A l'espera del TJUE i Catalunya ja és Eivissa
Puigdemont, Junqueras i la 'colla pessigolla' de l'1-O espera que la justícia europea avali l'amnistia. La crisi de l'habitatge a Catalunya impedeix cobrir llocs de treball. Barcelona i els 50 graus
En portada de 'Crónica Global': Puigdemont confia en l'OK del TJUE per tornar a l'octubre
Dia de prèvies sobre la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació a la llei d'amnistia. Anàlisis i panoràmiques entorn del futur del comte de Montecristo (tal com el periodista Enric Juliana es va referir a Carles Puigdemont) i apostes sobre la seva data de retorn.
Cal dir que després de la resolució del TJUE vindrà la decisió del Tribunal Constitucional (TC) sobre els recursos d'empara dels condemnats per sedició que encara romanen inhabilitats, com és el cas d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. I a partir d'aquí serà el Tribunal Suprem (TS) qui haurà de moure fitxa bé aplicant l'amnistia o presentant una altra prejudicial davant el TJUE perquè no li quedi clar el d'avui.
És a dir, que tot depèn del TJUE, del TC i del TS. A l'entorn de Puigdemont es diu que el líder de Junts no considera que avui hagi de ser un dia especial. Teme alguna estratagema de Manuel Marchena, alguna trampa de Pablo Llarena o una traïció de Pedro Sánchez. L'home no pensa tornar fins que tingui garanties que no podrà ser conduït davant d'un jutge.
La política catalana segueix encallada a l'expedient de l'amnistia, la cirereta del pastís del final del Procés. Per la resta, els meteoròlegs que asseguraven ufanosos i campanuts que la onada de calor remetria avui han tornat a fallar. L'onada segueix perquè no és una onada. Es diu estiu i cada cop és pitjor.
En molts punts de Barcelona s'han superat de llarg els quaranta graus. És la sensació tèrmica, la combinació de temperatura i humitat igual a xafogor. Només a la Vall de la Mort de Califòrnia i al desert de Lut a l'Iran fa més calor que en aquest cul d'olla que respon al nom de Barcelona, barri de Buenos Aires que ahir a la nit va celebrar amb intensitat digna de millor causa la victòria de la selecció argentina sobre la pèrfida i estòlida Anglaterra.
Portada de El País
A la feina. "Govern i independentistes confien en l'aval de la Justícia europea a l'amnistia després de dos anys de bloqueig", resa un titular de El País.
El text és de Camilo S. Baquero i comença així: "La gran aposta del Govern de Pedro Sánchez per l'amnistia als independentistes catalans se sotmet avui a una prova important. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciarà sobre les qüestions prejudicials elevades per diversos tribunals espanyols i tant des d'Esquerra Republicana com des de Junts per Catalunya es mostren confiats que se seguirà el sentit del dictamen del seu advocat general, del passat novembre, i per tant hi haurà un suport a la legitimitat de la norma".
"Per a un Executiu atenallat entre una teranyina de causes judicials i l'allunyament al Congrés d'un indispensable Junts, una resolució favorable tindria efectes en diversos fronts. L'aval europeu seria un argument difícil d'obviar pels sectors més conservadors del Poder Judicial i que han bloquejat la seva aplicació".
"Només quan això passi, Sánchez podrà donar per completa la seva operació de normalització institucional a Catalunya després del procés. I encara que sense efectes immediats sobre la situació de Carles Puigdemont, la decisió de Luxemburg aplanaria el retorn a Espanya, encara sense data, i obre una oportunitat d'encarrilar l'agriada relació parlamentària".
"Al Govern es mostren “esperançats” que el TJUE emeti un dictamen “positiu” respecte a la llei d'amnistia i poder seguir així complint els compromisos d'investidura adquirits amb Junts".
Després de comentar les vicissituds polítiques en l'elaboració de la llei d'amnistia, Baquero explica que la decisió del TJUE "va més enllà, ja que activa el calendari que es va autoimposar el Constitucional per revisar els recursos d'empara, començant en ordre pels presentats pels quatre exconsellers que segueixen inhabilitats com va sentenciar el Suprem (Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa) i abordant després els que van presentar Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, sobre els quals pesa encara una ordre de detenció nacional".
"El Constitucional preveu començar la revisió a la tardor, i, quan dicti sentència, l'amnistia als principals dirigents independentistes quedarà en exclusiva en mans del Suprem, que haurà d'aplicar la decisió del Constitucional".
I: "L'advocat de Puigdemont dóna per fet que el TJUE seguirà el dictamen de novembre i per tant creu que no queden excuses per a la no aplicació de la llei al seu client i la resta d'independentistes. La ruptura de Junts amb el Govern, escenificada a l'octubre i novembre passats després de mesos de tensa relació parlamentària, sempre ha estat justificada per aquesta formació com una resposta a l'incompliment reiterat dels compromisos de la investidura, sent el primer el de l'amnistia".
