Les xarxes polítiques són de Rufián, Vox i Aliança

L'home arriba més lluny que mai a l'espai alhora que baixa als inferns de les xarxes socials. De la cara oculta de la lluna al TikTok, de la nau espacial a l'algoritme i de la ciència a la política, que és una de les formes més acusades de la decadència al primer món.

La legió d'assessors dels nostres polítics fa anys que prediquen a favor de les xarxes socials que els permeten llançar missatges breus i directes sense possibilitat de rèplica. Triomfen els memes i pugen els partits que fugen de la "conversa" als mitjans tradicionals i es concentren en els addictes a l'scroll infinit de les xarxes.

Són els propers votants, els nens amb torticoli de les pantalles, fills de l'ejaculació precoç de X i dels balls virals al TikTok xinès.

A Catalunya, com a la resta d'Espanya, tots els partits han sucumbit davant la influència i l'impacte de les xarxes i competeixen per aconseguir seguidors i "likes". Però hi ha un home que va mil passos per davant i aquest home no és altre que Gabriel Rufián, el paradigma de la nova nova política.

"Els partits catalans busquen agafar el pols a Instagram i TikTok", assenyala un titular d'El País.

El reportatge és de Camilo S. Baquero i comença així: "Les repúbliques independents d'Instagram (IG) i TikTok (TT) ho tenen clar. El líder d'Esquerra Republicana a Madrid, Gabriel Rufián, és de lluny el polític català amb més seguidors a ambdues xarxes (763.000 i 535.700, respectivament)".

"Tanmateix, en mirar els comptes oficials dels partits, a la primera s'imposa amb contundència Aliança Catalana (115.000) i a la segona Vox (96.000). Darrere de cada like no hi ha un vot, però ningú nega que aquí també es viu el debat públic. Després d'anys d'hegemonia dels 140 caràcters de Twitter -ara X-, la consolidació de xarxes centrades en el vídeo entronitza el cos del polític com a centre del missatge i obliga les formacions a repensar la seva estratègia digital".

Doncs la cosa millora per moments.Rufián, el primer polític i Aliança, el primer partit.

Segueix Baquero: "“Els líders es veuen ara obligats a utilitzar el seu cos sencer, a actuar la seva identitat”, explica Iago Moreno, sociòleg i consultor. Tant a TT, que compleix deu anys d'existència, com a IG -que en té 15- la imatge mana, en un missatge molt emotiu, encara que de manera diferent. A la primera es fomenta un tipus d'estètica que promou l'autenticitat, quotidianitat i intimitat (per molt que sigui preparadíssima), enfrontada a una representació més elaborada i aspiracional de la segona".

"Polèmiques com la del vídeo viral que va certificar la manca de coneixement del president Salvador Illa entre els joves (té 48.100 seguidors a IG i 5.385 a TT) o algunes patinades de forma i fons com els que ha tingut la líder d'ERC Elisenda Alamany (12.600 i 1.074), per esmentar dos casos recents, il·lustren les oportunitats i riscos de la comunicació política en aquestes xarxes".

"D'una banda, hi ha el fet d'intentar arribar a un possible votant més jove i més deslligat de la política i els canals tradicionals. De l'altra, hi ha la pregunta de quins són els límits d'una manera de narrar llunyana ja de revolucions com la que en el seu dia va significar Twitter".

"Després de la televisió (39%), les xarxes socials (27%) són el segon mitjà més consultat diàriament per informar-se de política, segons l'últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Al novembre de l'any passat, l'anàlisi per franges d'edat mostra, en el cas dels enquestats entre els 25 i 34, que aquesta magnitud puja 12 punts percentuals, mentre que en l'anterior (18-25) és del 30%. Instagram és clarament la xarxa preferida d'ambdós grups i en el dels més joves, l'ús personal de TikTok s'eleva fins a un 72%".

Línies després s'explica com de malament ho fan els partits: "Pràcticament la majoria de partits creen contingut de vídeo que repliquen a ambdues xarxes, obviant no només que els públics siguin diferents sinó la gramàtica pròpia de cadascuna. IG funciona més com a mitjà per transmetre una imatge institucional, mentre que TT apunta més a l'entreteniment".

