Els trens i els crims dels "expats"

Centrats com han estat en l'atenta observació de l'eclipsi del segle, els meteoròlegs ens han deixat sense el consol de donar-nos la tabarra amb les onades de calor. El termòmetre no baixa de 30 graus a les nits a Barcelona des de fa més d'una setmana, però els feliços homes i dones del temps de la nostra comunitat no han donat cap senyal d'alerta. Onada de calor? Ah, és que si l'eclipsi i tal.

O sigui que donada l'absència d'alarmes estaríem davant d'un episodi climàtic normal. No es pot dormir, no es pot viure i ni tan sols ens diuen que beguem molta aigua, ens tapem el cap i evitem jeure a la intempèrie a les hores de més insolació. Es coneix que l'alarmisme meteorològic ja no provoca una cascada de clics.

Continuen els ecos de l'eclipsi, que va afectar més la circulació de trens que la sensibilitat dels animals. Els ocells, espantats, van deixar de cantar. Estava previst. El que no estava previst segons els portaveus de Renfe i Adif era que la gent anés a utilitzar amb tant d'ànim i en tanta quantitat el transport públic.

Dècades advocant les nostres autoritats i representants per l'ús de trens, metros i autobusos i quan la ciutadania fa cas, resulta que no hi ha trens, les estacions es queden petites i el sistema rebenta pels costats.

"Adif admet 'un problema de previsió' durant l'eclipsi i Renfe es disculpa: 'No tenim més trens'", assenyala un titular de El Nacional.

El text és de Jordi Martín: "Després de l'idil·li amb l'eclipsi, l'odissea per tornar a casa. El desplaçament des del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre cap a l'àrea de Barcelona aquest dimecres a la tarda ha estat tot un periple marcat per aglomeracions a les principals infraestructures viàries i ferroviàries".

"La situació va ser especialment complicada en el servei de Rodalies de Catalunya, on es van veure escenes angunioses de centenars de persones dins dels vagons o esperant a les portes de l'estació amb la por de quedar-se sense pujar a l'últim tren".

"Arran dels fets, el responsable d'Adif a Tarragona, Benjamín Mola, ha admès que hi ha hagut "un problema de previsió". Per la seva banda, des de Renfe afirmen que han posat "tots els esforços", però atribueixen les aglomeracions a un problema de material i s'han disculpat: "Malauradament, no tenim més trens"".

"En declaracions al 3Cat, l'alt càrrec d'Adif, l'empresa responsable de la infraestructura ferroviària, ha explicat que a partir de les 21:00 h ha començat a utilitzar el servei "moltíssima gent". De fet, la línia R16, que connecta Barcelona amb estacions com Torredembarra, Altafulla, Tarragona o Amposta, va doblar aquest dimecres l'ocupació mitjana, passant de les 1.800 validacions diàries entre anada i tornada a les 3.600 coincidint amb l'eclipsi".

"Per la seva banda, la R15, que connecta Barcelona amb estacions com Vila-seca, Reus, Móra la Nova o Riba-roja d'Ebre, va registrar 1.600 validacions d'anada i tornada, lluny de les 1.000 diàries de mitjana. Tot un increment del 60%".

"El gerent d'operacions de Rodalies, David Andrés, ha afirmat aquest dijous en una entrevista a la SER que es van posar "tots els esforços" que es van poder en reforçar les línies R15 i R16 el dia de l'eclipsi. Tot i així, ha demanat disculpes a tots aquells viatgers que tenien previst viatjar cap a la zona del sud de Catalunya i no ho van poder fer".

I: "Sabíem que hi hauria molta afluència, sabíem que viatjaria molta gent, però ja vam dotar la R15 i la R16 de la màxima possibilitat per portar viatgers. Malauradament, no tenim més material, no tenim més trens per poder posar més places perquè no podem deixar de donar servei a la resta de viatgers del territori", ha admès, per afegir que el nou material comprat no estarà en disposició fins a l'any vinent".

Doncs això és el que té dir-li a la gent que no faci servir el seu cotxe perquè l'AP-7 és un forat negre, un embut, el nou triangle de les Bermudes que s'empassa cotxes i furgonetes, sense tenir assegurada una mínima eficiència del transport públic.

El deteriorament dels trens i de les vies és tan obvi que ni tan sols val com a arma política llençadissa. S'intenta, però al públic usuari li irrita que els polítics facin servir el seu temps, els seus mals de cap i els seus problemes per punxar el rival. Rodalies i el que no són Rodalies s'ha anat en orris a la vista de tothom, de governs de tots els colors aquí i a Madrid.

