Centre d'immunologia i històries d'expresidents

Tots aquells suposats defensors de Catalunya, la catalanitat, el catalanisme i el català que van esberlar la societat sense manies i sense vacil·lar contemplen ara amb mirada bovina la reconstrucció del paisatge moral, social i econòmic.

La "causa justa" estava per sobre de tot i, sobretot, per sobre dels ciutadans. Van ser anys durs. Les institucions van ser utilitzades al servei del procés i tot el que no fos procés quedava al marge de l'agenda.

En aquella dècada delirant i per la qual encara tenen la barra de treure pit la majoria dels seus promotors i inductors no es podien fer moltes coses a Catalunya. Gairebé no es podia opinar, criticar el procés estava molt mal vist, dubtar de les intencions i els objectius era de mala persona i tot quedava supeditat als interessos d'aquells genis encapçalats per Mas, Madí, els Soler, Junqueras i altres peces de la república a tocar.

Entre les coses que no es podien fer aquells anys hi ha el que va passar ahir a Barcelona amb la presència del Cap de l'Estat i del president de la Generalitat, la presentació del primer institut d'investigació especialitzat en immunologia, aquest tipus d'iniciatives que milloren i salven vides de manera concreta, palpable i real. Res a veure amb les ensopegades supremacistes de la independència.

Van ser anys perduts, llençats a les escombraries, temps convulsos en què una part de la societat, la més acomodada, es va llançar als carrers a la crida d'uns dirigents polítics caracteritzats per una porosa irresponsabilitat. Costarà recuperar el temps i l'espai.

Pel que fa a l'esdeveniment esmentat, El Mundo titula així la notícia: "CaixaResearch Institute, el projecte 'personal' d'Isidre Fainé que inicia el seu camí a Barcelona per 'desxifrar els misteris del sistema immunitari'".

Al sumari es destaca que "El Rei Felip VI, el president Salvador Illa i el president de la Fundació La Caixa inauguren el primer centre d'investigació especialitzat en immunologia d'Espanya".

La peça ve signada per Gerard Melgar: ""Desxifrar els misteris del sistema de defensa del cos humà per viure millor, amb noves formes de prevenció i millors teràpies". Senzilla només en el seu enunciat, la missió amb què comença a rodar oficialment el CaixaResearch Institute de Barcelona, impulsat per la Fundació La Caixa, beu precisament dels orígens d'aquesta entitat, tal com ha recordat el seu president, Isidre Fainé, en referir-se al paper que el fundador de l'antiga Caixa de Pensions, Francesc Moragas, concedia un segle enrere a la salut com "un àmbit d'actuació preferent"".

"El Rei Felip VI ha encapçalat la inauguració del primer centre d'investigació especialitzat en immunologia d'Espanya, un projecte amb una inversió de 100 milions d'euros en què Fainé s'ha implicat de manera molt directa. Està previst que, en els seus 20.000 metres quadrats, hi arribin a treballar 500 professionals, 425 dels quals de l'àmbit científic. Aquesta fase de ple rendiment, amb uns 45 grups i unitats d'investigació, hauria d'arribar en els primers anys de la pròxima dècada".

"De moment, l'institut compta amb cinc equips i més d'una vintena de professionals en actiu. La comitiva formada pel Cap de l'Estat, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i la ministra de Sanitat, Mónica García, entre altres autoritats, ha pogut conversar amb integrants dels equips científics als laboratoris del primer edifici plenament funcional del centre d'investigació".

"L'any vinent finalitzaran les obres a l'Edifici B, que serà el que acollirà el gruix de l'activitat biomèdica. El Rei ha estrenat el Llibre d'Honor del CaixaResearch amb una dedicatòria en què ha expressat que suposa "una fita per a la investigació biomèdica a Espanya"".

"El CaixaResearch Institute focalitza la seva activitat en la investigació i innovació en immunologia. Dit d'una altra manera, "aconseguir que millori la salut, curi i transformi la vida de la gent". "Que la ciència que es desenvolupi aquí sigui de primeríssim nivell, cada vegada que hi hagi un 'eureka', en primer lloc mesurarem com ho rep la comunitat i, en segon lloc, com ho traslladem perquè sigui útil", expliquen els responsables d'un projecte que vol contribuir a la consolidació de Barcelona com un dels principals hubs biomèdics d'Europa. "Marca un abans i un després en la història de la Fundació", valoren".

