Batxillers analfabets i deliris de Junts

Traca de final de curs del professorat en lluita, la "lluita de classes" segons reciten al dictat els alumnes involucrats pels claustres en el conflicte entre els sindicats i la Generalitat.

Els docents van sortir ahir al carrer sota un sol de justícia per tornar a mostrar les seves reivindicacions, insistir que no es tracta només d'un problema de salaris i demanar més mitjans i personal.

L'ensenyament està en crisi, adverteixen els professors. Fa anys que és així, sense ordre ni concert, però es manifesten ara, no quan feia i desfeia l'ínclit González Cambray d'ERC, aquell que volia que les escoles de Catalunya fossin republicanes, inclusives, sostenibles, igualitàries, feministes i sempre, sempre, sempre en català.

A El País recullen la manifestació de Barcelona i donen veu a alguns docents que admeten que el sistema "competencial" d'ensenyaments és una andròmina mitjançant la qual es garanteix que els alumnes acabin el batxillerat sense saber escriure. Té el seu mèrit mantenir un adolescent en la burrícia i en la ignorància absoluta.

"Els docents catalans posen el fermall a les protestes d'aquest curs: “El conflicte no s'ha tancat perquè no hi ha hagut cap canvi”", s'intitula la peça del citat mitjà.

Al sumari s'informa que "La protesta culmina 23 jornades de vagues celebrades des de febrer, però els professors no descarten més vagues al setembre".

Escriu Ivanna Vallespín: "“És un tancament festiu del cicle de vagues i una manera de dir al Govern que el conflicte no s'ha tancat perquè no hi ha hagut cap canvi en el sistema, i que al setembre continuaran les protestes”, apunta Enrique, professor d'un institut de L’Hospitalet durant la manifestació que aquest diumenge ha reunit unes 7.000 persones (25.000 segons els sindicats) a Barcelona".

"Tot i celebrar-se en diumenge -que permetia la participació de més docents sense témer descomptes a la nòmina i la incorporació de les famílies-, la convocatòria s'ha quedat lluny de les 25.000 persones que van sortir al carrer a les primeres vagues, evidenciant un cert cansament del col·lectiu".

"El conflicte educatiu a Catalunya es troba en un carreró sense sortida, ja que el Govern no ha donat mostres de voler reobrir les negociacions, mentre els sindicats pateixen una desconnexió del col·lectiu de professorat, després que la gran majoria rebutgés el darrer preacord que havien defensat els sindicats majoritaris".

"Ustec, la principal organització, ha admès la seva desorientació i ha anunciat una nova ronda de consultes per definir les noves reivindicacions, que puguin ser recolzades pels docents. “Demanem obrir entre tots els agents polítics i socials un procés deliberatiu sobre quina educació volem”, ha afirmat aquest diumenge la seva portaveu, Iolanda Segura".

"Per la seva banda, la CGT ha instat el Govern a seure a negociar amb els agents socials “tot l'estiu si cal per solucionar com més aviat millor el conflicte”, però la seva portaveu, Laura Gené ha avisat que, si no hi ha avenços, caldrà “tornar als carrers a la tardor”".

"Els manifestants -que han sortit de Jardinets de Gràcia fins a plaça Catalunya- explicaven els motius que els porten a sortir al carrer, tot i que el Govern ha tancat dos pactes amb els sindicats per augmentar 400 euros mensuals el salari als docents d'aquí a quatre anys i incorporar 6.400 persones en aquest mateix període".

I ara les "confessions" dels docents. Continua Vallespín: "“Aquests 6.400 arriben a poc més d'una persona per centre, això no és res. El que necessitem són psicòlegs i logopedes als centres. Si les famílies veiessin pel forat el que tenim a les aules es posarien les mans al cap, la realitat és dura i frustrant”, explica Andrea, mestra d'infantil a Molins de Rei".

"“Arrosseguem un dèficit tan gran de tants anys que, encara que ara augmentin la inversió serà insuficient. I el Departament diu que no té diners i ara ens han canviat tots els ordinadors, quan no era necessari, el que realment necessitem són mans”, lamenta Cristina, professora de l'institut de la Bisbal d’Empordà, que es manifesta amb el seu fill Lur, a sisè de primària, que també reclama millores als centres. “Que arreglin les coses quan es trenquen. Un dia va ploure i hi havia goteres i vam haver de sortir de la classe”".

