Nou de cada deu socialistes prefereixen anar al dentista que negociar amb Oriol Junqueras i els seus acòlits. El desè no té dents i encara insisteix en les bondats de dialogar amb el dirigent republicà, que ha convertit tota la seva acció política en un exercici de tossuderia amb el qual pretén proclamar que ell és tan important com Carles Puigdemont.
El president d'ERC viu acomplexat i obsessionat amb el líder de Junts, condicionat pels moviments del veí de Waterloo. No comprèn Junqueras què és el que el fa diferent de Puigdemont i es queixa del retrat que la premsa fa d'ambdós. Un home d'acció davant d'un remugant que desconfia de tothom i de tot.
El futur de la legislatura autonòmica no està a les mans de Junqueras. Hi ha més actors i més factors, però el cap d'ERC barreja les seves cartes. I les torna a barrejar ad nauseam animat per Elisenda Alamany i convençut que els catalans aprecien els seus esforços per bloquejar-ho tot.
Mentrestant, "El Govern d'Illa busca segellar la pau amb diversos col·lectius amb la incògnita dels Pressupostos", destaca un titular d'El País.
La peça és d'Àngels Piñol i Camilo S. Baquero: "El Govern de Salvador Illa encararà 10 dies de vertigen en haver activat el rellotge per celebrar el debat a la totalitat dels Pressupostos el dia 20 sense tenir la majoria per superar el tall. Amb un Executiu en minoria, sustentat en els seus 42 diputats, Illa compta només amb el suport dels sis diputats dels Comuns i el rebuig explícit dels 20 d'ERC, que exigeixen que el Govern central faci un gest a favor que complirà en la cessió de l'IRPF (la majoria del Parlament està fixada en 68 escons)".
"El Govern ja sap que aquest gest, per ara, no arribarà i intenta persuadir ERC perquè no s'acosti a l'abisme. Amb tot, l'Executiu ja ha tancat acords de millores salarials amb docents i agents dels Mossos d'Esquadra per resoldre conflictes antics".
"La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va sostenir ahir, després de la reunió del Consell Executiu, que intenten resoldre “carpetes encallades” amb vista al futur tot i que encara no hi hagi Pressupostos. “Que estiguin tranquils els professors i els mossos. Complirem”, va assegurar. L'Executiu també va reactivar l'Eix Ferroviari Transversal, que enllaçaria Girona i Lleida, en un gest inequívoc a ERC, que no només pensa en el dia a dia sinó també en projectes amb vista al futur".
"Però ara mateix el Govern camina sobre el filferro i no sembla que ningú vulgui canviar de guió. Oriol Junqueras, líder d'ERC, al·lega que només reclamen al Govern un gest o un avanç en la cessió de l'IRPF, tal com figura als acords d'investidura d'Illa. I el Govern apel·la a un acte de fe assenyalant que el president compleix i que la seva carta de presentació són el model de finançament o la nova empresa de Rodalies".
"I una altra cosa més: que el mateix Govern central va signar a la bilateral de fa un any la cessió progressiva de la recaptació d'aquest tribut. “Es poden demanar gestos variats, però s'ha dit que es vol complir”, va dir Paneque, que va dir que queden dies encara per negociar".
I: "Davant d'aquesta situació, el Govern insisteix que no contempla altra cosa que l'aprovació dels Pressupostos autonòmics. Paneque va recordar que comparteixen amb ERC l'agenda “transformadora i progressista” i va al·ludir que són necessaris per desplegar els acords d'investidura; per donar estabilitat per l'impacte de la Guerra de l'Iran i per actualitzar els Pressupostos, que suposen 9.000 milions d'euros addicionals. Catalunya es regeix pels comptes de 2023, els últims de Pere Aragonès".
A El Mundo alerten que els republicans van de debò quan neguen una sortida al Govern de Salvador Illa. "ERC, decidida a tombar els Pressupostos d'Illa: 'Al 99% no hi haurà comptes; el PSC sabrà com surt d'on s'ha ficat'", es titula la peça que signa Víctor Mondelo.
Del seu text: "La maniobra de pressió de Salvador Illa per renovar els comptes de la Generalitat va camí del fracàs. «Al 99%, no hi haurà Pressupostos», pronostiquen fonts de la direcció d'ERC en conversa amb El Mundo".
"El pronòstic es basa en què el Govern «no ha fet cap nova oferta» a la formació independentista respecte a la cessió de l'IRPF a l'Agència Tributària Catalana, única condició imposada per Oriol Junqueras per seure a negociar el projecte pressupostari que el PSC va portar al Parlament sense haver assegurat abans el crucial suport dels republicans".
"L'1% de possibilitats que ERC concedeix a l'aprovació dels comptes no es basa en la possibilitat que acabin afluixant davant la pressió pública exercida tant pel president com pels seus consellers, amb contínues crides a la «responsabilitat» perquè l'autonomia disposi d'un projecte pressupostari actualitzat, després d'haver-se aprovat l'últim el 2023, sota el mandat del republicà Pere Aragonès i, precisament, amb el suport del PSC des de l'oposició".
