Ultras al poder i la Generalitat surt al mercat

La tendència demoscòpica de moda és l'auge de l'extrema dreta. No hi ha enquesta que no reflecteixi l'augment d'Aliança Catalana així com el de Vox. Tant se valen les crisis internes, la manca de democràcia, les actituds despòtiques o el caudillisme en aquestes formacions. El públic vol Torrentes al poder. Ara mateix dir que es votarà la senyora Orriols o Abascal és el més punk i disruptiu que hi ha.

Mentrestant, l'esquerra "alternativa" medita, cogita i debat sobre la idea de Gabriel Rufián d'un front popular. Que l'ideòleg sigui el noi de Santa Coloma evidencia el drama en què estan immersos Podemos, Sumar, Izquierda Unida i altres partits cridats a forjar l'aliança.

Els sondejos també al·ludeixen a la dispersió del vot i a la ingovernabilitat futura. S'albiren aliances inèdites o un embús permanent. Ingovernabilitat i repetició dels comicis. El caos.

D'això va l'obertura de Crónica Global. "La Catalunya ingovernable que ve" s'anomena la peça que signa Àlex Cárcel.

Del seu text: "Catalunya es dirigeix cap a la ingovernabilitat. Aquest és l'escenari que projecten les enquestes des de fa mesos, amb un auge sense precedents de Vox i especialment Aliança Catalana que impediria assolir la majoria absoluta tant al bloc progressista que sosté l'actual Govern (PSC, ERC i Comuns) com a l'independentisme que va impulsar el procés (Junts, ERC i la CUP); obligant doncs a aliances inèdites, amb la complexitat que això implica en un tauler polític tan polaritzat, per poder tirar endavant qualsevol intent d'investidura".

"En pràcticament l'equador de la legislatura i sense avançament electoral a la vista després de l'acord entre socialistes i republicans per "negociar per aprovar els pressupostos" a l'estiu, així estan les coses. El partit de Sílvia Orriols se situa per sobre dels 20 escons tot just dos anys després d'haver-ne obtingut dos --principalment a costa de Junts, que en perdria al voltant de 15 i també rondaria els 20-- mentre que el d'Ignacio Garriga assoliria els 15 diputats a costa del PP i, en menor mesura, el PSC, que perdria entre 5 i 10 diputats".

"Per primera vegada a la història, l'extrema dreta podria superar els 35 escons al Parlament de Catalunya, i sumaria més de la meitat de l'hemicicle amb els vots dels populars --que se situarien amb al voltant de 13-- i del partit de Carles Puigdemont, consolidant la dretanització de l'hemicicle encara que sense possibilitats d'entesa entre aquestes quatre formacions, que a excepció de la CUP representen l'ala més radical de l'eix independentista i, alhora, del contrari a la secessió i a qualsevol tipus de nacionalisme moderat".

"Mentre sobre Aliança Catalana i Vox pesa un cordó sanitari imposat per una àmplia majoria de partits, inclòs Junts, el PP sí ha pactat amb els de Santiago Abascal a nivell nacional, però ni l'un ni l'altre estarien disposats a arribar a acords amb el PSC, encara que va ser una hipòtesi que es va contemplar durant els anys més complexos del procés. Junts sí va teixir durant anys una aliança --i fins i tot una coalició-- amb ERC, però els republicans rebutjarien qualsevol acostament amb Orriols, com sí podrien explorar els postconvergents".

I: "La irrupció de l'extrema dreta independentista, d'altra banda, retornaria, encara que de manera molt ajustada, la majoria que el secessionisme va perdre en les passades eleccions".

Doncs molt bé, tot malament. Extrema dreta i independentisme. Què més es pot demanar? Les condicions per a una tempesta perfecta.

Mentre esperem la catàstrofe electoral, "La Generalitat aconsegueix que tres entitats financeres li prestin 293 milions a un tipus inferior a l'exigit", segons un titular d'El País.

Al sumari s'hi diu que "El crèdit a sis anys servirà per cobrir part del dèficit de 2026".

Escriu Lluís Pellicer; "El Govern català segueix intentant començar a diversificar les seves fonts de finançament després de gairebé tres lustres lligat al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). A l'espera que el Congrés aprovi la quitança de 17.000 milions d'euros, la Generalitat busca consolidar el seu retorn als mercats. Ho fa amb una operació de deute nova de 293 milions d'euros adjudicada a tres entitats financeres per un cost equivalent al bo del Tresor i entre cinc i deu punts bàsics més. En concret, el 2,331%, segons ha informat el Departament d'Economia i Finances en un comunicat. Això és menys del màxim exigit per la Generalitat de 20 punts bàsics".

