Primeras planas
Portades

El retorn de Colau i la desunió independentista

Les famílies de l'esquerra, esperançades amb un eventual retorn de Colau a la política. La cimera unitària de partits i entitats indepes serà només d'organitzacions "cíviques"

En portada: Aegean Airlines ultima prendre el control de Volotea en detriment dels seus fundadors, Muñoz i Ros

Llegir en Català
Publicada

Venen corbes. Expectació a Sumar, Comuns, Més Madrid, Compromís, Viva Murcia i la resta de les etiquetes de l'esquerra Yolanda. Que diu Ada Colau que està disposada a tornar a la política si el que li ofereixen mola.

De manera i efecte que Ernest Urtasún, el ministre de Cultura, podria lliurar-se del tràngol d'encapçalar en solitari la candidatura de Sumar, el comodí del PSOE. I és que es dona per descomptat que l'exalcaldessa de Barcelona, cas de tornar a la política, ho faria en qualitat de candidata nacional de l'esquerra plurinacional.

A Podemos també es freguen les mans perquè Sumar està en una fase d'indecisió, imprevisió i confusió que pot facilitar una volta de truita que posi en òrbita els de Pablo Iglesias, Ione Belarra i Irene Montero.

El expresidente catalán Carles Puigdemont / EFE

La premsa recull també que el magistrat Pablo Llarena no aixecarà l'ordre de detenció de Carles Puigdemont fins que no hi hagi un pronunciament del Tribunal Constitucional i que l'advocat del president de Junts exigeix al Tribunal de Comptes que retorni les fiances i desembargui els acusats de malversació pel procés.

Hi ha més embolics d'indepes. Per exemple, que la gran reunió de tot l'independentisme anunciada per l'ANC es queda sense el concurs dels partits per no convidar Aliança Catalana.

També és notícia el començament a l'Audiència de Barcelona del judici contra quatre agents i comandaments de la Policia Nacional pel pilotasso que va costar un ull a Roger Español l'1 d'octubre del 17. Nou anys han passat.

Entidades presentan una campaña en apoyo a Roger Español

Al tall. "Sectors de Sumar encoratgen la 'via Colau' mentre s'ignora Podemos", apunta un titular de El Independiente. I a l'entradeta s'explica que "Integrants de la coalició creuen que la seva candidatura a les generals seria una bombolla d'oxigen per a l'esquerra però diuen que encara està lluny de postular-se".

El text ve signat per Ángel Carreño: "Les paraules recents de l'exalcaldessa de Barcelona i exdirigent de Catalunya en Comú, Ada Colau, han generat rebombori dins d'alguns sectors integrats a Sumar i especialment entre els comuns".

"Que hagi mostrat predisposició per fer un nou pas electoral és per a ells una bombolla d'oxigen en un moment molt complicat per a l'esquerra alternativa al PSOE a les portes de la cursa electoral i encara amb la incògnita de com es refundarà l'espai construït el 2023 per Yolanda Díaz".

"De fet, dins de la confluència de forces que aleshores la vicepresidenta segona va constituir, s'assumeix que ja es va "tard" en la presentació i la definició de projecte i candidatura".

"Concretament, l'expolítica, que es va allunyar de l'activitat a finals del 2024, va assegurar aquest dilluns en una entrevista a La 2 Cat i a Ràdio 4 que "si en algun moment sóc especialment útil per fer alguna cosa en concret, com va ser el cas de l'alcaldia de Barcelona, que va ser un repte enorme, va ser difícil, però va ser preciós, i vam poder fer un munt de coses, doncs m'ho podria tornar a plantejar"".

Ernest Urtasun, ministro de Cultura, Ada Colau, presidenta de la Fundació Sentit Comú, frente a la fachada del Ministerio de Cultura

"El que és prudència per a uns, és una primera presa de contacte per a altres sectors de Sumar. Hi ha desitjos que l'exalcaldessa s'ho pensi, reflexioni. És més, es veu un escenari clar que justificaria aquest pas. Però mentre uns veuen un petit canvi, altres sectors dins de Sumar veuen reticència de l'exdirigent, creuen que el pronunciament d'aquest dilluns, per ara, no canvia res".

