Temps per negociar i efectes del topall en el lloguer

Solemne discurs de Salvador Illa després de retirar els pressupostos de la Generalitat. Govern i ERC disposen de quatre mesos més per negociar els comptes autonòmics. Després de setmanes de murmuracions, d'incertesa, d'apostes i temptatives, el president de la Generalitat i el president d'ERC s'han donat un marge per no trencar els plats.

Illa ha presentat la qüestió com un pas endavant a favor de l'estabilitat i la responsabilitat mentre que Junqueras no cabia a la pell de goig i alegria en notar els focus sobre la seva figura. Una reunió entre tots dos va desbaratar l'eventualitat d'un avançament electoral, encara que l'opció encara és a l'aire si en els pròxims mesos no hi ha avenços sobre els pressupostos.

A la Moncloa també s'ha rebut la notícia amb satisfacció, ja que queda arraconada la qüestió espinosa del traspàs de l'IRPF, demanda republicana que amenaçava amb torpedinar la campanya andalusa de l'encara vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda María Jesús Montero.

Resolts els moviments a tres bandes amb una puntada a seguir com en el rugbi, les peripècies sobre els números públics es combinen als mitjans amb la impactant golejada del Barcelona al Newcastle (7-2), els aficionats del qual han donat color a la ciutat, han fet les delícies dels lladres i s'han banyat a les fonts públiques com només els bevedors anglesos són capaços de fer. La campanya municipal sobre la vergonya no els ha causat la més mínima impressió.

"Illa desbloqueja la legislatura en aclarir l'IRPF de les negociacions", assenyala el titular d'obertura de Crónica Global.

Escriu Àlex Cárcel: "Salvador Illa va prendre ahir una decisió inèdita en la història democràtica de Catalunya que l'acosta a esgotar la legislatura amb tranquil·litat".

"En constatar que ERC no estava disposada a donar suport als pressupostos de la Generalitat en el ple extraordinari convocat aquest divendres, el Govern va acordar amb els republicans retirar els comptes –és la primera vegada que succeeix– a canvi d'assegurar-se una negociació de cara al mes de juny en què el traspàs de l'IRPF, que depèn d'un Govern d'Espanya que no sembla estar per la feina de desencallar-lo, no formi part de l'equació".

"El partit d'Oriol Junqueras s'havia enrocat en aquesta cessió com a condició sine qua non per donar suport als comptes presentats fa unes setmanes al Parlament. I demanava un compromís explícit de la Moncloa en aquesta línia a canvi de retirar la seva esmena a la totalitat i que els pressupostos no decaiguessin en el seu primer examen parlamentari, cosa que hauria pogut derivar en un irremeiable avançament electoral".

"Davant la negativa de l'Executiu de Pedro Sánchez, Illa va convocar ERC discretament al Palau dimarts passat amb l'objectiu de negociar una sortida a la situació. I l'acord assolit entre les parts –en què ambdues asseguren voler "bons pressupostos" i es comprometen a "provar d'aprovar-los" abans de juliol– va aconseguir que als nous comptes només els falti renegociar les diferents partides".

"En aquesta línia, el discurs de Junqueras va canviar ahir completament. Tot i que el document signat contempla "impulsar les modificacions legislatives per fer efectius els pactes d'investidura" –és a dir, que paral·lelament continuarà exigint el traspàs de l'IRPF–, el dirigent republicà va insistir que el Govern havia presentat els pressupostos sense haver-los pactat amb ells, cosa de la qual no s'havia queixat abans".

I: "Els comptes, que ERC no va voler negociar en considerar que "no s'havien complert tots els acords d'investidura", sí que comptaven amb el suport tant dels Comuns com de diferents agents socials i econòmics. I Junqueras va venir a dir que els pressupostos en si, dels quals fins ahir havia evitat parlar, eren "millorables". Així, aplanant el terreny per justificar davant la seva parròquia la renúncia a l'IRPF com a línia vermella".

En l'àmbit nacional, la interpretació d'El Español és que "Sánchez beneeix el pacte d'Illa i Junqueras per beneficiar Catalunya després de les andaluses sense que Montero en pagui el preu".

Una carambola que descriu Fernando Garea en aquests termes: "La Moncloa ha rebut amb satisfacció l'acord del president de la Generalitat, Salvador Illa, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, pels Pressupostos de Catalunya i continuar negociant amb el compromís de tirar-los endavant abans de l'estiu".

