Habitatge, immigració i professors en vaga. Els assumptes socials manen en l'actualitat del dia. En el primer expedient, la crisi "habitacional", els grans fons han trobat una esquerda en la legislació relativa als lloguers que els permet posar els preus al seu gust en els habitatges de lloguer nous o amb menys de cinc anys d'antiguitat.
En paral·lel, l'habitatge de compra pateix un notable escalfament. El metre quadrat arriba a Barcelona gairebé als cinc mil euros. La bona notícia és que la capital de Catalunya no és la ciutat més cara d'Espanya. Sant Sebastià i Madrid estan per davant.
Pel que fa a la immigració, Foment aposta per la regularització i detalla que un de cada cinc llocs de treball està cobert per un estranger. Mentrestant, els advocats es lamenten que el Govern els hagi deixat al marge de l'operativa. Han perdut molts clients.
Pel que fa als professors, els sindicats denuncien la suposada presència d'agents dels Mossos infiltrats en les seves assemblees, cosa que eleva la pressió sobre la Generalitat.
La primera de les notícies destacades és de El Confidencial i porta aquest inquietant titular: "Grans fons se salten el topall del lloguer a Catalunya amb la benedicció del Govern".
En el sumari s'explica que "Habitatge (el ministeri) es desdiu del que va afirmar fa dos anys, quan Catalunya va declarar zones tensionades, i dona suport a interpretar que el topall de rendes no s'aplica a l'obra nova".
Del text que signa Ruth Ugalde: "Segons ha pogut confirmar El Confidencial amb diversos fons i representants legals dels mateixos, els grans tenidors que operen a Catalunya estan cobrant per sobre del límit de rendes que dicta la Llei d'Habitatge en pisos de nova construcció".
"Ho estan fent amb l'argument que no se'ls aplica perquè la metodologia desenvolupada pel Govern central per determinar la forquilla de preus no té en consideració els habitatges amb menys de cinc anys d'antiguitat (igual que tampoc inclou les de menys de 30 metres quadrats i les de més de 150 metres)".
"En conseqüència, quan van a la pàgina web del Serpavi (Servei Estatal de Referència de Preus de Lloguer d'Habitatge) i introdueixen les dades dels seus habitatges acabats de construir, el sistema dona error, és incapaç de donar-los un import".
"Aquest argument és el mateix que ja van esgrimir els fons fa dos anys, quan Catalunya va declarar per primera vegada zona de mercat tensionat a 140 municipis. Llavors, el Govern de la Generalitat estava en mans d'ERC, que va incloure la sorpresa que el límit de rendes també s'apliqués als habitatges que no haguessin estat llogats els últims cinc anys, categoria sota la qual es pot incloure a la obra nova".
"El Ministeri d'Habitatge va donar suport llavors a la jugada de l'esquerra catalana. "No s'exclou", va dir un portaveu oficial a aquest mitjà el 15 de març de 2024. I va afegir: "Estarà referenciat a la zona del voltant".
Ara, en canvi, des d'aquest mateix Ministeri es manté que allò va ser un error i que "no hi ha topall a l'obra nova perquè no hi ha referència" a causa que el grup tècnic del Serpavi va considerar que, en el cas de noves edificacions, "no hi ha prou mostra d'habitatges arrendats de menys de cinc anys d'antiguitat" com per determinar un rang".
"Aquesta posició xoca frontalment amb la defensada per la pròpia Generalitat de Catalunya, ara en mans del socialista Salvador Illa, que a la seva pròpia web oficial, a l'apartat destinat a aclarir qualsevol dubte sobre l'índex de preus, sosté que els fons sí estan obligats a aplicar el topall de preus del lloguer en els habitatges d'obra nova".
"En concret, es pot llegir: "La contenció de rendes s'aplica als habitatges de nova construcció o on s'ha fet una gran rehabilitació? Sí, aquests habitatges estan subjectes al règim de contenció de rendes encara que no es tingui informació sobre la renda màxima aplicable d'acord amb l'índex de referència del preu del lloguer". Poc marge deixa a la interpretació".
