Els plans d'Illa i pla Albus pel Papa

Professors en peu de guerra. La conclusió òbvia és que als sindicats se'ls ha escapat de les mans la negociació, que estan desconnectats dels seus suposats representats i que improvisen sobre la marxa a cop de malestar corporatiu.

Al·leguen portaveus i espontanis que la pujada salarial és el de menys. Coses que es diuen. I diuen també que es tracta de més recursos, de més mitjans, de més mans per atendre la creixent burocràcia, als nous alumnes i els requeriments específics d'introduir al sistema català (el millor del món, oi?) desenes de milers de nens procedents dels més remots i els més propers confins del món.

Són la marea groga, la rebel·lió a les aules, però liderada pels docents. Que no volen "engrunes", que si el pa sencer i "ni un pas enrere". Es mobilitzen com aquella part de la societat catalana que va combregar amb el Procés. Tot molt festiu, pacífic, cívic i reivindicatiu, talls de carreteres i marxes lentes inclosos.

Es preparen per la seva setmana gran. Protestaran durant la visita del Papa, que va camí de convertir-se en un d'aquells carnavals de principis de segle a Barcelona amb Carlinhos Brown com a summe pontífex. Ens crèiem cariocas, però res més lluny de la realitat.

Doncs amb l'ensenyament, igual. De ser l'educació més pintoresca del món durant el Procés a un desastre sense pal·liatius ara. No es nota gairebé gens l'orientació ideològica dels sindicats.

"Les protestes educatives a Catalunya afloren la desconnexió entre professors i sindicats: “No saben el que es viu a l'aula”", assenyala El País al respecte.

Al sumari es diu que "La manifestació d'aquest divendres relega els símbols sindicals a un segon pla i s'imposa la presència de les assemblees i docents sense afiliació".

El text és de Ivanna Vallespín: "De la lona blanca —amb eslògan meditat i logos col·locats curosament— que ha encapçalat les quatre vagues educatives d'aquest any a Catalunya es va passar a la manifestació de docents d'aquest divendres a un gran plàstic groc amb una simple frase: “Ha guanyat la dignitat educativa”".

"La marxa pel centre de Barcelona va canviar banderoles i líders sindicals per docents de peu i cartells domèsticament fabricats amb cartró i retolador. És el clar reflex que el moviment de protesta educativa ha canviat i els professors d'aula prenen la veu, relegant uns sindicats amb els quals molts no s'identifiquen ni se senten representats".

"“Els sindicats no han escoltat, només venen els acords”, criticaven Íngrid i Joaquim, professors d'un institut de Vic, que tot i haver votat sí a la consulta, participaven a la vaga i a la manifestació a Barcelona. “Som un col·lectiu i hem d'estar units. Vam votar que sí pel moment del curs en què estem, perquè la mobilització anava a la baixa i per no perjudicar més els alumnes, però no es tracten les coses que volíem”, asseguren, lamentant que han quedat fora millores per al personal de suport educatiu o les llars d'infants".

Ah, doncs molt coherent. Voten que sí, surt que no i tots al carrer.

Segueix Vallespín: "Aquests docents no es veuen representats pels sindicats. “Hi ha desconnexió i divisió sindical i això ens debilita a la negociació. Els alliberats sindicals no saben el que es viu a l'aula”".

"La convocatòria de vaga d'aquest divendres —impulsada per CGT, Intersindical i Ustec— també va evidenciar que el nou acord tancat fa una setmana tampoc ha apaivagat les protestes docents: la manifestació va concentrar 15.200 persones (molt superior a les 10.000 de les marxes a sis ciutats el passat 27 de maig, tot i que inferior a les 26.000 de la vaga general del 12 de maig) i l'aturada va tenir un seguiment del 30% de la plantilla (igual que la setmana passada i cinc punts menys que el dia 12)".

I: "Els tres sindicats han decidit portar les seves protestes al pròxim dimarts 9 de juny, amb una nova vaga i protestes encara per determinar que coincidiran amb el primer dia de presència del Papa a Barcelona".

Mentrestant, el president de la Generalitat, Salvador Illa, intenta fixar el rumb i "situa el finançament, el FLA i l'amnistia com a objectius “en mesos”", segons resa un titular de La Vanguardia.

