El plet de Sixena i el militarisme català

La Generalitat ha assegurat per activa i per passiva la seva voluntat d'acatar la sentència sobre la devolució de les pintures murals de Sixena que encara exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), però no dona per tancat l'espinós capítol del plet amb les autoritats autonòmiques aragoneses.

El Govern d'Aragó va denunciar ahir que l'administració catalana li exigeix gairebé vuit-cents mil euros en concepte de devolució dels imports pagats als vuitanta i als noranta a una ordre religiosa pels béns artístics que van ser retornats a l'Aragó el 2017 així com pel seu manteniment durant les darreres dècades.

Amb la Generalitat intervinguda per l'Estat en virtut de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, el 2017 la Guàrdia Civil va entrar al Museu Diocesà de Lleida i va extreure part de les obres del Reial Monestir de Vilanova de Sixena en disputa. Obres que són les relatives a la petició de compensació econòmica.

Resten les pintures murals del claustre, el desmuntatge, embalatge i trasllat de les quals suposa, segons els tècnics del MNAC, una obra majúscula d'enginyeria amb el risc afegit que les obres es desintegrin tan bon punt siguin exposades als aires del Moncayo.

En aquest endimoniat context, la reclamació extrajudicial de la Generalitat ha caigut com una puntada a l'arc del triomf al Govern d'Aragó. Així doncs, nou litigi entre les dues comunitats.

"Catalunya obre un altre front amb Sixena a l'Aragó: reclama ara 791.000 euros per les obres retornades el 2017", destaca un titular d'El País.

Al sumari es concreta que "La Generalitat exigeix els diners que va pagar per 56 obres que va haver de restituir, actualitzat per l'IPC, i el cost de la seva conservació".

Escriu Dani Cordero: "La Generalitat acaba de reobrir un altre front amb el Govern d'Aragó que té el seu epicentre, també, a Sixena. Es tracta de les 56 obres del monestir oscenc que l'Administració catalana va adquirir en dos paquets, 1983 i 1992, i que una sentència judicial va obligar a retornar el 2017".

"Ha enviat un requeriment a l'Administració presidida per Jorge Azcón per cobrar 791.000 euros com a compensació pel que va pagar per aquestes obres i el cost del seu manteniment mentre van estar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (12 d'elles) i al Museu Diocesà de Lleida (44)".

"Fonts coneixedores d'aquesta petició asseguren que la sol·licitud s'havia de fer abans que expirés el termini, tot i que el nou embat, de moment extrajudicial, se solapa amb la sentència que obliga a retornar els murals romànics del Reial Monestir, arrencats el 1936 per protegir-los de l'estat de ruïna en què es trobava el Reial Monestir de Santa Maria de Sixena en plena Guerra Civil i ara exposats al MNAC".

"El Tribunal Suprem, en la sentència definitiva sobre el cas dictada el 2021, va considerar “provat que els béns formaven part del tresor artístic del monestir de Sixena en la data que va ser declarat Monument Nacional [1923], per la qual cosa la protecció d'aquesta declaració s'ha d'estendre també a aquest tresor artístic”".

"I, d'aquesta manera, va assenyalar que si bé es va seguir fil per randa la legislació canònica en els contractes de compravenda, no es va respectar el marc jurisdiccional civil: l'Orde del Monestir de Valldoreix, la que va subscriure la venda dels béns, no tenia facultat per fer-ho, ja que aquests eren de l'Orde de Sixena, “amb personalitat jurídica canònica i civil pròpia i patrimoni independent”".

"Després de la sentència del 2015, sense esperar la resolució del Suprem tal com ha passat en el cas dels murals romànics, les obres van ser restituïdes el desembre de 2017. Llavors la Generalitat estava intervinguda després del referèndum i la declaració independentista de la tardor de 2017. El jutge va manar a la Guàrdia Civil a buscar els béns".

"“La conseqüència que es deriva de la declaració de nul·litat dels contractes de compravenda és la recíproca restitució de les prestacions i la liquidació de l'estat posessori”, assenyala la Generalitat en el document remès al Govern aragonès, en què es detalla de manera minuciosa quin és el fruit d'aquesta quantitat demandada".

"La xifra sorgeix d'actualitzar els preus dels dos contractes de compravenda subscrits amb l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. El de 1983 ascendia a 10 milions de pessetes i el de 1992 a 25 milions de la mateixa moneda. Tenint en compte la variació de l'IPC, aquestes xifres avui dia ascendirien a 218.227 i 202.090 euros, respectivament. És a dir, que el cost d'adquisició arribaria als 420.317 euros".

"Però a aquesta xifra s'hi hauria d'afegir, segons la Generalitat, el cost de custòdia i conservació per evitar-ne el deteriorament. Entre 1999 i fins que van sortir de les seves instal·lacions, la Generalitat reclama 370.801 euros addicionals per aquest mateix concepte".