"La Generalitat l'any passat ja va tornar als mercats en refinançar 3.500 milions d'euros. Aquest any pensa fer el mateix, si bé ha alentit aquesta operació a l'espera de l'evolució dels mercats financers, que ara travessen un moment de turbulències per les guerres encetades pels Estats Units i Israel. En canvi, sí que ha tancat el préstec per finançar una part del dèficit en què espera incórrer aquest any. L'operació es va obrir fa unes setmanes, però no s'ha tancat fins ara amb tres entitats, el nom de les quals la Generalitat no ha facilitat".

I: "Segons l'Executiu, les condicions per a aquest finançament han estat millors que les plantejades. Aquestes no podien excedir un interès equivalent al que paga el Tresor i un diferencial de 20 punts bàsics, que al final s'ha reduït a entre cinc i deu. “Aquesta operació suposa la normalització de la Generalitat amb els mercats financers, després de més d'una dècada depenent gairebé exclusivament del FLA”, ha destacat el departament dirigit per Alícia Romero en un comunicat".

Més notícies polítiques. Dels mercats a la justícia. "La Generalitat reclama més fiscals dels que li corresponen per població després de pactar amb ERC i arrencar 181 jutges en dos anys", apunta El Mundo.

La notícia és de Cristina Rubio: "La Generalitat s'avança i reclama per a Catalunya més fiscals dels que li correspondrien per població. Una exigència que el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, traslladarà a la fiscal general de l'Estat després del pacte amb ERC per arrencar 181 jutges en dos anys i superar el miler a la comunitat".

"En una entrevista amb Efe, Espadaler avança que el proper dijous, 9 d'abril, es reunirà a Madrid amb Teresa Peramato per tractar de concretar la quantitat de noves places de fiscals que s'haurien de destinar a Catalunya després que el Ministeri de Justícia anunciés la creació de 200 noves places en total en els pròxims mesos. La distribució -també la part que toca a Catalunya- s'hauria de plasmar en el decret que elaborarà el ministeri de Presidència i Justícia recollint les aportacions de la Fiscalia, les comunitats autònomes i diversos ministeris".

"El conseller evita concretar encara la xifra exacta de fiscals que reclama per a Catalunya, ja que està en converses amb la Fiscalia Superior de la comunitat per acabar-la de definir. Això sí, el dirigent va qualificar d'"imprescindible" aconseguir una bona dotació i va precisar que la xifra final no hauria de limitar-se a ser una aproximació al percentatge de població. De fet, confia que sigui superior per l'"augment" de la càrrega de treball degut a la reforma de la Llei Orgànica d'Enjudiciament Criminal (LECrim) i per la situació en el sistema judicial català".

"Per exemple, a la Comunitat de Madrid presten servei aproximadament 360 fiscals, sumant les destinacions de la Fiscalia Provincial, les Fiscalies d'Àrea i la Fiscalia Superior. La província de Barcelona compta amb 302 en la seva plantilla, segons les dades de la darrera Memòria de la Fiscalia relatives a Catalunya".

I: "Aquesta petició arriba després que fa un mes i mig, el Govern i Esquerra Republicana pactessin crear al voltant de 90 places addicionals de jutges a Catalunya, que se sumaran a les 91 ja acordades per a aquest any. És a dir, es crearan unes 181 noves places en dos exercicis (91 el 2026 i 90 el 2027), la qual cosa elevarà la xifra de jutges a la comunitat autònoma a 1.050 per les 869 places actuals".

Independentisme. "Llach concorre a les eleccions de l'ANC amb els partidaris de la llista cívica 'esborrats' de la cursa", apunta un titular d'El Nacional.

En realitat i a tenor de la manca de candidats Llach es presenta gairebé en solitari i després d'haver convertit l'antany totpoderosa organització en un grup d'amiguets.

La nota ve signada per Vicenç Pagès: "Les eleccions al secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), previstes entre el 14 i el 18 d'abril, arriben marcades per una absència significativa: la desaparició del sector crític".