La informació és de Silvia Hinojosa: "Amb els pressupostos de la Generalitat d'aquest any finalment encarrilats, el president Salvador Illa ha marcat aquest divendres les prioritats polítiques de la segona meitat del seu mandat, entre les quals ha destacat tres: aconseguir la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), l'aprovació del nou model de finançament de les comunitats autònomes i l'aplicació efectiva de la llei d'Amnistia".

"Illa ha marcat aquest rumb al Govern en l'obertura de les V Jornades Directives de la Generalitat, a l'Espai Bital de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), acte que reuneix els alts càrrecs de les conselleries del Govern i els directius de les empreses públiques de la Generalitat. També hi han assistit els consellers de la Presidència, Albert Dalmau; Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler; UE i Acció Exterior, Jaume Duch; i Esports, Berni Álvarez".

"El president ha fet un balanç positiu dels gairebé dos anys del seu govern, però ha dit que queden “moltes coses pendents” per fer. Per això, ha reclamat als directius de la Generalitat “posar la directa” per complir amb els compromisos d'investidura pendents i amb les diferents iniciatives del Govern, i mantenir el ritme fins al final de la legislatura".

"“Demano que posem la directa. Sense manies i sense mitges tintes. Posar la directa i executar. Reformar tot el que hem de reformar, i posar en pràctica tot el que hem anat treballant durant aquests últims anys”, ha subratllat".

"Entre els objectius polítics, Illa ha destacat dos que haurien de materialitzar-se “en mesos”: la condonació del deute del FLA i el finançament autonòmic, que ha situat com a “importants” per a les finances de la Generalitat".

"Respecte al primer, ha indicat que si s'aprova la condonació del deute del FLA permetria a la Generalitat estalviar 18.000 milions d'euros i reduir un 20% el seu deute després d'un sobreendeutament de les comunitats autònomes que ha atribuït a la “infrafinançament”".

I: "Respecte a la segona prioritat, la reforma del finançament autonòmic, ha reivindicat la proposta acordada amb el Govern d'Espanya i ERC: “En menys de dos anys hem posat negre sobre blanc un projecte de finançament, factible, viable, que no deixa ningú enrere, que redueix diferències entre comunitats autònomes”, ha assegurat".

Visita papal. Els Mossos d'Esquadra ja tenen el dispositiu a punt per rebre Sa Santedat. Els responsables del màrqueting del cos han batejat l'operatiu com "Albus". Són uns ases a l'hora de posar noms: Kanpai, Fènix, Vòrtex, Bastió...

"A punt l'Albus, el dispositiu dels Mossos per a la visita del Papa: entre el celestial i el terrenal", destaca un titular de El Nacional.

Escriu Guillem RS: "Els Mossos d'Esquadra desplegaran la setmana vinent un dels dispositius policials més grans que han fet mai per la visita del papa Lleó XIV a Catalunya. El Sant Pare arribarà a l'aeroport del Prat el 9 de juny i serà allà quan el dispositiu que lideren els Mossos, com a policia nacional de Catalunya, entrarà en la fase de màxima alerta, fins que el dia 11, al cap de dos dies, torni a embarcar i iniciï el viatge cap a les Canàries, l'última escala a l'Estat, després d'haver passat per Madrid, on arriba demà, dissabte, a les onze i mitja del matí".

"L'operatiu, batejat amb el nom d'Albus, pel blanc de la imatge del Sant Pare, en llatí, mobilitzarà 5.600 agents de la policia catalana i implicarà la majoria d'especialitats del cos, amb l'objectiu de garantir la seguretat del pontífex, de les autoritats i de les milers de persones que es preveu que es concentrin a Barcelona, especialment al voltant de la Sagrada Família, on el papa culminarà la seva visita amb la benedicció de la torre de Jesucrist, el dia 10 al capvespre".

"El dispositiu estarà coordinat des del CECOR, el centre de comandament instal·lat al Complex Egara dels Mossos, a Sabadell, on hi haurà representants de tots els cossos policials implicats: Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana de Barcelona, Guàrdia Civil, Policia Nacional, Casa Reial i policia del Vaticà —els encarregats de la primera corona de seguretat de la càpsula de Lleó XIV".

