Puigdemont ja prepara les maletes

El Tribunal Constitucional començarà aquesta setmana, concretament demà dimarts, les deliberacions sobre l'aplicació de l'amnistia als condemnats per malversació. Un recurs de la defensa de Jordi Turull obre el torn.

En la pràctica i en principi el ponent de la resolució és el magistrat José María Macías, contrari a l'oblit penal, cosa que obligarà a canviar de ponent, redactar una altra sentència i procedir a la seva votació.

En un parell de setmanes, s'afirma, hauria d'estar resolt aquest primer recurs, que actuarà a mode de jurisprudència en la resta dels casos, que inclouen l'ínclit Oriol Junqueras i el no menys il·lustrat Carles Puigdemont.

El líder de Junts, encara pròfug, espera amb candeletes que el Tribunal Constitucional li obri la porta per al seu retorn a Espanya nou anys després de la proclamació de la república al Parlament, aquell acte fallit del qual diu que no es penedeix gens ni mica.

El nostre fugitiu de referència ve d'atorgar una entrevista al dominical del The Times en què proclama el seu amor per Catalunya i anuncia que decidirà el seu futur després de contrastar la situació real de la seva estimada Catalunya.

Hi ha més històries al voltant de l'expresident de la Generalitat. Per exemple, la de la seva ruptura amb José Luis Rodríguez Zapatero, el negociador designat pel president del Govern, Pedro Sánchez, per abordar les peticions/exigències del dirigent nacionalista.

"La frase de la ruptura de Junts amb Sánchez que va enfonsar la legislatura: 'Manen o no al Constitucional?'" diu un titular d'El Mundo respecte a la bronca que va determinar el final de les converses suïsses.

En el sumari es diu que "Rodríguez Zapatero va intentar convèncer els de Puigdemont que podria tornar. "Segur que això ho resoldria el PP", van indicar els separatistes abans del cop de porta final".

El text és d'Esteban Urreiztieta: "«Però, manen o no manen?», van etzibar els líders de Junts per Catalunya a l'equip negociador del PSOE a Suïssa, encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero, a les reunions prèvies a la ruptura definitiva amb el Govern en relació amb l'aplicació de la Llei d'Amnistia per part del Tribunal Constitucional".

"«Estem molt lluny del PP, però estem convençuts que això el PP ho resoldria», van insistir els líders nacionalistes, que sempre han vist que la tardança a pronunciar-se per part de la Cort de Garanties sobre el retorn de Puigdemont formava part d'una estratègia política deliberada i va suposar un dels motius de la fractura entre ambdues parts".

"«Jo ja em vaig haver d'empassar sent president la sentència de l'Estatut, vull viure en un país en què no estigui d'acord amb algunes decisions judicials. A un Govern se li pot demanar que faci la Llei d'Amnistia i això és el que s'ha fet», replicava sempre Zapatero sense èxit, segons diverses fonts consultades per El Mundo que van participar en aquestes cites".

"Tal com va revelar aquest diari, la convicció que el Govern havia influït en el president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, per dilatar la seva decisió, els líders de Junts fins i tot la van plasmar per escrit en les comunicacions mitjançant les quals van donar per conclosa la seva relació amb els socialistes".

"Així, la cúpula de Junts va atribuir al Govern de Sánchez «un paper passiu o fins i tot obstructiu» i li va retreure haver-lo enganyat en les cites secretes a Suïssa amb un permanent «ball de dates» en què suposadament es disposava a resoldre a favor de Junts el Constitucional i que mai es concretaven. De tal manera que així s'aconseguia, segons Junts, perllongar el suport parlamentari dels secessionistes i s'impedia la seva capacitat de trencar".

"Segons aquestes comunicacions, que van ser lliurades al PSOE a través de la fundació Henri Dunant, «la part espanyola» s'havia compromès amb la formació catalana que ja al juny de 2024, tot just un mes després de l'aprovació de la llei que esborrava els delictes de l'1-O, atorgaria el seu aval definitiu".

"Al seu torn, les promeses es van anar reiterant i fixant noves dates per a l'hipotètic pronunciament: setembre i desembre d'aquell mateix any i març del següent. El referèndum definitiu no va arribar fins al juny de 2025, amb les relacions ja molt deteriorades entre ambdós partits, aprovant per sis vots a quatre els aspectes nuclears de la norma sota l'argument que facilitava la normalització política a Catalunya".