"A la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona, a l'apartat destinat a aclarir com es regula la limitació dels preus dels lloguers, el consistori dirigit pel també socialista Jaume Collboni assegura que "si l'habitatge no ha estat llogat en els últims cinc anys, tant si és d'un petit propietari com d'un gran tenidor, el lloguer del contracte no podrà excedir del límit màxim del preu aplicable, segons el sistema de l'índex estatal de preus de referència"".
I: "Des del Sindicat de Llogateres critiquen la interpretació que des del Ministeri d'Habitatge s'està donant ara i defensen que la LAU (Llei d'Arrendaments Urbans) únicament exclou els habitatges de més de 300 metres quadrats; per tant, intentar deixar fora qualsevol altra tipologia per una qüestió metodològica és anar contra el que dicta la columna vertebral del sistema legal espanyol en matèria de lloguers".
La següent notícia és la de l'escalfament immobiliari en matèria de venda. S'està inflant una bombolla. "El preu de l'habitatge creix un 9% i posa al límit les grans ciutats", assenyala La Vanguardia.
Portada LV
Escriu Maite Gutiérrez: "El preu de l'habitatge a Espanya continua desbocat i encadena nous màxims històrics trimestre rere trimestre. El cost mitjà dels pisos va arribar entre gener i març d'aquest any als 2.429 euros per metre quadrat, després de pujar un 8,9% en comparació amb el mateix període de l'any passat, segons l'estadística publicada aquest dijous pel Col·legi de Registradors".
"L'increment trimestral va ser del 3,2%, un nou senyal que el mercat residencial segueix tensionat tot i l'encariment acumulat dels últims anys i a les dificultats d'accés a l'habitatge que afronten àmplies capes de la població".
"La pressió és especialment intensa a les grans ciutats i a les zones amb més demanda turística i internacional, epicentre de la crisi habitacional. El cost mitjà comença a resultar prohibitiu. En el cas de Barcelona es va situar per primera vegada a la vora dels 5.000 euros per metre quadrat, amb un preu mitjà de 4.922 euros, cosa que la consolida com la tercera capital de província més cara d'Espanya, només per darrere de Sant Sebastià, amb 6.154 euros, i Madrid, amb 5.428 euros".
"D'aquesta manera, adquirir un pis d'uns 80 metres quadrats a la capital catalana suposaria un desemborsament de gairebé 400.000 euros, sense comptar impostos. Palma de Mallorca i Bilbao completen el grup de capitals amb els preus més elevats".
Doncs res, el que guanya un treballador mitjà en dotze vides.
Segueix el text de Gutiérrez: "Catalunya es manté també entre les comunitats autònomes més cares per comprar habitatge, amb una mitjana de 2.852 euros per metre quadrat, només superada per Madrid, Balears i el País Basc. Al conjunt del país, les majors pujades segueixen concentrant-se en aquells territoris on l'oferta és insuficient per absorbir la demanda, un fenomen que s'ha agreujat en els últims anys per la manca d'obra nova, el creixement demogràfic i l'auge de la inversió estrangera".
I: "Precisament, la compra d'habitatges per part d'estrangers va tornar a créixer durant el primer trimestre. Els compradors internacionals van representar el 13,92% de totes les operacions realitzades a Espanya, amb prop de 24.800 adquisicions. Més de la meitat van correspondre a ciutadans de la Unió Europea. Balears, la Comunitat Valenciana, Canàries i Múrcia van ser les autonomies amb una major proporció de compres estrangeres, totes elles per sobre del 20%".
De manera que l'habitatge a Espanya és un luxe només a l'abast dels compradors i inversors internacionals. Sort que el Govern i les principals comunitats dediquen grans esforços a resoldre aquesta crisi mentre engreixen els seus comptes gràcies als impostos derivats de que l'habitatge sigui tan car. Un despropòsit.
La nota de La Vanguardia indica a més que "malgrat l'augment dels preus, el nombre de compravendes es manté en nivells elevats, tot i que amb un fre notable. Entre gener i març es van registrar 178.096 operacions, pràcticament les mateixes que el trimestre anterior, amb una lleu caiguda del 0,1%. En termes interanuals, les compravendes van descendir un 1,9%, tot i que el volum total segueix sent el més alt des del 2007".
