Diada extremenya, pobres llogaters i els coloms

Xàfec, calamarsa, rierades i inundacions. Tota aquesta calor acumulada a la Mediterrània durant els mesos d’estiu s’ha transformat en una tempesta formidable, amb un elevat potencial mortífer i una enorme capacitat destructiva.

Es reporta una defunció, nombrosos desperfectes, alteracions a l’Aeroport del Prat, inundacions als soterranis de la Vall d’Hebron, talls de carreteres i col·lapses de tota mena i condició.

El pitjor estiu de la història meteorològica ha quedat enrere. Prova superada. Torna a circular l’aire i les temperatures s’ajusten al que és previsible. Però no es descarten nous fenòmens climàtics violents.

Mentrestant i en política, el president de la Generalitat, Salvador Illa, manté la iniciativa. Després de la conferència de l’aire condicionat als col·legis se’n va anar a Extremadura a celebrar la Diada, vendre els avantatges del sistema de finançament i citar els Estopa com a exemple dels fruits de l’entesa entre els pobles germans. Més el famós Manolo Vital, el conductor d’autobusos de la pel·lícula.

Mentrestant, l’oposició segueix en guaret, emetent tímides senyals de vida més pròpies de la hibernació que d’una activitat orientada i conscient. Junts està al congelador, ERC vegeta al ritme pausat d’Oriol Junqueras i al PP i Vox miren cap a Ceuta. En aquest context d’apatia, el d’Aliança Catalana sembla hiperactivitat.

D’entre les notícies del dia destaca també que el lloguer d’habitatge condueix a la pobresa i que l’Ajuntament de Barcelona no sap què fer amb els coloms i amb les més de dues-centes persones catalogades com a "grans alimentadores" dels bruts i contaminants ocells.

Al gra. "Salvador Illa defensa a Extremadura el model de finançament i la solidaritat de Catalunya", destaca un titular d’El País.

En el sumari s’afirma que "El president es reuneix a Mèrida amb la presidenta María Guardiola i sosté que el pacte beneficia tothom".

El text és d’Àngels Piñol, qui escriu que "en les seves primeres declaracions a La Zarza (Badajoz), un municipi que entre els anys 60 i 80 va patir una forta emigració, Illa ha defensat a preguntes dels periodistes el model de finançament autonòmic. “Només dono una dada: l’Estat transferirà 21.000 milions més per a totes les comunitats i aquests diners són per a sanitat, educació i polítiques socials. Beneficia tothom”, ha afirmat".

"Illa ha fet aquestes declaracions abans d’entrevistar-se amb la presidenta extremenya, María Guardiola, a Mèrida, a la seu de la Junta. Aquesta és la primera vegada que els dos presidents autonòmics mantenen una reunió, que s’ha celebrat en un to de “cordialitat i col·laboració”, segons fonts del Govern".

"Les mateixes fonts han deixat caure que Illa ha posat l’accent en els vincles de Catalunya amb Extremadura i en el seu interès que es mantinguin vius. Abans de la cita, Illa ha ressaltat la solidaritat de Catalunya amb el conjunt d’Espanya".

"“El que proposem, encara que sempre hi ha recorregut de millora, no perjudica ningú. N’hi ha prou de mirar els números i els comptes”, ha afirmat sobre el finançament, que iniciarà el seu recorregut al Congrés. “Són els majors recursos i es tracta de distribuir-los bé. En tot cas, qui critica guanyaria legitimitat si proposés una alternativa, cosa que no ha fet”".

"El viatge d’Illa s’ha produït just després que hagi superat l’equador del seu mandat, que va culminar amb la conferència en què ha proposat un pacte de país sobre el futur de l’educació, que pateix una crisi enquistada des de fa un any".

I: "La principal proposta es basa en que Catalunya tingui a l’horitzó destinar el 6% del PIB a l’educació, en la línia dels països nòrdics, quan ara inverteix una suma inferior al 4%. Illa va apuntar que vol reunir-se amb tots els grups parlamentaris i que la seva intenció és fer-ho “tan aviat com sigui possible”. “En tinc ganes. M’agradaria que fos la setmana vinent. Després de la compareixença al Parlament sobre Pisa”, ha assenyalat respecte al fiasco d’aquest informe invalidat".

