Maletes perdudes, Turull i violència al Camp Nou

Doncs entre Ceuta, la calor, els successos i algunes vagues ens està quedant un mes d'agost que s'assembla a unes vacances el mateix que un ou a una castanya. Ja no hi ha estius blaus, ni albiraments del monstre del Llac Ness, ni desaparicions al Triangle de les Bermudes. A canvi, allaus migratoris, crisis assistencials, una calor sense sentit i embolic a l'Aeroport d'El Prat.

Alguns dels afortunats que encara fan viatges amb avió a l'agost hauran pogut comprovar en pròpia pell els efectes de la vaga d'una part del personal de terra, el que s'encarrega de moure les maletes i de disposar que tot estigui preparat per a l'enlairament i aterratge dels avions des del punt de vista del "handling": facturació, embarcament, assistència a persones amb mobilitat reduïda, càrrega i descàrrega dels avions, etcètera, etcètera.

"Dues setmanes de vaga a l'Aeroport de Barcelona: 270 vols cancel·lats i més de 6.000 maletes perdudes", resumeix un titular de La Razón.

El text és d'Alejandro Salinas i comença així: "Dimarts passat es van complir dues setmanes des de l'inici de la vaga indefinida dels treballadors del servei de terra de Groundforce a l'Aeroport de Barcelona-El Prat. Des de llavors, segons el sindicat CGT, majoritari dins del comitè d'empresa, la infraestructura catalana acumula més de 6.000 maletes perdudes que no han arribat al seu destí i fins a 270 vols cancel·lats. Tot això, a més, coincidint amb la temporada alta d'estiu".

"L'atur va començar el passat 4 d'agost, i no hi ha hagut avenços en les negociacions entre ambdues parts per solucionar el conflicte. En declaracions a ACN, la portaveu de la secció sindical, Esther Garcia, va denunciar la manca de diàleg de l'empresa i va assegurar que l'últim contacte de mediació entre les parts va ser el passat 24 de juliol, una setmana i mitja abans del primer dia de vaga. Groundforce "no vol negociar", va criticar Garcia, qui va detallar que a la reunió de juliol, els representants de l'empresa de handling "es van aixecar i van marxar"".

"La vaga afecta més de 1.100 treballadors de Groundforce, que s'encarreguen de la facturació, l'embarcament de passatgers, l'assistència a pista i la coordinació de vols a les terminals T1 i T2. Les connexions més afectades, segons 3CAT, són aquelles que connecten Barcelona amb ciutats alemanyes, operades per Lufthansa; les de Madrid i Palma d'Air Europa, i les de Roma d'ITA Airways".

"A més, altres aerolínies com Air France, KLM, Qatar Airways, Turkish Airways, United Airways i Finnair també operen amb la firma Groundforce a la capital catalana. Segons les previsions del Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible, atenent als factors d'ocupació previstos per a aquests mesos, es podrien veure afectats per l'atur prop de 2 milions de passatgers".

"El sindicat de treballadors denuncia un "greu deteriorament" de la prevenció de riscos i de les condicions de salut laboral a la base. Critica que l'empresa opera "sota mínims", amb càrregues de treball "insostenibles" i una alta rotació de plantilla que dispara el cansament, l'estrès i el risc d'accidents, especialment a la rampa i en la gestió d'equipatges".

I: "A tot això, lamenta CGT, s'hi suma l'acumulació de tasques, l'abús de les hores extraordinàries i la manca de formació de les noves incorporacions. "És l'última eina que tenim; l'empresa no veu més que números i nosaltres no veiem més que malalties", resumeixen fonts del sindicat, que donen per esgotada la via del diàleg després de "múltiples intents" sense resposta".

Línies després Salinas escriu que "els serveis mínims fixats pel Ministeri de Transports han evitat un col·lapse generalitzat a l'Aeroport de Barcelona-El Prat. Segons la resolució, per a l'operativa comercial es va fixar una protecció del 80% a l'agost i del 77% al setembre per a les connexions de l'Aeroport de Barcelona amb territoris no peninsulars o sota obligació de servei públic".

Més notícies entre dolentes i pèssimes. "Unió de Pagesos denuncia que la pesta porcina africana ha disparat les pèrdues al sector, amb gairebé 1.200 milions", destaca un titular d'El País.

La informació és d'Alfonso L. Congostrina: "La pesta porcina africana (PPA) ha obert un forat econòmic al sector porcí tot i que la malaltia no ha aconseguit accedir a cap explotació ramadera".

"L'aparició del primer senglar infectat -el passat novembre- i, a partir de llavors, el degoteig continu d'exemplars contaminats de PPA als voltants de la serra barcelonina de Collserola ha provocat un desplom de les cotitzacions acompanyat de restriccions comercials de porcs en alguns mercats internacionals".

"Segons un informe intern del sindicat agrari Unió de Pagesos (UP), les pèrdues acumulades estimades arriben als 1.172,47 milions d'euros a Espanya, dels quals 337,67 milions corresponen a Catalunya".

