Un dilluns més a l'oficina amb els comptes autonòmics al centre del debat polític. Oriol Junqueras dubta. No sap què fer. Com en els bons temps de l'avalot, mira i calla, es reserva l'opinió, desconfia de tot i de tothom. I posa posat meditatiu. Mentrestant, els números es podreixen.
La política catalana està encallada en un sotrac conegut. Aquest Junqueras amb un lideratge feble, amb un partit ple de pugnes intestines, amb una militància a la baixa i desencantada, encara en la fase digestiva del fracàs processista i dirigida pel mateix home que els va portar a un carreró sense sortida.
Junqueras aguanta malament les pressions. Per una banda, Junts, que practica quelcom semblant a l'assetjament escolar amb el seu antic company de pupitre. Per l'altra, el Govern, les entitats econòmiques, la societat civil i les enquestes.
Parlant d'enquestes, El Periódico publica avui una amb aquestes dades: "El 73% dels votants d'ERC són partidaris de donar suport als pressupostos de la Generalitat" i "Dos de cada tres catalans consideren molt important que s'aprovin els comptes de 2026".
Però això no compta per a Junqueras, especialista a reinterpretar la història, les dades i la voluntat dels catalans com ha deixat clar al llarg de tota la seva carrera política.
A El País i al voltant dels pressupostos i els republicans titulen que "ERC esmenarà la llei contra les vendes especulatives pactada per PSC i Comuns".
És clar, no poden permetre que la llei surti tal com l'han acordada socialistes i comuns i han de posar-hi la seva pinzellada artística.
La informació és de Camilo S. Baquero i comença així: "El futur dels Pressupostos catalans també condiciona el que ha estat un dels majors acords en habitatge de l'Executiu que presideix Salvador Illa. En el marc de la negociació dels comptes autonòmics, PSC i Comuns van pactar posar fre a les vendes especulatives d'habitatge. La base d'aquesta futura llei és el text que a l'octubre de l'any passat va registrar al Parlament la formació de Jéssica Albiach".
"Perquè la norma tiri endavant, però, també són necessaris els 20 vots d'Esquerra Republicana, que expressa dubtes sobre l'esborrany. A més de qüestionar-ne la solidesa jurídica, els republicans creuen que posa massa pressió sobre els municipis i demanen que s'espremeixi més la via de la fiscalitat, amb més impostos per a qui compri com a mesura de control extra".
"Més enllà de l'enfrontament entre el Govern i ERC, a compte de la decisió de l'Executiu de presentar els comptes sense tenir els vots assegurats, les darreres setmanes han deixat dues claus sobre què pot passar amb el futur de la llei".
"El darrer ple de l'Ajuntament de Barcelona va certificar, en primer lloc, certa pugna entre republicans i Barcelona en Comú per veure qui s'apunta el mèrit de prohibir la venda especulativa. Si bé van ser els republicans els primers a posar la idea sobre la taula al consistori, van ser els d'Albiach els primers a pressionar el Govern, gràcies a l'informe de l'Àrea Metropolitana".
"Aquesta disputa va acabar provocant un bloqueig en dues qüestions essencials: que s'acabi de tramitar la norma (impulsada el 2024) i que es creï una comissió d'estudi específica sobre el tema, tal com exigien els republicans".
"La segona qüestió té a veure amb l'aprovació de l'increment de la taxa turística al Parlament, nou mesos després d'haver-la acordada el Govern i els Comuns en el marc dels suplements de crèdit, que mostra la capacitat de veto que tenen els republicans".
"L'Executiu d'Illa, intentant fugir de la imatge del tripartit, ha optat per negociar per separat amb els seus socis d'investidura. Això deixa la porta oberta a que el que s'acordi amb un no agradi a l'altre".
I: "Hi ha un precedent rellevant de les conseqüències d'aquesta manera d'actuar. L'any passat, a ERC van considerar que la pujada de l'impost a les estades hoteleres i pisos necessitava criteris estacionals i territorials. La manca d'un acord a tres bandes va portar a un caos de dos decrets de llei fallits i gairebé un any de retard en l'aprovació del nou model. Tot un avís a navegants amb la compra especulativa, que pot convertir-se en un serial".
De tornada a El Periódico, en aquest mitjà entrevisten la consellera d'Economia, Alícia Romero, que proclama en el titular principal que "ERC haurà de moure's amb els pressupostos, el compromís amb l'IRPF és evident i sincer".
Les preguntes són de Júlia Regué i Gabriel Ubieto:
P: Per què el Govern va aprovar els pressupostos sense tenir el suport d'ERC lligat?
R: La responsabilitat d'un govern és aprovar pressupostos. Ja s'havia decidit que seria el 27 de febrer i s'havia parlat amb els socis d'investidura que aquest any hi hauria pressupostos, i també teníem un acord amb els agents socials.
Tenim els comptes prorrogats des de 2023, hi ha 9.126 milions que no podem incorporar i estem tensionant les nostres finances. Fem una crida a ERC a sumar-se a una resposta unitària de les forces d'esquerra davant aquesta crisi política mundial que tenim [a l'Orient Pròxim] començant per uns pressupostos que donen estabilitat al país.