"Alhora que Colau parla d'excepcionalitat, altres veuen el perill de l'avenç de l'extrema dreta a Espanya i altres països europeus, com Alemanya, com una raó de pes per a un pas clar. "Seria un nom important si acceptés", indica una font d'autoritat magenta propera a l'àmbit català".

"Aquest pronunciament es dona enmig del retard després de comprometre's els socis a presentar aquest mes de setembre la refundació. També enmig d'un debat en què el principal fre és el nom del candidat a escollir".

"Totes les mirades des del pas al costat al febrer de Díaz han estat en el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, però la seva negativa deixa només com a opció més vàlida el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, per ser perfils de pes i de reconeixement públic".

Imagen de varios carteles de viviendas en alquiler / EFE

"El que cada cop es té més clar és que si ha de ser algú que no sigui Colau cal apostar per un ministre. Més Madrid o IU mai no han amagat la seva preferència perquè lideri una dona, cal destacar. Segons ha pogut saber El Independiente, hi ha hagut sondeig de diverses figures de la societat civil sense èxit. Un dels casos és el d'Unai Sordo, que vol continuar vinculat a CCOO".

I: "Colau es va deixar veure al febrer a Madrid, durant la presentació del compromís per tirar endavant la refundació, en un acte al Cercle de Belles Arts sota el lema 'Un pas endavant'. Davant una possible candidatura de Colau, dins de Sumar es considera que un tàndem amb Urtasun pot funcionar com a "cola" de les llistes i per encoratjar el vot progressista".

Secció independentisme. Els mitjans subratllen la persistència de l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont. Sembla que el magistrat Pablo Llarena no està disposat a abaixar els braços. Es tractaria d'una qüestió de llei i ordre. El magistrat actuarà en conseqüència quan el Tribunal Constitucional hagi decidit si s'aplica o no l'amnistia a l'expresident de la Generalitat. No abans.

Però hi ha més fronts judicials oberts. "Boye amenaça amb accions contra l'Estat per l'incompliment del Tribunal de Comptes davant el TJUE", apunta un titular de El Nacional. Al sumari s'informa que "L'advocat del president Puigdemont denuncia que el TCu ha "reinterpretat" la sentència europea".

Carles Puigdemont

Escriu Mayte Piulachs: "Accions contra l'Estat espanyol per vulneració del dret de la Unió. És l'acció que ha anunciat l'advocat Gonzalo Boye, en nom del president Carles Puigdemont, en el seu escrit presentat aquest dimarts davant el Tribunal de Comptes (TCu), a qui li insisteix que apliqui la llei d'amnistia a Puigdemont i als 35 excàrrecs dels governs de Junts i ERC demandats per la despesa de l'1-O".

"El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en la sentència del 16 de juliol passat, va respondre al TCu els dubtes plantejats i li va assegurar que la llei d'amnistia és legal i que no s'havien afectat fons de la UE".

"La consellera del Tribunal de Comptes Elena Hernáez no va fer cas de la resposta demanada al tribunal europeu i en dues providències, d'aquest setembre, ha denegat buscar fons europeus en la despesa de l'1-O, però ha tornat a donar un nou tràmit de cinc dies perquè els codemandats es manifestin sobre l'aplicació de la llei d'amnistia".

"En la darrera resolució, comunicada aquest dilluns, la consellera ha rebutjat haver estat interpel·lada pel TJUE i Boye li ha contestat que ha "reinterpretat" la resolució del TJUE, fet —adverteix— que pot incórrer en "infracció" i sanció a l'Estat espanyol. El penalista ja va denunciar aquesta irregularitat a la Comissió Europea. "La sentència del TJUE no s'interpreta, es compleix", li etziba el penalista a la consellera".