"L'intendent Joan Salamaña, coordinador general del dispositiu Albus, que l'ha liderat juntament amb el comissari David Boneta, que no ha assistit a la presentació excusat per la seva presència a Navarra, a l'enterrament dels cinc agents de la Policia Foral morts en accident de trànsit, ha explicat aquest divendres des dels peus de la Sagrada Família que es tracta d'un “esdeveniment d'alta rellevància institucional”, amb una gran afluència de persones, una forta projecció mediàtica i la presència de nombroses autoritats".

"Per això, els Mossos han dissenyat un operatiu integral d'alta exigència, centrat en tres grans objectius: la protecció del Papa i de les autoritats, la seguretat dels actes multitudinaris i la gestió de la mobilitat".

"Salamaña ha recordat que la governança del pla director de seguretat de protecció de la visita del papa Lleó XIV a Catalunya és dels Mossos d'Esquadra, que són els que lideren el dispositiu i que, alhora, hauran de donar comptes si alguna cosa falla. Que tot funcioni també és un repte reputacional per a la policia catalana i per al conjunt del país".

"Els Mossos treballen amb dues principals amenaces sobre la taula, una més celestial (sic) i una més terrenal. La primera, la terrorista. Salamaña ha recordat que Catalunya i el conjunt de l'Estat continuen en nivell 4 sobre 5 reforçat d'alerta per amenaça antiterrorista, una situació que es manté des de l'inici del conflicte entre Israel i Hamàs".

"Tanmateix, l'intendent ha assegurat que, per ara, Informació no ha detectat cap amenaça concreta relacionada amb la visita del papa Lleó XIV, tot i que sí s'han trobat, a les xarxes socials, imatges del Sant Pare i de la Sagrada Família, que s'analitzen, però que, per ara, no corresponen a cap risc concret".

I: "La segona gran preocupació dels Mossos és la delinqüència ordinària, especialment els furts i robatoris. La previsió d'aglomeracions a Barcelona, sobretot al voltant de la Sagrada Família i en altres punts vinculats als actes del Papa, pot convertir-se en una oportunitat per a lladres multireincidents i grups especialitzats en furts a l'engròs, que vulguin fer l'agost abans d'hora".

De tornada a la política pura i dura, El Mundo explica que "El PP català assenyala per primera vegada l''islamisme' com a 'amenaça de la llibertat' en la seva fulla de ruta davant Vox i Aliança".

L'islamisme... Quin gran descobriment del PP. Ningú no hi havia caigut abans.

Al sumari s'assegura que el partit "Aprofita el congrés en què es reelegirà a Alejandro Fernández per endurir el seu discurs: 'La immigració descontrolada tensiona la convivència'".

El text és de Víctor Mondelo: "Aprofitant la celebració del congrés regional del pròxim 27 de juny en què es consagrarà la reelecció d'Alejandro Fernández com a president, el PP català reformarà la seva ponència política per adequar-la al context polític actual i endurirà el seu discurs migratori situant, per primera vegada, l'«islamisme» com a «una amenaça de la llibertat»".

"«L'islamisme és una ideologia totalitària incompatible amb els principis de llibertat, igualtat entre homes i dones, pluralisme i democràcia que defineixen la nostra societat», apunta la fulla de ruta dels populars catalans, a l'esborrany de la qual ha tingut accés El Mundo".

"La ponència, que es presentarà oficialment el pròxim 15 de juny i ha estat dirigida pel coordinador general del PPC Juan Milián, subratlla que «Catalunya no pot ignorar l'expansió de corrents que qüestionen els nostres valors fonamentals o que pretenen crear comunitats separades al marge de les normes comunes de convivència» i proposa «actuar, davant d'això, des de l'Estat de dret, reforçant la seguretat, promovent una integració basada en el respecte a les nostres lleis i defensant sense complexos els valors democràtics que sustenten la nostra llibertat»".

Segueix Mondelo: "Fernández mai no ha defugit el debat migratori i són habituals les seves intervencions parlamentàries defensant els valors occidentals davant la imposició d'un islamisme radical a Europa i la necessitat de regular el fenomen migratori".

"Després de la seva reconciliació, i havent assumit Alberto Núñez Feijóo que continuï al capdavant de la divisió catalana del partit, Fernández s'ha proposat plasmar el seu credo en la ponència política del partit, que també estableix que la «immigració descontrolada tensiona la convivència i deteriora la qualitat de vida»".

