El cas Andic, comptes públics i crisi a Junts

Havia de ser el dia dels pressupostos autonòmics, l'exaltació del "sentit de país" d'Oriol Junqueras i el reconeixement d'una gesta en els temps que corren, uns comptes públics pactats amb els quals segons la interpretació generalitzada Salvador Illa podrà completar la legislatura sense grans dificultats.

A primera hora del matí es feien la foto Illa i Junqueras a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat. I a partir d'aquí l'interès s'havia de centrar en les compareixences de la consellera d'Economia, Alícia Romero, i en la de Junqueras, per donar compte dels números i les seves claus.

Però tota la planificació se'n va anar en orris. Primer amb la detenció de Jonathan Andic, a qui s'investiga pel presumpte homicidi del seu pare, Isak Andic, fundador de Mango i primera fortuna de Catalunya, amb un patrimoni segons Forbes de 4.500 milions d'euros.

Després amb la imputació de José Luis Rodríguez Zapatero, que va completar un quadre informatiu endimoniat. Un dia de bojos en un ofici de trasbalsats.

Al fill d'Andic se li va aplicar de ple la pena del telenotícies. Emmanillat i amb les mans a l'esquena, l'home va ser conduït als jutjats de Martorell amb un ampli desplegament de mitjans i càmeres. La severitat del procediment no presagiava res de bo per al sospitós.

A l'obertura de Crónica Global s'explica el notable episodi i tots els indicis que recauen sobre Jonathan. "L'herència d'Andic, eix de la investigació: la por d'un fill a perdre la seva fortuna" es titula la peça que signa Miriam Saint-Germain.

Al sumari es sustenta que "La jutgessa aprecia indicis de “participació activa i premeditada” i posa el focus en el patrimoni familiar i l'obsessió de Jonathan Andic pels diners del seu pare".

Després d'explicar que l'investigat només va respondre a les preguntes del seu advocat, l'afamat Cristóbal Martell, i que es va lliurar de la presó provisional en dipositar una fiança d'un milió d'euros, s'explica que la magistrada aprecia "indicis suficients" per considerar que l'hereu podria haver tingut una "participació activa i premeditada" en la mort d'Isak Andic.

Del text de Saint-Germain: "L'auto sosté que Jonathan Andic mantenia una “obsessió pels diners” i que havia arribat a exigir part de l'herència en vida, fins al punt que Isak Andic hauria acceptat determinades condicions únicament per no perdre la relació amb el seu fill".

I: "La jutgessa situa el possible detonant de la crisi familiar a mitjans de 2024, quan Jonathan va descobrir que el seu pare planejava modificar el repartiment del seu patrimoni mitjançant la creació d'una fundació benèfica destinada a ajudar persones necessitades".

També s'explica en aquesta i altres informacions de Crónica Global que Jonathan va acudir diverses vegades al lloc on moriria el seu pare abans de la fatídica excursió i que va perdre el seu telèfon mòbil en un viatge llampec a l'Equador. La família dona suport a Jonathan mentre analitza com impedir que aquesta història truculenta impacti en la imatge de la marca.

La que havia de ser la primera notícia catalana del dia, els pressupostos, va quedar en segon lloc, molt tapada per la crònica de successos. Tot i així, els mitjans ressalten que la maniobra aporta estabilitat a una legislatura que s'estava complicant per moments amb les crisis de Rodalies, dels mestres, dels metges i altres expedients.

"Salvador Illa ressuscita la legislatura amb uns pressupostos que posen fi a mig any de crisis encadenades", destaca El Diario.

Al sumari es diu que "Republicans i socialistes han acabat compartint la idea que l'estabilitat pot ser beneficiosa per a tots dos, després que el Govern hagi viscut una primera meitat de 2026 més complicada del que preveia".

El text és d'Arturo Puente: "El darrer mig any de Salvador Illa ha estat especialment dur. El president de la Generalitat va acomiadar el 2025 amb optimisme, esperant un imminent acord de finançament autonòmic que donés tranquil·litat i li permetés encarar l'equador de la legislatura amb nous comptes".

"Però res d'això va passar. Al contrari, des del gener passat l'Executiu català ha anat encadenant crisis superposades com Rodalies, Educació, Mossos o el mateix finançament que han minat la seva imatge i l'han desgastat políticament".

"L'acord signat aquest dimarts amb Oriol Junqueras es llegeix al Govern com un punt d'inflexió que permetrà deixar enrere uns mesos per oblidar. Els nous pressupostos suposaran una injecció molt important de recursos, que funcionarà com a bàlsam tant per donar empenta als serveis públics com per renegociar amb sectors professionals en vaga, com els educadors".