Més notícies. "L’independentisme convertirà l’1-O en el seu nou revulsiu contra Espanya després del declivi de la Diada", avisa Vozpópuli.

En el sumari s’explica que "Entitats i partits comencen a col·locar les peces per protagonitzar a la tardor de 2027 una nova envestida contra l’Estat"

El text ve signat per Óscar Benítez: "Es diu que el secessionisme està en crisi. Però el fenomen que suposa l’auge de la radical Aliança d’Orriols, que podria retornar la majoria absoluta al separatismo en les pròximes autonòmiques, posa en qüestió aquest relat. Si de cas, el que sembla estar en declivi és el processisme".

"Això és, les dinàmiques que van acompanyar aquell embat i la fe en què aquestes podien conduir a la ruptura de Catalunya amb l’Estat. I que expliquen el punxat de la darrera Diada i les precedents, en què la crisi dels lobbies del moviment i la desorientació que genera l’ascens d’AC expliquen la seva decadència".

"Perquè, si bé la marxa va atreure més persones que l’anterior (45.000 davant de 28.000), el lleuger repunt podria deure’s més a la copiosa pluja de l’any passat que al protagonisme d’Aliança en aquest".

"Però el moviment, dividit entre els que volen deixar enrere el 'procés' i els que pretenen reinventar-lo —si bé, amb ingredients gairebé idèntics—, es resisteix a enterrar els seus dies d’esplendor als carrers. I, davant l’assumpció que la Diada ha passat a millor vida, s’ha proposat reconstruir-lo amb motiu d’una altra jornada carregada de simbolisme: l’1 d’octubre, data en què, com és sabut, es va celebrar el referèndum separatista 2017".

"Ara, la responsable de la Diada, l’Assemblea Nacional Catalana, planeja fer de l’1-O el seu nou revulsiu contra Espanya. Un projecte del qual el pròxim 1 d’octubre serà el seu assaig però que assolirà la seva presumpta apoteosi el 2027, coincidint amb el desè aniversari del plebiscit il·legal".

"A la mateixa Diada, l’ANC va anunciar el trasllat de la Diada a l’1-O. El seu cap actual, Josep Vila, després d’instar a enterrar el sentiment de "dol" pel procés, va cridar a protagonitzar una gran mobilització a la tardor de 2027 que no només escenifiqui la força renovada de l’independentisme, sinó que constitueixi el "desencadenant" d’un altre "embat" contra l’Estat. Això sí, en aquests dotze mesos, caldrà picar pedra perquè aquesta vegada sigui la definitiva".

I: "En primer lloc, convocarà el mes vinent una cimera sobiranista amb la resta de lobbies per "tancar complicitats". En segon, aquests aplicaran una mecànica d’"acció i resposta" al carrer cada vegada que s’ataci la "identitat nacional". Finalment, s’activaran cèl·lules que donin veu i promocionin la 'causa catalana' a tots els racons del Territori".

També és notícia en el camp independentista l’atac d’Anna Navarro, la número dos de Puigdemont a les passades autonòmiques, contra els diputats. Navarro va deixar de ser diputada aquest estiu i ara que no està al convent, doncs això.

"Anna Navarro, fitxatge estrella de Puigdemont el 12M, es riu del nivell dels diputats al Parlament", apunta El Nacional.

En el sumari s’explica que "l’exdiputada diu que el nivell dels seus antics companys és "em passes un caramellet" en un tuit que ja ha esborrat".

Quina vista la de Puigdemont i quin nivell el de la senyora.

El text és de Vicenç Pagès: "L’empresària Anna Navarro, que va ser el gran fitxatge de Carles Puigdemont per a les eleccions catalanes de 2024, ha carregat durament contra l’activitat del Parlament poques setmanes després d’haver deixat l’escó".

