El curs i les travesses per substituir Omella

Retorn a la normalitat a Catalunya. Els nens preparen les motxilles, tornen els manuals físics, els llapis i l'escriptura. Tímid retorn a l'ensenyament tradicional després dels bojos anys digitals. Les autoritats acadèmiques han descobert que les pantalles perjudiquen seriosament la salut i l'aprenentatge.

La principal novetat de l'inici de curs és que els docents insisteixen a no treballar. No volen aparèixer com a part del problema de la instrucció pública i es declaren en vaga demanant més mitjans, més ajuda i més salari.

Anys de mètodes alternatius impartits amb irresponsable alegria per professors i professores contraris a l'ordre, el mèrit, la jerarquia i la disciplina han causat un desastre colossal a l'ensenyament a Catalunya. I ara, aquests mateixos docents convoquen aturades per revertir el desastre.

Sense sortir de l'àmbit de l'educació, els Mossos han dit al jutge que han perdut la documentació relativa a les ordres per assistir a les assemblees de docents. Una llàstima. Sona a excusa d'estudiant negligent del tipus que diu que el gos s'ha menjat els deures.

Hi ha més notícies. Per exemple, la travessa episcopal per succeir Juan José Omella, l'arquebisbe de Barcelona que es va cobrir de glòria amb la visita del papa Leó XIV. El turolenc Omella ja ha complert els vuitanta i hi ha un grapat d'aspirants a prendre'n el relleu.

Començant pel principi. "Catalunya comença el curs amb vaga i sense pau social: l'escola afronta un altre any de tensió", certifica un titular de El Periódico.

El text és d'Helena López: "Tot i que, en el tu a tu, parlant amb docents de prop, molts confessen que no és la data que haurien triat per a una vaga, la veritat és que, tingui el seguiment que tingui, l'estratègia de convocar un atur el primer dia de classe per llançar el missatge que el curs no comença amb normalitat ha funcionat".

"La vaga ha centrat l'atenció mediàtica de l'inici de curs, i això que el rival era de nivell: competia amb el fiasco de PISA, amb cessament de la número dos de la Conselleria d'Educació i FP inclòs. Paraules majors".

"Un curs que, segons com evolucionin les coses, podria ser recordat com aquell en què l'escola pública va perdre les colònies -aprofundint la bretxa entre professorat i famílies-, o com el de la prohibició de l'ús de la IA a l'aula fins als 14 anys i la introducció del permís parental per utilitzar-la entre els 14 i els 18".

"Un curs, també, en què un error no esmenat -malgrat els set avisos que va donar el Ministeri d'Educació- en la mostra de l'alumnat que havia de realitzar les proves PISA invalida els resultats per a Catalunya d'aquests exàmens que serveixen per mesurar el nivell d'aprenentatge".

"La OCDE donarà a conèixer precisament aquest dimarts els resultats. Catalunya, en no tenir-los, s'estalviarà una nova crisi arran del nivell educatiu dels seus estudiants. Les males llengües, de fet, hi veuen l'origen de l'"error", que va excloure de l'examen el 23% de l'alumnat (tots aquells que presentaven alguna dificultat)".

"Les principals novetats acadèmiques del curs -imposades per via judicial- es concentren a l'ESO i Batxillerat. Queden prohibits els àmbits a 4t d'ESO -totes les matèries curriculars s'han d'oferir de forma independent-, i l'alumnat d'aquest mateix curs haurà de triar entre Matemàtiques A i B, en funció de si vol fer un Batxillerat científic-tècnic o no. També canvia la mitjana de Batxillerat: el Treball de Recerca passa de ser el 10% de la nota global a tenir el mateix valor que qualsevol altra matèria".

"En les travesses sobre si aquest curs portarà l'anhelada pau social, guanya força el no. La conselleria defensa que ha fet un esforç sense precedents -"mobilitzant" més de 2.600 milions entre els acords de març i maig- i demana als docents confiança i temps per desplegar uns pactes que inclouen des d'un plus de 700 euros anuals per docent fins a la incorporació de més de 6.400 professionals per reforçar l'educació inclusiva en quatre anys".