"Però Illa guanya, a més de recursos, capital polític, una divisa que el seu Executiu necessita tant com la pecuniària. El relat amb què els socialistes van arribar a la Generalitat després de més d'una dècada de procés deia que, a diferència de la decadència generada pels independentistes, Illa i els seus serien capaços de tornar a fer que Catalunya funcionés, amb uns serveis públics en forma i una economia que retornés la societat catalana al lideratge perdut".

"La gran crisi de Rodalies, que es va iniciar el passat gener i encara no s'ha solucionat del tot, va suposar una via d'aigua en aquestes promeses. Però també el conflicte laboral obert amb els professors, que aquests dies estan en plena mobilització, reflectia que el manual de gestió despolititzada al qual el PSC s'havia aferrat resultava insuficient per governar".

Línies després, Puente analitza les raons de l'acord: "Interpretacions n'hi ha per a tots els gustos, des que Junqueras no pot abortar la legislatura perquè encara està inhabilitat per presentar-se, tal com fan córrer els seus crítics, com que en realitat la negociació de l'IRPF està més madura del que ambdues parts volen reconèixer, tal com deixen caure fonts republicanes".

Més notícies sobre l'acord pressupostari. "Junqueras va evitar sotmetre a votació l'acord dels Pressupostos amb Illa: 'Demanàvem votar, però no ens han deixat'", indica un titular d'El Mundo.

El text ve amb les firmes de Víctor Mondelo i Gerard Melgar i comença així: "ERC té fama de partit volcànic i imprevisible, amb el qual la consumació dels acords no pot donar-se per feta fins a l'últim segon. Bé ho sap Salvador Illa, que va haver de contenir la respiració a l'agost de 2024 fins a conèixer el resultat de la consulta interna que la formació independentista va fer per validar el seu pacte d'investidura amb el PSC i que va acabar sent avalat només pel 53,5% dels militants que van participar en la votació".

"No ha patit la mateixa tensió Illa per veure com sortia endavant l'acord pressupostari assolit amb els republicans, ja que la direcció que encapçala Oriol Junqueras mai es va plantejar que les seves bases tinguessin l'última paraula per avalar o tombar el pacte pressupostari rubricat ahir amb el PSC, que només va acabar sent referendat per l'Executiva del partit".

"ERC va convocar la tarda de dilluns un Consell Nacional per «informar» la militància dels detalls de l'acord de Pressupostos amb els socialistes. Tot i que és cert que en aquest òrgan -el més representatiu entre congressos- no es fan votacions, van ser diversos els dirigents de la formació republicana que van prendre la paraula per exigir que es fes una excepció i se sotmetés a votació l'acord amb el Govern d'Illa, segons relaten a El Mundo fonts presents a la cita, que es va allargar més de tres hores".

"Les mateixes veus assenyalen que un dels dirigents que va reclamar aquest aval de la militància al pacte pressupostari va ser l'històric Joan Tardà, partidari de l'acord amb el PSC, però també que aquest fos ratificat per les bases del partit, en nom d'una major democràcia interna".

"La direcció s'hi va negar al·legant que al Consell Nacional mai es vota i tampoc va obrir la porta a celebrar una consulta interna com la celebrada per donar el vistiplau a la investidura d'Illa tot i que, segons les fonts presents, també hi va haver qui va reclamar apostar per aquesta opció".

"«Demanàvem votar l'acord perquè, de fet, cap òrgan del partit ha avalat formalment aquest pacte», assenyala a aquest diari un altre dels dirigents presents a la reunió".

"Altres mandataris consultats refereixen que en la campanya per a les eleccions internes que van portar Junqueras a recuperar la presidència del partit, després de dimitir per la desfeta electoral de les eleccions autonòmiques catalanes de maig de 2024, el líder d'ERC va prometre «que la militància podria decidir més»".

I: "«Fins i tot el nom de la seva candidatura era 'Militància Decidim'», subratlla. «Ahir tot el país estava pendent del Consell Nacional, dient que s'esperava l'aval dels republicans, i és un aval que no es va produir enlloc, perquè enlloc es va votar», afegeix".