"Navarro, que va ser número dos de la candidatura de Junts tot i ser independent, ha qüestionat públicament el nivell dels seus antics companys de cambra i ha assegurat que la seva experiència durant aquests dos anys i mig li ha permès comprovar de primera mà com funciona el parlamentarisme català".

""Després de dos anys i mig asseguda davant de la classe, els puc dir que el nivell és: 'em passes un caramellet?'. No sempre, però molt sovint", ha escrit aquest dimarts a X. El missatge, que posteriorment ha eliminat, però que ha estat capturat i difós per El País, responia a un altre comentari de la mateixa Navarro sobre el conseller de Presidència, Albert Dalmau, i unes declaracions seves relacionades amb la intel·ligència artificial".

"Navarro també ha carregat contra Dalmau: "Quan els polítics no entenen ni fava. La IA fa anys i anys que parla el català. És per flipar molt", ha escrit en una publicació que sí que manté a la xarxa social".

Per flipar? Per flipar és que aquesta senyora fos distingida amb la creu de Sant Jordi el 2020. Segueix el text d’El Nacional: "La crítica contra el Parlament s’ha produït en un moment especialment significatiu: Navarro va renunciar a l’acta de diputada a finals de juliol, a mig mandat, al·legant motius "personals i professionals". La mateixa empresària ha anat encara més enllà en una altra publicació a X. "Mai havia vist una cosa tan extraordinàriament mal gestionada", ha assegurat, fent referència al Govern".

I: "Navarro explica que en una ocasió li van preguntar si contractaria algú de l’executiu català per treballar en algun dels seus equips als Estats Units. "M’ho vaig pensar bé. I la resposta és no", afirma".

Doncs aquest tipus de fitxatges per part de Puigdemont també compten a l’hora d’explicar l’auge d’Aliança Catalana.

Canvi de terç. "Els alts preus del lloguer a Espanya converteixen en pobres la meitat dels llogaters", afirma un titular de La Vanguardia.

La peça ve signada per Fernando H. Valls: "Els alts costos de l’habitatge a Espanya provoquen que un elevat nombre de persones es converteixin en pobres de facto, segons un estudi que ha publicat Fedea aquest dimecres. La situació més alarmant es produeix en els ciutadans que viuen en un lloguer a preu de mercat".

"En concret, la meitat dels llogaters s’incorporarien al grup de pobresa si les mètriques convencionals tinguessin en compte les rendes que han de pagar pels arrendaments on resideixen. Amb l’habitatge en preus màxims, gairebé dos milions de persones més passarien a no superar el llindar de pobresa si s’incorporés aquest cost".

"El document, que porta per títol 'El cost de l’habitatge i la pobresa oculta a Espanya: 2014–2025' i que ha estat elaborat pels economistes José Ignacio Conde-Ruiz i Álvaro Pinto, assenyala que la pobresa monetària convencional dels ciutadans, que es mesura sense tenir en compte els costos de l’habitatge, identifica com a pobres el 32,8% dels qui resideixen en un habitatge de lloguer a preu de mercat".

"Tanmateix, si es tingués en compte el lloguer efectivament pagat el percentatge de pobresa entre llogaters s’elevaria al 49,9%. “La diferència, de 17 punts percentuals, implica que aproximadament un de cada sis llogaters de mercat no apareix com a pobre segons la renda abans d’habitatge, però cau per sota del llindar un cop descomptat el lloguer”, especifica l’estudi. Cal tenir en compte que cada vegada més persones estan forçades a viure de lloguer a Espanya, que ha passat a ser la forma de residència del 12,1% dels espanyols el 2014 al 17,4% el 2025. El lloguer és el règim més costós i amb menor capacitat amortidora".