"Aquest 1% de possibilitats es basa en la ínfima probabilitat que el Govern ofereixi «garanties» que transferirà la recaptació i gestió de l'impost a Catalunya. I que aquestes garanties arribin abans del proper 20 de març, data en què es votarà al Parlament l'esmena a la totalitat presentada pels republicans contra el projecte pressupostari del Govern i que, si s'aprova, impedirà la seva tramitació".
"«La direcció d'ERC està tranquil·la i el partit també. El Govern del PSC sabrà com surt d'on s'ha ficat», adverteixen les mateixes fonts de la formació independentista, i subratllen que l'opinió és «totalment compartida» pel conjunt de la cúpula".
I: "«Ara, no hi haurà Pressupostos; al juny ja no sabem», precisen les mateixes veus, reiterant l'oferiment que la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, va fer la setmana passada: tornar a presentar els comptes en tres mesos per donar més temps al Govern per avançar cap a la cessió de l'IRPF. De moment, el Govern ha evitat valorar aquest escenari i segueix centrat a assenyalar ERC com a única responsable de l'aprovació dels Pressupostos".
Ahir dimarts va ser un dia de certa activitat política per part de l'empleat de la jornada, l'ínclit Junqueras. La celebració de l'any Irla va reunir en el mateix espai Illa i el president d'ERC, coincidència que el primer va aprofitar per donar-li uns quants tocs al segon.
"Dard d'Illa a Junqueras a l'any Irla: 'L'amor al país es demostra assumint responsabilitats'", destaca un titular d'El Nacional.
Escriu Marta Lasalas: "L'acte d'obertura de l'any Josep Irla ha servit per reunir el president, Salvador Illa, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, al Palau de la Generalitat, en plena tensió sobre la negociació dels pressupostos del Govern".
"Illa no ha desaprofitat l'ocasió i ha posat la figura d'Irla com a exemple de bon govern. "L'estima al país es mesura pel compromís d'assumir responsabilitats quan toca, quan arriba el moment de la veritat", ha advertit Illa, davant el líder d'Esquerra i una àmplia representació de la formació republicana. El president ha subratllat que els actes d'homenatge a Irla no només s'han de fer amb aquest tipus de convocatòries, sinó "exercint la bona política, el bon govern i la bona oposició"".
"Després de posar Irla com a exemple de defensa de la democràcia i de fidelitat a Catalunya, el president ha remarcat: "Ara ens toca a nosaltres fer que el país avanci". Abans d'entrar a l'acte, Illa i Junqueras han compartit quatre minuts en una de les sales de la Galeria Gòtica, l'Arxiu de Comptes".
"Però ha estat una trobada poc íntima, atès que també hi era present el president del Parlament, Josep Rull, i la historiadora Mercè Morales, que s'ha encarregat de glossar la figura del que va ser destacat dirigent d'ERC, president del Parlament i president de la Generalitat a l'exili entre 1940 i 1954".
Paragrafs després el text repara en la intervenció del líder d'ERC: "Prèviament, Junqueras que ha intervingut en la seva condició de president d'ERC i com a historiador, ha recordat que a Irla li va tocar viure els anys més foscos de la dictadura franquista i va ser capaç de gestionar aquells moments de dificultats, perquè era un "polític de raça" i un "bon gestor", al qual sovint li encomanaven les tasques més difícils".
Un polític de raça? De quina raça? L'autor d'aquesta definició també va tenir una estona en la seva frenètica jornada per reunir-se amb el seu col·lega Otegi en la llarga marxa cap a un Estat "plurinacional" segons explica La Razón.
De la peça que signa José Antonio Lavilla: "El president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, i el secretari general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, s'han reunit aquest dimarts a Barcelona juntament amb les direccions d'ambdós partits per analitzar la situació política i internacional i reforçar les relacions entre ambdues formacions".
"La trobada s'ha celebrat a la seu nacional d'ERC i ha comptat també amb la participació de la secretària general republicana, Elisenda Alamany, i del secretari general adjunt, Oriol López; així com del director de Relacions Polítiques de la formació basca, Gorka Elejabarrieta, i de la seva secretària d'Organització, Sonia Jacinto".
I: "Segons han explicat els republicans en un comunicat, la reunió ha servit per “aprofundir en les relacions estratègiques que uneixen ambdues formacions” i per analitzar l'actual context internacional, que qualifiquen de complex i marcat per les guerres, els “atacs imperialistes” i l'enfortiment d'una “onada reaccionària que amenaça el futur” de les seves nacions. La trobada s'ha desenvolupat, afegeixen, en un “ambient constructiu”, fruit de les “sòlides relacions entre ambdues forces sobiranistes i d'esquerres”".
Estava inspirat Junqueras. Del polític de raça al context internacional "complex".
Més notícies. "Els Pujol van demanar al seu banc andorrà que destruís papers dels comptes secrets", assenyala un titular d'El Confidencial.