"El brot de PPA es va declarar oficialment a Catalunya a finals de novembre després que es confirmessin dos positius en senglars trobats morts a Cerdanyola del Vallès. Era la primera detecció de la malaltia a Espanya des de novembre de 1994".

"Des del 28 de novembre -i fins al 6 d'agost- s'han analitzat 10.252 senglars als 19 municipis que envolten el focus i 373 han donat positiu en PPA. El virus no ha entrat a les granges. Tot i això, les conseqüències econòmiques s'han estès molt més enllà de l'àrea on es van trobar els animals infectats".

I: "La principal factura econòmica prové de la caiguda del preu del porc. La setmana posterior a la comunicació dels primers positius, la cotització de Mercolleida va patir un descens brutal fins a assolir el seu nivell més baix des de l'hivern de 2021. Al novembre, el preu va tocar fons fins a arribar a un euro per quilo de porc viu (el dia abans que aparegués el focus estava a 1,30 euros) i va romandre al voltant d'aquest mínim durant un mes i mig".

Línies després Congostrina dona veu a un representant sindical: "El responsable del sector porcí d'Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri, admet que, a més de les estimacions, la catàstrofe econòmica objectiva “s'entén” quan es comparen preus i costos. Durant el primer semestre de 2026, el preu mitjà del quilo de porc fixat per Mercolleida va ser de 1,18 euros per quilo, un 30,2% inferior al del mateix període de 2025. El preu net de venda va quedar en 1,16 euros, mentre que el cost de producció de cada quilo de porc va arribar als 1,34 euros. El marge ramader va ser negatiu".

I: "Traduït a cada animal, Saltiveri calcula que, amb un pes mitjà de sacrifici de 122,6 quilos durant el primer semestre, les pèrdues van rondar els 19,62 euros per porc viu. Unes pèrdues que poden comprometre el futur d'algunes empreses del sector: “En els últims tres anys hem tingut marges positius. Tot i això, si la situació actual es perllonga pot haver-hi empreses que ho passin molt malament”".

Política. La ¿Universitat? Catalana d'Estiu que paguem tots perquè els independentistes maquinin plans contra més de la meitat de la població segueix el seu curs. Ahir va ser el dia de Jordi Turull, que va tornar a situar Sílvia Orriols en primer pla sense citar-la. La cosa té el seu mèrit, tot i que ja ho va fer Laura Borràs un parell de dies abans.

El partit d'ambdós personatges, Junts, està en hores molt baixes. Les enquestes són catastròfiques per a la formació que teledirigeix Carles Puigdemont. Però la moral segueix alta. Es tracta de copiar Orriols i la seva Aliança Catalana però sense que els diguin ultres i islamòfobs.

A més, cal mantenir viva la flama de l'1-O. Sí, encara estan amb això, segons explica Antonio Fernández en una crònica d'El Confidencial.

""El mandat de l'1-O continua vigent. No ha caducat. Molts països, des que fan la declaració d'independència fins que l'aconsegueixen, passen molts anys. L'1 d'octubre va ser una gran victòria", va assegurar el polític davant un públic entregat", recull la crònica esmentada. L'entrecomillat són paraules de Turull.

I segueix: ""L'1-O no ha estat revocat. Només podrà ser modificat o revocat per la pròpia ciutadania catalana, no per cap decisió d'un govern espanyol ni per qualsevol toga i menys per aquestes togues que s'erigeixen en els veritables guardians del lligat i ben lligat", va afegir, assegurant que només es podrà culminar la independència assumint els quatre reptes que plantejava".

Gran Turull. No sap què és enrojolar-se i ignora la vergonya, pròpia i aliena. Segueix la nota de Fernández: "Aquí és on hi ha el moll de l'os de la seva estratègia. "Hem de ser capaços de tornar a explicar per a què serveix la independència. No com un objectiu abstracte, no com una herència sentimental, que també ho és, sinó com la millor resposta pràctica als problemes concrets que viuen els catalans avui.

Per a què serveix la independència? Per exemple, perquè un Estat propi permeti dissenyar una política fiscal que no dessagni contínuament Catalunya, per permetre una política educativa que defensi la llengua sense haver d'anar a la justícia, que permeti una política d'habitatge sense les limitacions competencials i de finançament que ara ens ofeguen, que permeti la projecció de Catalunya al món tal com ella és i vol ser…"".

"I un dels reptes és fer entendre aquestes premisses a les noves generacions. "Per continuar avançant de manera efectiva cap a la plena llibertat nacional, cal que prengui nota que assistim a un repte majúscul, que és el canvi generacional. Els boomers i la generació X ja estem cedint espais als joves millennials i als zetes. Hi ha una clara transformació dels valors i dels codis"".