Ja, un entreteniment narcòtic.

I atès que Rufián és el polític més popular entre els usuaris de les xarxes no és estrany que hi hagi certa expectació per la conferència anunciada per aquest dijous.

"Els Comuns assistiran com a públic a l'acte que compartiran Rufián i Montero a Barcelona", assenyala un titular d'El Diario.

De manera que de públic. Per aplaudir, es suposa.

El text és de Daniel Ríos: "La xerrada que celebraran aquest dijous dia 9 a Barcelona el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i la número dos de Podemos, Irene Montero, comptarà amb la presència entre el públic de dirigents de Catalunya en Comú. Així ho confirmen a elDiario.es fonts de la formació catalana, que però no concreten encara quins membres de la seva direcció acudiran a escoltar Rufián i Montero a la Universitat Pompeu Fabra. Serà allà on tindrà lloc l'esdeveniment, que moderarà precisament l'exlíder dels Comuns, Xavier Domènech".

"Fonts de Catalunya en Comú —que es troba en ple procés de reconfiguració de la seva aliança amb IU, Más Madrid i Moviment Sumar— intenten donar normalitat a aquesta decisió i recorden que, igual que faran aquest dijous, ja van enviar una delegació el 18 de febrer a l'acte que van compartir Rufián i el portaveu adjunt de Más Madrid a l'Assemblea regional, Emilio Delgado".

"A aquella xerrada, en què el dirigent d'ERC va concretar la seva proposta d'unitat de les esquerres estatals i nacionalistes, també hi van assistir com a públic alts dirigents d'IU, Moviment Sumar o Más Madrid. Per contra, qui va faltar va ser Podemos, la líder del qual, Ione Belarra, va rebutjar la idea de Rufián per centrar-se únicament en la “matemàtica parlamentària” i no en combatre “la inacció del PSOE”, que —va dir— és “la que no para d'alimentar Vox”".

"Des de llavors, però, Podemos ha canviat d'estratègia, una decisió en què han tingut a veure els mals resultats electorals a les eleccions autonòmiques d'Aragó i Castella i Lleó. El mateix dia que es va anunciar l'acte, el passat 19 de març, fonts de la formació morada asseguraven que Montero i Rufián ja havien començat a parlar sobre “com col·laborar de cara a unes futures eleccions generals”".

"La mateixa número dos de Podemos, per la seva banda, va afirmar que li semblava “molt bona idea” fer “equip amb Gabriel”. I Belarra va anar encara més lluny i va esmentar obertament una possible aliança electoral per fer front a les dretes. “A mi no se m'acut un equip millor per posar en marxa aquest projecte que l'equip de Montero i Rufián”, va assenyalar".

"Aquestes declaracions no van caure bé a l'entorn del portaveu d'ERC, que es va afanyar a rebaixar l'abast de l'acte i va insistir que només es tracta d'una “xerrada” i no el primer pas d'una col·laboració més estreta de cara a les generals".

I: "El cert és que la relació de Rufián amb el seu propi partit no passa pel moment més dolç, ja que el líder republicà Oriol Junqueras rebutja de ple qualsevol aliança amb l'esquerra d'àmbit estatal per a les eleccions generals, i en les darreres setmanes ha endurit el to contra la proposta del seu portaveu al Congrés".

Més notícies polítiques. "Junts vol reagrupar la diàspora convergent per a les municipals del 2027", apunta La Vanguardia.

Del text d'Iñaki Pardo Torregrosa: "Poc després de les eleccions municipals del 2023, a Junts ja es van posar deures per al següent cicle electoral. Una de les persones que forma part de l'engranatge municipal de la formació, després de la decisió del PDECat de baixar la persiana –al setembre d'aquell mateix any, després d'esdevenir força extraparlamentària tant al Parlament com al Congrés–, assenyalava que l'objectiu, amb la vista posada en la contesa de l'any vinent, era atreure la vintena d'alcaldes i els prop de 200 regidors que no s'havien enrolat a JxCat durant la seva opa al partit de David Bonvehí en els mesos previs".