![Portada de La Vanguardia](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558585.jpg?p=c:620:873:nowe:0:0\/w:1706\/h:2402&h=Mji7tfOF"])
Portada de La Vanguardia
A La Vanguardia expliquen que "L'ordre de detenció de Puigdemont es mantindrà malgrat el veredicte del TJUE".
És a dir, que contra el que es pugui pensar, l'aplicació de l'amnistia no serà automàtica.
Escriu Carlota Guindal: "El líder de Junts Carles Puigdemont espera la sentència que es coneixerà aquest dijous de la justícia europea sobre l'amnistia per reactivar als tribunals el seu retorn a Espanya. No obstant això, digui el que digui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la previsió és que el retorn de l'expresident de la Generalitat encara hagi d'esperar uns mesos".
"Segons fonts jurídiques, l'ordre nacional de detenció que pesa sobre ell no es revocarà fins que el Tribunal Constitucional (TC) resolgui, previsiblement a l'octubre, el recurs d'empara que va interposar contra la decisió del jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena de no aplicar-li l'amnistia".
"Aquestes fonts expliquen que la postura de la justícia europea sobre l'amnistia en res afectaria l'ordre de detenció, encara que en cas de ser favorable als interessos de Puigdemont aquest intentarà que Llarena revoqui la seva resolució".
"L'explicació és tècnica. El TJUE resol avui les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i per l'Audiència Nacional. L'òrgan fiscalitzador va paralitzar l'aplicació de l'amnistia en el procés comptable per l'ús de fons públics per organitzar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. La consellera encarregada de l'assumpte va voler preguntar a Europa si amb l'1-O es podien veure afectats fons i interessos europeus que impedeixin que els responsables de l'organització puguin ser amnistiats".
"Aquest és un dels arguments que precisament Llarena va utilitzar per no aplicar l'amnistia a Puigdemont pel delicte de malversació. No obstant això, l'instructor va utilitzar un altre argument. Va defensar que encara que l'amnistia fos legal i declarada constitucional –com ja ha passat–, els fets pels quals es persegueix Puigdemont estan dins de les excepcions que la pròpia llei contempla".
"La norma avalava l'oblit penal a tots aquells amb processos penals, comptables o administratius pendents, vinculats al procés independentista a Catalunya a excepció de –entre altres supòsits– qui s'hagués lucrat personalment amb diners públics".
I: "La tesi tant de Llarena com de la pròpia Sala Penal del Tribunal Suprem és que els líders del procés es van beneficiar personalment perquè en preparar el referèndum amb diners públics no ho van fer amb capital de les seves butxaques i, per tant, els ha suposat un benefici econòmic".
En tot això, el PP fixa la seva mirada en el dia després. "'Cal tancar el debat': el PP passa pàgina de l'amnistia per continuar centrat en la corrupció", assenyala El Confidencial.
A l'entradeta s'explica que "Gènova no retirarà el recurs que manté al TC, però tampoc alimentarà la batalla política per un assumpte que veuen superat. Esperen amb expectació novetats als tribunals i l'informe sobre l'Estat de Dret de la Comissió Europea".
El text és de Ana Belén Ramos: "Va ser Alberto Núñez Feijóo qui va posar veu fa poc més de dues setmanes a un sentir que s'ha instal·lat des de fa temps al Partit Popular: "passar pàgina" del procés".
"Ho va fer des de Barcelona, el que multiplica el simbolisme polític d'un missatge que molts van interpretar a la interna com un gest a Junts quan el debat sobre la moció de censura estava en plena ebullició. "No oblidarem el que hem viscut i el que ha patit el poble de Catalunya, no oblidarem la lliçó", va afegir el líder popular, per tallar interpretacions excessives. Però sí que va reivindicar la necessitat de "mirar al futur"".
"L'opinió que té Gènova sobre l'amnistia no ha canviat. El PP està "políticament en contra" del perdó als caps del desafiament independentista i sobretot que Sánchez l'utilitzés com a contraprestació per "comprar" els vots de la seva investidura tot i que en campanya va prometre que no ho faria".
"Però això no és incompatible amb que a la planta noble ja ho percebin com un debat del passat, una qüestió "superada" per a la immensa majoria de la ciutadania que no aporta desgast per al Govern ni rèdit electoral per a Feijóo".
"No preveuen per aquest motiu amplificar la sentència que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) emetrà aquest 16 de juliol, sigui quin sigui el sentit de la mateixa. "Cal tancar ja aquest debat", sentencien fonts de la direcció".
