Pumpido facilita l'amnistia i la UE rebutja el català

Un dia més amb Puigdemont als titulars. L'anomenada majoria progressista del Tribunal Constitucional s'ha imposat als magistrats conservadors. La malversació és amnistiable i no hi va haver lucre personal per part dels condemnats i els fugits.

El que es va gastar en promoció del Procés, en propaganda, en comissions, estudis, presentacions, llibres blancs, fulls de ruta, conferències, invitacions d'observadors internacionals, paperetes, urnes i altres, ben gastat està. Les seves senyories van fer molt bé imputant als comptes públics el finançament dels seus desitjos polítics.

Aquest és el criteri de la majoria del Constitucional, que té pressa per resoldre els recursos dels membres d'aquell pintoresc Govern de la Generalitat que va proclamar la república catalana independent pels seus didims morenos.

El procediment per blanquejar l'actuació dels Puigdemont i Junqueras, els Rull i Turull i els Romeva i Bassa ja està en marxa. Ahir es va tombar la ponència del conservador José María Macías, que advocava per no amnistiar la malversació. I en un gir marxista serà el mateix Macías qui redactarà la nova ponència en aplicació de la màxima "aquests són els meus principis i si no li agraden, en tinc d'altres".

En paral·lel, el president de l'òrgan, Cándido Conde Pumpido, redactarà la sentència sobre el recurs de Dolors Bassa. Amb les dues sentències sobre la taula, es procedirà al seu encaix a fi que resultin d'aplicació generalitzada a tots els recurrents.

A partir d'aquest moment, la pilota passarà a la teulada del Tribunal Suprem, que ja ha deixat caure que no té intenció d'endarrerir l'aplicació de l'amnistia.

Així que a la feina. "Conde-Pumpido s'assegura la carta de fixar la doctrina al TC que obrirà la porta d'Espanya a Puigdemont", destaca El Confidencial.

Al sumari es diu que "L'aval de la majoria progressista del Tribunal Constitucional a amnistiar la malversació suposa el primer pas per al retorn definitiu del líder de Junts després de 9 anys fora del nostre país".

El text ve amb les firmes de Beatriz Parera i Cristina García Vázquez: "El bloc conservador del Tribunal Constitucional tenia un cert avantatge en l'acostament a una de les qüestions més espinoses vinculades amb l'amnistia, però l'ha perdut en el darrer Ple".

"La majoria progressista del TC ha tornat a fer valer el seu domini i ha forçat un canvi de criteri respecte al primer dels recursos que s'havia de deliberar, relatiu a la negativa del Tribunal Suprem a amnistiar el delicte de malversació".

"Els conservadors van donar suport a la postura del seu company, José María Macías. No va ser suficient. Els set vots dels progressistes no només van capgirar la situació, sinó que van introduir una variant més".

"A mode de 'bonus track', el president Cándido Conde-Pumpido es va garantir la possibilitat de ser ell qui fixi la doctrina arrel o mare que es desenvoluparà després amb el cas de l'expresident català. Macías, a càrrec del recurs de Turull, redactarà una sentència en consonància amb el criteri guanyador i en contra del seu propi. No obstant això, el president elaborarà de forma paral·lela una segona sentència, sobre l'exconsellera Dolors Bassa".

"Totes dues es portaran a un mateix ple la data del qual encara no s'ha fixat, però que s'espera per a l'octubre, el mes del novè aniversari de la sortida d'Espanya de Puigdemont. En aquesta futura reunió es deliberarà, primer, sobre el recurs de Turull i, després, sobre el de Bassa. Fonts progressistes justifiquen aquesta decisió i defensen que, si la majoria del ple aprova una doctrina concreta, és necessari que la sentència que s'aprovi sigui plenament conforme amb ella".

"Precisen que és molt difícil que un altre magistrat redacti fidelment una tesi de la qual no està convençut i que, a més, ell mateix elabori el vot particular que vagi en contra de la seva pròpia redacció".

"Durant el ple, Pumpido va proposar assumir la ponència de Turull (és a dir, la de Macías), però el magistrat del costat conservador es va negar a cedir-la. "És preferible que se li assenyali, amb detall, quina és l'argumentació que sosté la decisió majoritària", destaquen aquestes fonts".

"Des del costat conservador es veu el moviment com una estratègia més del president, que presta així -diuen- un servei més al Govern i al seu president Pedro Sánchez i que, a més, incorpora "una novetat respecte de la tradició del tribunal". No es pot dir que l'evolució de la deliberació els hagi agafat per sorpresa. El que ha passat estava cantat des de fa temps".

I: "La deliberació d'aquest dimarts, en què el bloc progressista ha aconseguit imposar el seu criteri favorable a aplicar la llei d'amnistia també al delicte de malversació, suposa una nova alenada d'aire fresc per als independentistes que esperen des de fa nou anys el retorn definitiu del 'fill pròdig', pròfug de la justícia des de l'any 2017. El veto de la majoria de l'òrgan de garanties a la ponència de Macías suposa el primer pas perquè Puigdemont pugui tornar a Espanya; això sí, l'última paraula la tindrà el Tribunal Suprem".

