Colau torna al carrer i el programa de Topor

El Tribunal Constitucional ja s'ha ficat en matèria en relació amb l'amnistia. Amb la calma pròpia dels togats, els magistrats que componen la Corte de Garantías debaten sobre el delicte de malversació i la interpretació que els condemnats i pròfugs es van lucrar destinant fons públics als seus objectius polítics privats.

Això és el que consideren els jutges del Tribunal Suprem, que ara esperen la decisió del Constitucional per aplicar l'amnistia als imputats per malversació i retirar l'ordre de detenció que pesa sobre Puigdemont.

Tot conspira a favor del líder de Junts i es dóna per fet que tornarà a Catalunya abans que acabi l'any. Nou anys després de la seva fugida, les portes s'obren per a un personatge que diu a la premsa estrangera que no es penedeix de res.

Al voltant del veí de Waterloo hi ha més notícies. Per exemple, que el programa de la seva esposa, la periodista Marcela Topor, a les televisions locals sota l'empara de la Diputació de Barcelona, ha estat renovat, tot i la seva escassa audiència. Topor té un salari d'uns set mil euros al mes.

També és notícia la tornada a l'activisme de l'exalcaldessa Ada Colau, que ahir es va plantar en un desnonament al carrer Sardenya del qual va ser desallotjada pels Mossos.

A més, ha mort l'escriptor i crític teatral Marcos Ordoñez.

Primera notícia. "Recta final per al retorn de Puigdemont: el Constitucional decidirà des del 6 d'octubre sobre l'últim obstacle del Suprem a l'amnistia", assenyala un titular d'El País.

Al sumari s'indica que "El tribunal de garanties rebutjarà en el Ple que comença avui la ponència que s'oposa a amnistiar els líders del ‘procés’ condemnats o processats per malversació".

El text és de Braulio García Jaén: "La que potser sigui la gran paradoxa de la llei de juny de 2024 d'amnistia al procés —que no s'hagi aplicat encara al líder del procés independentista que es pretenia superar— encamina el camí de la seva resolució".

"A partir del primer ple d'octubre, el dia 6, el Tribunal Constitucional prendrà ja una decisió definitiva sobre els recursos d'empara presentats per aquells polítics independentistes catalans als quals el Suprem va decidir no aplicar l'amnistia pel delicte de malversació —l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i altres dos fugits de la justícia espanyola; així com el vicepresident, Oriol Junqueras, i altres tres dirigents condemnats per malversació després del judici del Tribunal Suprem de 2019—".

"El ponent del primer projecte de sentència del Constitucional sobre aquests recursos, el magistrat conservador José María Macías, farà seva avui mateix aquesta interpretació del Suprem, que serà rebutjada per la majoria progressista".

"Després de l'aval del Constitucional a la llei d'amnistia, el Tribunal Suprem va decidir al juliol de 2025 que el perdó no podia aplicar-se ni als condemnats per aquest delicte a l'octubre de 2019 (Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva), ni als tres fugits a Bèlgica contra els quals pesava una ordre de detenció basada també en la possible comissió d'aquest delicte (Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín)".

"El Suprem va argumentar que tots ells havien incorregut en enriquiment personal perquè, tot i que no havien guanyat diners, s'havien estalviat la despesa que suposava perseguir els seus objectius, despeses que van sufragar amb diners públics".

"La sentència va comptar llavors amb el vot particular de la magistrada Ana Ferrer. Els sis afectats van recórrer en empara al Tribunal Constitucional. I el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es va pronunciar el juliol passat de manera clara avalant la compatibilitat de la llei d'amnistia al procés amb el dret de la UE".

"El primer recurs que s'estudiarà al ple del Constitucional que comença avui és el de Jordi Turull. Però la ponència del magistrat Macías, que coincideix amb els arguments del Suprem, serà previsiblement rebutjada per la majoria, de manera que la primera sentència que empararà algun d'aquests recurrents no arribarà, almenys, fins al següent Ple, previst per al 6 d'octubre".

"Aquell dia, fins i tot si després del previsible rebuig en la deliberació que s'inicia avui, el magistrat que aborda el recurs de Turull es manté com a ponent, cosa que molt probablement passarà, segons fonts del tribunal, la seva nova ponència haurà d'ajustar-se als arguments de la majoria".