P: Quin marge té Esquerra per condicionar les partides?
R: Molt. Tenim disposicions addicionals que no estan definides, hem deixat fons oberts per negociar i anirem incorporant ingressos durant l'any. Sabem que negociar és cedir. Que ens diguin què necessiten, quines són les seves prioritats i les encaixarem en el pressupost. Els recursos no seran un problema. Si ERC s'asseu a parlar, l'acord arribarà.
P: Sobre l'escull de l'IRPF, qui s'ha de moure és el Govern. Heu parlat amb la vicepresidenta María Jesús Montero perquè es comprometi amb la recaptació del tribut per poder desencallar la negociació pressupostària?
R: Qui ha de respondre sobre què ha de fer el Govern és el mateix Govern. Hem parlat molt amb la vicepresidenta Montero durant tot el procés de negociació del model de finançament, ha estat una aliada de Catalunya, malgrat el que puguin dir alguns.
De vegades hi ha coses que necessiten el seu temps, però tenim una gran proposta de finançament i estem buscant aliats per aprovar-la. El Govern està centrat en això i no es tanca, evidentment, a res.
La vicepresidenta va dir 'seguirem treballant', és veritat que sense posar terminis, perquè són temes molt complexos, però també tenim el compromís absolut del president de la Generalitat, i l'Agència Tributària de Catalunya s'està desplegant per poder gestionar en un futur tots els impostos, començant per l'IRPF, perquè avui no està preparada. El Govern està fent tot el que pot, el compromís és evident i sincer.
P: ERC diu que amb això no n'hi ha prou.
R: Esquerra, al final, haurà de moure's. Les modificacions legislatives depenen del Congrés, i el Govern ja va donar el vistiplau a la demanda d'ERC a la comissió bilateral del 14 de juliol de 2025.
P: Si no hi ha pressupostos, hi haurà eleccions?
R: El pla a, b i c, és pressupostos. No hi ha cap altre escenari. I si algú no vol pressupostos, que ho digui, però que no utilitzi això de que 'la pròrroga no és tan dolenta' com fa Junts. No és el mateix gestionar amb o sense pressupostos i no em vull posar encara en l'escenari que no s'aprovaran. Nosaltres vam donar exemple quan estàvem a l'oposició, demano responsabilitat.
Més notícies de l'esquerra a l'esquerra del PSC i el PSOE. "Colau 's'autodescarta' com a candidata del front d'esquerres: 'Vol col·laborar però no encapçalar'", assenyala El Mundo.
Al sumari es destapa un possible candidat: "El líder de CCOO, Unai Sordo, 'genera consens, però tampoc fa el pas', després de la marxa de Yolanda Díaz".
La peça és de Víctor Mondelo: "Ada Colau va acaparar un notable protagonisme en la presentació de la reeditada coalició que conformen Sumar, Más Madrid, els comuns i IU. Va ocupar un lloc preferent a la bancada i va comparèixer davant les càmeres per cridar a gestar «una primavera política» que impulsi les esquerres com va passar després del 15-M. I això la va situar a les travesses de potencials candidats d'un front que encara no té líder ni nom".
"Però, llevat d'un canvi radical d'opinió, l'exalcaldessa de Barcelona té decidit que no es postularà per rellevar Yolanda Díaz com a presidenciable de les esquerres a les eleccions generals. «Ada està cada cop més descartada. Més autodescartada», asseguren a El Mundo fonts implicades en la confecció del nou espai".
"Segons aquestes veus, l'exalcaldessa de Barcelona està traslladant al seu entorn més proper la seva predisposició a «col·laborar en la construcció» del nou conglomerat d'esquerres, «però sense encapçalar». «No té cap ganes d'encapçalar», assenyalaven ja fa setmanes a aquest diari fonts de la innombrada coalició, que ara ratifiquen que Colau està disposada a formar part de la cúpula que defineixi l'estratègia del nou front, però sense ser-ne la candidata".
Línies després Mondelo apunta que "la que va ser alcaldessa de Barcelona entre 2015 i 2023 no figura entre les candidates favorites per als votants d'esquerra en cap de les enquestes realitzades les darreres setmanes".
"Només el 2,8% dels votants de Sumar a les passades generals volen Colau com a aspirant als pròxims comicis al Congrés, segons l'enquesta de Sigma Dos que va publicar aquest diari dimarts passat i que va assenyalar com a destacadíssim favorit l'actual portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que va reunir el suport del 70% dels enquestats".
La peça també assenyala que "la decadència de Colau va començar ja fa set anys, quan el 2019 va perdre les eleccions a Barcelona davant l'aspirant d'ERC, Ernest Maragall. Tot i així, l'aspirant de Barcelona en Comú va conservar l'Alcaldia gràcies als vots del PSC i de l'ex primer ministre francès, Manuel Valls, que es va decantar per ella per evitar que Barcelona fos governada per l'independentisme".
Com? La decadència? Això mateix dit de Colau quan era alcaldessa hauria costat al mitjà una querella. Que fàcil era disparar amb pólvora del rei
Més notícies. "L'independentisme fitxa el net del 'Nostradamus català' per fer campanya", destaca El Confidencial.
