La setmana política ha estat marcada per la retirada al Parlament del projecte de comptes autonòmics del Govern de Salvador Illa. S'han imposat les tesis i les condicions d'ERC, tenaç en la reclamació del traspàs de l'IRPF.
De res ha servit la pressió que durant setmanes va exercir el PSC sobre els republicans. Oriol Junqueras s'ha mantingut ferm en una actuació política idèntica a les pràctiques obstruccionistes del seu enemic més personal, Carles Puigdemont.
El cap del partit republicà necessitava aparentar força, consistència i influència i la maniobra li ha sortit rodona. Una altra cosa són els diners que es perden amb les dilacions, l'embús burocràtic, el nou suplement de crèdit i les alteracions pràctiques del postureig polític.
A mode de balanç i resum del que ha passat, Salvador Illa assegura en una entrevista a El Periódico que "Jo compliré amb els meus compromisos, espero que ERC compleixi amb la seva paraula".
La peça ve amb la signatura d'Albert Saez i Júlia Regué i aquestes són les preguntes i respostes més substancials:
P: Aquesta setmana ha arribat a un acord sobre un desacord i ha retirat els pressupostos que va aprovar al Consell Executiu del Parlament. Es penedeix d'haver-los presentat?
R: No, crec que he fet el que havia de fer, que era presentar uns pressupostos, perquè crec que Catalunya els necessita i estic content per l'acord amb ERC perquè s'aprovin abans de l'estiu, que implica que ens asseiem a negociar i aprovem un suplement de crèdit per no paralitzar el país. He actuat basant-me en la recerca d'estabilitat, que crec que és el que convé en un context internacional ple d'incertesa, i amb criteris de responsabilitat.
P: Què pot passar en aquests mesos que li faci pensar que és possible arribar a un pacte amb ERC?
R: Jo faré tot el que hagi de fer i tot el que pugui fer perquè Catalunya tingui pressupostos. Si algunes formacions polítiques, en aquest cas ERC, em demanen més temps, estic disposat a donar-los-hi. El que hem de deixar clar és que hi ha d'haver uns pressupostos, que és l'acord al qual hem arribat. Jo compliré amb els meus compromisos, espero que ERC compleixi amb la seva paraula. Obrirem de manera imminent el procés de negociació i escoltarem les seves propostes, amb l'objectiu que siguin uns bons pressupostos no per als partits, sinó per als ciutadans de Catalunya.
P: El desacord radicava en la recaptació de l'IRPF. Què ha de passar per donar-li compliment?
R: Els compromisos que jo he adquirit els he complert tots i ho seguiré fent. També aquest.
P: Un dels desencadenants va ser la reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa, on sembla que el seu compromís no va ser assumit pel president del Govern. Hem d'esperar un gest de Sánchez?
R: Hem d'esperar ser capaços d'aprovar uns pressupostos que posin recursos en la sanitat, l'educació, la mobilitat i les infraestructures; i que assentin les condicions perquè Catalunya aprofiti les seves oportunitats, que aquest context tan incert a nivell geopolític internacional ens presenta, i també per evitar els riscos que això ens planteja. Jo he dit que compleixo tots els meus compromisos i m'hi reitero. La trajectòria del meu Govern ho avala.
P: Junqueras demana "avanços en sobirania" que siguin equiparables a la cessió de l'IRPF. De què estan parlant?
R: El que és important és que els pressupostos responguin a les necessitats dels ciutadans de Catalunya. Escoltarem les propostes que hi hagi. Estem disposats a donar suport a tot el que vagi en benefici dels ciutadans de Catalunya. La meva voluntat és que hi hagi pressupostos i el meu horitzó és a 10 anys vista. Jo penso en un projecte per als pròxims 10 anys i hem de garantir l'accés a l'habitatge i posar les infraestructures de mobilitat al nivell d'excel·lència que Catalunya mereix.
No és senzill perquè ens hem trobat una situació que, sent franc, és pitjor de la que esperàvem. També hem de garantir que som capaços de protegir els ciutadans, i estem millorant els índexs de seguretat d'una manera molt notable. Cal aprofitar les oportunitats que aquest canvi de paradigma econòmic ens ofereix, bàsicament en l'àmbit de l'economia del coneixement.
