De les proves PISA a una condemna a la DGAIA
Una confusió per la convocatòria de dos exàmens alhora hauria estat la causa de la contaminació estadística de les proves PISA. La DGAIA, condemnada per la violació d’un menor
En portada: Josep Sánchez Llibre, el primer gran guanyador de les cuites a la Cambra
Bronca per l’exclusió de Catalunya de les proves PISA, la metodologia d’avaluació de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics). L’última avaluació data de 2022 i els seus resultats es van donar a conèixer a finals de 2023. Els alumnes catalans van obtenir puntuacions desastroses en matemàtiques, ciències i comprensió lectora.
La millor escola del món segons els paladins de la immersió i les docents per la república estava a l’alçada de Ceuta i Melilla i per sota de la mitjana de l’OCDE. Anys d’ombliguisme, processisme i "cofoisme" es van substanciar en una catàstrofe sense pal·liatius.
Aquest any tocava repetir les proves, però la mostra no és vàlida. Massa alumnes exclosos per manca de competència, desconeixement de l’idioma i altres causes. Catalunya, doncs, s’allibera de la vergonya perquè en tres anys no s’arreglen dècades de matemàtiques sense números, ciències del dret a decidir i classes de lectura sense lletres. Aquest model que va definir tan ajustadament aquell González Cambray que va passar per la conselleria com Atila.
És la principal notícia del dia, la compareixença al Parlament de la consellera d’Educació, Esther Niubó, per donar compte del problema. "El Govern atribueix el fiasco de PISA a una confusió amb els criteris d’altres proves d’avaluació educativa", titula al respecte El País.
Portada de 'El País' el 28 de juliol de 2026
Al sumari es diu que "L’oposició acusa la consellera d’assenyalar els instituts per no assumir un error que trenca la sèrie històrica de resultats".
Escriu Camilo S. Baquero: "La pressió a què ha estat sotmès aquest curs el Departament català d’Educació no ha anat de vacances. Tot el contrari. Després que transcendís divendres passat que un error en el disseny de la mostra de les proves PISA de 2025 impedirà la comparació amb altres anys i territoris, la polèmica està servida".
"La titular d’aquesta cartera, Esther Niubó (PSC), ha insistit aquest dilluns en una compareixença d’urgència al Parlament que se segueixen investigant les causes. Com a primera hipòtesi, ha apuntat a la coincidència en el temps de dues proves de competències, cosa que creu que hauria generat confusió. On Niubó veu una “incidència tècnica”, l’oposició en bloc veu una mostra clara de manca de control intern i de lideratge polític, a la qual cosa se sumen uns centres indignats per sentir-se assenyalats".
"La prova que promou l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) té estrictes protocols d’aplicació. Entre ells figura que la taxa d’estudiants que poden ser eximits de l’examen per raons de coneixement de la llengua o per tenir necessitats especials no pot superar el 5%".
"A Catalunya va ser del 23,2%. Niubó ha acceptat en seu parlamentària que encara s’està investigant com aquest error va passar desapercebut fins al passat mes de març, quan l’OCDE va informar la Generalitat que la mostra no era representativa i que això limitava l’ús de les dades sobre el rendiment educatiu".
"L’oposició ha carregat contra Niubó —Junts per Catalunya, PP, Vox i Aliança Catalana han demanat el seu cessament— i l’ha acusat de jugar amb el calendari per fer públic el fiasco. La consellera, que ha advertit que encara no hi ha conclusions de la investigació interna, sí que va apuntar que les primeres investigacions assenyalen una confusió en les instruccions, per la coincidència en el temps de les proves PISA amb una altra de la Generalitat".
"Així, als 51 centres seleccionats de manera aleatòria per una empresa contractada per l’OCDE per a l’examen de l’organització internacional a l’abril, es van realitzar també les proves de final d’etapa de 4t d’ESO entre els mesos de març i maig. “Aquesta similitud permet plantejar que hi va haver confusió sobre els criteris que havien de seguir els centres”, ha apostil·lat".
![Fachada de la 'conselleria' de Educación](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559794.jpg?p=w:320\/h:240&h=l5CIk_gt"])
I: "Niubó ha assegurat que es depuraran totes les responsabilitats necessàries quan arribi el moment. Per ara, ha afegit, sí que s’ha buscat solucionar “debilitats tècniques” detectades des del març: per exemple, la necessitat que cada procés d’avaluació tingui el seu “protocol clar i detallat”, on es defineixin “els llindars d’alerta sobre problemes a la mostra” i es centralitzin “els circuits de validació de l’exempció” d’alumnes".
De manera que ja no es pot garantir l’elaboració d’uns exàmens en condicions. Però això sí, la comunitat educativa en lluita, les ràtios no sé què, el català no es toca, l’escola és l’escola, el primer dia de classe, vaga i a les façanes de molts centres la placa amb la llegenda "1-O. Aquí vam votar, aquí vam guanyar". El que sigui menys transmetre coneixements. Això no, no fos cas que perjudiqués la salut mental de docents i infants.