"De fet, Pedro Sánchez no és aliè a aquest acord, que afecta directament la legislatura al Congrés i al Govern central".

I: "El pacte evita a més unes eleccions a Catalunya que trastocarien tot el calendari polític i electoral, posarien en risc la fulla de ruta de Sánchez, basada en gran part en la "normalització" d'aquesta comunitat, i suposarien una ruptura amb ERC al Congrés".

De to semblant és el text d'El Confidencial que porta aquest titular: "Sánchez va demanar a Illa retirar els seus pressupostos i votar-los després de les andaluses per no perjudicar-lo".

En el sumari s'abunda que "ERC i PSC han supeditat l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat a la celebració de les eleccions andaluses entre el 31 de maig i el 21 de juny per no llastrar les opcions del PSOE".

La peça és de Marcos Lamelas i comença així: "Pedro Sánchez va demanar al president Salvador Illa retirar els pressupostos de la Generalitat per al 2026, un fet que ha estat clau per a la decisió que es va acabar prenent a la Generalitat, encara que tal decisió debilita el gabinet d'Illa, segons fonts molt properes a la Moncloa".

"També va pesar, i molt, que la meitat del PSC estava en contra de portar Catalunya a les urnes pels mals resultats que li donen les enquestes al socialisme català (dos o tres diputats menys que els que tenen ara). En la pràctica, el document signat entre el PSC i ERC supedita la política catalana a les eleccions andaluses, que com a molt tard poden ser el 21 de juny, perquè les possibles cessions als republicans no llastrin les ja minvades opcions del PSOE i la vicepresidenta María Jesús Montero".

"Portaveus de Salvador Illa s'han limitat a assenyalar que “el president treballa pensant en Catalunya. Evidentment, en coordinació i lleialtat amb la resta d'institucions. Però aquesta decisió de retirar els comptes és prerrogativa únicament seva”. Per la seva banda, portaveus de la Moncloa han declinat comentar res al respecte".

I: "“Els tornaria a presentar i els tornaria a retirar”, va assegurar Illa al Parlament, justificant que “em van demanar més temps per tenir pressupostos i em va semblar bé. En canvi, Junts va trencar un govern. He fet un bon acord i no se'm cauen els anells per això”, va assegurar Illa al ple del Parlament de la tarda, reconeixent que era el primer president català que feia una cosa així".

A El País reparen en els efectes pràctics i assenyalen que "El Govern garantirà la pujada salarial de professors i ‘mossos’ tot i no tenir Pressupostos".

Del text de Lluís Pellicer: "El Govern de Salvador Illa aprovarà aquest dijous un decret llei per a un suplement de crèdit que li permeti evitar tensions a la seva tresoreria a partir de maig. Després de la retirada del projecte de Pressupostos per la negativa d'ERC de donar-los suport, l'Executiu català donarà llum verda a un augment de despesa que permeti fer front a les pujades salarials dels empleats públics i l'increment de la despesa corrent, segons fonts governamentals. El suplement, afegeixen aquestes fonts, també permetrà donar cobertura als acords assolits en les últimes setmanes amb mestres i mossos".

"La retirada dels Pressupostos aboca el Govern a treballar almenys durant mig any amb una pròrroga dels comptes del 2023. Això significa que, d'entrada, només compta amb els fons d'aquest any, mentre que les despeses han anat creixent: les nòmines són més inflades, hi ha més despesa ordinària i hi ha més programes en marxa. A més, l'Executiu d'Illa necessita mantenir la pau social amb mestres i mossos, amb qui ha acordat millores retributives i de plantilles".

"Només l'any passat, la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, va necessitar que el Parlament li aprovés tres suplements de crèdit per un total de 3.936,7 milions d'euros. El primer, de més de 2.000 milions d'euros, tenia com a objectiu garantir el “mínim funcionament dels serveis”, mentre que es va deixar per als dos posteriors els augments retributius i l'atenció a polítiques urgents com les ajudes per accedir a l'habitatge o per a empreses exportadores afectades pels aranzels imposats pel president nord-americà Donald Trump".

I: "Segons les fonts consultades, el decret d'aquest dijous serà més aviat genèric, però està ideat per fer front a les principals necessitats que té ara l'Executiu català sobre la taula: els increments de la despesa corrent prevista per a aquest any i el pagament de les nòmines amb les seves corresponents revaloritzacions. De fet, la llei deixa poc marge d'actuació, ja que fixa que el pagament de les nòmines i els interessos del deute tenen prioritat sobre la resta de les partides. Per això, sense un suplement de crèdit Romero es veuria obligada a ajustos en totes les conselleries".

