El dia ve marcat per les celebracions del Dia Internacional de la Dona. Alguns mitjans es tenyeixen de lila (violeta), que és el color del feminisme, de la lluita per la igualtat de gènere, la justícia, la dignitat i la transformació social. També simbolitza la penitència i el dol per la Passió de Crist.
L'Iran segueix més o menys en peu malgrat l'amenaça de Trump de la "destrucció total". La guerra a l'Orient Mitjà és el tema de la campanya electoral a Castella i Lleó i també és un tema en relació als manits pressupostos de la Generalitat.
Hi ha més notícies. Per exemple, que Artur Mas vol refundar Junts sense militar a Junts, una altra de les seves jugades mestres. O el feble i qüestionat lideratge de Junqueras a ERC.
Gran part de les informacions sobre les dones destaquen els casos d'èxit, cosa que fa que destaqui més una peça de Crónica Global que aborda la situació de les dones que viuen a la intempèrie.
"Les invisibles del carrer: el sensellarisme femení es dispara a Catalunya", es titula la peça que signa Silvana Antonelli.
Al sumari s'explica que "En una dècada, les dones han passat del 12% al 42% de les persones ateses a la xarxa de sensellarisme". És la versió desgraciada de la igualtat de gènere.
La informació és un retrat precís sobre les circumstàncies i drames de les dones que acaben al carrer després d'haver perdut l'habitatge i patir maltractaments, violència sexual i precarietat laboral i vital.
El text comença així: "Quan el sistema de benestar s'esberla, la caiguda no és igual per a tothom".
"Durant dècades, la imatge del sensellarisme es va congelar en l'estereotip d'un home sol, visible als centres urbans, dormint en portals o bancs".
"El 2026, els diagnòstics més recents del Departament de Drets Socials de la Generalitat i d'entitats com Arrels Fundació obliguen a actualitzar aquesta mirada. L'exclusió residencial a Catalunya té avui, cada cop més, rostre de dona".
"Les dades de l'informe CETIS núm. 2, elaborat pel Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social per al Govern, certifiquen un canvi de paradigma. En només una dècada, les dones han passat de representar del 12% a un 42% de les persones ateses a la xarxa catalana de sensellarisme".
"Es tracta d'una feminització accelerada de la precarietat. Però el que recullen les estadístiques oficials és només la superfície del fenomen".
"A les voreres de Barcelona, el darrer recompte d'Arrels Fundació situa la presència femenina en el 9,9% de les persones que dormen al carrer".
"La bretxa entre qui apareix als centres d'acollida –incloses a l'informe institucional com a dones en situació d'infravivenda– i qui viu a la intempèrie no es deu a un error de càlcul; reflecteix, més aviat, una estratègia de supervivència".
"Per a una dona, dormir en un caixer automàtic o en un banc d'un parc rarament és el primer pas després de perdre l'habitatge".
""Abans d'arribar a viure al carrer, elles esgoten totes les alternatives imaginables", explica Guillem Fernández, cap d'incidència d'Arrels Fundació, a Crónica Global".
"És el que els experts anomenen 'sensellarisme invisible': una etapa prèvia en què les dones encadenen solucions temporals que les mantenen fora del radar institucional".
"Dormir al sofà de coneguts, llogar habitacions sense contracte o encadenar pensions barates són algunes de les sortides més habituals".
"En situacions extremes, algunes romanen en relacions de parella violentes per no quedar-se sense sostre".
"Segons dades recollides per Arrels Fundació, el 16% de les dones que viuen al carrer a Barcelona van perdre la seva darrera llar estable fugint d'agressions, ja fossin dirigides contra elles o contra els seus fills".
"Aquest recorregut explica per què l'exclusió femenina sol romandre més oculta que la masculina. També per què, quan finalment una dona arriba al carrer, el seu deteriorament físic i psicològic sol ser molt més gran".
"El carrer, en aquests casos, no és una primera caiguda. És el darrer recurs després d'haver esgotat totes les xarxes de suport".
"El recent informe de Drets Socials apunta a la naturalesa multifactorial del sensellarisme a Catalunya. Tot i així, hi ha un factor que destaca sobre la resta: l'habitatge".
"El 32% de les persones sense llar ha perdut la casa després d'un desnonament, segons dades recollides pel comitè d'experts de la Generalitat. La xifra dobla la mitjana espanyola i reflecteix la pressió immobiliària a les principals ciutats catalanes".