La nota és d'Antonio Fernández: "La família Pujol va demanar el 2010 a l'entitat bancària andorrana Andbank, on tots els seus membres tenien compte obert, que destruís documentació relacionada amb els seus dipòsits. Així ho va manifestar aquest dimarts l'expresident no executiu del consell d'Andbank, Manel Cerqueda".
"“Jo em vaig assabentar que els membres de la família tenien compte amb nosaltres quan el 2010 ens van demanar que es destruís part de la documentació dels seus comptes. Per aquest motiu, els vam animar a canviar d'entitat i vam estar encantats que marxessin i els vam donar totes les facilitats perquè canviessin d'entitat. Els vam animar que marxessin el més ràpidament possible”, va assegurar el directiu bancari".
"Aquest va ser el motiu que la família en ple (aleshores encara tenien compte a Andorra tots els germans excepte Oriol Pujol Ferrusola), així com Marta Ferrusola, canviessin els seus comptes a Banca Privada d'Andorra (BPA)".
"En aquesta entitat només tenia compte Josep Pujol. “Josep era client de l'entitat i en alguna ocasió em va comentar que els seus germans volien canviar de banc. I com que ell em va assegurar que treballava molt a gust amb nosaltres, sospito que també ho comentaria a la seva família i això seria un dels motius pels quals van canviar el compte a la nostra entitat”, va manifestar Joan Pau Miquel, CEO de BPA".
"Aquesta última entitat va ser la que va proveir la família Pujol d'una estructura opaca que va acabar amb la creació de diverses fundacions al paradís fiscal de Panamà i de societats a Belize per ocultar els diners. Cristina Lozano, exdirectora general adjunta de BPA va assegurar que el 2010 es van produir filtracions de noms de clients bancaris en algunes entitats de Suïssa i això va alarmar els Pujol".
"La directiva de BPA va reconèixer que un dels que van mostrar la seva preocupació va ser Jordi Pujol Ferrusola, per la por que es descobrís que la família tenia comptes secrets en un paradís fiscal. “La preocupació venia per si algun empleat deslleial filtrava els noms dels clients, per la qual cosa vam desenvolupar una proposta per mantenir la confidencialitat interna al banc. A Jordi Pujol se li va oferir la mateixa solució que als altres clients”, va dir Lozano".
I: "D'aquesta manera, se'ls va oferir la possibilitat de posar els seus fons sota la tutela d'una fundació creada al paradís fiscal de Panamà. “Davant consultes internes, el seu nom no apareixeria mai mentre que els fons estaven totalment controlats. Qualsevol persona que accedís als llistats del banc no sabria qui hi havia darrere de la fundació. L'únic que es necessitava per crear la fundació era una societat que actués com a consell fundacional i aquí entrava en escena la societat de Belize”, va explicar la directiva bancària".
El tema dels trens no acaba de millorar però "L'eix transversal ferroviari torna a estar sobre la taula de la Generalitat", destaca La Vanguardia.
El text és de David Guerrero: "La línia d'alta velocitat entre Tarragona i Barcelona s'enfronta a un possible col·lapse quan arribi el dia en què el corredor mediterrani funcioni a ple rendiment. El diagnòstic està clar des de fa temps i ara la Generalitat s'ha decidit a fer un primer pas per solucionar-ho a llarg termini amb la recuperació d'un vell projecte: l'eix transversal ferroviari".
"Es tracta d'una nova línia que naixeria a Lleida i travessaria la Catalunya interior fins arribar a Igualada, on el traçat es bifurcaria en dos. D'una banda, un ramal fins a Martorell per connectar amb la línia d'alta velocitat ja existent a l'entorn de Barcelona i els accessos al port".
"Per l'altra, l'eix transversal pròpiament dit, primer cap a Manresa i després fins a Girona. Tot i que el nom d'eix transversal remet a la carretera que fa aquest mateix traçat, fonts de la Generalitat reconeixen que en una primera fase el tram que s'hauria d'abordar és el que arriba fins a la capital catalana, per davant del de Girona, amb més demanda tant de viatgers com de mercaderies".
"El nou traçat d'ample internacional tindria 254 quilòmetres en total i permetria posar en marxa nous serveis a l'estil dels Avant que milloressin el servei ferroviari per als veïns de Lleida i les ciutats intermèdies del traçat".
I: "La Generalitat posa el focus especialment en zones de gran creixement demogràfic i econòmic com Igualada. El viatge en tren de la capital de l'Anoia a Barcelona ara dura una hora i mitja amb el Carrilet de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). A 250 km/h es reduiria el temps de viatge a més de la meitat. Alhora, aquest nou corredor li trauria pressió a l'únic traçat d'alta velocitat existent que hi ha ara a Catalunya".
11 de març, dia europeu de les víctimes del terrorisme, dia mundial de la lampisteria i dia internacional de la migdiada.
Santoral: Àurea de Sant Millán, Domingo Câm, Oengo Cúldeo, Pioni, Constantí d'Escòcia, Sofroni de Jerusalem, Benet de Milà, Vicenç abat i Vidicià.