"No obstant això, segons els independentistes, l'Executiu de Pedro Sánchez va continuar interferint amb la posició de la Fiscalia, que es va oposar a les cautelars sol·licitades per l'expresident català, que ha vingut reclamant la suspensió immediata de l'ordre de cerca, detenció i ingrés a presó decretada pel magistrat instructor del procés, Pablo Llarena, en considerar que el delicte de malversació no és amnistiable".

"De fet, el fiscal en cap del Constitucional va rebutjar l'argumentació de Puigdemont al·ludint a l'«interès general» i va negar l'existència de les «raons polítiques» esgrimides per Puigdemont".

I: "Segons les fonts consultades per aquest diari, la disputa entre socialistes i independentistes pel pronunciament d'un Constitucional que, aquesta setmana, estudiarà els recursos d'empara contra la negativa del Suprem a aplicar la llei a la malversació es va agreujar en les últimes cites que van mantenir ambdues formacions. En aquest sentit, assenyalen que van ser claus per a l'allunyament definitiu les trobades del 28 i 29 d'agost de l'any passat a Zuric i la cita mantinguda el 18 de setembre a Brussel·les, on Junts ja va avançar que començaria a formalitzar la ruptura definitiva, que es va consumar a l'octubre".

Més sobre el veí de Waterloo. "Puigdemont ja imagina el retorn: 'Vull tornar a respirar, tocar i escoltar Catalunya'" assenyala un titular d'El Nacional.

"El president es confessa a 'The Sunday Times' sobre les ferides personals de l'exili, l'independentisme, Sánchez o Ceuta", abunda el sumari.

La peça ve signada per Ketty Calatayud i comença així: "Carles Puigdemont ja s'atreveix a imaginar el retorn. Encara amb prudència, sense donar-ho per fet i després de gairebé nou anys en què ha après a conviure amb la possibilitat que l'exili pogués durar tota la vida".

"Però ara, quan per primera vegada la tornada a Catalunya sembla una possibilitat més tangible, el 130è president de la Generalitat sap què voldria fer abans que res: tornar a sentir el 2026 el país que va deixar enrere el 2017. Assegura que té un pla, que encara no vol desvetllar. Però ja té al cap que quan pugui tornar recorrerà el país per "tocar-lo, olorar-lo, sentir-lo i retrobar-se amb la seva gent" i, només després d'haver pres el pols a la Catalunya que trobarà, decidir quin ha de ser el seu futur polític".

"Així ho explica en una entrevista excepcional a The Sunday Times, la primera que concedeix a un mitjà en un any, feta a casa seva a Waterloo, on es fotografia amb el seu gat Nino i desgrana els seus pensaments, però també sentiments més personals, sense obviar els aspectes més candents de l'actualitat política, com el moment actual de l'independentisme, les relacions amb Sánchez, la corrupció, Ceuta o Palestina".

"Aquest estiu, Puigdemont ha llegit Goodbye to All That, del novel·lista britànic Robert Graves, que es podria traduir com "Adéu a tot això". El llibre explica, entre altres coses, el retorn de l'escriptor britànic després de la Primera Guerra Mundial i la sensació de trobar un país diferent del que havia deixat".

"La lectura l'ha fet pensar. Quan Graves va tornar, explica Puigdemont, "no podia tornar a l'Anglaterra que havia deixat perquè ja no existia". El llenguatge, el debat públic i la societat havien canviat. "No vull dir que això m'hagi passat a mi", puntualitza, però immediatament admet l'evidència: gairebé una dècada deixa empremta".

"The Sunday Times assegura que Puigdemont podria estar de tornada a la seva "estimada Catalunya" per Nadal. El president a l'exili somia amb el dia que podrà tornar a trepitjar terra catalana, abraçar els seus, retrobar i retrobar-se amb un país que sap que serà molt diferent del que va deixar".

"No parla d'un gran acte polític, ni d'un discurs, ni d'una entrada triomfal. Parla de coses molt més senzilles: anar al mercat, tornar al futbol, sentir les olors de la Mediterrània. Recuperar, en definitiva, una quotidianitat que el temps i l'exili li han pres. Perquè Puigdemont és conscient que no podrà tornar exactament al país que va abandonar".

I: ""Han passat nou anys", admet. Malgrat els seus esforços per mantenir-se informat i connectat amb Catalunya, reconeix una distància impossible de superar des de Bèlgica: "No respiro la realitat d'allà. La Catalunya actual no és la mateixa que quan me'n vaig anar". Per això ja s'ha fixat una primera missió en cas que pugui tornar: "Submergir-me en la Catalunya d'avui". I ho resumeix amb una frase que converteix la tornada en una cosa gairebé física: "Aquesta és la meva primera intenció: respirar-la, tocar-la, escoltar-la i veure-la per mi mateix, submergir-me en la realitat i sentir l'essència del país"".

