals d'entre 400 i 3.000 euros per conductes incíviques. El punt més controvertit és l'article 12, que prohibeix portar "qualsevol peça de roba, vestimenta o altra indumentària que oculti el rostre" als espais públics".

"Incomplir aquest precepte serà considerat una infracció lleu i podrà comportar una multa d'entre 400 i 750 euros. La prohibició, però, no serà absoluta. No s'aplicarà als llocs de culte, ni quan tapar-se la cara respongui a costums socials acceptades, ni quan es faci en l'exercici d'un dret fonamental".

"El govern socialista defensa que l'ordenança es fonamenta en el civisme i els drets de les dones, i no principalment en arguments de seguretat. El PSC ha sostingut durant el debat que la normativa "no només limita conductes, sinó que protegeix les llibertats"".

"Junts i Vox han coincidit a celebrar que el text permeti impedir l'ús del burca i el niqab a l'espai públic. El suport de Junts era determinant perquè el PSC governa en minoria i el grup ja havia avançat aquesta setmana que facilitaria l'aprovació de l'ordenança".

"La posició del PP és gairebé la contrària a la d'ERC i el Comú, tot i compartir el vot negatiu. Els populars consideren que les excepcions incloses fan que l'ordenança no prohibeixi realment el burca i el niqab, sinó que en reguli l'ús. ERC i Comúdelleida, en canvi, han qüestionat el caràcter que consideren "excessivament punitiu" de la normativa".

"La tramitació ja havia evidenciat aquestes diferències. El PP va arribar a presentar 76 esmenes al projecte i reclamava una prohibició sense excepcions, mentre que el Comú havia plantejat una esmena a la totalitat".

"El principal interrogant és ara jurídic perquè Lleida ja va protagonitzar un precedent gairebé idèntic. L'any 2010, el consistori va modificar la seva ordenança per restringir l'accés a determinats espais i serveis municipals a les persones que portessin vel integral o altres peces que impedissin identificar-les. La mesura va acabar als tribunals".

"El Tribunal Suprem la va anul·lar al febrer de 2013 perquè considerava que una ordenança municipal no podia limitar un dret fonamental com la llibertat religiosa sense una llei que donés cobertura a aquesta restricció. La sentència concloïa que la prohibició del vel integral constituïa una limitació de l'exercici d'aquest dret i que l'Ajuntament no tenia competències per establir-la per aquesta via".

I: "El Suprem també va rebutjar que quedés acreditat que l'ús del vel integral comportés per si mateix una alteració de la seguretat o de l'ordre públic i va advertir que una prohibició concebuda per defensar la igualtat de les dones podia tenir l'efecte contrari si acabava apartant-les de l'espai públic".

Més notícies. La crisi de l'ensenyament. "Niubó anuncia la creació de dos nous grups de treball: un d'ells per calendaritzar la inversió del 6% del PIB en educació", destaca un titular de La Razón.

Portada de 'La Razón' del 26 de setembre de 2026

El text és de Javier Martín Mombiela: "La consellera d'Educació i Formació Professional de la Generalitat, Esther Niubó, ha anunciat aquest divendres la creació de dos nous grups de treball: un per "fer seguiment" dels avenços en el "debat de país" que encapçala el Consell d'Educació de Catalunya (CEC); i un altre, per calendaritzar la inversió del 6% del PIB en educació".

"Així ho ha comunicat a la roda de premsa posterior a la reunió de la qual ha format part juntament amb el líder del Govern, Salvador Illa, i els grups parlamentaris del Parlament —a excepció de Vox i després del rebuig inicial del Partit Popular de Catalunya (PPC)—, amb l'objectiu d'abordar el futur del sistema educatiu català".

"S'ha parlat de la revisió i actualització del model de l'escola inclusiva, l'enfortiment del model lingüístic, l'acollida de l'alumnat nouvingut, la formació del professorat, el paper de la tecnologia a les aules i l'autonomia dels centres i les funcions directives", ha detallat la consellera sobre els temes discutits a la cimera, en què s'ha tractat especialment "com reforcem els aprenentatges fonamentals i millorem el rendiment educatiu"".

"Han estat temes generalment compartits pel conjunt de formacions polítiques", ha explicat Niubó abans de precisar les característiques dels espais de treball".

"Sobre el primer, ha declarat que cada grup parlamentari nomenarà "una o fins a dues persones" per reunir-se amb el president del CEC, Joan Manual del Pozo, i així "fer un seguiment del procés d'escolta, deliberació i agenda de temàtiques", com també "traslladar les aportacions i contribucions" d'aquests grups a l'òrgan superior de consulta".

"El Consell d'Educació de Catalunya va anticipar que planificava donar finalitat a aquest debat el mes d'abril. En la propera trobada del president amb elles es podrà concretar més aquesta cronologia", ha remarcat Niubó".

I: "D'altra banda, la titular d'Educació ha dit que el segon grup busca "treballar en el compromís d'aconseguir el 6% del PIB" i que, per això, es planteja una calendarització que marqui "la senda" per assumir aquest percentatge".