Pel que fa a la compareixença de Junqueras, Melgar i Mondelo apunten: "«No renunciem a res», va assegurar ahir Junqueras en la seva roda de premsa posterior a la signatura de l'acord pressupostari amb Illa. «La conjuntura parlamentària té alts i baixos», va dir el president dels republicans, «amb moments més relaxats o més tensos». Això sí, el partit independentista ja descarta parlar de terminis per a aquesta hipotètica transferència, l'execució de la qual admeten que necessitaria aproximadament tres anys".

I: "La quitança del deute de les comunitats amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) també torna a la palestra. ERC veu «bona predisposició» en el ministre d'Hisenda, Arcadi España, per iniciar «de forma immediata», previsiblement a finals de maig, la tramitació parlamentària per a la condonació acordada fa més d'un any pel Govern i els republicans, un compromís que data del pacte per a la investidura de Pedro Sánchez (novembre de 2023)".

Més notícies. "La “guerra” de Junts a Barcelona s'inflama: pendents de si Puigdemont avala el seu exadvocat com a candidat", destaca El País.

Al sumari s'apunta que "Jaume Alonso-Cuevillas diu que té una “espineta clavada” i “cap por” a les primàries que ha volgut evitar Josep Rius".

Escriu Marc Rovira: "Queda molta tela per tallar en l'elecció del candidat de Junts per optar a l'alcaldia de Barcelona. El lletrat Jaume Alonso-Cuevillas s'apunta a la terna i afirma que té converses amb Carles Puigdemont, president de JuntsxCat, per encapçalar la llista del partit a les eleccions municipals de l'any vinent".

"Jo no tinc cap por d'anar a primàries”, declara Cuevillas, en contraposició a la postura adoptada per Josep Rius, antic cap de gabinet de Puigdemont i favorit de l'expresident per optar a l'alcaldia, que aquest dilluns va anunciar que renunciava a ser cap de files a la capital catalana per evitar una confrontació amb Jordi Martí Galbis, deixeble de Xavier Trias".

"El pas enrere de Josep Rius, portaveu de la formació i figura de la màxima confiança de Puigdemont, semblava deixar en safata a Jordi Martí Galbis la condició d'alcaldable. Qui va ser mà dreta de Xavier Trias, darrer candidat de Junts a Barcelona, havia anunciat divendres que la seva voluntat de ser cap de cartell a Barcelona és ferma, tot i que això impliqui un procés de primàries".

"En una carta oberta a la militància, Rius va al·ludir a l'“anunci fet pel company Jordi Martí” com un factor determinant per replantejar-se la conveniència de seguir endavant amb la seva candidatura, i va justificar la seva decisió d'apartar-se com un gest per evitar la “confrontació” i el “desafiament intern”".

"La pugna entre Rius i Martí Galbis s'ha interpretat com una extensió del pols entre Puigdemont i Trias per col·locar el seu candidat afí a Barcelona. “A mi no em trobaran en una lògica de confrontació i divisió interna”, ha argumentat Rius. Martí Galbis, per la seva banda, nega que unes primàries impliquin cap risc de confrontació. “Junts ha estat sempre el partit de les urnes”, defensa".

"Abans de la renúncia de Rius, també van rebutjar ser alcaldables de Junts l'expresident Artur Mas, l'exconseller Joaquim Forn o l'empresari Tatxo Benet. Tot i això, la pugna dins del partit per comandar la llista a Barcelona a les eleccions municipals de l'any vinent no sembla resolta".

I: "L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas afirma que manté converses amb Puigdemont per liderar el partit a la capital catalana. “Tinc una espineta clavada i per descomptat que estic disponible. Em faria il·lusió i crec que podria fer un bon paper”, assenyala. Per “espineta” es refereix a la frustració que diu conservar perquè Puigdemont ja li va oferir ser alcaldable a les municipals de 2019. Llavors l'operació no va reeixir però, segons ell, segones parts poden ser bones".

"El meu nom està damunt la taula des de fa molt de temps”, subratlla, i assumeix que tot està en mans de la decisió que acabi prenent Puigdemont des de Bèlgica. “Estem en contacte freqüent”, indica".

Doncs tampoc sembla un lloc gaire apetible el de candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona. Les enquestes no són precisament falagueres.

20 de maig, dia mundial de les Abelles i de la Metrologia (commemora la signatura de la coneguda com a Convenció del Mesurador el 20 de maig de 1875 per part de representants de disset nacions). Dia internacional dels Assaigs Clínics i del Síndrome de Behçet.

Santoral: Bernadí de Siena, Anastasi de Brescia, Àurea màrtir, Austregisili, Baudili de Nimes, Hilari de Tolosa, Lídia de Tiatira i Talaleu.