Aquest va ser l'any que va esclatar la crisi de les hipoteques escombraria als Estats Units que poc després va arribar a Espanya en forma de tsunami de desnonaments.
Més notícies. Immigració. "El poder concedit a les entitats socials en la regularització d'immigrants irrita els advocats", apunta El País.
Portada EP
En el sumari es diu que "Els col·legis professionals critiquen que l'Administració els ha menyspreat per permetre que les ONG tramitin expedients i per suggerir que els lletrats no són necessaris".
El text és de Jesús García Bueno: "La regularització extraordinària aprovada pel Govern, ja en marxa, és una fita per als centenars de milers de migrants sense papers que resideixen a Espanya. Però també és una oportunitat de negoci per als advocats especialitzats en estrangeria (uns 28.000)".
"Els col·legis professionals denuncien que l'Administració ha donat a entendre que els seus serveis no són necessaris per completar el tràmit. I se senten desplaçats pel fet que el Govern hagi permès a entitats socials acreditades (ONG i sindicats) emetre els certificats de vulnerabilitat i tramitar els expedients en la seva integritat".
"“Els advocats exerceixen un paper insubstituïble en aquesta regulació. Ofereixen les garanties de qualificació perquè els drets dels migrants siguin protegits com han de ser-ho”, va reivindicar el president del Consell General de l'Advocacia Espanyola, Salvador González, en un acte als dos dies que comencés l'atenció presencial per a la regularització extraordinària".
"Davant la secretària d'Estat de Migracions, Pilar Candela, el president va recalcar que els migrants anaven a “necessitar l'ajuda professional, experta i especialitzada” dels lletrats en un procés “especialment complex”".
"La qüestió sobre si és imprescindible comptar amb els serveis d'un professional de l'estrangeria i pagar per això ha aixecat butllofes". “Necessito contractar un advocat per al procés de regularització? No és necessari! Tu mateix podràs fer el tràmit i hi haurà col·laboradors d'estrangeria gratuïts”, recollia un vídeo de la campanya informativa del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que va insistir que els sol·licitants podien recolzar-se en les ONG i sindicats acreditats en el registre d'estrangeria (gairebé 400 i pujant) perquè els orientin “de manera gratuïta i fiable” en el procés, des de saber com obtenir la documentació fins a presentar-la de manera telemàtica".
"La campanya va ser durament criticada pel Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Madrid (ICAM), que va demanar retirar-la perquè “desacredita el paper de l'advocacia”, la “invisibilitza” i “envia el missatge que l'assistència lletrada resulta prescindible”".
"Des que el Govern va anunciar la mesura a finals de gener, molts migrants van optar per contractar els serveis d'un advocat especialitzat en estrangeria. Es desconeix quants, així com el que paguen per això perquè no hi ha tarifes: cada despatx cobra segons el pactat amb el client. Però, amb l'aprovació del text definitiu, hi va haver un canvi substancial derivat de les objeccions del Consell d'Estat: la necessitat d'aportar (en alguns supòsits) un informe que acrediti la vulnerabilitat dels sol·licitants".
Línies després s'explica que "els advocats de Barcelona també se senten “maltractats” per l'Administració i així ho van fer saber al delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, en una reunió el passat 21 d'abril. Quim Clavaguera, vocal d'Estrangeria de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) i present en aquesta trobada, reivindica el paper dels lletrats".
I: "“Recomanem a tota la ciutadania l'acompanyament d'un advocat, perquè quan més es juga una persona el seu expedient, més imprescindible és estar ben assessorat”. Clavaguera demana que els advocats puguin “emetre també informes de vulnerabilitat”, posa en dubte la solvència d'algunes entitats en la tramitació i denuncia l'“intrusisme professional”".
Seguim amb la immigració. "Més de la meitat dels nous llocs de treball a Catalunya els 'absorbeixen' persones estrangeres", afirma un titular de La Razón.
larazon.750.jpg
En el sumari s'afegeix que "Segons Foment del Treball, un de cada cinc llocs de treball al mercat laboral català l'ocupa un estranger".