Doncs parlant del Suprem, El País titula que "El Suprem preveu aixecar l'ordre de detenció de Puigdemont quan rebi l'aval del Constitucional, que resoldrà el 6 d'octubre".

A l'entradeta s'informa que "El tribunal superior aplicarà el perdó a tots els líders del ‘procés’ pel delicte de malversació si els arguments del tribunal de garanties són extrapolables a tots".

Escriu Reyes Rincón: "L'aval del Tribunal Constitucional a amnistiar el delicte de malversació dels líders del procés no és un simple pas més cap al retorn a Espanya de Carles Puigdemont sense risc de ser detingut. L'acord adoptat aquest dimarts pel tribunal de garanties és una gambada gairebé definitiva que, llevat que hi hagi un gir de guió d'última hora, situa el retorn de l'expresident de la Generalitat a tocar de mà".

"Si el Constitucional, com és previsible, aprova el proper 6 d'octubre les sentències favorables a amnistiar els exconsellers Jordi Turull i Dolors Bassa, que es votaran aquell dia, i els arguments d'aquestes resolucions són extrapolables a la resta de líders independentistes, la intenció de Llarena és aixecar de forma immediata l'ordre de detenció que pesa contra Puigdemont sense esperar que el Constitucional resolgui el recurs d'empara presentat per l'expresident, la deliberació del qual encara no té data".

"El Constitucional té sobre la taula set recursos registrats per exmembres del Govern que van ser condemnats per malversació (Bassa, Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva) o processats en rebel·lia per aquest delicte (Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, fugits a Bèlgica)".

"Tots han acudit al tribunal de garanties perquè consideren que el Suprem ha vulnerat els seus drets en negar-se a aplicar-los la mesura de gràcia amb l'argument que el tipus de malversació que van cometre no és amnistiable".

"El tribunal superior justifica aquesta decisió en què la llei pactada pel Govern i els partits independentistes impedeix perdonar la malversació quan existeix un enriquiment personal, i això és el que, segons la Sala Penal, van fer els líders del procés en utilitzar fons públics per sufragar les despeses del referèndum independentista de l'1 d'octubre de 2017 en comptes de pagar-ho de la seva butxaca".

"Aquesta interpretació del Suprem no ha variat, però fonts de la Sala Penal admeten des de fa setmanes que una possible sentència del Constitucional favorable als dirigents independentistes conduiria inexorablement a aplicar l'amnistia a Puigdemont i tots els seus consellers condemnats per malversació".

Línies després, Rincón assenyala que "el calendari del Suprem dependrà de quan es notifiqui la primera sentència del Constitucional sobre els recursos dels líders secessionistes. Tot i que s'espera que el tribunal de garanties acordi donar la raó a Turull i Bassa en el seu proper ple, fixat per al 6 d'octubre, també és previsible que tots o alguns dels magistrats adscrits al sector conservador presentin un vot particular contra aquesta decisió, la qual cosa retardaria la notificació de la sentència perquè aquesta no pot difondre's sense els vots particulars".

"Els magistrats discrepants no tenen un termini marcat per presentar els seus escrits, que poden endarrerir-se dies o fins i tot setmanes, però, un cop els presentin, el Constitucional enviarà de forma immediata aquestes resolucions al Suprem, segons fonts del tribunal de garanties".

I: "Les fonts consultades al tribunal superior assenyalen que la recepció d'aquestes sentències (o la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, el que passi abans) serà el tràmit definitiu que portarà Llarena a aixecar l'ordre de detenció".

Tota aquesta situació ha disparat l'eufòria de l'independentisme, els principals dirigents del qual contemplen satisfets com nou anys després de l'aixecament el comptador es posa a zero, moment en què es podrà discernir si el "ho tornarem a fer" encunyat pel suís Jordi Cuixart era una frase feta o una declaració d'intencions formal.

Mentrestant, el Govern de Pedro Sánchez de la mà del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, segueix amb la seva campanya perquè el català sigui oficial a la Unió Europea, esforç abocat a la més completa malenconia.

"La UE es treu de sobre el debat sobre l'oficialitat del català en només set minuts", proclama un titular d'El Nacional sobre l'últim intent de Sánchez per satisfer el compliment dels acords assolits amb Puigdemont.

"En el debat només han intervingut Alemanya, Suècia i Lituània, crítics amb Espanya per l'ultimàtum amb el català", assenyala el sumari de la informació.

El text és de Berto Sagrera i comença així: "La Unió Europea s'ha tret de sobre el debat sobre l'oficialitat del català en només set minuts, sense adoptar cap decisió, tal com s'esperava després de la negativa que s'havia comunicat aquest dimarts al matí".