Més notícies. El Tribunal Suprem ha aplicat l’amnistia a Meritxell Serret, aquella aguerrida consellera d’Agricultura per la quota d’ERC al Govern de la sedició que es va fugir a Bèlgica i al cap d’un temps es va lliurar al Tribunal Suprem.
És la primera consellera d’aquell grup de "valents" en rebre l’amnistia, cosa que ERC va saludar ahir amb gran satisfacció. Després d’anys de tremenda repressió, Serret, que va ser delegada de la Generalitat a Brussel·les i consellera d’Acció Exterior mentrestant, queda lliure de pols i palla per tornar-ho a intentar quan vulgui. I sense ni tan sols haver reflexionat ni un xic sobre el mal que van causar a la societat en el seu conjunt.
Els que estan en una situació diametralment oposada són els tres agents dels Mossos que van donar cobertura a Carles Puigdemont en la seva segona fugida, després d’irrompre fugaçment a l’Arc de Triomf davant de vuit-cents mossos que gràcies a les directrius dels seus caps van ser incapaços de complir l’ordre de detenció del personatge.
"La jutgessa processa els tres mossos que van ajudar a fugir Puigdemont el 2024", assenyala un titular d’El Mundo.
Portada de 'El Mundo' el 28 de juliol de 2026
El text és de Cristina Rubio: "A un pas de judici. La titular del jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona, María Antonia Coscollola ha processat els tres agents dels Mossos d’Esquadra investigats per ajudar Carles Puigdemont en la seva fugida del 8 d’agost de 2024, fa pràcticament dos anys i just abans de la investidura de Salvador Illa".
"Així ho ha decidit la magistrada després que l’Audiència de Barcelona corregís l’arxiu provisional i ordenés reobrir la causa en veure prou indicis de delicte perquè arribi a judici".
"En una interlocutòria consultada per aquest diari, la jutgessa trasllada a les parts perquè, en un termini de deu dies, formulin els seus escrits d’acusació sol·licitant l’obertura de judici oral (Hazte Oír o Vox) o bé l’arxiu de la causa (la defensa dels tres agents imputats)".
""Després de la fase d’investigació i avui per avui, s’ha pogut constatar indiciàriament que els tres agents dels Mossos investigats en data de 8 d’agost de 2024 i a la ciutat de Barcelona, van realitzar actes conjuntament i coordinadament per evitar la detenció i possibilitar la fugida del Sr. Carles Puigdemont Casamajó, existint i estant en vigor contra ell una ordre de detenció dictada pel Tribunal Suprem", conclou la jutgessa instructora".
""Podrien haver assumit cadascun d’ells, una tasca pròpia i complementària, dins del conjunt de les actuacions" apunta la magistrada després de citar els vídeos i fotografies aportats a la causa per la divisió d’assumptes interns dels Mossos, que va investigar el paper dels agents aquell dia (cap d’ells en actiu, els tres de permís o de baixa)".
""Així mateix, amb posterioritat, es pot veure de nou els tres Agents, acompanyant el Sr. Puigdemont, donant-li protecció, ocultant-lo i realitzant actuacions que podrien haver contribuït eficaçment a la fi perseguida, i requerir un concert i preparació prèvia, tenint en compte que estan instruïts en tècniques pròpies d’escorta i protecció de personalitats", descriu després de l’anàlisi dels vídeos i imatges adjuntades".
I: "Per això i citant la interlocutòria de l’Audiència de Barcelona que ordenava reobrir la causa, "concorrien indicis suficients per poder afirmar que existia un vincle entre els investigats encaminat a aconseguir la fugida del Sr. Puigdemont, malgrat l’ordre de detenció vigent en contra d’ell dictada pel Tribunal Suprem. Amb aquesta finalitat cadascun d’ells hauria assumit una tasca pròpia i complementària, actuant de manera concertada, per evitar que el Sr. Puigdemont fos detingut i possibilitar la seva fugida posterior"".
Curiosament la jutgessa Coscollola canvia completament i d’una interlocutòria d’arxiu en què deia que no hi havia proves contra els tres mossos passa a una interlocutòria de processament en què recorre a informes i imatges dels propis Mossos per processar els agents voluntaris de la divisió especial de la policia autonòmica dedicada a que a Puigdemont no li falti de res.
Ecos de l’enquesta d’El Periódico sobre l’auge de Sílvia Orriols. "Pugna descarnada entre Aliança i Junts a la Catalunya interior a un any de les municipals", assenyala un titular de Vozpópuli.