I: "La seva intenció passa per "acatar" el resultat i no utilitzar-lo per alimentar la guerra política contra el Govern, encara que tampoc retiraran el recurs d'inconstitucionalitat que van presentar el 2024 davant el Tribunal Constitucional".
Canvi de terç. Economia. "Sis de cada deu pimes no cobreix vacants per la crisi d'habitatge a Catalunya: 'No els compensa el salari, no dona per sobreviure en aquest entorn'", apunta un titular de El Mundo.
Magnífic. Catalunya ja és com Eivissa i Formentera, on els treballadors han de dormir en autocaravanes perquè el sou no dona per més.
La peça del diari d'Unedisa ve signada per Clara Rojas: "La crisi d'habitatge ja no queda només per als residents, sinó que s'ha convertit en un veritable maldecap per a les petites i mitjanes empreses (pimes) més enllà del cost que suposa mantenir els seus locals".
"A Catalunya, laboratori nacional de polítiques d'habitatge des que va prendre la iniciativa d'aplicar les zones tensionades el 2024, el 98% de les pimes regionals identifica la seva zona com a part del mercat tensionat (el 79% la descriu molt tensionada)".
"D'aquestes, el 63% confessa dificultats de contractació, amb el 56% responsabilitzant el temps o el cost dels desplaçaments, la connexió mitjançant transport públic o la compatibilitat d'horaris. D'altra banda, el 33% assenyala que factors "estrictament residencials", com la manca d'habitatge assequible o el cost de viure a prop del centre de treball, desanima els candidats al lloc".
"Les dades provenen de l'informe Habitatge, mobilitat i competitivitat de les pimes elaborat per Oriol Amat, president de l'Observatori de la Pime de Catalunya i catedràtic de la UPF Barcelona School of Management, i encarregat per la patronal catalana de les petites i mitjanes empreses Pimec per analitzar l'impacte de l'habitatge en la competitivitat de les empreses amb una enquesta a les mateixes".
"En aquest escenari complex, una altra de les conclusions de l'informe és que una de cada dues pimes catalanes ha limitat, ajornat o descartat decisions relatives al seu creixement, i fins i tot ho ha limitat, a causa de dificultats en la recerca de personal que estan vinculades parcialment a l'habitatge o a la mobilitat".
"Parcialment, perquè no és un efecte directe: és el resultat que l'habitatge s'encareix als nuclis urbans i la població que no pot costejar-se'l es desplaça als afores. "La mobilitat és el canal més visible a través del qual aquesta problemàtica arriba a l'empresa", afirmen des de Pimec".
I: "L'informe precisa que el 83% de les empreses catalanes considera que l'encariment de l'habitatge pressiona a l'alça les expectatives salarials dels qui sol·liciten una feina, i el 57% ja ha assumit sobrecostos associats a habitatge o mobilitat de la seva plantilla".
El temps. "Barcelona es prepara per a la calor extrema: farà dos grans simulacres el 2027 per fer front a pics de 50 graus", assenyala un titular de Metrópoli Abierta.
La peça és d'Arnau Raimundo: "El canvi climàtic obliga les grans ciutats a anticipar-se a escenaris que, fins fa poc, semblaven de ciència-ficció".
"Amb aquesta premissa, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha donat el tret de sortida al projecte 'Barcelona a 50 ºC: assajar avui per respondre millor demà', una iniciativa que busca preparar la capital catalana per resistir temperatures extremes. Per aconseguir-ho, el consistori ha anunciat la realització de dos grans simulacres al llarg de l'any 2027".
"L'anunci s'ha emmarcat dins de l'acte institucional celebrat aquest dimecres, 15 de juliol, al Saló de Cent de l'Ajuntament. Davant una trentena d'entitats, institucions i representants de sectors estratègics com la salut, la mobilitat, l'aigua, l'energia o les telecomunicacions, Collboni ha remarcat la necessitat urgent de "repensar les regles" per als estius de calor intensa que estan per venir".
Explica Raimundo que després d'alguns assajos previs "la prova de foc final tindrà lloc al setembre de 2027, quan la ciutat aculli un simulacre operatiu sobre el terreny. Aquest desplegament recrearà de manera fidedigna els efectes d'un episodi de calor extrema als carrers de Barcelona, permetent avaluar la resposta real dels equips d'emergència i assajar l'efectivitat de tots els protocols dissenyats".
16 de juliol, dia mundial de la Serp. Santoral: Mare de Déu del Carme, Atenògenes, Antíoc d'Anastasiòpolis, Heleri de Jersey, Maria Magdalena Postel, Teresa Zhang Hezhi i dos fills i Sisenand de Còrdova.