"Aliança Catalana no era aleshores un fenomen creixent en els sondejos com sí que ho és avui, però la meta per a les municipals del 2027 no ha canviat. És la mateixa que es va esbossar fa tres anys: reagrupar tots els actors de la diàspora convergent a JxCat. “Aquesta serà la clau”, assenyala un dirigent del partit, en la línia del que va defensar l'expresident Artur Mas fa unes setmanes. Afegeix que la intenció és presentar més llistes que al 2023 i recuperar algunes places, sobretot capitals de comarca i tornar a ser el partit amb més alcaldies".

"Per aconseguir aquest objectiu, en alguns casos n'hi ha prou amb revalidar el que es va acordar fa tres anys, però els postconvergents també intenten ampliar el perímetre perquè en l'àmbit municipal tot suma, entre altres qüestions, per als ens supramunicipals".

"Fa unes setmanes ja es va signar una nova versió del pacte amb Impulsem Lleida i amb Impulsem Penedès, encara que la relació no sempre ha estat fàcil després de l'entesa d'alguns dels seus diputats provincials amb el PSC a la Diputació de Barcelona, també està tot encarrilat a falta de la signatura protocol·lària".

"A més, en l'últim congrés de Junts, a l'octubre del 2024, es va incloure a la direcció Jaume Casañas, exalcalde de Cunit i dirigent d'Impulsem Penedès. A això cal afegir la confluència amb Demòcrates de Catalunya, els hereus sobiranistes d'Unió Democràtica de Catalunya, amb Antoni Castellà al capdavant".

I: "També està previst que hi hagi entesa a la majoria de municipis amb Convergents, la formació de l'exconseller Germà Gordó, fundada el 2017. Aquesta força extraparlamentària anava de la mà del PDECat en l'anterior cicle electoral i davant les autonòmiques del 2024 ja va mantenir converses amb JxCat per donar suport a la candidatura de Carles Puigdemont, però no van fructificar".

De El Periódico destaca aquest altre titular: "Només un de cada tres diputats publica les reunions amb lobbies al Parlament".

Al sumari s'explica que "Els parlamentaris de Junts són els que més cites amb grups d'interès publiciten a la seva agenda, amb un 70% del total".

Escriu Gisela Boada: "La patronal PIMEC va anunciar al maig de l'any passat que començaria una ronda de contactes amb els grups parlamentaris catalans per exposar les seves peticions en la reforma de la llei de comerç que es va acabar aprovant uns mesos més tard, concretament al desembre. Tanmateix, no consta al Portal de Transparència del Parlament que cap grup parlamentari s'hagi citat amb la patronal des de l'inici d'aquesta legislatura, segons ha pogut comprovar El Periódico".

"El cas no és un fet aïllat. És, més aviat, un exemple nítid d'una pràctica habitual a Catalunya, però també a la resta de l'Estat. Les reunions dels diputats amb grups d'interès no sempre queden reflectides a les seves agendes públiques tot i que estan obligats a fer-ho".

"Al Parlament, només un de cada tres diputats anota les seves cites amb els lobbies a la seva agenda pública. La normativa, en qualsevol cas, és clara i queda recollida a l'article 222 del reglament, on s'estableix que s'han de fer públics els contactes que aquestes entitats mantenen amb diputats, assessors i funcionaris".

Paràgrafs després Boada assenyala que "el Portal de Transparència d'aquesta legislatura, des del 8 d'agost de 2024 fins al 27 de març de 2026, retrata la dimensió del problema. Només el 33% dels diputats ha publicat almenys una cita amb grups d'interès a la seva agenda pública. En total consten 255 reunions, de les quals 192 corresponen a diputats de Junts, el partit que més trobades ha mantingut amb lobbies o, com a mínim, el que ha estat més transparent en registrar-les. El segueix el PSC, amb 48 reunions, i ERC, amb 19. PPC, Comuns i CUP només han reportat dues trobades, mentre que Vox i Aliança Catalana no n'han declarat cap".

És clar, Vox i Aliança Catalana, sempre tan transparents.

A El Mundo avisen que "Els promotors del bilingüisme demandaran les escoles que no apliquin l'última sentència judicial contra la immersió en català".

