Josep Lluís Trapero ha presentat la seva dimissió com a director general de la Policia de Catalunya i torna al seu anterior destí, la Divisió d'Avaluació de Serveis (DAS). Els Mossos són uns ases posant noms a les coses etèries.
La dimissió marca l'actualitat informativa de la vigília de la Diada. Per aquest dijous hi ha convocades diverses "quedades" al Fossar de les Moreres que poden degenerar en enfrontaments violents i greus aldarulls.
Totes les sensibilitats de l'independentisme s'han citat a l'emblemàtic espai. Les joventuts irredemptes de la CUP i totes les faccions, escissions i grupuscles de l'extrema esquerra, l'extrema dreta i l'independentisme psicoactiu compartiran espai.
Enfrontament de titans amanit per la presència anunciada de la senyora Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i líder d'Aliança Catalana, el partit que segons les enquestes acabarà amb Junts, la formació del encara pròfug Carles Puigdemont.
En el cas de la dimissió de Trapero, els mitjans indaguen entorn de les relacions entre el "major" i la consellera Núria Parlon i també sobre la manera de treballar del veterà policia, ferm partidari que la mà dreta no s'assabenti del que fa l'esquerra.
També destaquen la seva trajectòria des dels atemptats de les Rambles, als fets de l'1-O, l'ostracisme al qual va ser sotmès posteriorment, el judici a l'Audiència Nacional, l'absolució i la purga de Joan Ignasi Elena, l'estudiant de Teologia amb més mala llet de la història.
"La marxa de Trapero exposa les esquerdes a la cúpula d'Interior", destaca Crónica Global sobre la inesperada marxa.
"L'absència de fins ara director general de la Policia durant la presentació de Ferran López i Sílvia Catà evidencia la distància que s'havia obert entre el ‘Major’ i la ‘consellera’ Núria Parlon", s'indica a l'entradeta.
El text és de Miriam Saint-Germain: "L'absència de Josep Lluís Trapero va ser tan eloqüent com els discursos pronunciats aquest dimecres al Palau de la Generalitat".
"El encara director general de la policia catalana no va assistir a la compareixença convocada per presentar públicament el seu successor, Ferran López, ni la futura comissària en cap dels Mossos d’Esquadra, Sílvia Catà".
"Una cadira buida que es va convertir en la primera evidència pública que la seva etapa al capdavant de la direcció política del cos no havia acabat del tot bé".
I: "Trapero va comunicar la seva dimissió a finals d'agost, tot i que la decisió no s'ha sabut fins aquest dimecres, coincidint amb l'anunci d'una profunda remodelació a la cúpula d'Interior".
El moviment a la conselleria ha estat interpretat per Junts com una evidència que el departament "fa aigües". No és descartable que l'episodi tempestuós d'ahir propiciés aquesta equivalència.
El cas és que el primer partit de l'oposició, que és Junts, "demana la dimissió de Parlon, titlla Trapero de 'fracàs' i acusa Ferran López de 'personificar el 155'", segons un titular d'El Nacional.
La peça ve signada per Vicenç Pagès: "Junts ha carregat durament contra la gestió del Departament d'Interior després de la dimissió del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, i el relleu al capdavant dels Mossos d'Esquadra".
"El portaveu del partit, Salvador Vergés, ha exigit aquest dimecres la dimissió de la consellera d'Interior, Núria Parlon, i ha reclamat que comparegui "urgentment" al Parlament per donar explicacions sobre la crisi interna del departament. Vergés ha advertit que els canvis a la cúpula dels Mossos no són "casos puntuals", sinó que evidencien "un canvi estructural del Departament d'Interior"".
I: ""És greu perquè és un departament sensible i estratègic, encarregat de garantir la seguretat al país", ha assenyalat".
A El País rememoren les últimes dimissions i cessaments al Govern i lliguen caps. "Més enllà de Trapero: quatre dimissions de pes en menys d'un mes i mig tensionen el Govern d'Illa", assenyala un titular del referit mitjà.
Escriu Camilo S. Baquero: "Un anunci va sacsejar la campanya de les últimes eleccions catalanes, el 2024. A tres dies de la cita amb les urnes, l'aleshores candidat socialista Salvador Illa, va prometre que si era escollit nomenaria Núria Parlon i Josep Lluís Trapero a la cúpula d'Interior".
"“La millor manera de dir quina política de seguretat faré és dir a qui posaré al capdavant d'aquesta responsabilitat”, va dir durant l'últim dels debats televisats. “Com que vull professionalitzar la gestió a Catalunya el director general de la Policia serà Josep Lluís Trapero”, va revelar".
"L'anècdota la van recordar ahir dimecres gairebé totes les forces de l'oposició al Parlament, durant les seves valoracions de la dimissió de Trapero. En menys d'un mes i mig, l'Executiu d'Illa ha patit un rosari de canvis de pes (l'adéu d'una consellera, dos secretaris generals i un director general)".