I: "El guió del PP català vincula nítidament immigració irregular amb inseguretat i, a continuació, sosté que «sense ordre no hi ha llibertat, ni prosperitat possible, ni confiança en el futur». «Catalunya necessita recuperar l'autoritat de les seves institucions per garantir la seguretat, el compliment de la llei i el bon funcionament dels serveis públics», afegeix".

Més notícies. "Podem declara la guerra a Illa: no vol indústria militar a Catalunya (ni els seus milions)", assenyala El Confidencial.

Al sumari s'indica que "La formació demana “investigació biomèdica”, tot i que va rebutjar l'Agència Europea del Medicament a Barcelona, i diu que “Catalunya no pot convertir-se en una plataforma del negoci de la guerra”".

La peça és de Antonio Fernández: "Catalunya té un punt feble en la seva història econòmico-empresarial: la recerca aeroespacial i de Defensa, un sector de futur que mou milers de milions d'euros i que també és font d'importants modernitzacions en la indústria civil".

"La regió no havia obtingut cap dels 14.422 milions d'euros destinats pel Govern central als Programes Especials de Modernització, però l'Executiu que presideix Salvador Illa ha elaborat un document sota el títol d'‘Estratègia Catalunya Espai 2030’ per pal·liar aquesta situació. Podem, però, ja s'hi ha oposat i promet boicotejar el pla".

"El document, confeccionat per la Conselleria d'Empresa i Treball que dirigeix Miquel Sàmper, explica que “actualment, el sector espacial afronta diversos reptes, entre els quals destaquen les necessitats estratègiques de defensa i seguretat, la pressió per garantir la sostenibilitat en un espai cada cop més congestionat o la urgència de reforçar la resiliència cibernètica de les infraestructures espacials”".

"La voluntat del Govern és destinar 150 milions d'euros públics durant els pròxims 5 anys a potenciar la recerca en aquest sector. En aquest import, que suma 30 milions d'euros per any, s'inclou la realització de 8 missions satel·litals que permetran mapar Catalunya i donar resposta a situacions de sequera, inundacions o altres situacions d'emergència, així com estendre la xarxa de comunicacions al 100% del territori amb l'objectiu de prevenir apagades elèctriques. L'estimació és que cada euro invertit reverteixi en dos més en benefici de la comunitat".

"Aquesta estratègia ha llançat Podem a la jugular dels socialistes. El partit d'Irene Montero i Ione Belarra a Catalunya acusa Illa de pretendre “convertir Catalunya en un pol de creixement de la indústria de Defensa": "Considerem profundament preocupant que, sota l'eufemisme de la ‘indústria dual’ o de la ‘seguretat’ es pretengui normalitzar un model econòmic vinculat a l'augment de la despesa militar i als interessos de la indústria armamentística”".

"L'acusació ve perquè en el document en qüestió es fa referència que “l'Agència Espacial Europea (ESA) impulsa projectes de caràcter dual amb capacitats de defensa i observació avançada, en resposta a l'entorn geopolític i al nou escenari transatlàntic”".

I: "El partit morat carrega contra els socis dels socialistes, entre els quals hi ha ERC i, especialment, els Comuns d'Ada Colau. La guerra cruel entre els antics aliats es trasllada, d'aquesta manera, al terreny institucional i dificulta la formació del gran front electoral d'esquerres que havia proposat el republicà Gabriel Rufián. Tot i això, aquesta setmana Podem ha ofert a ERC presentar llista conjunta en una vintena de localitats catalanes davant les eleccions municipals del pròxim any".

6 de juny, dia mundial dels Pacients Trasplantats, dia mundial sobre la Consciència sobre la Importància del Control de Plagues, dia mundial de la Hidradenitis Supurativa, dia mundial del Ioiò i dia mundial del Parkour.

Santoral: Marcel·lí Champagnat, fundador de la Congregació dels Germans Maristes. Alexandre de Fiesole, Norbert de Magdeburg, Besarió, Ceraci, Claudi de Condat, Colman, Eustorgi II, Gilberto abat, Hilarió de Constantinoble, Jarlat d'Irlanda i Rafael Guízar i València.