Al sumari s'indica que "L'AEB elabora un pla per forçar l'execució de l'ordre que el TSJC va emetre la setmana passada davant la negativa d'Illa a acatar-la. L'entitat preveu actuar contra els directors d'escoles que coaccionin professors disposats a complir la sentència".

La informació és de Víctor Mondelo: "L'AEB passa a l'atac per intentar forçar l'execució de l'ordre judicial que el Govern pretén esquivar després que l'alt tribunal català acordés fa una setmana l'execució de la seva sentència del passat mes de setembre que anul·lava parcialment el decret que la Generalitat va aprovar després de les eleccions autonòmiques de 2024, sota la presidència en funcions de Pere Aragonès (ERC), per blindar el model monolingüe".

"I, sobretot, després que el president socialista reaccionés a la sentència de dilluns passat amb una compareixença pública en què va voler «deixar clar el compromís del Govern amb la defensa de la llengua i del model d'escola catalana»".

"L'entitat presidida per Ana Losada «revisarà els projectes lingüístics dels centres educatius de Catalunya i requerirà aquells que mantinguin un model monolingüe en català que adaptin els seus projectes al principi de cooficialitat, incorporin el castellà com a llengua vehicular i eliminin instruccions de l'ús restrictiu del castellà»".

"I, «en el cas que els centres no procedeixin a la revisió dels seus projectes lingüístics i no adaptin la seva programació al model de conjunció lingüística en què les llengües oficials són llengües vehiculars i d'ús normal als centres educatius, [l'AEB] interposarà els corresponents recursos administratius i contenciosos administratius» contra aquestes escoles".

"És a dir, l'AEB demandarà les escoles que no acatin l'última ordre del TSJC per acabar amb la immersió lingüística. Aquesta decisió queda reflectida en el «Pla per a l'Aplicació de la sentència del TSJC que anul·la parcialment el decret 91/2024 del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari de Catalunya»".

I: "En el document, al qual ha tingut accés El Mundo, l'entitat constitucionalista també preveu «exercir les pertinents accions penals per prevaricació administrativa i coaccions en els casos extrems de persecució sistemàtica o d'abús d'autoritat» per part del Departament d'Educació o de les direccions dels centres que impedeixin «l'ús del castellà en el sistema educatiu català»".

Els polítics tornen de les seves vacances aquest dimarts. No perdonen ni una festa i la Setmana Santa no podia ser menys. Tornen, a més, amb les piles carregades. Heus aquí, per exemple, el cas de Jéssica Albiach, que ja posa noves condicions per aprovar els pressupostos de la Generalitat.

"Albiach condiciona el 'sí' als pressupostos a frenar els 'incentius' per les altes mèdiques als CAP", destaca un titular d'El Nacional.

El text ve amb les firmes de Guillem Barrera i l'agència ACN: "Jéssica Albiach ha amenaçat el Govern de Salvador Illa amb no votar els pressupostos de la Generalitat si aquest no frena la instrucció d'oferir "incentius" als CAP per agilitzar altes que no es basin "estrictament" en criteris mèdics".

"La presidenta dels Comuns, ho ha dit aquest en una entrevista a l'ACN, en què reclama a l'Executiu que aclareixi "sense dilació" i "amb contundència" aquesta mesura que, ja en el moment de ser anunciada, va aixecar una allau de crítiques des d'alguns sectors i partits polítics. En aquest sentit, Albiach ha exigit que es resolgui el "malentès" perquè s'està "incomplint" l'acord amb els Comuns".

I: "Un cop el Govern va retirar la proposta dels nous pressupostos, després de no haver arribat a un enteniment amb ERC, la líder dels Comuns al Parlament ja va avisar de la seva intenció de renegociar els acords assolits si es torna a impulsar un nou projecte de pressupostos abans de l'estiu".

7 d'abril, dia mundial de la Salut i dia internacional de reflexió sobre el Genocidi de Ruanda.

Santoral: Joan Baptista de la Salle, Aibert, Caliopi, Hegesip, Germà Josep, Jordi de Lesbos, Pelusi, Enric Walpole i Pere Neguyen Van Luu.