El text és d’Óscar Benítez: "Poc més de dos anys després de la seva irrupció al Parlament amb dos escons, i a lloms d’un bel·ligerant discurs identitari, els d’Orriols segueixen escalant posicions als sondejos. I si a principis de juliol, el baròmetre de la Generalitat pronosticava que els de Silvia Orriols aconseguirien en unes eleccions autonòmiques la tercera posició una altra enquesta publicada ahir per 'El Periódico' els situa ja en la segona, només per darrere del PSC. I, en ambdós casos, 'sorpassant' la força amb la qual més tenen en comú i es disputen el vot nacionalista a la Catalunya interior: Junts".
Portada de 'El Periódico' el 28 de juliol de 2026
"Una situació que, a menys d’un any dels comicis municipals, ha desfermat una lluita ferotge entre ambdues formacions. I en què cada formació està posant tota la carn a la graella —si bé, mentre els de Ripoll semblen haver pres la davantera amb una política ofensiva, els de Puigdemont donen la impressió d’actuar de manera purament reactiva—. Per començar, Aliança està accentuant la seva 'opa hostil' contra Junts en algunes de les principals ciutats catalanes, fent-se amb actius importants del món municipal convergent. Un dels seus 'robatoris' més sonats ha estat a Cambrils".
Línies després Benítez segueix així: "Operacions semblants han tingut lloc en localitats com Sant Andreu de Llavaneres o Castelló d’Empúries. La setmana passada, Aliança va captar Oriol Giralt, candidat de Junts en les dues últimes cites electorals a Llavaneres però més conegut per haver impulsat una moció de censura contra Joan Laporta el 2008".
"Mentrestant, a Castelló d’Empúries Aliança ha integrat a les seves files com a candidata municipal a Alicía Fuentes. Aquesta no pertanyia estrictament a Junts, però sí al seu entorn, ja que va ser aspirant de l’extint PDeCAT al Senat el 2023".
"Davant d’aquest transvasament, la resposta de Junts ha passat per accentuar el rebuig a la immigració que ve exhibint des de la irrupció d’Aliança —abans, l’havia promogut per apuntalar el projecte secessionista—. I en clau identitària-lingüística. Així, a més de qüestionar la controvertida llei de Nets pel seu "impacte demogràfic", va rebutjar la regularització extraordinària de Sánchez per excloure el requisit del català".
I: "A més, després de veure frustrat el seu intent de traspassar les competències d’immigració a la Generalitat, la formació s’ha anat significat amb iniciatives locals com reservar els pisos de protecció oficial per als "veïns de tota la vida" a Sant Cugat o vetar omplir aigua a les fonts públiques a Martorell —mesura que afecta els més vulnerables, segons entitats socials—".
Societat. "Condemna a la DGAIA per l’agressió sexual a un menor de vuit anys tutelat: fins a dues vegades van ignorar la petició judicial d’exploració", destaca un titular de La Vanguardia.
![Portada de 'La Vanguardia' el 28 de juliol de 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/560167.jpg?p=c:750:1048:nowe:0:0\/w:1706\/h:2384&h=gBhd9-yt"])
Portada de 'La Vanguardia' el 28 de juliol de 2026
A la notícia concorren totes les circumstàncies que han fet de la DGAIA una mena de versió actualitzada de l’home del sac. Nens arrencats per la força dels braços dels seus pares perquè ho diu un "tècnic". Nens violats per adolescents perquè a les cases falten mans i ulls per atendre els menors. Personal fingint que no passa res. Diputats donant carpetada a la comissió d’investigació i gent tapant-se les vergonyes perquè el negoci segueixi endavant.
La peça és de Lorena Ferro: "La DGPPIA, antiga DGAIA, ha estat condemnada a indemnitzar econòmicament la família d’un nen que fa tres anys va patir una agressió sexual per part d’un altre intern en un centre tutelat de Barcelona on vivia després que l’organisme li retirés la custòdia als pares".
"L’agredit tenia llavors vuit anys i l’agressor, 15 i van ser les monitores del centre on residien ambdós les que van denunciar als Mossos els abusos, que s’haurien produït en dues ocasions. Malgrat la gravetat de la denúncia, la DGAIA va evitar fins a dues vegades portar el menor als jutjats per a l’exploració necessària, ha explicat a La Vanguardia l’advocada Cristina Serra".
"El pare va recuperar la custòdia del menor després que una sentència judicial certifiqués que la seva retirada havia estat desproporcionada, i posteriorment, va denunciar els fets. El menor abusador els va admetre i ara el jutge ha condemnat la DGAIA a pagar a la família 12.500 euros mentre que el menor haurà d’estar dos anys internat en un centre de justícia juvenil. La víctima pateix encara avui simptomatologia posttraumàtica".
Com es recordarà, les conclusions de la comissió d’investigació sobre la DGAIA assenyalen que cal millorar en matèria de transparència i control. Ja.
28 de juliol, dia mundial Contra l’Hepatitis. Santoral: Víctor I papa, Eustaci d’Ancira, Acaci de Milet, Botvid de Suècia, Cameliano de Troyes, Melcior García Sampedro, Samsó de Dol i Pere Poveda Castroverde.