Ni cal dir que a l'Aragó els sembla una provocació que la Generalitat els reclami qualsevol quantitat de diners i més encara quan encara està pendent la devolució dels murals del monestir. La vicepresidenta de l'Executiu aragonès, Mar Vaquero, ha atribuït la iniciativa catalana a les pressions independentistes.

Més notícies. Tot a punt per a l'acord de pressupostos autonòmics. "Illa i Junqueras tanquen l'acord dels Pressupostos catalans i el presentaran just després de les eleccions andaluses", assenyala al respecte El Mundo.

Del text que subscriu Gerard Melgar: "Ni el PSC ni Esquerra volen avançar-se als esdeveniments, però des de fa diversos dies admeten que les negociacions per aprovar els Pressupostos de la Generalitat de 2026 «transcorren per bon camí» i no dissimulen que el calendari de la setmana vinent té data assenyalada per a l'encaixada de mans".

"Els republicans han convocat per dilluns, passades ja les eleccions andaluses, un consell nacional en què votaran si donen el plàcet als comptes del Govern de Salvador Illa, dos mesos després del cop de porta que va impedir als socialistes superar el primer tràmit parlamentari en l'intent de març. Recollit el suport de les bases, la signatura de l'acord arribaria dimarts".

"Davant la constatació que no hi hauria avenços, a mitjà termini, en la cessió a Catalunya de la recaptació del 100% de l'IRPF, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va obligar aleshores el president a retirar un projecte de llei per al qual només comptava amb el minso suport dels vuit diputats de Comuns".

"PSC i ERC es van emplaçar a buscar la fórmula per aprovar els comptes abans de la conclusió de l'actual període de sessions del Parlament, és a dir, a finals de juliol. Per això, el partit independentista va instar l'Executiu català a oferir com a alternativa «un avenç en la sobirania»".

"Després d'unes negociacions dutes a terme fora dels focus mediàtics, els republicans assenyalen tres elements com la clau per desencallar la situació: un acord per executar un projecte de línia ferroviària orbital que connecti diverses ciutats de la segona corona metropolitana de Barcelona sense passar per la capital, la creació d'una societat mercantil mixta encarregada de les inversions de l'Estat i un traspàs de competències sense concretar".

"Una Comissió Bilateral Estat-Generalitat s'encarregarà, previsiblement dimecres a Madrid, de col·locar el segell oficial a alguns dels compromisos amb què el Govern aconseguirà una bombolla d'oxigen just a l'equador de la legislatura, en un moment amb diverses crisis obertes, com el conflicte enquistat amb els docents de l'ensenyament públic, amb diverses vagues convocades fins a final de curs".

"Davant la manca de concreció encara d'una hipotètica participació de la Generalitat en la gestió d'El Prat, similar a la pactada pel Govern amb el PNV per als tres aeroports bascos, Esquerra ha presentat en les últimes hores com a decisiu el pas endavant acordat per executar la xarxa orbital de ferrocarril que uniria Vilanova i la Geltrú i Mataró en un traçat de 120 quilòmetres".

I: "El projecte finalitzaria l'any 2040 i el seu cost rondaria els 5.200 milions d'euros, que els republicans asseguren que anirien a càrrec de l'Estat i podrien tenir finançament del Banc Europeu d'Inversions".

Sobre el mateix tema La Vanguardia apunta que "Illa cedeix protagonisme a Junqueras per segellar el pacte pressupostari".

El text és de Luis B. García: "Malgrat la distància física i horària amb Catalunya, el president de la Generalitat va reaccionar ahir des de Califòrnia a dos assumptes que protagonitzen l'actualitat a Catalunya: el conflicte obert amb els docents de l'escola pública i la negociació dels pressupostos amb ERC".

"Sobre aquesta darrera carpeta, Salvador Illa es va limitar a assenyalar la seva confiança que tirarà endavant: “El que espero és que es compleixin els pactes als quals es va arribar amb ERC”, va tallar, en referència a l'acord que va permetre iniciar el diàleg que està a punt d'albirar els primers comptes des del 2023 i els primers del mandat socialista".

"Fonts del Govern donen per fet el pacte i que es segellarà la setmana vinent, si bé deixen que el protagonisme comunicatiu sigui per al partit d'Oriol Junqueras, que dilluns celebrarà un consell nacional específic per rebre el suport de la militància i desbloquejar definitivament els comptes sobre la base d'una inversió important per a Catalunya, la construcció de l'eix orbital ferroviari".

"L'anunci d'aquesta infraestructura, que anirà a càrrec del Govern central a través d'un ens específic que ha d'assegurar i planificar les inversions a Catalunya, servirà per arrencar una setmana marcada per un pacte pressupostari que es desbloquejarà per etapes, sempre que les bases d'ERC donin el vistiplau".