Al sumari s'explica que "Juli Gutiérrez Deulofeu és historiador i el seu avi va pronosticar suposadament diversos fets històrics. L'últim, que Catalunya seria independent d'Espanya el 2029".
Escriu Antonio Fernández: "L'independentisme ha fitxat Juli Gutiérrez Deulofeu, net d'Alexandre Deulofeu, el conegut com a ‘Nostradamus català’ que va predir, fa cent anys, la suposada desintegració de l'Estat per al 2029".
"La intenció és apadrinar una eclosió de les teories de Deulofeu per revitalitzar el letàrgic moviment sobiranista. Amb la data citada a la diana, en els cercles més durs del moviment comencen a escalfar motors per sentenciar que, d'aquí a tres anys, Catalunya se separarà d'Espanya".
"Fa només unes setmanes, l'Assemblea Nacional Catalana també va fitxar l'expresident Quim Torra per participar en actes de suport amb la finalitat de mobilitzar un activisme lànguid i el qual interès en la independència està en decadència. Però la presència de Torra no és suficient".
"Per això, ara apel·len a una figura més èpica: el químic Alexandre Deulofeu, que per a alguns sectors és una figura de referència històrica i venerable. L'ANC ha organitzat la primera d'una sèrie de xerrades del net d'aquest particular Nostradamus, que de professió és historiador. La primera xerrada tindrà lloc el proper 12 de març a Manresa".
"Juli Gutiérrez va escriure el 2019 juntament amb el periodista David de Montserrat una biografia del seu avi titulada ‘L'home que no llegia els diaris’. Arran d'aquesta publicació l'historiador assegurava que “és molt probable que perquè reneixi un nou mosaic de pobles a la Península Ibèrica, independentment de si es configuren d'una manera o altra sigui, per exemple, confederació o independència absoluta, cal que prèviament Catalunya i altres com Euskadi s'independitzin i ja veurem després què passa i sempre amb la supervisió d'Alemanya que és l'autèntic poder de l'Europa occidental i ho seguirà sent els propers dos segles"".
""Només desitjo que no hi hagi violència o no s'haurà entès la ‘Matemàtica de la Història’ [l'obra més coneguda del seu avi]. Si Espanya ho entengués, veuria que li toca baixar del burro i acceptar que és l'hora de la llibertat de Catalunya i de la resta de pobles peninsulars”, va afegir".
Similar un altre visionari per encendre les decaigudes hosts de Lluís Llach. Més temes de família. El número dos de les joventuts del PP que ha fet un cop de porta i demana el vot per a Vox. Doncs resulta que Carlo Giacomo Angrisano Girauta és nebot del mateix Girauta que ara és eurodiputat del partit d'Abascal. Resulta que el noi s'ha casat amb una equatoriana i que al PP no li garanteixen un escó per a les properes eleccions, de manera que ha marxat a Guayaquil.
La notícia esportiva d'abast és l'entrevista a Xavi Hernández a La Vanguardia. Mentre Laporta recorre els mitjans fent els macarrons del cardenal i demanant una estàtua per a Messi, qui va ser el penúltim entrenador del Barça, el mentat Xavi, desmunta el conte laportista.
"Xavi Hernández: “Messi estava fitxat, ho va tirar enrere Laporta perquè no volia una guerra amb ell”" és el titular de l'entrevista que signen Joan Josep Pallàs, Anaïs Martí Herrero.
Aquí va el moll de l'os:
P: Va poder tornar (Messi) al Barça amb vostè d'entrenador?
R: Aquí el president tampoc diu la veritat. Leo estava fitxat. Al gener del 2023, després de quedar campió del món, contactem i ell em diu que té il·lusió de tornar i jo ho veig. Parlem fins al mes de març i li dic, bé, quan tu em donis l'OK, li dic al president perquè jo ho veig futbolísticament.
P: Llavors?
R: El president va començar a negociar el contracte amb el pare de Leo i teníem la llum verda de LaLiga però és el president qui ho tira tot enrere.
P: Li va explicar el perquè?
R: Laporta em va dir textualment que si tornava Leo li faria la guerra i que no s'ho podia permetre. I després de sobte Leo va deixar d'agafar-me el telèfon perquè per l'altra banda li havien dit que no es podia fer. I jo trucant al pare li vaig dir, ‘no pot ser Jorge’, i ell em diu, ‘parla amb el president’. I li insisteixo que portem cinc mesos parlant amb Leo, està fet, futbolísticament no hi ha dubtes, a nivell econòmic anem a Montjuïc i farem un last dance com el de Jordan, tot preparat.
Ni cal dir que Xavi ha signat per Víctor Font.
9 de març, dia mundial de la truita de patates (que és sense ceba). Dia internacional del discjòquei. Dia Nacional de Barbie als Estats Units. Setmana Mundial del Glaucoma.
Santoral: Catalina de Bolonya, Francisca Romana, Pacià, Vital de Castronovo i Bru bisbe i companys màrtirs.