El desastre inclusiu i la mirada de la mossa Catà

Ressaca de la Diada. Divuit detinguts pels aldarulls posteriors al tradicional exercici de civisme pacífic-festiu amb crema de la bandera d'Espanya, la "rojigualda" segons l'enginyosa jerga dels humoristes "putaspaña".

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) es queixa que alguns dels arrestats són menors. Una altra vegada la imatge d'agents detenint adolescents que es creuen impunes per no haver complert encara els 18.

A l'espera que es concreti la naturalesa de l'embat plantejat pels capitostos de l'independentisme per al desè aniversari del simulacre de referèndum de l'1-O, hi ha més notícies. Per exemple, el desastre de l'educació a Catalunya planteja dubtes sobre l'abast de la "escola inclusiva", que ara es contempla com un error garrafal.

Hi ha un malentès molt generalitzat fora de l'àmbit educatiu que contempla l'escola inclusiva com un model d'integració social que no fa distincions en relació a l'origen geogràfic i social dels alumnes. Però no és això. La inclusió al·ludeix a la integració d'alumnes amb dificultats cognitives i de comportament en aules amb alumnes sense aquesta mena de circumstàncies.

Als mitjans també es parla de l'auge d'Aliança Catalana i compareix la nova cap dels Mossos, Sílvia Catà, que parla sobre els seus objectius en una entrevista a La Vanguardia. Defensa mirar als ulls als ciutadans i preguntar-los què els passa. Bones intencions que seran posades en dubte per Junts, ERC i la CUP.

Al gra. L'educació en primer pla. "Catalunya planteja una revisió de l'escola inclusiva pel col·lapse del model", apunta un titular d'El País.

Al sumari s'informa que "Educació amplia places als centres d'educació especial per als casos més greus amb l'objectiu d'alliberar pressió dels ordinaris".

La peça ve signada per Ivanna Vallespín i comença així: "Des de fa uns mesos, el Govern va deixant caure la idea que cal reformar el sistema d'escola inclusiva, que propugna l'escolarització d'alumnes amb trastorns i discapacitats en centres ordinaris i no d'educació especial".

"És un debat incòmode, però es veu obligat a obrir-lo davant dels greus errors del model: el nombre d'alumnes amb necessitats no para de créixer, però els recursos no augmenten al mateix ritme. La conseqüència és que, en molts casos, aquests alumnes no estan ben atesos i els mestres se senten desbordats i exhausts; l'escola inclusiva ha estat, de fet, el principal detonant del conflicte educatiu que crema amb força des del curs passat a Catalunya".

"El Govern ha començat a parlar que la prioritat és l'èxit educatiu de “tots” els alumnes i, per aconseguir-ho, planteja una revisió del model en què els alumnes amb problemes més greus vagin a centres d'educació especial".

"El Govern vol fer coincidir aquesta revisió del model d'escola inclusiva amb el desè aniversari de la seva posada en marxa. El decret, de 2017, va ser pioner a Espanya per la seva magnitud. Altres comunitats també estan desenvolupant aquest model: la Comunitat Valenciana (des de 2018), el País Basc o Andalusia (2024)".

"El Govern ha elaborat recentment un Pla estratègic d'educació inclusiva per unificar criteris i pràctiques entre les diferents comunitats, basant-se tant en les bones com en les males experiències viscudes a Catalunya, segons van explicar tècnics del Ministeri d'Educació en la presentació del pla el passat juliol a Barcelona".

És a dir, que una idea sorgida a la Catalunya del procés (en què l'educació era l'última de les prioritats dels governs de Mas i Puigdemont i Junqueras) es va estendre com una taca d'oli, va contaminar altres regions i va arribar a ser assumida per l'Estat com el súmmum de la modernitat pedagògica.

Segueix Vallespín: "L'Executiu de Salvador Illa, com ho van ser els anteriors, és conscient que l'escola inclusiva és un forat negre en què es poden anar aportant recursos —que el Govern no té— sense que s'aconsegueixi l'atenció ideal d'aquests alumnes amb trastorns".

"“Aquí hi ha un tema de recursos i de model. Tenim un model a mitges i l'hem anat dotant de recursos. Però ens agrada el model? Tenim els recursos suficients i la formació adequada dels docents?”, va plantejar la consellera d'Educació, Esther Niubó, dijous en una entrevista a SER Catalunya. Anteriorment, Presidència havia plantejat, en diverses ocasions, la necessitat d'“obrir una reflexió” sobre els “límits” del sistema actual".

