Publicada
Actualitzada

Mentre a Castella i Lleó s'escollien els procuradors, a Barcelona es votava la presidència del F. C. Barcelona. Tant en unes eleccions com en altres no hi va haver sorpresa a Las Gaunas i va passar el que estava en les previsions, si bé amb matisos. En el cas de Castella i Lleó, va guanyar el PP, va pujar el PSOE i Vox no va superar la barrera del 20%. En el cas culer, el matís és que la victòria de Laporta va ser aclaparadora.

Aclaparadora és l'adjectiu que empra La Vanguardia. Altres mitjans, com el cas de Crónica Global, al·ludeixen a una golejada, però afegeixen que la participació ha estat la més baixa en unes eleccions al Barça en el que portem de segle, també un matís. 28.000 vots de diferència li va treure Laporta a Font, que tenia impresa la derrota a la cara des del mateix dia que es va presentar als comicis.

La portada de 'La Vanguardia' el 16 de març

"Victòria aclaparadora de Joan Laporta a les eleccions del Barça" és el titular del diari degà de paper.

Del text de Juan Bautista Martínez: "Joan Laporta, fins al 2031. Joan Laporta durant 17 anys. Joan Laporta amb la seva tercera victòria en unes eleccions a la presidència del Barcelona després de les del 2003 i el 2021. El líder de Defensem el Barça va obtenir una rotunda victòria sobre el candidat de Nosaltres, Víctor Font".

"Laporta va aconseguir el 68,18 per cent dels vots mentre Font es va quedar en el 29,78 per cent dels sufragis. 32.934 persones van apostar per l'ara president electe i 14.385 per l'aspirant derrotat. Tot en el marc d'una participació del 42,34% del cens electoral, amb un total de 48.480 sufragis emesos. La mobilització va baixar respecte als últims comicis, els del 2021, en què sí que es va activar el vot per correu".

"El soci del Barcelona ha apostat clarament per la continuïtat, pel model Laporta que ha enganxat l'afició especialment en el terreny esportiu. Avui dia gairebé ningú discuteix en el barcelonisme la figura d'Hansi Flick i gaudeix del Barcelona ple de futbolistes joves i de la casa, com la figura de Lamine Yamal. Com en el seu dia amb Rijkaard i Guardiola, Laporta va encertar amb Flick i això li va fer partir de sortida amb una clara avantatge en la seva cursa per la reelecció".

"També tenia al seu favor la maquinària del poder, entenent com a tal el seu vincle emocional amb els futbolistes i el fet que cap president en exercici que s'hagi presentat a una reelecció ha perdut unes eleccions al Barcelona. Laporta ha complert en aquest sentit amb la tradició del club".

"El fet que fos un cara a cara i que el vot de l'oposició a Laporta no es fragmentés es llegia com una finestra d'oportunitat per a Font, però això no li ha servit al líder de Nosaltres per fer el sorpasso. De fet Font ha aconseguit pràcticament el mateix percentatge de vots que el 2021 ja que llavors va rebre el 29,99% dels sufragis".

"En canvi, Laporta ha crescut del 54,28% dels vots del 2021 al 68,18% d'ara. Encara que és veritat que mai abans havia concorregut en unes eleccions amb només dos candidats també és cert que mai havia obtingut tants suports en nombres absoluts (32.934 per 30.184 el 2021). Per contra Font fa cinc anys va tenir més suports (16.679) que ara (14.385)".

"D'aquesta manera el president sortint es converteix de nou en el president entrant. Fins ara només Josep Lluís Núñez havia guanyat tres eleccions barcelonistes (1978, 1989 i 1997) però Laporta l'iguala en aquest aspecte i prendrà possessió novament del càrrec l'1 de juliol. Fins llavors seguirà al capdavant el president provisional i gran amic de Laporta, Rafael Yuste".

I: "A Laporta no li han passat factura les qüestions més controvertides de la seva gestió, com per exemple la sortida de Leo Messi, la contractació de Limak per executar les obres del Camp Nou, el retard d'un any en el retorn parcial a l'estadi, comissions discutides com la de Darren Dein en la renovació del contracte de Nike, l'assumpte dels palaus VIP o el fet que el club no compleixi amb la norma de l'1:1 del fair play financer".