"L'elecció de la seu no és casual, ja que es busca la creació d'un pol científic de primer ordre juntament amb el Museu de la Ciència CosmoCaixa, a pocs metres de distància. Ambdós equipaments estan connectats pels nous Jardins Francesc Moragas, denominació en homenatge al fundador de La Caixa. La col·laboració entre aquests equipaments se centrarà en la divulgació científica amb actes com els que ja es preparen per rebre la visita d'alguns dels últims guanyadors del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina".

"Amb aquesta institució filantròpica, l'entitat evita posar el focus en una única malaltia i aposta per aquesta branca transversal i relacionada amb un conjunt ampli d'afectacions. "Ja no existeix disciplina que no s'hagi beneficiat de l'estudi de la immunologia" assenyala el doctor Gabriel Rabinovich, que lidera un grup d'investigació la finalitat del qual és generar nou coneixement centrat en la immunologia de les malalties neoplàsiques, autoimmunes i infeccioses".

"A l'horitzó, objectius com arribar a comprendre per què existeixen tumors com els de pàncrees o ovaris que no es beneficien de la immunoteràpia. A més d'aquest expert vingut de l'Argentina, completen el lideratge dels equips els doctors Josep Dalmau, Gemma Moncunill i Héctor Huerga Encabo, als quals s'uniran les doctores María Mittelbrunn, a la tardor, i María Martínez, que ho farà al juliol com a líder de grup júnior".

I: "El Patronat de la Fundació La Caixa va aprovar a inicis d'aquest any un pressupost rècord de 710 milions d'euros, dels quals una cinquena part està destinada a l'àrea de recerca i al programa de beques de grau, postgrau, doctorat i postdoctorat. Un total de 147 milions d'euros que, a més del desenvolupament del CaixaResearch Institute, alimenten projectes de recerca mèdica a través de CaixaResearch de Recerca en Salut o CaixaImpulse d'Innovació. A més, els professionals captaran recursos en convocatòries competitives nacionals i internacionals".

Més notícies. Continua el caos en la regularització extraordinària d'immigrants. No hi ha personal per atendre tanta gent. Algunes dones espontànies organitzen les cues i intenten evitar que els espavilats de torn es colin davant de gent que ha passat la nit a la intempèrie. La improvisació deteriora les bones intencions dels promotors de la mesura.

"Les cues per la regularització generen tensions a les portes de l'Ajuntament de Barcelona", assenyala un titular de El País.

Al sumari s'indica que "L'allau de sol·licituds de migrants col·lapsa les oficines municipals i obliga la Guàrdia Urbana a intervenir".

Escriu Lorraine Delorenzo: "L'obertura del procés de regularització extraordinària de migrants ha desbordat aquesta setmana els serveis d'atenció municipal en diversos punts de Catalunya i ha provocat aquest divendres moments de tensió a les portes de l'Ajuntament de Barcelona".

"Centenars de persones es concentren des de primera hora, algunes després d'haver passat la nit, davant diferents Oficines d'Atenció a la Ciutadania (OAC) per tramitar documents com el certificat de vulnerabilitat social o el volant d'empadronament, necessaris en molts casos per iniciar el procés".

"Les llargues cues han derivat en escenes de tensió a la plaça de Sant Miquel i han obligat la Guàrdia Urbana a intervenir. L'alcalde, Jaume Collboni, ha demanat “comprensió” i “tranquil·litat” davant la situació i ha assegurat que l'Ajuntament ampliarà els dispositius si cal".

"El ple municipal, que entre els temes havia d'abordar aquest divendres la gestió del dispositiu, s'ha vist marcat per les tensions a l'exterior de l'Ajuntament. Tot i que el procés de regularització s'allarga fins al 30 de juny, un elevat nombre de persones migrants s'aglomeren a les cues dels centres d'atenció per intentar agilitzar al màxim els seus tràmits".

"Segons han confirmat fonts de l'Ajuntament, la Guàrdia Urbana ha instal·lat tanques a l'Oficina d'Atenció Ciutadana del carrer Sicília i de la plaça Sant Miquel, a més de regular l'accés als equipaments per contenir moments de tensió a la cua".

"Tot i així, nombrosos sol·licitants han denunciat que, després d'hores d'espera, no han pogut ser atesos i han rebut una cita per a un altre dia. Collboni ha considerat “humà” que, davant la seva “angoixa vital”, moltes d'aquestes persones intentin obtenir la documentació de manera immediata. “Vull fer una crida a posar-nos al lloc d'aquestes persones, que fa molt de temps que es troben en circumstàncies difícils”, ha assenyalat".