"Segons fonts diplomàtiques consultades per l'ACN, només han intervingut a la discussió els ministres d'Afers Europeus d'Alemanya, Suècia i Lituània, que ja havien criticat Espanya per condicionar l'ampliació del bloc comunitari al català".

"A la reunió del Consell d'Afers Generals, el secretari d'Estat de la UE espanyol, Fernando Sampedro, ha defensat que la Moncloa "ha facilitat tota la informació disponible" i ha evitat parlar de bloquejos, com sí que havia insinuat fa unes setmanes el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares".

"Sampedro ha dedicat prop de deu minuts a exposar la proposta espanyola en un "punt d'informació", un format que no preveu un debat extens després de la intervenció del país interessat. Ara bé, sí que permet que altres socis prenguin la paraula, però només han intervingut Alemanya, Suècia i Lituània, que han reiterat la seva oposició a vincular l'ampliació de la UE amb la qüestió de les llengües".

"El secretari d'Estat de la UE espanyol ha insistit en el fet que Espanya porta tres anys explicant la proposta i que "ha atès tots els dubtes sorgits" sobre la viabilitat legal, econòmica i pràctica de l'oficialitat del català, de l'eusquera i del gallec".

"En declaracions als mitjans de comunicació, Sampedro ha dit que "no hi ha absolutament cap motiu per continuar posposant aquesta decisió". "No existeixen motius, ni en matèria de cost, ni en matèria legal, ni en matèria tècnica, ni en matèria de precedents que puguin justificar no reconèixer els drets lingüístics de vint milions d'europeus, que ja tenen aquestes llengües com a oficials en el seu dia a dia", ha manifestat, mostrant-se "convençut" que la reclamació del Govern serà acceptada "amb la màxima brevetat"".

Pàgines després, Sagrera recull la versió dels països que s'hi oposen: "Per la seva banda, abans de la reunió, els ministres d'Alemanya, Suècia i Lituània ja s'havien mostrat reticents a l'amenaça d'Albares. El ministre lituà, Sigitas Mitkus, ha assegurat que la pretensió espanyola "no és acceptable". L'alemany, Gunther Krichbaum, també s'hi ha oposat clarament: "Estic en contra d'una bilateralització de la integració europea". Krichbaum ha considerat que Europa ha de ser "forta" davant l'impuls de la Xina i de Rússia, i que qualsevol "amenaça" a la unitat europea és "inútil", motiu pel qual ha demanat "una mica més d'esperit europeu"".

I: "També ha parlat la ministra sueca, Jessica Rosencratz, que ha reclamat un "procés seriós" que passi per discussions tècniques i no barrejar l'ampliació amb les llengües perquè són qüestions diferents. "No es tracta d'una discussió nova", ha dit".

Canvi de terç. Educació. "Illa vol prohibir l'ús de la IA a les escoles de Catalunya fins que els alumnes tinguin 14 anys", adverteix un titular d'El Mundo.

Els estralls de les pantalles juntament amb el deteriorament galopant de la qualitat en l'ensenyament amenacen amb una tempesta que destrueixi definitivament els fonaments de l'educació. El desassossec és tan gran que el president de la Generalitat es planteja la possibilitat que es recuperin les lectures obligatòries, que havien desaparegut per no deixar ningú enrere, perquè als nens no els ve de gust llegir i als professors no els ve de gust posar deures.

El text al diari d'Unedisa ve amb la signatura de Víctor Mondelo, que escriu que "després de l'escàndol de l'exclusió de Catalunya a les proves PISA, Salvador Illa està bolcant la seva acció de Govern en la millora del sistema educatiu català".

"Si la setmana passada va anunciar un pla -encara inconcret- per augmentar fins al 6% del PIB la inversió en Educació, així com la climatització de totes les escoles públiques en cinc anys mitjançant una inversió de 2.500 milions, aquest dimarts, el cap de l'Executiu català ha comunicat que treballen per prohibir l'ús de intel·ligència artificial a les escoles de Catalunya fins que els alumnes assoleixin els 14 anys".

"Illa ha defensat que "les noves tecnologies tenen avantatges, però també riscos importants", i ha advocat per "buscar l'equilibri" per superar "els riscos" i lluitar contra l'addicció".

I: "A més, ha destacat que el Govern es planteja també potenciar les lectures a l'escola. "No pot ser que l'addicció a les pantalles faci que els nois i noies del nostre país no tinguin contacte amb autors com Mercè Rodoreda, Joanot Martorell, Miguel de Cervantes o Ramon Llull", ha dit".

23 de setembre, equinocci de tardor. Dia internacional contra l'Explotació Sexual i el Tràfic de Persones, dia internacional de la Bisexualitat, dia internacional de les Llengües de Signes i dia mundial de la Síndrome de Cames Inquietes.

Santoral: Tecla, Pius de Pietrelcina, Andreu Fournet, Adamnano de Hy, Constanci d'Ancona, Lino papa i Sosso de Misena.