Doncs aquí està el Núñez del segle XXI, encara que a diferència del rei dels xamfrans, ningú sap de què viu el presumptuós capitost culer.

La portada de 'El País' el 16 de març

Més notícies. Política pura i dura. O més política. "Alícia Romero, consellera d'Economia de Catalunya: “Si a l'abril no hi ha Pressupostos, la Generalitat patirà”", destaca El País.

Es tracta d'una entrevista que signen Ana Pantaleoni i Lluís Pellicer i en la qual la consellera augura dificultats per complir els augments de sou de mossos i mestres si ERC es manté en el bloqueig.

Aquí va una selecció de les preguntes i respostes més interessants:

"Pregunta. Si no hi ha Pressupostos de la Generalitat, es podran complir els acords assolits recentment per pujar el salari als mossos i als professors?

Resposta. Si no hi ha Pressupostos és molt difícil, perquè parlem d'uns pactes amb xifres molt importants. És molt complicat que, amb una pròrroga pressupostària, i sense suplements, es puguin complir aquests acords i molts altres. Però no només això. Els ciutadans mereixen saber per on va el seu Govern. Per nosaltres, una prioritat és donar estabilitat als sectors com mestres, mossos i metges, que fan una feina important i reforcen el nostre Estat del benestar. Sense Pressupostos, això perilla.

P. Però quan es van signar aquests acords es va dir que no estaven en perill. Què ha canviat?

R. En la situació actual, és molt difícil. I cal veure si podem comptar amb suplements de crèdit [més recursos aprovats pel Parlament]. Als mesos d'abril i maig tindrem problemes per pagar nòmines i haurem de fer algun tipus de bloqueig dels recursos dels departaments. La llei t'obliga primer a afrontar les nòmines i després el deute. Si falten recursos, passarem el rasclet pels departaments per afrontar aquestes obligacions.

P. I si ERC dóna suport a aquests suplements de crèdit, es podria fer tot?

R. No, perdríem uns 1.500 milions d'euros perquè hi ha recursos que no poden incorporar-se. Però jo vull que ERC m'aprovi els Pressupostos, que és el que és responsable. El nostre escenari és tenir Pressupostos el 24 d'abril. Ens ajustarem una mica fins llavors, tindrem una certa tensió a l'abril, però podem aguantar. Si el dia 24 no hi ha Pressupostos ni suplements, la Generalitat patirà i haurem de restringir moltes de les actuacions que els departaments tenien previstes.

P. I què passarà si la setmana vinent ERC no retira l'esmena a la totalitat als Pressupostos?

R. No m'ho imagino. Vam fer uns acords d'investidura a l'agost de 2024 que eren molt ambiciosos. Portem un any i mig treballant amb Esquerra i hem generat i teixit unes confiances i unes dinàmiques de treball en l'àmbit de les infraestructures i el finançament. Em costa pensar que no retirin l'esmena per poder seguir negociant fins al 24 d'abril, quan es produirà la votació definitiva. No imagino una altra cosa. Seria una irresponsabilitat. En un moment d'incertesa, que Catalunya tingui comptes dóna un missatge d'estabilitat als mercats internacionals.

P. Si no hi ha Pressupostos, hi haurà eleccions a Catalunya?

R. Estem en l'escenari que hi haurà Pressupostos. El ciutadà no entendria que, després de pactar una investidura, no hi hagi Pressupostos ni el 2025 ni el 2026. Tenim marge en la negociació perquè hem deixat algunes disposicions addicionals obertes per incorporar propostes d'ERC. Amb els Comuns ja hem tancat un acord.

P. ERC reclama un gest del Govern central per a la cessió de l'IRPF. Pot haver-n'hi?

R. No hi ha millor garantia per a l'avenç en la gestió tributària, començant per l'IRPF, que l'acord de la Comissió Bilateral que es va fer el juliol de 2025. Un document certificat pels dos governs en què consta que el Ministeri d'Hisenda i la conselleria d'Economia treballaran en les modificacions legislatives oportunes perquè es pugui delegar l'IRPF i el desplegament de l'Agència Tributària de Catalunya perquè assumeixi aquesta gestió, a la qual estem preparant perquè tingui múscul per fer-ho.