A La Razón i sense sortir del bucle dels pressupostos sostenen que "ERC ja no s'aferra a l'IRPF".
Del text de José Antonio Lavilla: "La negociació dels pressupostos de la Generalitat ha fet un gir significatiu en només uns dies. El que durant setmanes va ser una línia vermella inamovible per a ERC —la cessió de la recaptació de l'IRPF a Catalunya— ha deixat de ser un requisit imprescindible per als d'Oriol Junqueras, que ara es declara disposat a escoltar "alternatives iguals o millors"".
"El canvi de posició, verbalitzat per Junqueras, no respon tant a una renúncia de fons com a un reajustament tàctic després del bloqueig que ha acabat amb la retirada dels comptes per part del Govern de Salvador Illa".
Línies després Lavilla comenta que "després de setmanes situant l'IRPF com a condició innegociable, Junqueras va rebaixar el to i va evitar presentar-ho com a línia vermella. Continua sent, va dir, una qüestió "molt important", però ja no l'únic camí possible. ERC passa així d'una posició de bloqueig a una altra més flexible, en què s'obre a estudiar propostes alternatives si el Govern català aconsegueix articular-les".
"El canvi no és menor. Suposa, de fet, assumir que el context polític —marcat per la resistència del PSOE a cedir en plena precampanya andalusa— feia inviable sostenir el pols en aquests termes. També reflecteix la voluntat d'ERC de no quedar atrapada en un bloqueig sense sortida i de mantenir la seva capacitat d'influència en la legislatura".
I: "La nova fase s'obre, per tant, amb menys rigidesa però amb les mateixes incògnites de fons. ERC manté la pressió i adverteix que no acceptarà qualsevol proposta, mentre el Govern guanya temps per recompondre la negociació. Tots dos necessiten un acord, però cap garanteix que arribi".
Així les coses, altres grans especialistes en posar traves i pals a les rodes, els dirigents de Junts, ja han avisat que faran caure el decret d'habitatge que va aprovar el Govern per aprovar el lloguer.
D'això escriu Iñaki Pardo Torregrosa a La Vanguardia: "El grup parlamentari de Junts per Catalunya tombarà el decret que va aprovar aquest divendres el Govern central en matèria d'habitatge com a part de la bateria de mesures per pal·liar els efectes de la guerra de l'Iran, que podria derivar en una crisi econòmica si es manté l'escalada de preus del combustible i l'energia".
"La formació postconvergent, durant els seus contactes amb el Govern en els dies previs a la redacció dels dos decrets que va validar ahir la coalició de l'Executiu central, ja havia deixat clar, també en públic, que no donaria suport a les mesures que exigia Sumar en matèria d'habitatge i el mateix Govern va reconèixer ahir que aquest decret mancava de suport parlamentari fins a la data".
"L'altre text que es va aprovar a la reunió extraordinària del Consell de Ministres, el que rebaixa els impostos dels carburants i l'energia, sí que tirarà endavant, ja que té el suport de JxCat, PNB i fins i tot del PP, llevat de gir de guió inesperat a última hora".
I: "Des de JxCat argumentaven ahir que la pròrroga i topall dels contractes de lloguer fins al desembre del 2027 és una mesura desproporcionada ja que durant la pandèmia només es va habilitar una pròrroga de sis mesos. Ara es vol fixar una prolongació de gairebé dos anys i encara es desconeix l'abast i la durada de la guerra, afegeixen els postconvergents".
Més notícies. Gabriel Rufián segueix en el candelabro per la seva proposta de "fer alguna cosa", però no està sol en l'afany. A El Confidencial assenyalen el paper de Xavier Domènech, a qui presenten com "el xiuxiuejador que fa de mediador entre Gabriel Rufián i Irene Montero".
La peça és d'Antonio Fernández: ""El nom de Domènech, la figura que va fer de pont entre Ada Colau i Pablo Iglesias, és un bàlsam. És un dels pocs dirigents de comuns amb qui Podem podria arribar a algun acord, perquè no es refien de la cúpula dels comuns, per molt que Gerardo Pisarello pregoni el front comú", explica a El Confidencial una font que segueix de prop els moviments dels partits de l'esquerra".