I: "Joel, professor d'un institut de Tàrrega, també critica les reformes legislatives que hi ha hagut els darrers anys. “El currículum competencial no funciona i els nens acaben el batxillerat sense saber escriure. Hi ha massa optatives que no tenen contingut i que te les has d'inventar, i estan traient hores de les assignatures més bàsiques i importants”".

Així doncs, els professors protesten molt però no es plantegen, per exemple, substituir les assignatures brossa per més classes de matemàtiques, física i filosofia. Això mai, no fos cas que es traumatitzessin els nois.

Més notícies. "El Govern i ERC pacten el canvi legal per crear l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya", assenyala un titular de El Mundo.

Al sumari s'explica que "Aquest organisme agruparà totes les competències que la Generalitat té en matèria d'aeroports amb l'objectiu de tenir més influència sobre les decisions d'Aena".

Del text del diari d'Unedisa: "El Govern català i ERC han segellat el canvi legal que ha de permetre crear l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, i l'Executiu ultima un pla estratègic, del qual els republicans també estan al corrent, que inclourà la connexió per ferrocarril entre els principals aeròdroms catalans".

"El canvi legal, que les dues parts donen per consensuat, segons han explicat a Efe fonts de les negociacions, s'incorporarà en el tràmit d'esmenes de la llei d'acompanyament, d'acord amb el formalitzat en l'acord de pressupostos el passat 19 de maig".

"L'Autoritat Aeroportuària de Catalunya ha d'agrupar totes les competències que la Generalitat ja té en matèria aeroportuària i es constituirà amb l'objectiu de "incidir" en la gestió i fer-ho amb "una visió de conjunt", intentant condicionar les decisions que prengui Aena".

"A aquest mateix ens correspondrà l'elaboració d'un pla estratègic, sobre el qual ja s'està treballant, que fixarà el "projecte de país" que Catalunya té en matèria aeroportuària: aquí haurà de quedar clara l'aposta per connectar amb ferrocarril els diversos aeròdroms, cosa que excedeix les competències d'Aena, han assenyalat fonts coneixedores".

"La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha subratllat en diverses ocasions que la Generalitat vol "incidir" en la gestió: "No defensem un òrgan consultiu, ja tenim ara òrgans que regulen i interlocuten respecte a les rutes d'El Prat. El que recull l'acord d'investidura és una Autoritat Aeroportuària que pugui incidir en la gestió d'El Prat i dels aeroports catalans que són titularitat d'Aena"".

"Per contra, el president d'Aena, Maurici Lucena, ha deixat clara la seva oposició a cedir terreny. Ho va fer, per exemple, en una intervenció a la darrera junta d'accionistes en què va advertir que la demanda d'"impossible cogestió" que estan fent algunes comunitats autònomes, juntament amb les tarifes, "podrien constituir riscos importants".

"Tant el PSC com ERC ambicionarien per als aeroports la mateixa governança que s'aplica al Port de Barcelona, que és propietat al cent per cent de l'Estat però hi participen la Generalitat -que nomena el seu president- i administracions locals i agents socials".

I: "Tanmateix, aquesta fórmula és considerada inviable en el cas dels aeròdroms ja que Aena és una societat cotitzada que pertany en un 49 % a inversors privats. Sí que es pot incidir en la gestió d'Aena, han resolt els equips negociadors de PSC i ERC, condicionant la presa de decisions del 51 % que està en mans de l'Estat.

Quan el dimoni està ociós mata mosques amb la cua. Encara hi ha gent al PP i els seus entorns que remena l'eventualitat d'una moció de censura. És Madrid. Faltaran tres setmanes perquè convoqui Sánchez les eleccions i demanaran a crits un avançament.

En el boig context polític madrileny qualsevol cosa és possible, fins i tot que set diputats posin condicions per donar suport a una moció que no donaran suport encara que es compleixin les condicions.

"La línia vermella de Junts per a la moció de censura: Feijóo no pot ser el candidat", assenyala un titular de El Confidencial.

El text és de Juan Fernández Miranda: "L'ombra d'una eventual moció de censura al president del Govern, Pedro Sánchez, impulsada pel PP, Vox, Junts i el PNB no s'ha dissipat del tot, encara que ningú vol fer passos en fals i la insistent activitat judicial al voltant del PSOE no deixa gaire temps per a altres iniciatives".