P. I aquests treballs poden donar resultats abans del 24 d'abril?

R. Ja va donar resultats amb una proposta de model de finançament que ens aporta 4.700 milions més. Confiem que amb la gestió tributària passarà el mateix, però les coses necessiten el seu temps. Continuem treballant i, sobretot, l'instrument no està preparat. I això ho sap ERC, que és conscient que l'agència tributària necessita fer una transformació molt important".

La portada de 'El Periódico' el 16 de març

Sobre els pressupostos de la Generalitat hi ha molts factors en joc, com demostra aquest titular d'El Confidencial: "Un centenar de càrrecs d'ERC poden anar al carrer si fracassa la negociació amb Illa"

En el sumari s'insisteix en què "Uns cent militants del partit de Oriol Junqueras ocupen càrrecs de confiança a la Diputació de Barcelona o l'Àrea Metropolitana. I la seva continuïtat ara està en perill".

El text és de Marcos Lamelas: "Un centenar de càrrecs d'ERC que ara treballa a les diverses administracions catalanes es juga el seu lloc si fracassen les negociacions entre el partit d'Oriol Junqueras i el PSC pels pressupostos de la Generalitat d'aquest 2026 i que segueixen del tot estancades, segons expliquen fonts d'ambdues formacions coneixedores dels contactes, que entren aquesta setmana en la seva recta final".

"En el socialisme català cada cop hi ha més veus que demanen al president Salvador Illa que, si al final s'acaben convocant eleccions anticipades a Catalunya, es deixi de mantenir aquesta lleialtat institucional i que, per tant, aquests càrrecs eventuals vagin al carrer".

"Entre les tres diputacions –Tarragona, Lleida i sobretot Barcelona– i l'Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha un total de 55 directius i eventuals que venen d'ERC, en la seva majoria militants de la formació. A la Generalitat, per la seva banda, alts càrrecs i directius (en la seva majoria funcionaris que s'han mantingut en alts llocs de direcció) la xifra supera els 45 membres d'ERC".

"Entre aquests càrrecs de lliure designació hi ha Tolo Moya, que ara és assessor de l'àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona, i que en el passat va estar esquitxat per l'escàndol dels cartells contra Ernest Maragall el 2023. Però no és l'únic cas. El vicesecretari general de Comunicació i portaveu adjunt del partit, Isaac Albert, i la vicesecretària general de Polítiques Sectorials, Norma Pujol, també ocupen llocs d'assessors, per posar altres exemples".

"No són els únics. Fins a set membres de l'actual executiva d'ERC ocupen diferents càrrecs d'assessoria a la Diputació de Barcelona, fruit del pacte subscrit amb el PSC i els Comuns després de les últimes municipals. La majoria dels que ocupen llocs d'aquestes característiques són militants al partit. En una formació amb 6.200 militants, la xifra el futur més immediat dels quals depèn de l'aliança amb els socialistes catalans no és petita".

"En el cas de la Generalitat no seria tan dramàtic perquè molts dels beneficiaris de l'acord, en cas de trencar-se, perdrien el seu lloc, però compten amb plaça de funcionari; és a dir, patirien una rebaixa salarial, però no perdrien la feina".

I: "Al PSC, alguns sectors del partit pressionen Illa perquè jugui aquesta carta en les seves negociacions amb ERC, que segueixen encallades a menys de deu dies que els Pressupostos de la Generalitat es votin al Parlament, el proper 20 de març. Per ara, el president aposta per la prudència".

A més dels col·locats de Junqueras, ERC té més secrets a l'armari. És el cas de la xarxa de fundacions que s'ocupa de l'atenció a la infància i l'adolescència, un autèntic forat negre de l'administració catalana.

La portada de 'La Razón' el 16 de març

"Els tècnics van alertar per escrit del «deteriorament» de la DGAIA fa un any", assenyala un titular d'El Món.

La peça és de Quico Sallés: "El passat 19 de gener representants dels Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA) van comparèixer a la comissió d'investigació del Parlament sobre la gestió de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Les compareixents van assegurar que al febrer de l'any 2025 havien lliurat al Departament de Drets Socials un document signat per 500 professionals on descrivien les mancances, queixes i propostes de solució després de l'esclat de les irregularitats de la DGAIA".