Pel que fa a la situació d'Espanya, el text explica que "Puigdemont també entra de ple en la crisi de Ceuta i ho fa amb una lectura que connecta directament amb el conflicte català. L'expresident es pregunta quin sentit té que un Estat membre de la Unió Europea mantingui dues ciutats al nord d'Àfrica i admet que, "si es mira des de la perspectiva marroquina", la situació pot ser percebuda com una "ferida"".

I: "Alhora, reconeix que la població de Ceuta se sent profundament espanyola, però planteja que aquesta pertinença tindria encara més legitimitat si pogués ser ratificada a les urnes. "La gent és molt espanyola. Però no creieu que la seva posició seria més legítima si celebressin un referèndum d'autodeterminació?", es pregunta. I afegeix la conclusió política: Espanya, diu, no ho farà perquè "té por que nosaltres també demanem un referèndum"".

Canvi de terç. Societat. "Unes 5.000 persones es manifesten a Barcelona contra l'ampliació de l'aeroport", avisa El País.

La capçalera destaca que "La protesta reuneix més de 200 entitats, entre elles ERC, BComú i la CUP, que reclamen frenar un projecte al qual vinculen amb la crisi climàtica, l'habitatge i la massificació turística".

Escriu Alfonso L. Congostrina: "Milers de persones s'han manifestat aquest diumenge al centre de Barcelona contra la possible futura ampliació de l'aeroport del Prat. La marxa ha arrencat poc després de les 12.00 hores al passeig de Gràcia sota el lema “No a l'ampliació, ni ara ni mai”".

"La voluntat dels convocats —entre els quals es trobaven ERC, BComú i la CUP— ha estat la de tornar a demostrar l'oposició frontal de bona part de la societat civil que, fa cinc anys, quan el Govern i la Generalitat van anunciar un acord per impulsar el projecte va reunir, segons la Guàrdia Urbana, més de 10.000 persones en contra de l'ampliació. No ho han aconseguit. Segons la policia municipal barcelonina aquest dissabte s'han manifestat 5.500 activistes a peu, 150 en bicicleta i quatre en tractor".

"La manifestació ha estat dissenyada pels activistes com una gran marxa en què han confluït fins a deu columnes procedents de diferents llocs de Barcelona i altres nou arribades des de municipis de l'àrea metropolitana, entre ells El Prat de Llobregat, Sant Boi i Cornellà. A la mobilització s'hi han sumat, també, una columna de ciclistes i una altra de tractors que han sortit des de la plaça d'Espanya".

"“Som milers de persones provinents de tot el país per mostrar el rebuig frontal de la ciutadania a un projecte que, si es realitza, agreujarà alguns dels principals problemes que té el país, com la crisi de l'habitatge, l'emergència climàtica o la massificació turística”, ha assegurat Jaume Osete, de la plataforma Zeroport, abans de l'inici de la marxa".

"“Serà un procés llarg, però avui marcarà el primer moment d'una protesta que marqui el rebuig de la ciutadania a l'ampliació. Aquest projecte acabarà descarrilant”, ha assenyalat Claudia Custodio, de la mateixa entitat".

"Aquesta mateixa setmana, el Consell de Ministres ha aprovat el tercer Document de Regulació Aeroportuària d'Aena, el DORA III, per al període 2027-2031. El pla preveu una inversió de 1.760 milions d'euros a l'aeroport de Barcelona durant els pròxims cinc anys i encara que no inclou l'ampliació de la pista, sí que hi ha actuacions preparatòries per a aquesta obra".

I: "ERC, els Comuns i la CUP també han participat en la protesta. El candidat a l'Alcaldia de Barcelona pels Comuns i secretari primer de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, ha criticat l'aprovació del DORA III i ha qualificat el projecte de “desfasat” i “nefast” des del punt de vista social i ambiental".

"L'alcaldessa del Prat de Llobregat, Alba Bou, de la mateixa formació, també ha comparegut amb Pisarello. “Hi va haver un conveni entre aeroports de Catalunya i la UPC per dissenyar uns semàfors i aprofitar les pistes. Aquest conveni mai es va arribar a estudiar”, ha denunciat. Bou ha defensat com a alternativa a l'ampliació, millorar la connexió de l'àrea metropolitana de Barcelona amb l'aeroport de Girona, l'ocupació del qual respecte a la seva capacitat ha xifrat en el 30%".