I: "La qüestió és que Ustec, el sindicat majoritari, estava disposat a donar-la: va signar el preacord de maig. Però va ser "el col·lectiu" qui va tombar la signatura, amb un 65% de vots en contra en la consulta per referendar-lo, i va insistir que la proposta era insuficient. Volien un canvi profund; no els bastava amb el que consideraven pegats".

En aquelles assemblees es va detectar la presència d'agents femenines dels Mossos que acudien com a oients. Els docents es van enfadar molt, van exigir responsabilitats, van denunciar l'assumpte als tribunals, es van esquinçar les vestidures i es van sentir molt ofesos perquè la policia tenia coneixement previ de les seves batucades.

Mesos després, un titular d'El Diario assenyala que "Els Mossos admeten al jutge que no guarden “documentació” sobre qui va ordenar espiar una assemblea de professors".

En el sumari s'abunda que "La policia catalana justifica que no existeixi cap expedient de la infiltració en una reunió docent que preparava una vaga pel “caràcter confidencial” dels agents d'Informació".

Escriu Oriol Solé Altimira: "La infiltració de dues agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea de professors no està documentada. Així ho ha traslladat la policia catalana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en un informe, al qual ha tingut accés elDiario.es, en què argumenta que no pot presentar l'ordre operativa que va precedir l'espionatge perquè no es va posar per escrit".

"Seguir la cadena de comandament és una de les majors dificultats amb què habitualment es troben els denunciants d'actuacions policials que vulneren drets fonamentals. El cas de l'espionatge a una assemblea de professors que preparava una de les vagues docents a Catalunya del passat curs no està sent una excepció".

"L'espionatge va encendre encara més els ànims ja calents entre els docents pel seu conflicte laboral amb el Govern, que segueix sense tancar-se (hi ha una vaga convocada per a aquest dimarts, primer dia de curs)".

"Fins a tres sindicats han interposat demandes, per la via administrativa, per reclamar que es condemni la policia catalana per vulnerar els drets dels docents. Abans de dictar sentència, els jutges han de recollir la documentació del cas i, si ho creuen convenient, escoltar testimonis".

"A petició de la CGT, la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC va requerir als Mossos d'Esquadra que aportessin l'expedient complet administratiu de l'espionatge".

"La documentació reclamada pels jutges era molt concreta i havia d'incloure l'ordre de servei o operativa en què es va basar la infiltració policial en una assemblea docent de Barcelona del 6 de maig; les instruccions impartides a les agents que van acudir a la reunió; la valoració del risc i la ponderació policial de l'actuació en relació amb la seva afectació en els drets fonamentals de reunió i de vaga; i el part policial de l'actuació".

"La resposta dels Mossos als jutges ha estat escassa en paraules i documents i genèrica, sense referir-se al cas concret de l'espionatge a l'assemblea docent. En síntesi, l'expedient no existeix."

I: "En un escrit de cinc paràgrafs, el cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, Carles Hernàndez, informa als jutges que el “caràcter confidencial i reservat” de les funcions dels seus agents fa que les seves activitats policials “no es materialitzin en protocols escrits d'actuació ni en documentació que reflecteixi formalment totes i cadascuna de les actuacions d'obtenció i tractament de la informació”".

Paràgrafs després, la nota assenyala que "en un escrit posterior, la cap de servei de protecció de la seguretat ciutadana de la conselleria d'Interior, María Paz Martí, afegeix que la infiltració policial “va venir motivada” per les “nombroses mobilitzacions” de docents al llarg del curs, que en alguns casos havien provocat “alteracions”".

"“Aquesta situació —afegeix l'escrit de Martí— justificava la necessitat de recollir i disposar d'informació, via fonts obertes, per poder dimensionar i planificar els dispositius policials pertinents”".

I: "En cap dels seus informes als jutges la policia catalana respon si policialment es va avaluar l'afectació en els drets de reunió o de vaga dels docents que suposava enviar dues agents a una assemblea".