"El president, fins ara, havia pogut navegar aquests canvis sense veure gaire erosionat el seu relat. El de Trapero, però, l'apunta directament i ha servit perquè les veus que li demanen canvis en el seu Executiu s'apuntin a pujar els decibels".
"Els dos socis de la investidura, Esquerra Republicana i Comuns, han expressat la seva satisfacció pel relleu de Trapero, l'orientació del qual al capdavant de la Policia no compartien. Però a més els dona motius extra per insistir en una idea que fa mesos que esbossen: que l'Executiu necessita una remodelació".
"“Ells [el PSC] explicaven que sí sabrien gestionar el país i que ho farien diferent. Però el principi de realitat s'ha imposat”, va assegurar ahir la portaveu d'Esquerra, Ester Capella. “Li toca al president assumir si ha de fer canvis o no. Però no fer també té les seves conseqüències”, va afegir la republicana".
"“Estaria bé un impuls en la línia de fixar prioritats. Anem a crisi per setmana”, va afegir per la seva banda el portaveu dels Comuns, David Cid. “Tenim la sensació que el Govern viu en una situació de provisionalitat i es fa necessari una remodelació més àmplia del Govern”, va reblar".
Línies després Baquero exposa que "des de Palau segueixen negant que estigui sobre la taula un canvi de cares a l'Executiu. La marxa de Mònica Martínez Bravo de la cartera de Drets socials, el passat 20 de juliol, es va justificar per “raons personals” però va donar oxigen a les crítiques de partits com Junts per Catalunya, que creuen que Illa ha decebut en la seva promesa d'una millor gestió que la liderada per independentistes. Martínez Bravo va ser reemplaçada per qui havia estat el seu secretari general, Raúl Moreno, el càrrec del qual va assumir al seu torn Xema Gil".
Més històries. "L'independentisme arriba a la Diada enfrontat per Aliança i la incertesa del retorn de Puigdemont", ressalta un titular d'El Mundo.
Portada d'El Mundo el 10 de setembre de 2026
En el sumari es diu que "Les joventuts de la CUP s'han organitzat per boicotejar l'acte que els d'Orriols organitzen avui al Fossar de les Moreres, el mausoleu dels "màrtirs" del secessionisme".
La peça és de Víctor Mondelo: "De la divisió, a l'enfrontament directe. L'enfrontament entre les diferents faccions de l'independentisme català amenaça amb escalar fins a assolir una tensió inèdita durant aquesta Diada. Aquesta tarda, a la vigília de l'11 de setembre, el secessionisme més radical s'ha citat al simbòlic Fossar de Les Moreres, el venerat mausoleu on estan enterrats els «màrtirs» que es van enfrontar a les tropes borbòniques el 1714, amb motiu de la Guerra de Successió".
"Arran, la divisió juvenil de la CUP, s'ha proposat impedir que Aliança Catalana trepitgi el Fossar per fer un acte polític, com el que ha organitzat els dos darrers anys. Davant la perspectiva que la formació liderada per Sílvia Orriols desplaci centenars de militants des del centre de Catalunya a Barcelona, els antisistema han instat els seus seguidors a prendre l'espai a les cinc de la tarda, mitja hora abans de l'inici de l'acte de la formació independentista de biaix xenòfob".
"«No els regalarem l'independentisme, no cediren ni un pam de terra», clama la convocatòria d'Arran, que serà secundada per membres de sindicats i altres grupuscles de l'extrema esquerra secessionista com Alerta Solidària, COS o el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans".
Línies després, Mondelo escriu que "fins on estan disposats a arribar per impedir que Aliança es concentri al Fossar és una incògnita que ha portat els Mossos d'Esquadra a destinar un important operatiu per impedir eventuals enfrontaments físics".
"I és que l'esquerra independentista radical porta planejant el boicot a Aliança des de la primavera. A l'abril, ja va fer pública la convocatòria de la seva contramanifestació del 10 de setembre, i l'ambient no ha deixat d'escalfar-se des de llavors, tant a les xarxes socials com a fòrums secessionistes, on es poden llegir missatges del tipus: «Veient el perfil dels aliancers que van anar l'any passat, amb molta joventut, els d'Arran s'esfumaran ràpid si no hi ha mossos. Com els agrada el guerracivilisme i les lluites intestines entre catalans. Encara no han acceptat que són minoria»".
I: "«Pretenem recordar amb honor els nostres caiguts. Hi ha alguna cosa més anticatalana que lluitar contra un moviment que pretén alliberar el nostre país del règim espanyol», repliquen altres vídeos en què joves portaveus d'Aliança defensen des del mateix Fossar que «el 10 de setembre tots els nacionalistes han d'estar a la plaça, defensant la llibertat d'expressar-nos, de pensar i de recordar els que ens han precedit». Així que, definitivament, l'enfrontament està servit".
10 de setembre, dia internacional per a la Prevenció del Suïcidi. Santoral: Agabi de Novara, Autbert d'Avranches, Eduard Barlow, Nicolau de Tolentino, Nemesi d'Alexandria, Pulquèria de Constantinoble, Salvi d'Albi i Teodard d'Espira.