I: "La gestió dels tràmits de regularització ha estat un tema discutit durant tota la setmana. Dimarts, la tinenta d'alcalde, Raquel Gil, va sostenir durant roda de premsa que les llargues cues estaven “dins del previst”, tot i que els quatre dispositius d'atenció específics per a aquest procés no es van activar fins dimecres".

Notícies dels expresidents de Catalunya, cosa que remet directament als tribunals i a les despeses personals amb recursos públics. La galeria de notables abasta des de Pujol a Aragonès passant per Mas, Torra o l'insigne pròfug Puigdemont.

"El jutge del cas Pujol defensa la citació a l'expresident català per no caure en l''edatisme'", assenyala un titular de El Periódico.

Gran indignació i esquinçament de camises a Junts perquè el seu "president" ha estat citat presencialment a l'Audiència. Quan Pujol va confessar la "deixa", el dia de Sant Jaume de 2014, els qui li havien fet la pilota de manera més arrastrada li van girar l'esquena. No volien que els veiessin en públic amb el gran apestat. Ara clamen pels racons que els jutges tenen set de venjança i ganes de donar un escarment. Projecten la seva pròpia personalitat sobre els altres.

El text d'El Periódico ve signat per Ángeles Vázquez i J. G. Albalat i comença així: "El focus del judici als Pujol ja està posat en dilluns, quan el tribunal de l'Audiència Nacional determinarà si l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley està o no en condicions de declarar i de defensar-se de les acusacions formulades pel fiscal contra ell pels delictes d'associació il·lícita i blanqueig de capitals".

"Conscient d'això, el president del tribunal, José Ricardo de Prada, ha volgut aclarir aquest divendres que el motiu pel qual ha decidit obligar-lo a desplaçar-se a Madrid no és "estigmatitzar-lo", sinó que obeeix a la necessitat de no caure en "edatisme" i poder determinar amb els seus propis ulls, de manera directa, si l'exmandatari català està en disposició o no de respondre pels fets dels quals està acusat".

"Fonts jurídiques consultades per El Periódico assenyalen que en les seves paraules De Prada ha deixat entreveure que no li han agradat certes informacions i comentaris que s'han produït, especialment a Catalunya, en relació amb la seva decisió que Pujol Soley hagi de comparèixer en persona a la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares, a Madrid".

"El mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, va demanar a l'Audiència Nacional "cordura" perquè s'evités el desplaçament, donada la seva avançada edat i l'informe pericial que se li va practicar en començar el judici, en què s'afirmava que no estava en condicions de ser jutjat".

"El seu metge personal, Jaume Padrós, ha afirmat aquest mateix divendres a la SER: "Fer-lo anar cap allà em sembla una mica cruel, per dir-ho suaument. Sembla com si el tribunal no es fiés dels forenses que el van examinar aquí". Ha afegit: "Tinc l'esperança que això sigui simplement un ritual, que el jutge vulgui demostrar a la cort de la capital que no es doblega davant algú que representa el poder polític"".

"El doctor ha qualificat d'"inimaginable" que l'obliguin a declarar al judici perquè "seria un atemptat gravíssim contra els drets humans", atès que "no està en condicions de poder defensar-se" ni de poder sostenir una "argumentació dialèctica", perquè té "afectada la memòria" i presenta els signes de deteriorament cognitiu i físic que no són estranys en "un home de 95 anys" informa Efe".

"El magistrat ha assenyalat que "la presència" de Pujol Soley o la seva "sortida del procediment requereix la presència física perquè el tribunal pugui apreciar" directament en quines condicions es troba. Ha precisat que fer-lo anar a Madrid tampoc respon al fet que el tribunal tingui interès que declari presencialment o per videoconferència, sinó a la necessitat de poder comprovar directament, sense cap intermediari, el seu estat real".

I: "De fet, quan va començar el judici, Pujol va comparèixer per videoconferència i es va posar a disposició del tribunal, cosa que podia fer pensar que estava en condicions de declarar, circumstància que va portar el tribunal a posposar la seva decisió definitiva fins que hagués de fer-ho, cosa que finalment serà aquest dilluns".

Notícia singular. "Despeses dels expresidents: Aragonès és qui més gasta amb 43.000 euros i Puigdemont, l'últim amb 628", apunta un titular de El Nacional. Al sumari s'informa que "els pressupostos de la Generalitat fixen un topall anual de 60.000 euros"

Del text de Lluís Tomàs: "L'expresident de la Generalitat Pere Aragonès ha estat qui més diners públics ha utilitzat durant el 2025 —el seu primer any complet amb oficina— amb una despesa de 43.205 euros, segons les memòries anuals consultades per l'ACN".