Més notícies. El relleu del cardenal arquebisbe Omella. "Ball de candidats per succeir l'arquebisbe Omella amb el nacionalisme català a l'aguait", proclama un titular de El Mundo.

El text ve amb la signatura d'Oriol Trillas: "El passat 21 d'abril, l'arquebisbe Juan José Omella va complir 80 anys i va deixar de ser cardenal elector. Va ser l'única conseqüència que va portar el seu aniversari, ja que continua com a bisbe residencial de Barcelona, tot i que, als 75 anys, va haver de presentar la preceptiva renúncia per raó d'edat".

"Des de llavors, l'acceptació de la mateixa queda a l'atzar de la decisió del Papa; i així ha succeït tant amb Francesc com amb Leó XIV. No obstant això, no és normal que un bisbe, ni tan sols un cardenal, segueixi en el seu càrrec passats els 80 anys. El darrer precedent espanyol va ser el del cardenal Ricardo Blázquez, que va ser substituït a Valladolid als dos mesos de complir aquesta edat".

"Amb l'arquebisbe Omella ja han passat quatre mesos i no sembla que la successió sigui imminent. De fet, ha passat el mes d'agost i ja es veurà... La complexitat de la diòcesi barcelonina i la manca d'un candidat fort i clar en les travesses successòries estan alentint la decisió".

"Davant d'un procés que s'està allargant durant tot aquest any 2026, els noms s'acumulen i les travesses es reprodueixen als mitjans especialitzats, fins al punt que cada sector té el seu propi candidat".

Així que per parts, Trillas assenyala en primer lloc el candidat preferit d'Omella, que no és altre que Florencio Roselló (1962). "Arquebisbe de Pamplona des de gener de 2024. Religiós mercedari, és turolenc, com el seu patrocinador, tot i que no prové de la zona catalanoparlant. No obstant això, als 11 anys va ingressar al Seminari Menor dels Mercedaris de Reus i es va traslladar a Molins de Rei per cursar el COU. Va ser ordenat diaca a Barcelona el 1985 i va començar la seva activitat pastoral a la Llar Mercedària de la ciutat. Després va estar uns anys a la Comunitat Valenciana i va tornar a la Cúria Provincial barcelonina el 2003, on va romandre fins al 2015, quan es va traslladar a Castelló. Tindria fins i tot un major arrelament a Catalunya que el mateix Omella, que va passar tota la seva vida sacerdotal a la diòcesi de Saragossa".

Després figura "José Ángel Saiz Meneses (1956) és l'actual arquebisbe de Sevilla des de 2021. Anteriorment va ser auxiliar de Barcelona i bisbe de Terrassa durant 17 anys. A la diòcesi egarenca va fundar un nou seminari i va aconseguir que fos l'única diòcesi de Catalunya on no existia crisi vocacional i on no va ser necessari agrupar parròquies, com sí va passar en altres demarcacions".

També consta "Francesc Conesa Ferrer (1961) és bisbe de Solsona (Lleida), on va arribar després de l'escàndol Novell i on ha sabut guanyar-se la diòcesi amb la complaença de tots els sectors. Natural d'Elx i doctor en Teologia, va estar 16 anys com a vicari general de la diòcesi d'Alacant. Ha estat consultor al Sínode, és el màxim expert en sinodalitat de l'episcopat espanyol i presideix la Comissió per a la Doctrina de la Fe a la Conferència Episcopal. Té prou experiència, l'edat idònia i és molt centrista".

Un altre que està a la pomada és "Sergi Gordo (1967) és bisbe de Tortosa des de 2023. Tot i que el candidat preferit del nacionalisme seria Joan Planellas, la seva edat i una gestió polèmica a l'arquebisbat de Tarragona el deixen fora de tota possibilitat. Per això, aquests sectors estarien optant per aquest prelat barceloní, descendent de granadins i antic auxiliar d'Omella, el qual no gaudeix del pedigrí del tarraconense, però està molt ben considerat en sectors catalanistes i, especialment, manté una gran amistat amb la monja Lucía Caram".