La Psicòloga del Born es uno de los perfiles cercanos a Junts monitorizados por sus discursos, un calco de las posiciones de Sílvia Orriols, líder de Aliança Catalana

"En l'escrit, de 22 pàgines, l'advocat recorda que en el procediment del Tribunal de Comptes per l'1-O i la despesa exterior, en fase d'actuacions prèvies, es van adoptar mesures cautelars consistents en una fiança de 4.146.274,97 euros i una garantia bancària de 5.422.411,10 euros de l'Institut Català de Finances, impulsada per l'exconseller Jaume Giró. Diners encara immobilitzats al compte bancari del TCu. En la causa també són codemandats el president Artur Mas i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i diversos exconsellers".

Línies després la informació conclou d'aquesta manera: "L'advocat del president Puigdemont reclama al Tribunal de Comptes que dicti l'absolució de tots els demandats, l'extinció de responsabilitat i l'aixecament de les mesures cautelars, encara vigents".

En el pla polític de l'independentisme destaca aquest titular d'El Confidencial: "L'ANC convocarà una descafeïnada cimera ‘indepe’ sense Junts ni ERC per evitar haver d'invitar Aliança".

A l'entradeta s'explica que "Les entitats independentistes veuen l'auge del partit de Silvia Orriols com un llast per a la unitat del moviment. La sortida: esborrar tots els partits de la propera gran trobada".

Imagen de archivo de Carles Puigdemont

El text és de Marcos Lamelas: "L'ANC convocarà una cimera independentista per proposar “un nou embat” contra l'Estat espanyol. Va ser l'anunci solemne que va fer el seu president Josep Vila a la darrera Diada. Però no hi haurà partits polítics en aquesta trobada. Ni ERC, ni Junts ni la CUP, les formacions que van impulsar la consulta de l'1-O, hi seran convidades. La raó és eludir la qüestió d'Aliança Catalana".

"Si s'invitava a la formació que lidera Silvia Orriols, s'haurien iniciat mecanismes de vetos polítics que haurien desactivat la trobada abans de començar. D'aquesta manera s'evita aquest risc. Però també es planteja una trobada que queda descafeïnada, segons reconeixen fonts de l'independentisme".

"Vila va fer la seva proposta davant els manifestants, en un moment d'exaltació en veure que havien convocat més gent, i més jove, que l'any passat. Portaveus de l'ANC han assegurat que en el discurs ja quedava clar que no hi serien els partits. Però fins i tot dins de les formacions no s'havia entès així".

"“Des de l'Assemblea convocarem abans d'un mes una cimera d'entitats civils independentistes on compartirem aquest compromís i teixirem les complicitats necessàries per tirar-lo endavant”, va dir Vila de manera textual. La fórmula d'entitats civils deixava fora els partits".

Fotomontaje del tuit Ja hem passat de Aliança Catalana, junto a Sílvia Orriols y el Fossar de les Moreres de Barcelona de fondo

"El portaveu de Junts, Josep Rius, d'alguna manera ja ho donava per fet quan aquest dilluns explicava que des del seu partit “Com a Junts per Catalunya ens sumarem quan sigui el moment a aquests projectes per recuperar la unitat”. El moment, sembla, no serà el mes vinent, quan es convocarà aquesta cimera".

I: "Fonts de l'independentisme asseguren dues coses: que la cimera és incompatible amb la presència d'Aliança després d'una Diada en què totes les formacions, incloses les no independentistes com el PSC, es van centrar a criticar el partit nascut a Ripoll; i que escassa trajectòria podrà tenir una cimera en què no participin ni Carles Puigdemont ni Oriol Junqueras, només per posar els dos exemples més evidents".

Més notícies. "Comença el judici a Catalunya contra els quatre agents de la Policia Nacional no amnistiats per l'1-O", destaca El Mundo.

Portada d'El Mundo del 16 de setembre de 2026

Portada d'El Mundo del 16 de setembre de 2026

La informació ve amb dos sumaris: "L'acusació demana 13 anys de presó per a cadascun per les lesions causades a Roger Español, que va perdre un ull per una bala de goma" i "La Fiscalia no veu delicte i en demana l'absolució".