"Fonts de les negociacions situen dimarts com el dia en què es firmarà l'acord. Dimecres, Junqueras aprofundiria en ell en una entrevista a RAC1 i està previst que el Govern celebri una reunió extraordinària per aprovar els comptes en dies posteriors, previsiblement divendres, tenint en compte que entremig se celebrarà un ple al Parlament. Un cop aprovat pel Govern, s'iniciarà la tramitació parlamentària".

"Dimecres se celebrarà la comissió bilateral Estat-Generalitat a Madrid que segellarà els acords que acompanyen el pacte pressupostari que depenen del Govern, com la societat catalana d'inversions i l'eix orbital, entre altres assumptes".

I: "Respecte a la negociació amb els professors, Illa va valorar com a bona notícia que es mantinguin les converses, però al Govern no tenen intenció de plegar-se a les exigències del sindicat Ustec sobre els increments salarials: “Tenim mà estesa i voluntat”, va assenyalar Illa. Encara que va obrir la porta a millorar la inversió pactada amb CC.OO. i UGT, el president va defensar “fer les coses pas a pas”".

Economia. "Les empreses catalanes es posen en posició de firmes per anar pel negoci de Defensa", destaca El Confidencial.

La informació és de Marcos Lamelas i comença així: "Com si algú hagués cridat 'tonto l'últim', les empreses catalanes s'han llançat a la cursa per aprofitar el negoci de la Defensa. La Catalunya industrial de sobte trenca l'última limitació que tenia aquesta indústria des de la Guerra Civil i se centra ara en aconseguir els contractes del Ministeri de Defensa".

"L'empresa catalana no ha estat ràpida. Fa quatre anys que dura la guerra d'Ucraïna. Però ara hi ha unanimitat i es trenca amb un tabú que havia estat norma a Catalunya. Ara tothom vol aprofitar els PEM del Ministeri de Defensa i tenir l'Exèrcit espanyol com a client".

"Ficosa, ara recomprada per la família Pujol, vol passar de ser el gran fabricant de retrovisors del sector de l'automoció a un proveïdor més del sector de Defensa. Just quan la família ha recomprat a Panasonic la majoria de les accions. El soci històric torna i la seva alternativa és pujar a un tanc".

"No es tracta d'una excepció. Tampoc té a veure amb el caràcter familiar. Seat, una multinacional amb Volkswagen com a accionista de referència, també valora sumar-se a la indústria militar. La decisió serà lenta, però el context geopolític, la retirada dels Estats Units dels seus compromisos de defensa al Vell Continent, i l'exigència de la UE i l'exigència de l'OTAN que Espanya hagi d'invertir en aquest sector 50.000 milions fins al 2029 juguen a favor".

"El gruix de les institucions catalanes s'ha apuntat al carro. Fa quinze dies la Cambra de Comerç de Barcelona ja va emetre un gruixut informe defensant la conveniència que la indústria catalana girés cap a la despesa militar. La Generalitat també s'ha alineat amb aquests objectius. La indústria de defensa a Espanya era cosa de madrilenys, andalusos i bascos. A Catalunya ara es busca una part del pastís. Així, la Generalitat i l'associació empresarial AeroS van signar aquest dimecres un conveni de col·laboració per impulsar el desenvolupament del sector de la seguretat i la defensa a Catalunya".

El canvi de paradigma és espectacular, tal com posa de manifest l'últim paràgraf de la informació de Lamelas: "ERC calla. En bona part perquè qui va ser president del Parlament i càrrec destacat del seu partit, Roger Torrent ha creat amb l'exdirector de la policia de Junts, Pere Ferrer, la consultora Dualys, que explica a la seva pàgina web: “DUALYS neix d'una convicció: Espanya té els ingredients per convertir-se en un referent europeu del dual use industrial i tecnològic”.

Per mostra un botó de com ha canviat el món i Catalunya en els darrers nou anys".

O sigui que aquest Torrent que estava disposat a fer el que calgués juntament amb qui va ser director general dels Mossos del 17 parlen d'Espanya com un "referent europeu". "Coses veureu, meu Cid, que faran parlar les pedres".

16 de maig, s'acumulen els dies mundials i internacionals. Per parts: Dia internacional dels Celíacs, dia mundial de l'Angioedema hereditari, dia europeu Contra l'Obesitat, dia mundial de Conscienciació sobre els Defectes Congènits de la Glicosilació i dia internacional dels Quists de Tarlov. Dia internacional de la Llum, dia internacional de la Convivència en Pau, dia mundial de Heavy Metal i dia mundial del Whisky.

Santoral: Adam de Fermo, Abdàs, bisbe i màrtir, Simó Stock, Brendà, Andreu Bobola, Abieso, bisbe i màrtir, Posidi de Calama, Fídol, Carentoc, Germerí de Tolosa, Honorat d'Amiens, Pelegrí d'Auxerre i Ubaldo de Gubbio.