Així que hem passat d'un servei més o menys acceptable en els darrers vint anys del segle passat a una castanya inclassificable actualment. Ja som tercer món en matèria de trens. Enhorabona, un altre al·licient turístic d'Espanya. Què en pensarà Òscar Puente?

A El País retraten la decadència ferroviària a través de la mirada dels visitants. "L'estiu dels turistes a Rodalies: “Els trens estan desgastats, es nota que és un sistema antic”", s'intitula la peça.

En el sumari es diu que "Viatgers dels Estats Units, Portugal o la Xina utilitzen la Renfe per recórrer Catalunya i contrasten el servei amb els sistemes ferroviaris dels seus països".

Gent que utilitza el tren per veure Catalunya. Aquesta tampoc la vam veure venir.

Escriu Lorraine Delorenzo: "Quan un viatja de vacances, la preocupació sol ser aprofitar al màxim el temps lliure i gaudir sense massa complicacions. Durant l'estiu, milers de turistes es veuen obligats, sense saber-ho, a posar a prova un dels serveis pitjor valorats per la població catalana i utilitzen els trens de Rodalies per arribar a poblacions costaneres i platges".

"I, a partir de la comparació inevitable amb els sistemes ferroviaris dels seus països, les percepcions són molt diferents. “Estan desgastats, són sorollosos; es nota que és un sistema antic”, resumeix un estudiant xinès de 19 anys que passa unes setmanes a Espanya".

"La impressió canvia entre aquells que procedeixen de llocs on el tren té un pes molt menor, com una parella nord-americana que aquest dijous elogiava a l'estació de Sants la facilitat per desplaçar-se sense cotxe".

Aquests nord-americans sempre tan extravagants.

Segueix la peça: "Dels més de 20 milions de turistes estrangers que Catalunya va rebre l'any passat, no se sap quants van utilitzar Rodalies ni quants es van veure afectats per algun dels problemes que pateixen diàriament els seus usuaris habituals".

"A l'estació de Sants, a prop de les màquines de venda de bitllets, esperen altres dos joves que l'acompanyen, una de 18 anys i un de 19, que han viatjat a Espanya per a un curs d'estiu d'espanyol a Madrid. Aprofiten una treva de tres dies per visitar Barcelona i aquest dijous es dirigeixen a Blanes".

"La seva impressió sobre la condició dels trens és crítica i la comparació amb el sistema del seu país, inevitable. “Són sorollosos” insisteix un d'ells, “però funcionen”. Comprar els bitllets a l'estació, asseguren, els ha resultat senzill, tot i que no va ser tan fàcil intentar-ho per internet".

"La compra per internet també es va convertir en el primer obstacle per a Maria Ângela i Miguel Ventura, que han arribat des de Lisboa amb els seus dos fills per passar les vacances a Barcelona. Van aterrar la nit anterior i d'aquí a una setmana continuaran el viatge cap a Tarragona. “Hem intentat diverses vegades fer la compra online des que vam començar a planificar el viatge i sempre ens donava error a la web”, explica la parella".

"Sense la possibilitat de finalitzar la compra, van acudir a l'estació dies abans del previst per assegurar el viatge. “Vam descobrir que el preu online era moltíssim més car que comprant-los presencialment. Hem vingut abans davant el risc de quedar-nos sense bitllets”. La mida de la xarxa catalana els sorprèn en comparació amb el sistema ferroviari que coneixen a Portugal, tot i que aquesta amplitud també fa més difícil orientar-se. “Som a l'estació més gran de Barcelona. Se suposa que hi hauria d'haver personal ajudant-nos, però en realitat, no”, es lamentaven".

"La percepció es manté quan la comparació parteix d'un país amb una llarga tradició ferroviària. Kirsten, juntament amb les seves filles Esmee i Lise vestides amb les samarretes del Barça, han vingut des dels Països Baixos, també per passar les esperades vacances d'estiu a Sitges".

"Una de les primeres diferències que han detectat està a la butxaca: “Els bitllets aquí són més barats”. Però troben a faltar la facilitat de poder accedir directament amb una targeta bancària o amb l'aplicació del telèfon mòbil als accessos a les andanes. “He notat que no pots pagar simplement apropant la targeta de crèdit o el mòbil”, ha explicat Kirsten".