"Amb aquesta xifra, supera a Artur Mas, que havia liderat el rànquing els darrers tres anys i que ara queda en segona posició amb 41.216 euros. A l'altre extrem, Carles Puigdemont és qui registra una despesa més baixa, amb només 628 euros. També han reduït la seva despesa José Montilla i Quim Torra, que se situen en xifres inferiors respecte a l'any anterior".

"Els pressupostos de la Generalitat fixen un topall anual de 60.000 euros per a cadascuna de les oficines dels expresidents, una partida destinada a cobrir despeses com la seguretat, els desplaçaments o l'organització d'actes i conferències tant a Catalunya com fora. Tanmateix, cap dels antics mandataris ha arribat a esgotar aquest límit. Aquests informes s'han de remetre cada any al Parlament i es fan públics a través del Portal de la Transparència".

"En el detall de la despesa d'Aragonès, les partides més destacades corresponen a la seguretat, amb 17.450 euros, seguida del desenvolupament de la seva pàgina web, amb 13.500 euros, i els desplaçaments, que sumen 6.000 euros. En l'àmbit internacional, l'expresident ha fet viatges a Berlín, Nova York i Istanbul. A més, ha mantingut més de seixanta reunions presencials a la seva oficina del Pavelló Nord dels Jardins de Pedralbes".

"Per la seva banda, la memòria de Mas destaca que el 2025 ha estat marcat per novetats vinculades a processos judicials i de “responsabilitat comptable” arrossegats d'anys anteriors. Entre aquestes actuacions, figura la querella criminal que va presentar contra els responsables de l'operació Catalunya després de comparèixer al Congrés".

I: "En canvi, el balanç de Puigdemont és pràcticament inexistent en termes de despesa, amb només 628 euros en premsa i dominis i cap partida en desplaçaments o allotjament. Des de la seva oficina asseguren que no disposa de recursos com seguretat o lloguer perquè “el Departament d'Interior no autoritza la seguretat que correspondria al president Puigdemont d'acord amb la Llei 6/2003 de 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat”".

Així que aquí tenim a Willy Fog Aragonès que tot i treballar a l'empresa familiar d'hotels tira de la xec pública per als seus desplaçaments internacionals i per les seves coses d'expresident, que ell sabrà quines són. I després el de sempre, Mas, el querulant perquè paga el poble. I a sobre cal veure'ls conduir-se en públic. Porten el mentó tan alt que qualsevol podria pensar que sota el seu mandat Catalunya va prosperar quan resulta que va ser tot el contrari.

Ara, el que faltava. "Puigdemont reclama al Suprem el material intervingut a l'1-O per evitar la seva destrucció", assenyala un titular de La Vanguardia.

Escriu Iñaki Pardo Torregrosa: "L'expresident Carles Puigdemont ha reclamat al Tribunal Suprem que li lliuri tot el material intervingut per part dels Mossos d'Esquadra durant el referèndum de l'1-O per evitar la seva destrucció. El dirigent independentista ha cursat aquesta demanda després que l'Alt Tribunal autoritzés la policia catalana a eliminar tot el material que té emmagatzemat en relació amb la causa del procés".

"El també líder de Junts, a través de l'oficina d'expresident, pretén “custodiar, conservar i preservar” un material que, al seu parer, està “vinculat a un esdeveniment d'extraordinària significació institucional, política i històrica” i que forma part “de manera indissociable de la memòria democràtica i del llegat històric de Catalunya”".

I: "Per al dirigent independentista, la destrucció de tot aquest material “suposaria una pèrdua irreparable d'objectes que mereixen ser preservats amb el degut respecte al seu valor testimonial, històric i patrimonial”".

És clar que sí. Tot això s'ha de "museïtzar", igual que l'estilogràfica amb què Mas va signar el decret de convocatòria de la consulta del 2014, que s'exhibeix al Museu d'Història de Catalunya. I és que si es destrueix el material arribarà el dia en què no quedaran proves d'aquelles disbauxes i diran que no va passar.

25 d'abril, dia mundial del Paludisme, de l'Astronomia, dels Pingüins i dels Veterinaris. Dia internacional de l'ADN i dels delegats de les Nacions Unides.

Santoral: Mare de Déu de Valverde, Marc evangelista, Aniano, Clarenci, Ermini, Esteve d'Antioquia, Febadi, Franca, Pasícrates i Pere de Betancur.