"Quins són aquests límits o deficiències? Una font que va participar en l'elaboració del decret català apunta que el principal problema és la velocitat amb què s'ha implementat. “Es va fer un pla laboriós i molt ambiciós, però es va dir que no s'aplicaria fins que no hi hagués diners. El problema no és el disseny del pla, sinó la seva implantació. Calia fer-ho de manera més progressiva. Posar-lo en marxa sense recursos ha estat un error”, opina".

"Altres veus consultades afegeixen que hi ha un problema de concepte. “Parlem d'inclusió, però realment no ho és. No es tracta només d'escolaritzar els alumnes en centres ordinaris, sinó que, des del primer moment, existeixin els recursos per acompanyar-lo en tota la seva escolarització”, apunta Lidón Gasull, directora de l'Affac, que agrupa les associacions de famílies de l'escola pública a Catalunya".

"La manca de formació especialitzada dels mestres (ha desaparegut el grau universitari d'Educació especial) i la manca de personal especialitzat són altres deficiències que citen aquestes fonts".

I: "Els centres d'educació especial (CEE) tenen una altra visió de l'assumpte. Asseguren que els casos que arriben són cada cop més greus. “Tenim més alumnes amb diagnòstic, cada cop des de més petits i amb afectacions més greus”, explica Laia Berlanga, directora del Mare de Déu de Montserrat de Barcelona".

"Berlanga lamenta la tendència de l'última dècada de deixar en segon pla aquests centres, creient que tots els alumnes podien anar a centres ordinaris. “Se'ns veia com l'últim recurs, allà on s'anava quan tot estava perdut i s'havia fracassat a l'ordinària. Havíem quedat fora de la inclusió, quan som el punt fort del sistema inclusiu. Hi ha alumnes que no poden suportar tota una jornada en una escola ordinària i llavors se'ls treu del menjador o de música, d'educació física… això és inclusió?”, planteja la directora".

Més notícies. Política. "Oriol Bartomeus: 'La força d'Aliança és unir el vell nacionalisme català amb la nova internacional reaccionària'", destaca El Mundo. Es tracta d'una entrevista amb el director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les preguntes són d'Iñaki Ellakuría:

P: Quina és la fotografia política i social de la Catalunya d'avui?

R: És una fotografia de ressaca després que s'acabés "la festa" del procés i que arrossega encara conseqüències d'aquells anys. És el moment aquest de la ressaca en què no saps gaire bé què vindrà després. No hi ha un futur o el futur es veu molt llunyà, tot just comença a dibuixar-se. Hem tornat a aquella vella normalitat de l'etapa de Pujol en què semblava que el que passava al Parlament era residual i secundari. Electoralment, en aquests moments ens regim per unes projeccions que s'han d'agafar amb pinces perquè a Catalunya no hi ha un clima electoral, les eleccions seran el 2028, i queda molt i pot passar més.

P: Molta gent fora de Catalunya es pregunta com pot ser que en menys de deu anys aquella massa que reclamava la independència hagi desaparegut. Què ha passat amb l'independentisme?

R: Com pot ser que en dos anys, de 2010 a 2012, la societat catalana passés de ser una societat conservadora, tranquil·la, l'oasi català, a embarcar-se en una aventura antisistema com va ser el procés? L'element de fons és que les tecnologies ens han canviat el ritme polític i vital. Les coses passen de cop i de la mateixa manera que pugen molt ràpid, baixen igual al cap de poc temps.

Un altre exemple. L'any 2018 hauria jurat que a Espanya anàvem a un canvi de sistema de partits amb Podem substituint el PSOE i Cs el PP. Tres anys després Podem havia quedat reduït al que és ara i Cs desapareixia. És a dir, l'acceleració del ritme social, amb el bombardeig constant de fets, ha accelerat el ritme polític i l'atenció mediàtica.

El procés ja només està viu al Madrid polític, allà no ha acabat i no entenen que la majoria de la societat catalana l'ha deixat enrere, en part per cansament o per desengany. Això no vol dir que Catalunya hagi tornat a la situació anterior, perquè el procés va trencar moltes coses i ha deixat pòsits que s'estan activant amb altres opcions.