I: "Les dificultats que perceben els turistes són una fotografia parcial d'una xarxa que travessa un dels seus anys més complicats. L'accident de Gelida del passat 20 de gener, en què va morir un maquinista, va obrir una crisi marcada per incidències, retards, talls i pèrdua d'usuaris".

S successos. "Assalt violent amb intent de segrest en un Airbnb de l'Eixample", resumeix un telegràfic titular de La Vanguardia.

La informació és de Mayka Navarro: "Els Mossos d'Esquadra van detenir dimecres dos homes acusats de participar, juntament amb dos o tres més, en l'assalt violent a un habitatge de l'Eixample en què van retenir un jove tunisià creador de contingut, de pas per Barcelona. La resta de la banda va fugir pels patis de l'interior d'illa, mentre diversos veïns alertaven el 112 i gravaven l'escena".

"La víctima és un influencer de les xarxes socials amb ascendència entre el públic àrab. Estava allotjat en un Airbnb del carrer Aribau. Cap a les cinc de la tarda, el jove va quedar citat al pis amb una amiga, resident a Luxemburg i de vacances a Espanya. En el moment en què tots dos van accedir a l'habitatge, se'ls va abalançar el grup d'assaltants, que ja els esperaven".

"A la víctima la van despullar, agredir i gravar en vídeo. Unes imatges que van utilitzar per demanar diners i joies a familiars i amics. De fet, un d'ells en saber el que estava passant va córrer fins a la comissaria dels Mossos de Ciutat Vella per denunciar que havien segrestat un amic seu. Que estava sent agredit i que els segrestadors demanaven diners per a la seva alliberació. Un altre conegut de la víctima, que treballa a l'aeroport del Prat, també va rebre les imatges del segrest i la petició de diners".

"Mentre els mossos de Ciutat Vella intentaven ordenar el relat d'aquell home que es va presentar alterat a comissaria, un altre amic de l'influencer es va acostar a l'habitatge. Va sentir uns sorolls sospitosos, va veure unes ombres a través de les finestres que no li van agradar i va començar a cridar que era policia. Va sentir el seu amic demanar ajuda i va córrer fins al carrer on va aturar a la carrera una patrulla dels Mossos".

I: "Davant els primers crits de “policia” els segrestadors van fugir pel pati interior. Abans, van tancar la porta amb clau i se les van endur. Un va caure d'una alçada d'un metre i mig i es va fer mal en un turmell. Tant que ja no es va poder moure. Un dels còmplices va decidir no abandonar-lo i es va quedar amb ell. La resta sí que va aconseguir fugir després d'arribar a un edifici del carrer Còrsega. De l'habitatge es van endur diners, peces de roba de luxe i joies, a més d'aparells de música de gran valor i el telèfon de la víctima".

Com s'està posant el barri, ni més ni menys que l'Eixample Esquerra. Fa uns dies parlàvem del pis dels addictes a Muntaner/Mallorca i ara això a Aribau/Còrsega. I tot super internacional. A Muntaner, una parella d'Algèria i Itàlia i aquí que si Tunísia i Luxemburg... Al final els problemes d'ordre públic i seguretat ciutadana també seran culpa dels expats que pugen el preu dels lloguers i han omplert la ciutat d'establiments de "brunches" i "matchas".

Més d'expats a Barcelona. "Cau un cap belga de la droga buscat per 31 països: s'amagava des de feia un any a Sants amb identitat falsa, tenia una xarxa de col·laboradors i va ser detingut a Badalona", destaca un titular de El Mundo.

Escriu Cristina Rubio: "Detingut el líder d'una banda criminal dedicada al narcotràfic buscat per 31 països i arrestat gràcies a un operatiu conjunt entre la Guàrdia Civil i la Policia federal de Bèlgica. L'home en qüestió, de nacionalitat belga i de 27 anys, s'amagava des de feia un any a Sants amb identitat falsa, tenia una xarxa de col·laboradors que l'ajudaven a ocultar-se i passar desapercebut i va ser detingut a Badalona, al barri de Sant Roc".

"La detenció té el seu punt de partida en l'operació 'Liberty Leaf', iniciada el 2025 per la Policia Federal de Bèlgica per l'enviament de grans quantitats de cànnabis des dels Estats Units fins al país belga, en concret fins al port d'Anvers, un dels punts més crítics a nivell europeu".

"Les autoritats belgues van constatar l'existència d'una estructura criminal el màxim responsable de la qual coordinava les entregues, recollides i enviaments de substàncies estupefaents, a més d'impartir instruccions a la resta d'integrants segons les funcions que tenien assignades".