En el pla de la política que es mira el melic, es treu la borra i l'observa amb delectació, destaca que "El nou Sumar es dirà 'Front Ampli' i busca un líder: Urtasun i Colau, a les travesses per liderar-lo", segons un titular de Vozpópuli.

El subtítol abunda que "El partit acorda un nou nom per desvincular-se del personalisme de Yolanda Díaz i presentar-se com una única coalició a les generals de 2027".

La peça ve signada per Mario Cortijo: "Front Ampli. Així es dirà la refundació de Sumar, tal com ha pactat el Moviment Sumar, Más Madrid i els Comuns, desvetllant un dels grans secrets de l'esquerra situada a l'esquerra del PSOE, ja que amb la sortida anunciada de Yolanda Díaz, estava previst un canvi de marca, atès que Sumar estava plenament associada a l'actual vicepresidenta segona de l'actual Govern".

"Amb aquest nom, la formació aspira a aconseguir formar part d'un futur Govern amb Pedro Sánchez i canviar la dinàmica actual de les enquestes, que marquen un clar favoritisme cap a un executiu format pel Partit Popular i Vox. I ara, té un nou objectiu: buscar un candidat ferm per liderar aquesta confluència d'esquerres".

"Després de ‘tirar-se’ de la cursa Mónica García per tornar a l'Assemblea de Madrid i el “no” de Pablo Bustinduy per liderar la formació, hi ha un nom que sona amb molta força: el de l'actual ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Tot i que en les últimes hores, hi ha un altre nom que ha decidit sortir a la palestra: el d'Ada Colau, que després del seu pas per l'alcaldia de Barcelona, havia deixat la primera línia política".

I: "Ella ha estat l'encarregada de postular-se com a futura candidata del nou Sumar, però amb un matís clar: només es posaria al capdavant si hi hagués una gran coalició d'esquerres, cosa que implica incloure Podem dins l'equació. Una missió complicada, donades les males relacions entre els morats i alguns partits de Front Ampli com Más Madrid, amb qui hi ha nombroses tensions des de fa anys".

Front Ampli i Colau... Doncs ja estaria. La nova esquerra, la bona bona, la de veritat. Aquesta vegada va de debò. I tal.

Sucedits. "La parella de l'arquitecte Josep Juanpere queda en llibertat a l'espera d'abonar la fiança", assenyala un titular de La Vanguardia.

Portada de 'La Vanguardia' del 26 de setembre de 2026

El text és de Toni Muñoz i Mayka Navarro: "Belén López, la dona de 64 anys, acusada del presumpte homicidi de la seva parella, l'arquitecte barceloní Josep Juanpere, ha abandonat els calabossos del jutjat de Vielha cap a les 17h. El jutge l'ha deixada en llibertat sota la condició que en el termini de tres dies dipositi els 80.000 euros de fiança que li ha imposat per eludir la presó".

"Després d'escoltar la seva declaració, el magistrat ha decidit enviar-la a presó amb fiança. La compareixença ha durat tot just uns minuts i la investigada ha pronunciat una sola frase: “Sóc innocent”. Després s'ha negat a declarar. El jutge la manté imputada per un presumpte delicte d'homicidi sense qualificar el grau, ja sigui imprudent o dolós".

Línies després s'explica que "la mort de Juanpere es va produir durant les passades festes de Nadal. Va passar el dia 24 de desembre amb Belén, la parella amb qui mantenia una relació des de feia aproximadament uns dos anys. Van sopar amb uns amics i en tornar a casa es va sentir indisposat. Va acudir a l'hospital de la Vall d'Aran on va romandre diverses hores en observació fins que va ser donat d'alta".

L'endemà, la parella havia quedat amb un matrimoni per anar a esquiar, però es van absentar. Van passar tota la jornada del dia 25 a casa. L'endemà, Juanpere després de dinar va tornar a trobar-se malament i es va estirar al sofà on va acabar morint. Els amics amb qui havien quedat van intentar contactar amb ell sense èxit així que van trucar al nebot que tampoc va poder localitzar el seu oncle ni la seva nòvia".

I: "Acompanyat per la dona amb qui havia quedat el dia anterior per esquiar, el nebot es va dirigir a casa del seu oncle on després de trucar a la porta repetidament sense que ningú respongués va decidir obrir-la. L'amiga va ser qui va accedir a l'habitatge i va trobar el cos sense vida de Juanpere estirat al sofà i amb la seva parella al costat molt alterada cridant que el ressuscitaria".

26 de setembre, dia internacional per a l'Eliminació Total de les Armes Nuclears, dia mundial de la Salut Ambiental, dia mundial de l'Anticoncepció, dia internacional del Conill, dia mundial de Prevenció de l'Embaràs no Planificat en Adolescents, dia mundial dels Naixements Múltiples, dia mundial de les Leucodistròfies, dia europeu de les Llengües i dia interamericà de les Relacions Públiques.

Santoral: Cosme i Damià, Sebastià Nam I-gwan i companys, Teresa Couderc, Senador d'Albano, Nil el jove, Gedeó jutge, Eusebi de Bolonya, Esteve de Rossano i Cal·listrat màrtir.