P: Es refereix a Aliança Catalana? Com definiria el partit de Sílvia Orriols.

R: És un fenomen complex perquè té dues naturaleses. La primera és similar a la nova extrema dreta europea, com Alternativa per Alemanya, amb el seu discurs identitari i racista, i que atrau un públic que no participava en el joc democràtic. Seria, doncs, la versió catalana de l'onada reaccionària internacional. I alhora té una segona naturalesa amb la qual s'alimenta el desencant del procés i d'un votant més veterà i que es va polititzar i radicalitzar en clau antisistema el 2012 amb Artur Mas. Gent que quan s'acaba el procés es queda penjada fins que apareix Aliança i els diu: ara no toca la independència, sinó els moros. Els dona, en aquest sentit, un motiu per seguir mobilitzats.

P: Connecta a més amb un vell discurs racista que públicament sostenia als vuitanta i noranta Marta Ferrusola o Heribert Barrera.

R: Sí. Perquè una de les coses que trenca el procés són alguns consensos bàsics de la societat catalana. La idea d'una identitat oberta i plural i la manera de salvar el català i la identitat catalana és integrant en aquesta identitat la gent arribada de fora. Aquest entramat de creació de la Catalunya moderna es trenca amb el procés, hi ha a més un canvi de paradigma mundial que passa de les identitats obertes a les tancades, i amb Aliança es recupera un discurs que en el seu dia va ser molt minoritari i que diu que si volem salvar Catalunya cal fer fora tots els vinguts de fora. Orriols ho centra ara en els musulmans, però ha obert la finestra a que, d'aquí un temps, passi amb persones vingudes de la resta d'Espanya, d'Hispanoamèrica o Europa. La normalització de discursos que fa trenta anys eren molt marginals.

P: Creu que Aliança pot reemplaçar Junts?

R: Aliança té a favor la ira del temps. És un partit que desplega una proposta identitària que està guanyant suports a occident, però no donaria per fet que vagi a substituir Junts. Hi ha una clara segregació de territoris. Aliança creix a la Catalunya nacionalista, a la Catalunya groga, i li costarà a la metropolitana on Vox seguirà fort. El primer exemple que tindrem són les eleccions municipals de maig. I crec que Junts aguantarà molt millor del que es suposa perquè encara té una presència i estructura al territori molt important.

D'Aliança a l'Assemblea. "L'ANC denuncia el 'ús desmesurat de força' en la detenció de menors a la Diada: 'Et rebentaré els dits'", assenyala un titular d'El Nacional.

Al sumari s'indica que segons l'entitat, les detencions amb violència física són "inacceptables".

Del text de Guillem Barrera: "L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha denunciat la "detenció irregular" de vuit menors independentistes a la Diada a Barcelona i l'"ús desmesurat de la força" per part dels Mossos d'Esquadra en la seva actuació d'aquest divendres a la nit al voltant de l'Arc de Triomf".

"Un cop acabades les manifestacions de l'11 de Setembre —tant l'organitzada per l'ANC i les entitats cíviques com la de l'esquerra independentista—, milers de persones es van congregar al passeig Lluís Companys per gaudir de l'últim concert a Catalunya del grup de música valencià La Gossa Sorda".

"Mentre sonaven temes com Esbarzers o La polseguera, uns metres més enllà, al passeig Sant Joan, es produïen alguns enfrontaments entre independentistes i la policia, que es van saldar amb un balanç de 18 persones detingudes, deu d'elles menors d'edat, i nou mossos ferits. Segons l'ANC, a més, alguns dels menors detinguts són membres de l'Assemblea de Joves de Catalunya. Tots ells han quedat en llibertat aquest dissabte".

"Durant més d'una hora, les corredisses al passeig Sant Joan i els carrers adjacents van ser la tònica, mentre els Mossos d'Esquadra intentaven dispersar les protestes, de vegades amb càrregues. Per això, l'assemblea exigeix a la policia catalana "l'exercici de les funcions amb respecte als drets fonamentals de les persones" i assenyala que són "inacceptables les detencions amb violència física i immobilitzacions a terra, a grups ja encapsulats que no suposen cap amenaça"".