Línies després Rubio explica que "el fugitiu va ser detingut a la zona de Sant Roc de Badalona, portant amb ell 3.000 euros en efectiu, rellotges d'alta gamma (d'uns 70.000-80.000 euros cadascun), telèfons mòbils amb sistema de xifrat i documentació falsa per dificultar la seva identificació, que va ser verificada gràcies a les empremtes dactilars".

La tendència en relació als expats és creure que es tracta de joves i homes i dones de mitjana edat que perceben sous extraordinaris per teletreballar una estona i gaudir dels atractius de la ciutat la major part del temps: aquesta platja, aquest barri del Poblenou, aquest Raval i tal.

Però un tren de vida tan regalat a vegades (moltes vegades) té a veure amb il·lícits molt més rendibles que les feines habituals del públic local.

Política. Clàssics estiuencs. La víctima d'un cop de calor que pregona que per aconseguir la independència cal disparar trets. Enguany s'encarrega d'aquest paper un jove historiador amb cara que si cal anar a la guerra, amb ell que no hi comptin.

A Vozpópuli s'ocupa d'aquest personatge Víctor Lenore, que comença així el seu text: "Frederic J. Porta proclama la necessitat d'una via de força per trencar Espanya. Segurament recorden l'eslògan “la revolució dels somriures”, amb què els separatistes catalans van intentar camuflar l'hostilitat i l'odi antiespanyol del Procés de l'octubre del 2017. Des de llavors, l'independentisme intenta semblar apaivagat, però un jove politòleg i historiador s'ha tret la careta aquest mes amb el següent intercanvi en una entrevista. Es diu Frederic J. Porta (Barcelona, 1996) i està lligat a Aliança Catalana, el partit més emergent de l'actual mapa electoral".

"La polèmica va sorgir en una entrevista recent al digital Nació, quan li van preguntar pel protagonista de la seva tesi doctoral, Josep Maria Batista i Roca, que va organitzar els embrions d'un exèrcit català durant la dictadura de Primo de Rivera”. L'entrevistador li planteja el següent: "La independència s'ha d'aconseguir disparant trets?». Porta respon sense ambigüitat ni embuts: «Sí, com s'aconsegueix, si no?». En altres xerrades amb la premsa, s'ha mostrat partidari d'organitzar un exèrcit català".

"Des de 2025, Porta dirigeix la Revista de Catalunya i també és un dels fundadors de la publicació de pensament Esperit. Treballa com a investigador postdoctoral Margarita Salas a la Universitat de Barcelona i és membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) a la Pompeu Fabra. També ha exercit com a professor de Política Comparada".

"La seva tasca investigadora se centra en la història del separatisme català, els moviments polítics d'Europa i la filosofia contemporània. En la mateixa entrevista on sosté que la independència només s'aconsegueix a trets, va afirmar que el bilingüisme a Catalunya és una “anomalia que ve del franquisme”".

"Trobem una altra resposta reveladora en una xerrada amb Vilaweb del febrer de 2025. “Sovint, els catalans pensem més a resistir davant el poder que a exercir-lo. És normal: tenim un estat en contra. Hem de pensar més en com podem crear poder i exercir-lo. Com tornar a tenir banquers, grans empresaris, alts funcionaris. Com que no tenim la independència, mirem què podem fer a Espanya per ocupar més poder. Això s'ha fet abans: als anys quaranta i cinquanta, molts catalans es van dedicar a fer diners i a posar-se dempeus. Hem de tornar a crear poder català i ocupar tantes parcel·les com puguem” adverteix.

I: "Aquest mateix estiu va concedir una altra entrevista al digital El Món, on revela la seva estratègia política. “Que cadascú, si veu forats, es dediqui a intentar omplir-los. I si els catalans som discriminats en negocis, fem una llista dels negocis on puguem anar com a catalans i no anem als altres. Consum estratègic. Aquesta mena de coses són un principi. Igual que mantenir el català”, explica".

Cal llegir-ho dues vegades: "Que cadascú, si veu forats, es dediqui a intentar omplir-los", va dir el jove aguerrit com qui descobreix la Mediterrània. Deu ignorar que la majoria de la gent viu amb aquesta il·lusió.

14 d'agost, dia mundial del Llangardaix i dia interamericà de la Qualitat de l'Aire. Santoral: Maximilià Maria Kolbe, Alfred de Hildeseheim, Tarsici, Ursicí d'Il·líric, Arnulf de Soissons, Eusebi de Roma, Marcel d'Apamea i Facanano de Ross.