"A aquest factor s'hi afegeixen altres detonants habituals, com la finalització de contractes de lloguer, la impossibilitat d'assumir pujades de renda o la pèrdua d'ingressos".
"La precarietat laboral agreuja el problema. Només el 31% de les dones que viuen al carrer a la capital catalana disposa de algun tipus d'ingrés, cosa que dificulta enormement qualsevol intent de recuperar un habitatge".
"La violència masclista també apareix com un element d'expulsió directe en molts itineraris d'exclusió".
"Segons Guillem Fernández, les dones solen buscar "estratègies d'allotjament alternatives" perquè els recursos públics estan majoritàriament masculinitzats i no ofereixen la seguretat que elles necessiten, cosa que retarda la seva arribada als serveis socials fins que la situació és límit".
"Dormir a la intempèrie exigeix una vigilància constant. L'espai públic no és neutre i, per a moltes dones, suposa una exposició permanent a la violència i a les agressions sexuals".
"L'entitat social descriu un dia a dia marcat per la necessitat d'escollir acuradament on passar la nit, evitar determinades zones o modificar l'aparença per passar desapercebudes". "Segons dades d'Arrels, el 32% de les dones sense llar no té ningú de confiança en qui recolzar-se".
"La por acaba condicionant fins i tot aspectes quotidians. Algunes dones opten per masculinitzar la seva aparença o per vincular-se a grups d'homes per reduir el risc d'agressions, tot i que aquestes estratègies no sempre eviten noves situacions de dependència o abús".
I: "A aquesta inseguretat s'hi suma una vulnerabilitat biològica que les polítiques públiques rarament contemplen. Accedir a lavabos en condicions, gestionar la higiene durant la menstruació o rebre atenció sanitària adequada són obstacles diaris".
La informació continua abordant assumptes com la pèrdua de la custòdia dels fills, el desgast físic i emocional, els abusos i les violacions al carrer, etcètera, etcètera.
Hi ha més notícies. Per exemple, la qüestió pressupostària. "El Govern canvia el guió per seduir Junqueras: “No podem controlar la geopolítica mundial però sí la nostra reacció”", assenyala un titular d'El País.
Al sumari s'hi diu que "Illa apel·la a la “responsabilitat” d'ERC per aprovar els Pressupostos en un context d'“inestabilitat”".
Escriu Bernat Coll: "Si mostrar voluntat per garantir els compromisos previs o augmentar més d'un 20% la despesa pressupostària no ha estat suficient; potser ho sigui apel·lar al sentit de la “responsabilitat” davant el context bèl·lic i la incertesa geopolítica".
"El president de la Generalitat Salvador Illa va confirmar ahir el canvi d'estratègia del Govern per seduir ERC perquè validi els Pressupostos autonòmics el proper 20 de març al Parlament".
"Sense acabar de trobar a Madrid l'encaix per blindar la cessió de l'IRPF a Catalunya, compromís adquirit pel PSC i ara reclamat pels republicans a Catalunya, el president va demanar ahir als líders polítics “responsabilitat i estar a l'alçada” per combatre els impactes econòmics derivats de la guerra de l'Iran. No ho va citar, però les seves paraules anaven directament al líder d'ERC, Oriol Junqueras".
"“Estem en un context extraordinari. El conflicte ens obliga a estar preparats i a actuar units i amb responsabilitat”, va plantejar Illa a la reunió extraordinària del Consell de Diàleg Social de Catalunya, celebrada ahir al matí al Palau de la Generalitat juntament amb els principals sindicats i patronals".
"El líder socialista va anticipar primer una caiguda de les borses, un augment del preu dels productes i un “més que probable” repunt de la inflació a causa de la guerra; i després va apel·lar de nou a la “responsabilitat de tothom” per convertir els pressupostos en un “escut social”".
"A falta de gairebé dues setmanes perquè se celebri al Parlament el vital ple on es votaran els Pressupostos que el Govern va aprovar amb l'únic suport de Comuns (necessita el vistiplau d'ERC), Illa va donar continuïtat a la retòrica del Govern dels darrers dies: la consellera d'Economia, Alicia Romero, ja es va referir dijous a la inestabilitat geopolítica com un risc afegit per a Catalunya, els pressupostos de la qual per al 2026 preveuen un augment del 20% respecte als vigents (els de 2023, que porten dues pròrrogues consecutives). L'Executiu preveu fregar els 50.000 milions de despesa".