I: "L'independentisme ha d'utilitzar els nous codis i el nou llenguatge per crear un nou discurs. Però hi ha un altre ingredient més: a més de la independència, que per si sola no té entitat suficient per atraure la ciutadania, vol trufar el discurs sobiranista amb les inquietuds i els problemes socials".

Doncs res, ja estaria. I sobretot, no apagueu les vostres pantalles perquè en qualsevol moment i passats nou anys es pot complir el mandat de l'1-O. I a veure qui li diu a Turull que allò no va ser un referèndum sinó la típica estafa nacionalista. Encara que segur que ja ho sap.

Ahir va ser la nit del Gamper, el gran trofeu d'estiu del F. C. Barcelona, el club dels valors. A la grada d'animació es corejava el lema "Sílvia Orriols és la solució". Tingueu en compte que es jugava un partit contra un equip d'Egipte. A més, hi va haver cops, violència a les grades. Però escolta, com que va ser al Camp Nou i no a Cornellà-El Prat, doncs ningú diu res. Simplement s'informa.

I a El Periódico informa Francisco Cabezas: "La insuportable calor devia cremar el cap a més d'un. És el Gamper un d'aquells tornejos familiars en què el Barça es deixa afalagar per la seva afició –però també pels turistes que afluixen la cartera– mentre es prepara per al que és important".

"No hi va haver pau, però, al Gol Nord del Camp Nou, on els aficionats de l'Al-Ahly es van barrejar amb la resta sense que ningú digués res. Fins que van treure una pancarta, van volar els gots des de dalt i es van liar a cops amb la seguretat privada del club abans de ser expulsats. Un cop fora, la resta va poder posar-se a fer l'ona perquè el triomf blaugrana davant els egipcis ja no donaria per a més".

"Ja havia començat estranya la tarda. A Cancelo se'l van endur els dimonis ja embotit en la seva samarreta blaugrana, sense poder ser presentat per culpa de la paperassa. Va haver de fer el camí de tornada pel túnel fent escarafalls. Tampoc va entrar Rodri a la convocatòria per jugar el Gamper, però poc va importar".

I: "Encara sense cordar-se les botes, l'afició blaugrana, en veure'l treure el cap per la gespa del Camp Nou per ser presentat juntament amb els seus nous companys, el va rebre com si fos un déu, amb aquell crit ansiós que activa la maquinària estival dels somnis. Ajuda, és clar, que el capità de la selecció espanyola donés l'esquena al Reial Madrid de Mourinho per abraçar la causa barcelonista".

Més coses de grans barcelonistes. "La solitud de Pep: Guardiola confessa el motiu del seu divorci amb Cristina Serra", assenyala un titular d'El Nacional.

Al sumari s'explica que "Pep Guardiola explica en un documental íntim com va ser la ruptura del seu matrimoni: 'Estic cansat i em sento sol'".

Del text de Marc Villanueva: "Eren una parella exemplar, molt lluny dels estereotips de futbolista i WAG. El noi bo de Santpedor i l'hereva d'una empresa de moda, Serra Claret, amb arrels al cor de Catalunya. No es van casar fins després de tenir els seus tres fills, Maria, Màrius i Valentina".

"I tota la família el va seguir en el seu periple: Barcelona, Nova York, Munic i Manchester. Però quan Guardiola va arrelar en aquesta ciutat anglesa durant 10 llarguíssims anys, Cristina Serra va tornar a Barcelona amb la filla petita. No era una crisi, era un "Fins aquí, vull tornar a Barcelona, quan acabis d'entrenar ja tornaràs". Però la distància va fer perdre un element essencial: la passió".

"Ara sabem qui va revelar que Pep Guardiola es divorciava: ell mateix ho va confessar als seus jugadors la nit de l'11 de desembre de 2024, un mes abans que la notícia es publiqués a Catalunya. Va ser a Torí (Itàlia) després de la derrota a Champions contra la Juventus per 2 a 0".

"Les càmeres d'Amazon no sabien què passaria, enfoquen el català parlant en anglès al vestidor i, per sorpresa, revela la seva ruptura sentimental com a exemple de per què els partits no surten, per la manca de passió dels jugadors: "Em divorciaré de la dona més bella d'aquest planeta. De la meva dona, de la meva exdona. L'estimo? Per descomptat. M'estima? Sí, però hem perdut la passió. Per moltes raons"".

I: "Tot l'equip del City i tot l'equip d'Amazon van ser els primers a saber l'exclusiva. D'aquí es va filtrar a dues periodistes catalanes, Laura Fa i Lorena Vázquez, que ho van fer públic un mes després".

Entre un nu i un posat emocional. Era necessari? Deu haver cobrat el que tocava, suposo.

20 d'agost, dia nacional a Espanya de les Víctimes dels Accidents Aeris i les seves Famílies. Dia mundial de les Patates Fregides i dia mundial del Mosquit.

Santoral: Bernat de Claravall, Samuël profeta, Leovigild de Còrdova, Filibert de Noirmoutier, Cristòfol de Còrdova i Màxim de Chinon.