"L'ANC també considera inacceptable que les famílies dels menors detinguts "no siguin informades fins passades més de sis hores de la detenció" i denuncia el tracte vexatori que han rebut els detinguts per part d'agents de la policia catalana amb frases com "si et mous et rebentaré els dits" o "al nen aquest li donaria una hòstia i s'acabaria la tonteria"".

I: "A més, asseguren que quan els pares van arribar a la comissaria per prendre declaració als joves, els agents els van llançar frases "intimidatòries" com "els podríeu haver educat millor"".

Molt injust el comentari tractant-se de "nens" que han passat per l'escola inclusiva i a Catalunya, on segons l'independentisme l'escola era la millor del món.

A La Vanguardia compareix la nova cap dels Mossos. "Sílvia Catà: “Venim d'anys convulsos, cal un relleu natural i no traumàtic”", s'intitula la peça que signa Toni Muñoz, qui subratlla a l'entradeta que Catà "es convertirà així en la primera dona a ocupar el màxim escalafó de la policia catalana, un lloc que ha canviat de mans nou vegades en l'última dècada".

Aquí van les preguntes i respostes més interessants:

P: Amb la seva arribada com a comissària en cap, els Mossos aconseguiran estabilitat?

R: És veritat que venim d'anys convulsos. Ara el comissari Esquius ha estat dos anys al capdavant de la Prefectura de la policia i, per tant, cal que aquest relleu es faci de manera natural, no de manera traumàtica com passava en anys anteriors. És un encàrrec de la consellera d'Interior i cal una certa continuïtat perquè els projectes es puguin consolidar.

P: Vostè és la primera dona a ocupar aquest càrrec

R: Sóc la primera dona, però darrere hi ha una feina de fa 29 anys que sóc mossa d'esquadra. He pujat en totes les escales de comandament del cos. Cada cop les dones ocupen llocs més rellevants a la societat, tant a les empreses privades com a l'administració pública, i ho hem de veure com una normalitat perquè al cap i a la fi el que ha d'aflorar és el talent. La policia també és un reflex de la societat.

P: Quin serà el seu segell?

R: Lidero des de la proximitat i l'exemplaritat. Vull que els meus mossos i els meus comandaments transmetin a les persones a les quals servim molta proximitat, treball en equip i sobretot humilitat.

P: Aquesta setmana ha dimitit Josep Lluís Trapero. Ha renunciat perquè no la volia a vostè com a cap dels Mossos?

R: Ho desconec. A mi la consellera ja fa alguns dies em va dir que confiava en mi per ser la nova cap del cos de Mossos d'Esquadra i jo vaig acceptar la proposta. No entro a valorar el que ha passat amb la Direcció General de la Policia ni la figura del director general perquè no tinc informació en relació a aquest aspecte.

P: El major Trapero tornarà a la seva plaça al cos de Mossos i vostè serà la seva cap?

R: La Comissaria General en la qual segurament serà adscrit el major Trapero dependrà directament de la figura del director general de la Policia i no de la part operativa del cos, que és la Prefectura de la policia. Per tant, el major no dependrà de mi.

P: I amb el nou director general de la policia Ferran López té bona relació?

R: Ens coneixem des de fa molts anys, igual que amb el major. Ells porten una trajectòria dilatada al cos de Mossos d'Esquadra. No he treballat mai personalment ni professionalment amb cap dels dos, però els avala la seva trajectòria.

P: Les dades delinqüencials diuen que els delictes disminueixen, però la percepció d'inseguretat augmenta.

R: És cert que fa mesos que les dades delictives baixen a Catalunya, però la gent se sent insegura en determinats llocs. Això es combat incrementant efectius en investigació criminal i treballant en prevenció i proximitat. Hem de fer prevenció, estar al costat de la ciutadania, mirar-la als ulls, baixar del cotxe i preguntar a la gent què li passa, perquè no sempre les dades policials ho aguanten tot.

13 de setembre, dia internacional de la Xocolata, dia mundial de la Sèpsia, dia del Programador, dia del Professor de Natació i dia internacional de la Colangitis Biliar Primària.

Santoral: Joan Crisòstom, Bernat el pelegrí, Amat de Sens, Amat de Sió, Emilià de Valence, Julià d'Ancira, Litori de Tours, Marcel·lí de Cartago, Maurili d'Angers i Veneri de Tir Maggiore.