El fiasco de les proves PISA a Catalunya ja ha tingut conseqüències polítiques. La secretària general de la conselleria d'Educació ha estat fulminada, liquidada, remoguda i cessada, segons els diferents matisos dels mitjans. Es tracta de la senyora Teresa Sambola.
La substituta de Sambola, segons explica Crónica Global, es diu Marta Clari i fins ahir era gerent de l'Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat del consistori barceloní de l'alcalde Jaume Collboni.
La consellera del ram, Esther Niubó, va intentar desvincular el cessament de la seva número 2 dels errors a les proves PISA (el sistema d'avaluació internacional establert per l'Organització per al Desenvolupament i la Cooperació Econòmica). Al respecte, s'ha obert expedient per falta greu a dos funcionaris i per falta lleu a un alt càrrec, però no s'han donat els seus noms.
Tot això passa enmig de les crides a la vaga dels sindicats, que comencen el curs com el van acabar, alterant el normal desenvolupament de les classes. Demanen més mitjans i més sou per acabar amb el que qualifiquen de desastre.
Es tracta d'un desastre ben curiós. No existia sota els governs independentistes i ha aflorat amb l'arribada del PSC a la Generalitat. Ara, professors i professores han descobert que l'educació a Catalunya és un desastre i ho denuncien com si no tinguessin cap responsabilitat en la persecució del mèrit, la prohibició dels deures, la demonització de la memòria i la croada contra l'esforç.
El cas és que el proper dimarts dia 8 comença el curs i els professors sindicalitzats i assemblearis han quedat per tallar el trànsit, donar la tabarra, fer la guitza a la porta dels centres i escalfar la vigília de la Diada. I és que no se'ls nota gens el biaix ideològic.
També hi ha novetats a Interior. El número 2, Tomás Carrión, dimiteix per raons personals i el substitueix Joana Ricardo.
A la feina. "Educació reprèn les reunions amb els professors catalans per evitar la vaga el primer dia de curs", destaca un titular de El País.
Al sumari s'hi diu que la consellera "Niubó defensa els acords signats fins ara i descarta noves ofertes als sindicats".
Portada d'El País de l'1 de setembre de 2026
El text és d'Ivanna Vallespín: "“No serà l'inici de curs que haguéssim volgut”. Així de sincera s'ha mostrat aquest dilluns la consellera d'Educació, Esther Niubó, donant gairebé per perduda la possibilitat d'evitar la vaga general educativa que pot enterbolir l'inici del nou curs escolar el proper dia 8 de setembre".
"En un moment en què la imatge del Departament s'ha debilitat després de reconèixer la seva responsabilitat en l'error a la mostra de les proves PISA 2025 que invaliden els resultats, Niubó ha assegurat que vol mantenir “un diàleg fluid” amb els sindicats i ha fet un repàs de les novetats per al proper curs, principalment millores de les condicions laborals dels docents".
"Després de mesos de protestes massives i 22 jornades de vaga, el Govern va signar al març i juny amb tres dels cinc principals sindicats per incorporar, durant un període de quatre anys, 6.400 nous professionals, augmentar el sou gairebé 400 euros més al mes o iniciar el descens de ràtios a l'ESO; en total, s'invertiran 2.700 milions".
"Niubó ha detallat i recordat les millores que ja s'aplicaran aquest mes de setembre -i que es van anunciar quan es van tancar els acords-, esperant que això aplaci els ànims dels docents i no se sumin a la vaga, impulsada per l'Assemblea Educativa de Catalunya, però que referenden sindicats com Ustec, CGT o la Intersindical".
"La consellera ha demanat responsabilitat a aquests sindicats. “Els alumnes i les famílies es mereixen que el curs comenci amb normalitat. El Govern respecta el dret a vaga, però també demana que es respecti el dret a l'educació”, ha assegurat Niubó".
"Abans que els alumnes tornin a les aules, Niubó ha anunciat una ronda de contactes amb tota la comunitat educativa que s'iniciarà aquest dimarts amb els sindicats signants dels acords, mentre que dimecres serà el torn de la junta de direccions i dijous, amb Ustec i la CGT".