"A diferència del que passa a la justícia ordinària, al Tribunal Constitucional el ponent pot continuar sent-ho sense estar d'acord amb la sentència: n'hi ha prou que aculli els arguments i la sentència de la majoria. És a dir, pot ser alhora ponent d'una sentència i emetre un vot particular sobre la seva pròpia resolució. I, en tot cas, el ple pot debatre en successius plens no només sobre la decisió final, si s'atorga o no l'empara, sinó també sobre l'argumentació de la sentència".

"També podria passar que, per aquell dia, el president del Tribunal, Cándido Conde-Pumpido, proposi deliberar sobre el següent recurs, el de Dolors Bassa, del qual ell mateix és ponent. Si fos així, i s'aprovés el de Bassa com a “capçalera”, les altres sentències serien ja d'aplicació de doctrina".

I: "El sector progressista del tribunal defensa que no es pot considerar que hi va haver enriquiment personal en el sentit que exigia la llei per excloure'l de l'amnistia, una interpretació d'acord amb els arguments que va deixar per escrit en el seu dia la magistrada Ana Ferrer en el seu vot particular contra la decisió de la majoria del Suprem".

Mentre Puigdemont espera a Waterloo la resolució final del Tribunal Constitucional, la Diputació de Barcelona ha renovat el programa que presenta Marcela Topor fins a final d'any, segons llegim en un text d'El Triangle que signa Rosa Molins: "Marcela Topor, esposa del president de Junts, Carles Puigdemont, continuarà contractada per la Diputació de Barcelona per fer el programa The Weekly Mag a la Xarxa Audiovisual Local (XAL) fins a finals d'any".

"Topor va estrenar el programa a l'abril del 2018. El passat mes de juny va superar els 300 capítols. Quan venci el nou contracte, Topor portarà vuit anys i vuit mesos cobrant de la Diputació de Barcelona, presidida pels socialistes des de juliol de 2019".

Pàrrafs després Molins escriu que "en les primeres temporades del programa, el portal de transparència de la Diputació de Barcelona informava que Topor cobrava 36.000 euros cada sis mesos; és a dir, 6.000 euros mensuals, nivell salarial que mai ha assolit cap treballador de la XAL".

I: "L'última dada d'aquest sou que va aparèixer al portal de transparència correspon al període comprès entre gener i juliol del 2020. Des de llavors, la XAL i la Diputació de Barcelona han ocultat els diners exactes que rep l'esposa de Puigdemont per fer The Weekly Mag".

Notícies d'interès local. "Ada Colau torna al carrer contra un desnonament set dies després d'obrir la porta al retorn a la política", destaca El Nacional.

La nota ve signada per Arnau Ruiz: "Ada Colau ha tornat aquest dilluns al carrer en defensa del dret a l'habitatge, una setmana després d'obrir públicament la porta a un eventual retorn a la política institucional".

"L'exalcaldessa de Barcelona s'ha situat davant del portal d'un edifici del carrer Sardenya, a Gràcia, juntament amb desenes d'activistes que intentaven evitar el desnonament de Sílvia, una veïna en situació de vulnerabilitat que feia 13 anys vivint de lloguer al bloc. La mobilització, però, no ha aconseguit aturar el llançament".

"Colau s'ha col·locat davant de l'entrada de la finca juntament amb els concentrats per impedir el pas de la comitiva judicial, en una escena que recorda la seva etapa anterior a l'alcaldia com a activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). La protesta havia començat al matí i s'ha mantingut fins a l'arribada del dispositiu policial".

"Passades les dotze del migdia, vuit furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra s'han desplaçat fins al número 357 del carrer de Sardenya. Els agents han anat apartant les persones que bloquejaven l'accés al portal, entre elles la mateixa Colau, fins deixar lliure l'entrada de l'immoble".

Línies després Ruiz explica que "la reaparició de Colau en una mobilització per l'habitatge arriba just una setmana després que l'exalcaldessa tornés a posar sobre la taula la possibilitat de reprendre algun dia l'activitat política institucional".