Hi ha més: "Javier Vilanova i David Abadías -tots dos nascuts el 1973- són bisbes de la total confiança de l'arquebisbe Omella. No obstant això, per la seva joventut, tindrien per davant un pontificat excessivament llarg, cosa que els faria poc recomanables. D'ells dos, Vilanova seria el millor posicionat, tant pel seu bagatge pastoral com per ser molt conegut i estimat en els sectors més joves i dinàmics de la diòcesi".

També hi ha els aspirants benedictins: "Cada vegada que s'ha hagut de designar nou bisbe de Barcelona, ha sonat el nom de l'abat de Montserrat, tot i que en tots els casos sense èxit. Malgrat aquests precedents, sonen com a possibles candidats el mateix abat Manel Gasch (1970), l'anterior prior i encarregat dels actes del Mil·lenari, Bernat Juliol (1978), i Jordi-Agustí Piqué (1963), l'actual prior de l'Abadia de Montecassino".

No s'acaben aquí els noms però segurament sí la paciència dels lectors. A més, no és en absolut descartable que el designat no sigui cap d'aquests sinó algú completament inesperat, com sol passar.

Més notícies. Vox, el partit que havia d'acabar amb les autonomies ha acabat per engreixar la nòmina de les entitats autonòmiques.

"El 'marxista' de Vox arriba fins al CIS català: l'ascens fulgurant del politòleg Yesurún Moreno", adverteix un titular de El Confidencial.

El text és d'Antonio Fernández: "El Govern català va aprovar aquesta setmana el nomenament del politòleg Yesurún Moreno com a nou membre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO, el CIS català)".

"Moreno va ser proposat per Vox per integrar la cúpula d'aquest organisme, que és l'encarregat de realitzar els sondejos públics de l'Administració catalana. La funció del consell rector és vetllar per l'objectivitat, transparència i rigor tècnic dels estudis demoscòpics, aprovant el pla anual de treball de la institució".

"El nou membre va ser assessor del vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Juan García-Gallardo, càrrec en què va aguantar vuit mesos. El paradigmàtic del cas és que Moreno es defineix a si mateix com un “politòleg d'ideologia marxista”. Tot i això, va ser un alumne avantatjat de l'Institut Superior de Sociologia, Economia i Política (ISSEP), un think tank de Marion Maréchal, néta de Jean-Marie Le Pen, i amb intensos vincles amb Vox".

Un parell de paràgrafs després, Fernández ressalta que "en la seva trajectòria política destaca un comportament crític fins i tot cap a dirigents de Vox. A Iván Espinosa de los Monteros li va arribar a retreure públicament que pertanyia a “la dreta covarda, lacais, titelles”. I, tot i que en ocasions ha donat símptomes de certa distància cap a la cúpula del partit, la veritat és que és un intens col·laborador de la Fundació Disenso i està proper als plantejaments del líder de Vox, Santiago Abascal".

I: "Al CEO, substitueix Joaquín Ferrándiz, que també és assessor parlamentari del grup de Vox a la cambra catalana. Moreno s'ocuparà només del control del CEO. El seu nomenament evidencia l'ascendència que la cúpula estatal del partit exerceix sobre les estructures territorials i consolida Yesurún Moreno com una de les figures tècniques i ideològiques en ascens dins la formació de l'extrema dreta".

7 de setembre, dia internacional de l'Aire Net per un Cel Blau, dia internacional de la Cooperació Policial, dia de Sensibilització per la Malaltia de Duchenne, dia mundial del Bussejador, dia mundial del Pèl-roig i Labour Day o Dia del Treball als Estats Units.

Santoral: Regina d'Autun, Evorci, Alpí de Châlons, Clodoald, Caríssima d'Albi, Memori de Breuil i companys, Sozont de Cilícia, Esteve de Châtillon, Gauzlí de Toul, Grat d'Aosta, Hilduard de Flandes i Joan de Lodi.