I: "Niubó ha assegurat que afronta aquestes trobades amb “voluntat de diàleg” i de “buscar ponts” per rebaixar el conflicte, però ha descartat iniciar un nou procés de negociació i millorar les ofertes fetes fins ara. De fet, la consellera ha destacat l'“esforç majúscul” fet pel Govern, amb aquesta inversió de 2.700 milions".
Pel que fa al fiasco PISA, a El Mundo li busquen tres peus al gat i asseguren que "La Generalitat amaga per què va ignorar els set avisos sobre 'errors' a les proves PISA a Catalunya".
La peça és de Gerard Melgar: "Els «errors» que impedeixen que les dades de Catalunya siguin vàlides per a l'Informe PISA que es publicarà el 8 de setembre continuen acumulant moltes més incògnites que respostes".
Portada d'El Mundo de l'1 de setembre de 2026
"La compareixença que la consellera d'Educació, Esther Niubó, va oferir aquest dilluns amb motiu de l'inici del proper curs escolar va acabar centrada en aquest assumpte, però va deixar nous dubtes sobre els motius que van provocar que un 23,2% dels alumnes seleccionats el 2025 per a les avaluacions quedés exempt de realitzar la prova, un percentatge molt superior al 5% recomanat com a màxim per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), organitzadora d'aquestes proves internacionals amb alumnes de 15 anys".
"Niubó va reconèixer que, entre abril i maig de l'any passat, el Ministeri d'Educació va alertar la Generalitat, almenys fins a set vegades, del nombre excessivament alt d'estudiants que havien quedat fora de les proves PISA per criteris com el domini insuficient de la llengua o dificultats cognitives, conductuals o emocionals".
"Tanmateix, les conclusions de les diligències obertes fa mig any pel Departament d'Educació i Formació Professional per depurar responsabilitats encara no han aclarit per què els avisos de l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa (INEE) no van ser atesos quan encara era possible revertir la mala praxi (les proves es van realitzar entre el 31 de març i el 16 de maig)".
"Segons va assegurar la consellera a la seva roda de premsa, les notificacions trameses per l'organisme ministerial al Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu català mai no van arribar a la seva taula ni tampoc s'ha acreditat que fossin comunicades als centres escolars".
I: "Aquest ens autonòmic ja extingit, i les funcions del qual van passar a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, era l'encarregat d'organitzar les proves PISA a la regió. El dubte encara sense resolució és què va fallar perquè la cadena de transmissió quedés aturada en aquell punt i impedís la correcció d'«uns fets greus», com els va definir la mateixa Niubó".
Canvi de terç. Declaracions del president del Tribunal Constitucional sobre l'amnistia de Puigdemont. A El Nacional titulen que "Conde-Pumpido situa la resolució del recurs de l'amnistia de Puigdemont abans de novembre".
Al subtítol expliquen que "El tribunal començarà a deliberar el 22 de setembre i arrencarà amb el recurs de Turull".
Escriu Joan Antoni Guerrero Vall: "El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde Pumpido, ha afirmat aquest dilluns en declaracions a RNE que el recurs d'empara del president a l'exili, Carles Puigdemont, podria resoldre's abans que finalitzi l'any".
"El Constitucional començarà a deliberar el 22 de setembre sobre els recursos d'empara presentats després que el Tribunal Superior de Justícia de la UE emparés la Llei d'Amnistia. El primer recurs a deliberar serà el del secretari general de Junts, Jordi Turull".
"Un cop resolt aquest, el tribunal continuarà primer amb els recursos dels qui van ser condemnats per l'1-O, com el president d'ERC, Oriol Junqueras, i posteriorment es dirimiran els recursos dels qui "estaven fora d'Espanya i en situació de rebel·lia", per la qual cosa no van arribar a ser condemnats, com és el cas de Puigdemont.