Escriu Gerard Melgar: "L'Audiència Provincial de Barcelona és, des d'avui, l'escenari de l'únic judici contra policies nacionals per l'actuació per impedir el referèndum il·legal d'autodeterminació de l'1-O de 2017 a Catalunya".

"Un escopeter, un inspector i dos subinspectors seuen al banc dels acusats per les lesions sofertes per Roger Español, l'activista que va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma durant els incidents d'aquella jornada a Barcelona".
"Més d'un centenar d'agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que van participar en el dispositiu per impedir la votació organitzada pel Govern de Carles Puigdemont, declarada inconstitucional, han estat amnistiats".

"Tanmateix, aquests quatre uniformats són els únics que no s'han beneficiat de la llei de l'oblit penal a causa de les seves exclusions. Ara, s'enfronten a un judici en què les acusacions demanen fins a 13 anys de presó per a cadascun d'ells, mentre que la Fiscalia en sol·licita l'absolució en no apreciar delicte per l'eximent de "compliment d'un deure"".

Pàragrafs després, Melgar explica que "l'escopeter i els seus comandaments s'enfronten a peticions de penes de 12 i 13 anys de presó i inhabilitació per part de les acusacions populars [exercides per Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana i Irídia] i l'acusació particular [Irídia], que els atribueixen el delicte greu de lesions amb pèrdua d'òrgan principal [nou anys] i el de tortura [quatre anys]".

I: "El judici de la secció 2a de l'Audiència de Barcelona es desenvoluparà en quatre sessions, l'última precisament el proper 1 d'octubre. Entre avui i demà declararan més de 60 testimonis (avui ho fa Español i demà mig centenar de policies), mentre que dimecres 30 de setembre arribarà el torn de les proves pericials i el dia del novè aniversari de l'1-O seran interrogats els quatre policies nacionals acusats".

SUCCESSOS. "Els tiroteigs amb foc real creixen un 45% a Catalunya el primer semestre", avisa La Vanguardia.

Portada de 'La Vanguardia' del 16 de setembre de 2026

Portada de 'La Vanguardia' del 16 de setembre de 2026

Del text de Mayka Navarro: "El descens generalitzat dels delictes patrimonials a Catalunya, i en particular a la ciutat de Barcelona, que a falta de les dades oficials s'ha mantingut durant els mesos d'estiu, no amaga l'evolució preocupant d'algunes tipologies delictives, vinculades majoritàriament al narcotràfic".

"Així ho posen de manifest les dades corresponents al primer semestre d'aquest any, durant el qual es van comptabilitzar 68 tiroteigs amb foc real, 21 més que en el mateix període del 2025. Un increment del 45%".

"Durant aquests sis mesos, segons va avançar Betevé, a Catalunya es van comptabilitzar 305 incidents amb armes de foc, una xifra lleugerament inferior als 324 registrats l'any anterior. En aquest recompte s'inclouen tots els episodis en què apareix involucrada una arma de foc, encara que no arribi a utilitzar-se. És el cas, per exemple, de les intimidacions".

I: "L'augment dels tiroteigs contrasta amb l'evolució general de la delinqüència. En el primer balanç de l'activitat delictiva d'aquest estiu, que abasta des de l'inici de l'estació fins al 31 d'agost, els indicadors generals a la regió policial de Barcelona van millorar respecte al mateix període de l'any passat, amb una considerable reducció situada al voltant del 16,5%".

"El delicte més comú, que és el furt, va experimentar una disminució encara més gran, del 24,2%, mentre que els delictes associats a la multireincidència van baixar un 19%".

16 de setembre, dia internacional de la Capa d'Ozó, dia internacional de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació per al Sud i dia internacional de la Cardiologia Intervencionista.

Santoral: Abundi i companys, Corneli papa, Ciprià bisbe, Edita, Eufèmia de Calcedònia, Ludmila de Bohèmia, Joan Macià, Niniano de Galloway, Martí el Sacerdot, Prisc de Nocera dels Pagans i Vital de Savigny.