I: "Aquest increment de la pobresa entre les persones que viuen de lloguer es produeix malgrat la millora de renda agregada dels espanyols durant els darrers anys. En efecte, la taxa de risc de pobresa s’ha reduït un 12% a Espanya durant la darrera dècada (fins al 19,5% de la població el 2025) i la desigualtat de la renda disponible ha disminuït gairebé un 11%. Per tant, cada vegada més espanyols tindrien una posició econòmica més favorable si es tenen en compte els indicadors convencionals. La novetat de l’estudi de Conde-Ruiz i Pinto és que es desmuntaria aquesta millora de la situació econòmica mitjana tenint en compte les despeses efectives en habitatge".

La peça acaba així: "Els territoris on més diners s’han de destinar al lloguer són, evidentment, els més tensionats. Per aquest ordre: Balears, Madrid i Catalunya".

D’entre els mitjans destacava també una nota a Público sobre la sobrepoblació de coloms, les rates alades.

El reportatge és de Mar Bermúdez i Jiménez. Del seu text: "La directora de Serveis de Drets dels Animals de l’Ajuntament de Barcelona, Carme Maté, comenta que no tenen una dada actualitzada de la població total de coloms a la ciutat, si bé els darrers censos -de fa alguns anys- la situen per sobre dels 100.000 exemplars".

"El rellevant és que el mateix consistori reconeix que cal "establir mesures per controlar la població" quan la densitat de coloms supera la mitjana de 300-400 exemplars per quilòmetre quadrat. A Barcelona, la densitat s’estima entre 1.300 i 1.700 coloms per km2".

"El consistori sí que té xifres més actualitzades de la concentració de coloms en determinats espais. Es tracta de zones on tenen accés fàcil i diari a aliments arran de l’acció dels humans i on des de fa alguns anys s’apliquen mesures per intentar reduir la població".

"A la plaça Catalunya "es va calcular que es podien arribar a donar fins a un total de 60 kg d’aliment diari, la qual cosa sustenta una població de 2.000 coloms que només anant a plaça Catalunya tenen el dia fet", assegura Maté".

Línies després s’explica que "el 2024 l’Ajuntament va detectar un total de 236 grans alimentadors de coloms a la ciutat, alguns dels quals podien arribar a donar-los fins a 15 quilos de menjar al dia. Per això, Maté assegura que una de les principals mesures que ha pres el consistori ha estat la campanya d’informació i conscienciació per fer entendre que alimentar els coloms és una activitat que "no els fa cap bé als animals" i que té conseqüències per a l’entorn".

A la nota destaquen aquestes línies dedicades a la comunitat islàmica: "Entre les accions portades a terme que destaca Maté hi ha la intervenció a l’entorn de la plaça de Folch i Torres, al districte de Ciutat Vella. Si el 2023 s’havien observat 229 coloms, el 2024 la dada ja ascendia fins als més de 600". "Vam demanar als imams que els tècnics de l’Ajuntament poguessin accedir a les mesquites [de la zona] per explicar per què era convenient no donar menjar als coloms. Vam explicar que enteníem que els aliments no es poden llençar, però que si els llences al contenidor de l’orgànica, això genera un compost que torna a generar aliment".

I: "També intercanviem inquietuds, obrim espai perquè la comunitat ens pogués traslladar inquietuds respecte al benestar animal", explica la responsable municipal. Després de la intervenció, la plaça Folch i Torres va passar a tenir una mitjana de 155 coloms".

El reportatge conclou així: "Cal matisar, però, que la presència de coloms a la ciutat en una quantitat que l’ecosistema urbà pugui assumir, té efectes positius, "a part del goig per a les persones que els agrada observar els animals i compartir espai amb ells, també són aliment per a altres espècies que estem potenciant que tornin a les ciutats, com els falcons", conclou Maté".

17 de setembre, dia mundial de la Seguretat del Pacient, dia internacional de la Música Country, dia internacional de la Febre Mediterrània Familiar i dia mundial de la Síndrome de Kleefstra.

Santoral: Adriana de Frísia, Robert Belarmino, Hildegarda de Bingen, Columba de Còrdova, Francesc Maria de Camporosso, Lamberto de Lieja, Manuel Nguyen Van Trieu, Pere Arbués, Reinald de Mélinais, Rodingo d’Argona i Sàtir de Milà.