"Tot i així, quan falten tretze mesos perquè la legislatura arribi a la seva fi, tots els actors estudien les possibilitats, els pros i els contres, i la porta de la moció només té dues posicions públiques: tancada del tot, que és com està ara, o oberta del tot. Públicament no hi haurà termes mitjans".

"El PP actua fermament coordinat. A Catalunya, el passat 3 de juny, el president del partit, Alberto Núñez Feijóo, va ser clar davant el Cercle d'Economia: "No busco dreceres". I al País Basc l'expresident del Govern José María Aznar va ser també taxatiu en una entrevista a El Correo: "No existeix cap obligació moral ni tampoc una obligació política (...). No té sentit presentar una moció de censura si no la guanyaràs. Això és una cosa que el PP té molt clara"".

"En el cas de Junts hi ha una línia vermella que a dia d'avui consideren innegociable: el candidat no pot ser Feijóo. Des de l'entorn de Puigdemont tenen clar que el PP no negociarà contrapartides polítiques a canvi del seu suport a una moció de censura, que seria una fi en si mateixa: enderrocar el Govern i convocar eleccions".

"Però ells tampoc estan disposats a votar a favor de Feijóo. Segons ha pogut constatar aquest diari, arribat el cas, el candidat haurà de ser una persona que compti amb prestigi a la dreta catalana i que sàpiga relacionar-se amb el nacionalisme català i basc, algú amb una llarga trajectòria (i per tant edat avançada) i que hagi passat pel Congrés dels Diputats. Els noms són diversos".

La peça no inclou aquests noms.

Més política. "Junts i ERC volen que el Congrés reconegui 'negligències' de l'Estat en els atemptats del 17-A", destaca El Nacional.

El text ve amb la signatura de Lluís Tomàs: "Junts i ERC reclamen que la comissió d'investigació del Congrés sobre els atemptats gihadistes del 17 d'agost de 2017 assumeixi l'existència de responsabilitats i "negligències" per part de l'Estat en la prevenció dels atacs, una tesi que rebutgen frontalment PSOE, PP i Vox".

"En les seves propostes de conclusions, la formació de Puigdemont sosté que "una part de la responsabilitat" dels atemptats podria estar vinculada a una "negligència o temeritat dels serveis secrets" per haver ocultat la relació entre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i Abdelbaki es-Satty, l'imam de Ripoll, considerat el cervell de la cèl·lula terrorista".

"Els esborranys registrats pels grups parlamentaris independentistes hauran de ser debatuts i votats primer a la comissió i, eventualment, al ple del Congrés. Encara que inicialment estava previst que la votació tingués lloc la setmana vinent, de moment encara no s'ha convocat la reunió corresponent".

"En les seves conclusions, Junts sosté que aquests vincles entre el CNI i l'imam de Ripoll es van ocultar per una "decisió política" presa en un context marcat per la proximitat del referèndum de l'1-O. Segons la formació, el govern del PP va prioritzar els seus "interessos polítics i partidistes" per sobre del dret de les víctimes a conèixer tota la veritat sobre els atemptats".

I: "El partit assumeix així la tesi exposada en el seu moment per l'excomissari José Manuel Villarejo, segons la qual la relació entre els serveis secrets i Es-Satty "se'ls va escapar de les mans". Junts apunta responsabilitats tant a l'antiga cúpula del Ministeri de l'Interior de José Ignacio Zoido, com a l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, responsable política del CNI en aquell moment".

L'excomissari Villarejo com a suport de les ideacions conspiranoiques de la gent de Junts... És el que hi ha.

15 de juny, dia mundial de la Presa de Consciència de l'Abús i Maltractament a la Vellesa, dia internacional de la Dona a la Mineria i dia global del Vent. Setmana internacional de la Salut Masculina.

Santoral: Abraham d'Arvèrnia, Benilde de Còrdova, Maria Micaela del Santíssim Sagrament, Esiqui de Doròstor, Vito de Lucània, Landelí, Lotari de Séez, Bàrbara Cui Lianzhi, Bernat de Menthone, Germana Cousin i Isifred de Ratzeburg.