"Pisarello, de l'ala més esquerrana dels comuns, és el candidat a alcalde de Barcelona substituint Ada Colau. Però la lideressa és la seva ombra i "a Podem no es refien d'ella". Una altra cosa és Domènech, que va dimitir com a líder parlamentari dels comuns a Barcelona precisament per les tensions internes que l'abocaven a haver de triar entre la lleialtat a Colau o la lleialtat a Pablo Iglesias quan tots estaven encara junts".
"Domènech, a més, va deixar languir el think tank que va muntar després de tornar a l'activitat docent, l'Institut Soberanies, un fòrum de debat que volia ser el far ideològic de l'esquerra comunista/independentista, on va donar cabuda a Pisarello, però també a cuperos com els exdiputats David Fernández i Quim Arrufat o la fugida (i després retornada) Anna Gabriel per formalitzar un front ampli d'esquerres. Va ser el primer intent de crear un front ideològic plural de tota l'esquerra, però va acabar com el rosari de l'aurora".
Paràgrafs després, la nota apunta que ""Rufián no està disposat a abandonar ERC fins que l'apartin des de dins. Sabent que el seu partit no entrarà al front, per què no pren la decisió de fer el pas, abandonar el partit i intentar articular aquesta nova esquerra pel seu compte? Doncs perquè sap que és més del mateix i que l'aventura està abocada al fracàs. Sense els grans partits independentistes és impossible formalitzar un front comú amb un mínim de possibilitat d'èxit. I aquests grans partits ja li han dit que no", assenyalen fonts independentistes crítiques amb Rufián".
Més notícies. No hi ha dia que Rodalies no registri incidències, retards i anul·lacions. "Pantalles que menteixen i megafonia avariada: l'altra gran crisi de Rodalies", assenyala un titular d'El País.
El text ve amb la signatura d'Alfonso L. Congostrina: "Hi són però ja ningú sembla reparar gaire en els missatges que projecten o les informacions que emeten. La imatge es repeteix cada dia en estacions amb diverses vies per sentit. Les pantalles i la megafonia alerten de l'arribada d'un tren i anuncien la seva parada en una via".
"Els usuaris es desplacen fins a l'andana i es preparen per a l'arribada del comboi, normalment amb retard. Encara no ha arribat el tren i, de sobte, algú alerta que apareixerà per una altra via. Comencen llavors les corredisses d'usuaris que fa molts minuts que esperen. Per què en temps d'IA i de connectivitat total no acaben de funcionar les pantalles i les indicacions a Rodalies?"
"La consellera de Territori de la Generalitat, Sílvia Paneque, va comparèixer fa un any, abans de la gran crisi de Rodalies de Gelida, per donar explicacions de la col·lecció d'incidències. Les avaries havien obligat a evacuar passatgers de la R2 sud a Bellvitge caminant per les vies".
"Paneque ja va admetre una “desactualització de les infraestructures” i molta infrafinançament. La consellera es posava al costat dels usuaris i es justificava admetent que en arribar el PSC al Govern s'havia “trobat la casa amb moltes deficiències” i reformes per fer".
"Paneque admetia que una de les mesures urgents era millorar la informació: “Un usuari pot entendre que un tren es retardi 15 minuts, però no que, al segle XXI, no puguem donar informació en temps real”. La consellera apuntava que s'havien de solucionar els problemes de comunicació entre els maquinistes i el centre de control. En aquella crisi, el Govern va admetre que havien de millorar la informació als usuaris a les pantalles, els panells, la megafonia i els avisos digitals".
I: "Un any després d'aquesta promesa, la informació continua sense funcionar com seria esperable. Com va poder comprovar aquest diari, encara hi ha pantalles que indiquen que un tren es troba en una via i acaba entrant per una altra. Gairebé és un problema menor, perquè dos mesos després d'una de les pitjors crisis en la història del servei Adif manté actives 183 limitacions temporals de velocitat i treballa en 31 trams".
22 de març, dia mundial de l'aigua i setmana mundial dels diners. Santoral: Benvingut Scotivoli, Basili d'Ancira, Epafrodit, Lea de Roma, Pau de Narbona i Nicolau Owen.