"La carta va arribar el dijous 12 de març als diputats, després d'insistents reclamacions a l'equip tècnic de la comissió, que asseguraven no haver rebut el document. Finalment, els portaveus dels partits a la comissió han rebut la missiva que van signar mig miler de professionals dels EAIA de tot el país i que van registrar a la conselleria el 13 de febrer de 2025".

"Un document on «traslladen» als «responsables» la seva «preocupació» per la «situació» del «sistema de protecció a la infància». A més, remarquen les «dificultats» que troben en l'exercici de la seva activitat. De fet, el document assegurava que la situació de l'atenció a la infància i l'adolescència «s'havia anat deteriorant progressivament»".

"El document, de 12 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, subratlla que tot això «ja ho havien plantejat anteriorment i de forma reiterada» amb el departament i amb la DGAIA, «sense mai rebre respostes concretes als temes» que havien exposat. A més, adduïen que mai han «percebut cap millora en els problemes plantejats»".

I: "En aquest sentit, només constaten dues reunions amb la intenció de traslladar «inquietuds, preocupacions i propostes» amb la directora de la DGAIA, Ester Cabanes, però que la resta de convocatòries «van ser anul·lades sense proposta de noves dates». El document sobre el deteriorament del servei se suma al que també van expressar els advocats catalans en un extens informe difós per El Món".

La infausta DGAIA és objecte d'investigació per part de les sindicatures de comptes i greuges i també per part de l'Oficina Antifrau i tots els seus papers parlen de tripijocs econòmics entre tèrbols i bruts. Per no parlar de com s'arrabassen menors a les seves famílies o del que passa als pisos i centres de la direcció general.

Setmana de vagues. Els usuaris de la sanitat pública han rebut el missatge de Salut en què s'indica que amb motiu de la vaga "no podem garantir que totes les visites es realitzin", però que les visites no estan anul·lades. "Només aquelles que no es puguin atendre, per absència del metge i el seu dret a vaga es tornaran a citar sense necessitat que vostè ho demani". Doncs res, a l'aventura. Si l'atenen, bé. I si no, doncs mala sort. Ha perdut el temps. I així tota la setmana.

La portada de 'El Mundo' el 16 de març

I el mateix als col·legis. "Els professors comencen una vaga i pressionen el Govern d'Illa en la seva setmana més crítica", apunta El Mundo.

La nota és de Cristina Rubio: "Els professors comencen aquest dilluns una setmana de vaga i protestes que desembocaran en una jornada d'aturada general divendres. Una nova onada de mobilitzacions que afegeix pressió al Govern de Salvador Illa coincidint amb el debat de Pressupostos al Parlament i la negativa d'ERC a aixecar el seu veto".

"En el pla educatiu, la Generalitat de Catalunya va signar la setmana passada un acord amb els sindicats CCOO i UGT, que va qualificar d'"històric" per a la millora de les condicions laborals dels docents i del personal d'atenció educativa".

"Tanmateix, el pacte assolit no convenç els sindicats majoritaris del sector (USTEC, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical), que el veuen insuficient i han mantingut el pols amb la convocatòria de vaga prevista per a aquesta setmana, del 16 al 20 de març".

"De fet, fins a 40.780 docents catalans van votar en contra de l'acord que Educació va signar dilluns amb CCOO i UGT i només 2.185 l'han avalat".

I: "La vaga començarà als centres de Barcelona, la resta del Barcelonès (l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs) i el Baix Llobregat. Dimarts serà el torn del Penedès, Tarragona i les Terres de l'Ebre; dimecres, de l'Alt Pirineu i Aran, la Catalunya Central i Lleida, i dijous es convocarà vaga a Girona, el Maresme i el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. La setmana de mobilitzacions acabarà divendres amb una convocatòria de vaga a totes les escoles i instituts catalans i una manifestació a Barcelona al migdia".

Mentrestant, les seves senyories estaran a la crucial sessió parlamentària sobre els pressupostos.

16 de març, dia mundial de la carxofa, dia de l'os panda als Estats Units i setmana mundial del cervell.

Santoral: Patriarca Abraham, Eusebia, Heribert, Joan Sordi, Julià d'Anazarbe i Papas.