I: "Colau va explicar en una entrevista a Televisió Espanyola que fins ara havia rebutjat els càrrecs que "de tant en tant" li havien ofert, però va evitar tancar definitivament la porta al futur. "M'ho podria tornar a plantejar", va afirmar, sempre que aparegués un repte en què considerés que podia ser "especialment útil per fer alguna cosa en concret".

Obituari. "Mor el crític teatral i escriptor Marcos Ordóñez als 69 anys", anota un titular d'El País.

La peça és de Jacinto Antón: "Marcos Ordóñez (Barcelona, 1957), un dels noms més reconeixibles de la crítica teatral espanyola de les darreres dècades, escriptor i professor, ha mort aquest dilluns a Barcelona als 69 anys. Marcos ens havia oblidat però nosaltres no a ell. Era impossible oblidar-lo. Era present en cada estrena a la qual ja no anava, en cada crítica o comentari que no feia (què hauria dit/escrit del 50 aniversari del festival Grec i del Teatre Lliure?: molt i apassionant, segur)".

"Des de fa cinc anys vivia en un món d'ombres. Que terrible com es pot desvanir una ment privilegiada com la seva, tan plena de coneixements; que fràgil aquest instrument que atresora memòria i brillantor intel·lectual i llenguatge refinat i acaba en el no-res"."En realitat en el seu cas no: dins de la terrible desaparició, ens queden els seus textos periodístics, els seus molts i bons llibres, en què va desgranant alhora una aventura literària i un perfil autobiogràfic, i, paradoxalment, doncs ell ho havia perdut, el seu record".

I: "Alt, seriós, fins i tot una mica esquerp d'entrada, amb aquella veu profunda, Ordóñez impressionava i hauria estat un gran actor de caràcter. El seu coneixement del món de l'escena era enciclopèdic, il·limitat, i s'estenia a altres cultures, especialment l'anglosaxona i la francesa".

Antón recull a la seva necrològica el llegat d'Ordóñez: "La seva obra literària, que abasta uns 25 llibres, inclou novel·les (Tarzán en Acapulco, Comedia con fantasmas, Una joven pareja), memòries (potser del millor amb al capdavant Una vuelta por el Rialto i el dietari Una cierta edad), les seves cròniques teatrals publicades i biografies (Núria Espert, Alfredo Landa, Ava Gardner), en què sempre es va mostrar molt perceptiu i meticulós, alhora que generós amb els biografiats".

A El Periódico és Rafael Tapounet qui glossa la figura de l'autor en aquests termes: "Ordóñez tenia tot just 21 anys quan es va estrenar com a crític teatral a les pàgines de la revista 'Ajoblanco'. Després de passejar la seva signatura per capçaleres com 'El Correo Catalán', 'ABC', 'El Observador', 'Avui' i 'Fotogramas', l'any 2000 va començar a escriure sobre teatre al diari 'El País' i va continuar fent-ho durant més de dues dècades, imposant una mirada molt personal sobre les arts escèniques que combinava el rigor, la memòria i la passió".

I: "Entre la seva producció narrativa destaquen títols com 'Una vuelta por el Rialto' (1994), 'Rancho aparte' (1997, distingida amb una menció especial pel jurat del Premi Nadal), 'Puerto Ángel' (2000), 'Tarzán en Acapulco' (2001), 'Un jardín abandonado por los pájaros' (2013) i 'Juegos reunidos' (2016). La seva última novel·la va ser 'Una joven pareja' (2021), una història d'amor que transcorre a la Barcelona de finals dels 70 i principis dels 80 entre llibres i cançons i que, com la millor literatura d'Ordóñez, convida el lector a mirar enrere. No per buscar refugi, sinó per agafar impuls".

22 de setembre, dia mundial Sense Cotxe, dia mundial del Rinoceront, dia internacional del Mimo, dia mundial de la Narcolèpsia, dia mundial de la Leucèmia Mieloide Crònica i Aguda i setmana internacional de les Persones Sordes.

Santoral: Maurici d'Agauno i companys, Ignasi de Sandone, Florenci, Silvà de Levroux, Basila de Roma, Salaberga, Lautó de Coutances, Emeram de Ratisbona, Emèrita de Roma, Santino bisbe i Iraides verge i màrtir.