El text ve amb la signatura del propi diari i comença així: "Avui en dia treballen 773.000 persones de nacionalitat estrangera a Catalunya, que representen ja el 20% de l'ocupació, molt per sobre de la mitjana espanyola (15,8%). Així, l'ocupació estrangera representa un de cada cinc llocs de treball a Catalunya, una xifra que s'ha duplicat en una dècada. Són dades de l'"Informe del mercat laboral i de la negociació col·lectiva" del primer trimestre de 2026, presentat aquest dijous per Foment del Treball a Barcelona".
"Entre 2016 i 2026, l'ocupació estrangera a Catalunya ha crescut en 386.700 persones, i l'informe assegura que aquestes dades s'expliquen "tant pel fort creixement global de l'ocupació al país com pel pes creixent de la mà d'obra estrangera dins de les noves contractacions"".
"A més, més de la meitat dels nous llocs de treball a Catalunya des de 2016 han estat "absorbits" per persones estrangeres (52,3%). Aquesta proporció, explica el document, és clarament superior a la mitjana d'Espanya, situada en el 37,5%, cosa que "mostra una dependència més gran del talent estranger per sostenir el creixement laboral català"".
I: "Respecte a l'origen d'aquestes persones estrangeres treballadores a Catalunya, Foment conclou que un 45,7% de la població estrangera procedeix d'Amèrica Central i del Sud, mentre que la procedent d'altres països de la Unió Europea representa un 12,4%. La proporció d'estrangers procedents del continent africà i els procedents d'Àsia i Oceania és més alta a Catalunya que a la resta d'Espanya".
Educació. "Denuncien infiltracions de Mossos en assemblees de docents i l'oposició pressiona a Niubó i Parlon", destaca El Nacional.
En el sumari s'afegeix que "Junts, ERC, Comuns i CUP volen les compareixences dels responsables del Govern al Parlament".
El text és de Vicenç Pagès: "L'oposició en bloc al Parlament, des d'Esquerra Republicana fins als Comuns, la CUP i Junts per Catalunya, ha exigit explicacions al Govern per les denúncies sobre presumptes infiltracions de Mossos d'Esquadra en assemblees de docents".
"Els grups reclamen compareixences al Parlament, transparència i, si es confirmen els fets, assumpció de responsabilitats polítiques, enmig d'un clima de forta tensió en el sector educatiu".
"Concretament, la CGT de Catalunya ha denunciat aquest dijous que dos mossos d'esquadra es van infiltrar en una assemblea de preparació de vaga educativa, fet que ha provocat el rebuig de la comunitat educativa i dels principals partits de l'oposició al Parlament, que demanen la compareixença del president Illa, les conselleres d'Educació i Interior, Esther Niubó i Núria Parlon; i del director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero".
"Segons la versió de la CGT, l'assemblea es va celebrar dimecres amb treballadors del Consorci d'Educació de Barcelona i del Barcelonès. El sindicat assegura que docents presents a la reunió van identificar dues mosses de paisà que haurien participat en altres manifestacions de manera uniformada. En ser interpel·lades, haurien afirmat que treballaven en un centre educatiu del consorci, però un professor del mateix centre ho va desmentir i les dues dones van marxar del recinte".
Després de relatar les crítiques polítiques, Pagès escriu que "davant la polèmica generada per les denúncies d'infiltracions en les assemblees, els Mossos han defensat la seva actuació en un comunicat en què asseguren que treballen "per garantir el lliure dret de reunió i manifestació, així com la resta de drets relacionats amb aquest àmbit".
El cos policial també subratlla que exerceix les seves funcions "sempre atenent a la legislació vigent i conforme a les competències que tenen assignades"".
8 de maig, Dia Mundial de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Jornades de record i reconciliació en honor dels qui van perdre la vida a la Segona Guerra Mundial. Dia mundial del Càncer d'Ovaris. Dia Internacional de la Talassèmia. Dia mundial del Ruc.
Santoral: Nostra Senyora de Luján, Desiderat de Bourges, Dionís bisbe, Pere de Tarantasia, Metró, Víctor de Milà, Gibrià, Heladi d'Auxerre, Wiro i companys, Arseni de Scete, Acaci de Bizanci i Bonifaci IV papa.