Com no podia ser d'altra manera, l'oposició s'hi oposa. Així ho explica El Mundo: "L'oposició recrimina a Salvador Illa al Parlament la retirada dels Pressupostos: 'Fracàs, vergonya i irresponsabilitat'".

La peça és de Gerard Melgar, qui escriu: ""Fracàs", "desgavell", "vergonya", "espectacle" o "irresponsabilitat" han estat algunes de les expressions que han protagonitzat la sessió de control al Parlament d'aquest dimecres, poc després de l'anunci que el Govern retira el projecte de llei de Pressupostos en constatar la inamovible negativa d'Esquerra Republicana a facilitar-ne la tramitació a la Cambra en la sessió que s'havia de celebrar divendres".

"Després de la seva compareixença institucional, a primera hora del matí, per donar compte de la decisió de recular amb els comptes públics, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha hagut d'afrontar les interpel·lacions dels grups de l'oposició en una jornada que, a la tarda, l'ha tornat a tenir com a protagonista en una sessió extraordinària sobre "la situació de col·lapse que pateix Catalunya". Una intervenció, a iniciativa de Junts, en què el cap del Govern ha hagut d'oferir explicacions sobre el caos a Rodalies, la crisi de la pesta porcina africana o el descontentament en sectors professionals com els de la sanitat, l'educació o l'agricultura".

I: "Precisament, el to més crític amb el president ha estat emprat aquest migdia per la líder parlamentària de JxCat, Mònica Sales: "Ha jugat amb el país i ha fet un paperot que s'hauria pogut estalviar"".

"La diputada neoconvergent ha enfatitzat que Catalunya "no pot permetre's aquest vodevil" i ha traçat un paral·lelisme amb l'etapa del Govern tripartit que fa dues dècades liderava el PSC en coalició amb ERC i Iniciativa per Catalunya Verds [antecedent polític de Comuns, l'altre soci d'investidura d'Illa]. "Ha tornat el fracàs del Dragon Khan", ha retret Sales recuperant el símil amb la famosa muntanya russa que s'utilitzava aleshores per il·lustrar la inestabilitat dels Executius presidits per Pasqual Maragall i, en la segona legislatura, José Montilla".

Més notícies. Apunt de La Vanguardia sobre el disparatat mercat del lloguer. "Les rendes altes estan copant els pisos de lloguer a Catalunya, alerta el sector", assenyala un titular del diari esmentat.

La nota és de Maite Gutiérrez: "El topall al preu dels lloguers que regeix a pràcticament tota Catalunya des de fa ja dos anys està provocant efectes indesitjats molt allunyats de l'objectiu inicial de la regulació, alerten tant agents col·legiats de la propietat (API), com administradors de finques i economistes".

"Entre ells, destaquen la capitalització del mercat per part de les llars amb més poder adquisitiu. Per contra, joves i rendes baixes continuen patint greus problemes per trobar pis de lloguer a causa de l'escassetat d'oferta".

"“Les persones amb més ingressos són les més beneficiades pel topall de rendes”, va assenyalar aquest dimecres Guifré Homedes, vicepresident del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària i director general d'Amat Immobiliaris durant un acte sobre l'evolució del mercat de l'habitatge a Barcelona".

"La demanda de lloguer continua superant àmpliament l'oferta, va afegir, de manera que els propietaris disposen de llargues llistes de candidats on triar. “I escullen solvència, els llogaters amb millors ingressos”, va prosseguir Homedes".

"La mateixa anàlisi van fer des del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL) durant unes jornades per celebrar els 90 anys de la professió. Segons les seves dades, s'ha produït una baixada de la taxa d'esforç dels llogaters per pagar el lloguer perquè el mercat està copat per les persones amb salaris més alts".

I: "Si el 2021 les llars que vivien de lloguer destinaven entre 30% i el 40% dels seus ingressos a pagar rendes i subministraments, ara la taxa d'esforç ha disminuït a entre el 20% i el 30%, xifres que coincideixen amb les recollides per Eurostat".

19 de març, dia del Pare, dia internacional de l'Artesà, dia mundial del Treball Social i dia mundial de l'Aprenentatge Digital. Santoral: Josep i Joan de Parrano.