Economia. "L'avançament d'Ayuso a Illa: l'F1 polític que hi ha darrere la fira immobiliària que va fugir de Barcelona", adverteix El Confidencial.

Es tracta d'un titular per a la informació que signa Ruth Ugalde: "En un moment en què el PSC ha redoblat la pressió sobre les empreses de l'Ibex perquè portin inversions, i seus, a Catalunya, l'Executiu de Salvador Illa ha arrencat el curs amb dos revessos públics: el Gran Premi d'Espanya de la Fórmula 1 i la fira immobiliària The District. Dues cites d'abast internacional que se celebraven a Barcelona i que s'han traslladat a Madrid, donant així la medalla d'or al model business friendly de l'Executiu d'Isabel Díaz-Ayuso".

"Encara que es tracti de dos esdeveniments diferents, la idea subjacent és la mateixa. Madrid vol ser vista per la gent que decideix on posar els diners. La Fórmula 1 és la postal; The District, la sala de reunions. La primera té l'efecte de les pel·lícules de Hollywood amb Nova York: no cal haver estat mai a Manhattan per reconèixer una cantonada de Times Square, el pont de Brooklyn o Central Park, i la segona és el bitllet d'avió per trepitjar aquells llocs que ja ens són familiars".

"Amb aquestes dues cites, s'amplia la bretxa entre dos models de ciutats, amb la capital d'Espanya posant la catifa vermella a aquells que van ser expulsats de la Ciutat Comtal. Perquè, encara que Juan Velayos, promotor de The District, sempre ha intentat desvincular de lectures polítiques aquest trasllat i cenyir-la al fet que "el mercat ho demanava", és indubtable que "el mercat" és plenament conscient del rebuig polític que té a Catalunya".

"Barcelona tenia la mida, la marca, les infraestructures i la tradició empresarial necessàries per acollir una gran cita immobiliària, amb tots els grans fons internacionals desfilant pels seus pavellons durant tres dies. Amb aquesta idea va néixer The District el 2022, quan va celebrar la primera de les quatre edicions que ha acollit la Ciutat Comtal. Era una posada en escena perfecta per tancar ferides després del procés i intentar recuperar la confiança dels inversors enmig del terratrèmol que van ser els vuit anys d'alcaldia d'Ada Colau".

"Per a l'Ajuntament de Barcelona, els fons i grans propietaris eren l'enemic número u, amb la qual cosa des del principi va mostrar la seva oposició a la fira. Però el seu rebuig tenia pòsit. El gir polític que va permetre l'ascens al poder de l'antiga activista tenia el seu germen en un profund rebuig social de bona part de la societat catalana a bancs i grans inversors, als quals responsabilitzaven, i ho segueixen fent, de tots els mals de l'immobiliari patrio des de la bombolla".

"Aquesta oposició al model econòmic que representa The District va derivar en nombroses protestes, que van arribar al punt de ruixar amb pintura els assistents al congrés, aconseguint fer diana fins i tot en consellers delegats de l'Ibex 35".

"La imatge va ser extraordinàriament eficaç per als seus interessos: Barcelona no vol els fons, i ells, amb el rebuig social i les noves normatives d'habitatge, cada vegada han volgut menys anar a Barcelona. Fins que el pont que intentava ser la fira va acabar saltant pels aires".

I: "El que subjau darrere d'aquell rebuig i del trasllat a Madrid és el triomf d'un activisme social que ha conquerit la classe política catalana, que té com a màxima impedir que l'habitatge sigui un actiu financer o de luxe. The District es va anar convertint així en una fira incòmoda. No perquè dins hi passés res extraordinari, sinó perquè fora del recinte s'havia decidit que la seva pròpia existència era una declaració política".

21 de setembre, dia internacional de la Pau, dia mundial de l'Alzheimer, dia de l'Artista Plàstic, dia internacional contra els Monocultius d'Arbres, dia mundial del Paganisme, dia internacional del Rock Progressiu, dia internacional de la Bibliodiversitat i setmana internacional de les Persones Sordes.

Santoral: Mateu, evangelista i apòstol, Ifigènia verge, Alexandre de Baccano, Cadoc de Lan-Carvan, Càstor d'Apt, Quadrat de Grècia, Gerulf de Tronchiennes, Jonàs profeta, Landelí d'Ettenheim, Maura de Troies i Pánfil de Roma.