I: "El magistrat ha aventurat que la doctrina sobre aquests recursos s'establirà "al setembre o a l'octubre" i que llavors s'entendrà que "ja és vinculant". "Un cop nosaltres hàgim establert aquesta interpretació, entenem que el mateix Suprem pot, si ho considera oportú, aplicar-la, o si no, doncs haurem de ser nosaltres els qui anem dictant una a una les sentències en els mesos successius", ha exposat".
O sigui que ja es pot dir que Puigdemont podrà tornar abans que finalitzi l'any. Per als torrons.
Però no tot és alegria i xerinola al camp independentista. Explica Quico Sallés a El Món que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha donat una plantofada a Quim Torra, l'expresident de la Generalitat que va presentar una denúncia per l'espionatge amb el sistema Pegasus.
Del text de Sallés: "En aquesta ocasió, ha estat la sala de tres magistrats la que ha decidit no admetre a tràmit la demanda per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva en tant que l’Estat s’ha negat a investigar l’espionatge de les dues autoritats independentistes (Josep Costa i Torra) i no s’ha instruït amb cap mena de diligència les seves querelles. Tot en el marc de l’escàndol més important d’espionatge dels darrers 20 anys a Europa, el cas Pegasus".
"De fet, el TEDH ja va desestimar dues demandes interposades per Costa en el marc del cas Pegasus. Demandes presentades el mes de gener de 2025. Una, motivada per, suposadament, no haver exhaurit la via de recursos interns que oferia el sistema jurisdiccional espanyol. I, en segon lloc, per no acreditar la vulneració de drets. Cap de les dues demandes va superar el primer filtre. Però un detall permet repensar diverses suspicàcies. Les dues demandes presentades per Costa es van registrar en català".
"En canvi, l’actual demanda rebutjada, a nom de Quim Torra, exactament amb el mateix contingut i forma que les de Costa, es va presentar en anglès. Una circumstància que va permetre, segons fonts del cas, que passés el primer filtre i la demanda passés a la sala de tres magistrats, un d’ells, espanyola. La decisió s’ha acabat de fer pública tot just dies després que el TEDH també comuniqués que inadmetia la demanda de Laura Borràs".
Més notícies. Dades fúnebres sobre la calor. "Les morts per calor arriben a màxims històrics a Espanya, amb 5.232 aquest any i més de 2.000 a l'agost", apunta un titular de La Vanguardia.
Es tracta de les dades del sistema de monitoratge de la mortalitat diària per totes les causes (MoMo).
Portada de 'La Vanguardia' el 31 de setembre de 2026
El text del diari, que procedeix d'agències, destaca que "s'han superat així les xifres dels que fins ara eren els dos estius més letals des de 2015, quan comença la sèrie històrica del MoMo, que no quantifica morts reals sinó que fa una projecció estadística creuant dades d'umbrals màxims de temperatura i defuncions dels registres civils i les produïdes altres anys: el de 2022, quan es van comptabilitzar 4.789, i el de 2023 (3.035)".
"No obstant això, encara no s'ha arribat a les de l'històric estiu de 2003, quan unes 13.000 persones van perdre la vida a Espanya a conseqüència de les altes temperatures, que va propiciar el disseny i posada en marxa d'un pla de prevenció dels efectes de la calor en la salut per part del Ministeri de Sanitat".
I: "A Catalunya, segons les dades del MoMo, durant la temporada estival s'han atribuït a les altes temperatures 1.840 defuncions, 1.168 d'elles només a l'agost. El dia 21 va ser el més mortífer, amb 64 morts en 24 hores".
1 de setembre, dia mundial de la Dactiloscòpia, dia internacional dels Primats i jornada mundial d'Oració per la Cura de la Creació.
Santoral: Josuè, Artur d'Irlanda, Sixt, Abigail matriarca, Vicenç cartaginès, Leto cartaginès, Verena, Victori de Le Mans, Vicenç de Dax, Prisc de Càpua, Terencià de Todi, Egidi o Gil, Llop de Sens, Gil de Casaio i Constanci d'Aquino.