"El procés electoral, que ha de renovar els 77 membres de la direcció de l'entitat, es desenvolupa en un context de continuïtat i amb menys tensió interna que en mandats anteriors, després d'anys de fortes disputes estratègiques. El president actual, Lluís Llach, ha confirmat que es presenta de nou al secretariat nacional, amb la voluntat de donar continuïtat a la línia política impulsada durant el seu mandat".

"Com la resta de candidats, però, no pot explicitar si optarà a la presidència, ja que el sistema electoral de l'ANC estableix que primer s'escullen els membres del secretariat i, posteriorment, aquests elegeixen el president. La proclamació es farà el 23 d'abril, fent-la coincidir amb Sant Jordi. Dos dies més tard, es constituirà el nou secretariat nacional, que haurà de designar els nous càrrecs: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria".

"Entre els noms destacats que també aspiren a formar part del nou òrgan hi ha figures com Pere Pugès, un dels fundadors de l'entitat, així com altres perfils com Joan Matamala o Antoni Soy. També tornen a presentar-se Jordi Manyà, Enric de Vilalta, Xavier Codó i Daniel Carull, que ja van formar part dels primers secretariats nacionals".

"La reforma recent dels estatuts ha facilitat el retorn d'antics dirigents, la qual cosa reforça la idea d'un secretariat de continuïtat i amb pes de la “vella guàrdia”. D'entre els membres del secretariat que en algun moment havien expressat suport al sector crític, només Ariadna Heinz ha decidit tornar-se a presentar".

"En el seu dia, va subscriure un manifest en què denunciava que no s'havia aconseguit “generar un clima de treball cohesionat” dins l'òrgan i assenyalava directament a Lluís Llach per no haver-ho facilitat ni promogut".

I: "Amb tot, en l'actual candidatura, Heinz evita qualsevol menció a aquestes tensions internes i posa l'accent en la feina feta durant els darrers dos anys, especialment en l'àmbit de la incidència internacional".

Canvi de terç. Seguretat. El Confidencial avisa que "Els Mossos paguen per les seves pistoles el doble que la Policia Nacional".

Al sumari s'explica que "L'Administració catalana va comprar armes a 784 euros la unitat, davant dels 398 euros del Ministeri d'Interior. L'adjudicatària va ser Uniformidad y Suministros de Protección, que va ser l'única empresa que es va presentar".

El text és d'Antonio Fernández i comença així: "Els Mossos d'Esquadra acaben de comprar 3.000 pistoles semiautomàtiques del calibre 9x19 mm a un preu de 784 euros per a l'any 2026, amb un desembors total de 2.352.675 euros a càrrec del Departament d'Interior".

"El contracte es va signar amb l'empresa Uniformidad y Suministros de Protección, que és la importadora i subministradora a Espanya de les pistoles H&K i l'única que es va presentar a la licitació. El cost, però, està lluny del destinat pel Cos Nacional de Policia per al mateix equipament".

"El Ministeri d'Interior va convocar a finals de l'any passat un concurs per adquirir 6.080 pistoles semiautomàtiques de 9x19 amb funda antihurto i portacàrregues doble per als membres de la Policia, tenint en compte que s'han d'incorporar nous agents. El preu de cada arma va ser de 397,97 euros, una mica més de la meitat del que va pagar l'Administració catalana".

"Al concurs convocat pel departament dirigit per Fernando Grande-Marlaska es van presentar sis empreses i la primera tanda de 2.500 unitats es va adjudicar ja per 994.922 euros, IVA inclòs".

I: "El contracte del Ministeri de l'Interior se'l va endur Lejarazu Sports, passant per sobre de societats com Glock GmbH i Heckler & Koch GMbH (H&K, la que acaba de vendre les pistoles a Catalunya). Fora van quedar Beretta Benelli Ibérica, Sermipol Tecnología de Defensa i Visión Target, les ofertes de les quals no s'adequaven a les característiques tècniques de l'arma. El total de la compra va ser de 2.419.651,52 euros per les 6.080 armes, tot just uns milers d'euros més que les 3.000 pistoles adquirides per Catalunya per als Mossos".

5 d’abril, Diumenge de Resurrecció. Santoral: Vicent Ferrer, Albert de Montecorvino, Catalina Tomàs, Geraldo abat, Irene, Juliana de Mont-Cornillon i Ferbuta i companya.

Dia internacional de la Consciència.