I: "Les paraules d'Illa, però, van pujar el to. Va evocar l'impacte social -“Catalunya no pot posar en risc ni un euro”- i l'èpica institucional -“cal que tothom posi Catalunya per davant”- per desbloquejar una situació que s'està allargant més del previst".
A això cal afegir que Oriol Junqueras no està precisament en el seu "prime" com a líder d'ERC. Els sectors més durs i ortodoxos pressionen i condicionen tots els seus moviments.
"ERC bull pel 'feble' lideratge de Junqueras: 'Va guanyar pel 52% dels vots, no té el partit controlat'", destaca un titular d'El Mundo.
El text és de Víctor Mondelo: "ERC mai no ha estat un partit mans, sinó més aviat una formació que conviu amb naturalitat amb les baralles internes que la sacsegen periòdicament. «Som llibertaris i assemblearis per tradició. Que a ERC hi hagi gent que digui coses diferents no és dolent a mode d'agitació», reflexionava un alt càrrec dels independentistes en conversa amb aquest diari fa un parell de setmanes, per analitzar el pols que Gabriel Rufián estava proposant a la direcció que lidera Oriol Junqueras en postular-se com a líder d'un nou front d'esquerres estatal malgrat l'oposició del seu partit a participar d'aquesta maniobra".
"La «tèbia» resposta de Junqueras, que sempre s'ha mostrat conciliador amb Rufián en públic, ha provocat un malestar intern notable, agreujat per una circumstància determinant: Junqueras va guanyar les primàries que li van retornar la presidència del partit amb només un 52% dels vots, davant el 42% que va aconseguir el seu rival, Xavier Godàs, auspiciat per Marta Rovira, la que va ser número dos de Junqueras durant 13 anys per acabar dedicant els seus últims dies al càrrec a intentar destronar-lo".
"No ho va aconseguir i ERC va quedar en mans de Junqueras, però dividida, com proven recents episodis a les seves dues seccions locals més importants: Girona i Barcelona".
"L'executiva local gironina va dimitir en bloc a mitjans de febrer per un enfrontament pel que serà el candidat d'ERC a les properes eleccions municipals, Marc Puigtió, que arriba beneït per Junqueras. Amb el cessament coral, els dirigents sortints volien denunciar la «manca de control i transparència» d'una moció de censura impulsada pel nou alcaldable i que va acabar prosperant amb el suport de la direcció del partit".
"Una setmana enrere, va trencar el carnet d'ERC Helena Solá, una de les candidates que van disputar a Junqueras la presidència el 2024 i que va quedar en tercer lloc amb un 12% dels vots. La dimissionària va liderar la corrent Foc Nou, que apostava per no investir el socialista Salvador Illa president de la Generalitat, i va abandonar ERC sostenint que és «un partit sense rumb» i que s'ha instal·lat en la «renúncia permanent»".
"I és que bona part de les bases d'ERC considera que la direcció que encapçala Junqueras no està sent prou ambiciosa en haver-se conformat amb un finançament autonòmic que, si bé afavoreix Catalunya a través del principi d'ordinalitat, no constitueix un concert econòmic a la basca, com assegurava el partit que s'aconseguiria quan va tancar el pacte d'investidura amb el PSC d'Illa".
Línies després Mondelo augura que "s'espera que aquest descontentament torni a brotar a les eleccions internes per escollir la nova direcció de la federació de Barcelona, que se celebraran de manera extraordinària en un mes després que al desembre de l'any passat dimitissin ocho membres de la direcció, en considerar que la seva líder, Creu Camacho, inicialment crítica amb Junqueras, s'estava alineant amb el president en excés".
Sense sortir de la política, El Confidencial avisa que "Artur Mas proposa refundar Junts i integrar altres partits sortits de l'antiga CDC".
La peça és de Marcos Lamelas, que escriu que "l'expresident de la Generalitat segueix sense militar a Junts, però no deixa de llançar propostes per determinar el futur d'un partit del qual sempre ha evitat tenir carnet. Mentre Puigdemont ha centrat la formació en l'objectiu de buscar la puresa ideològica, Mas planteja una perspectiva més àmplia però que obliga a replantejar tota l'organització".
"“És necessari un reagrupament general per tenir tota la massa crítica i possibilitats d'èxit”, va plantejar Mas aquesta setmana en una entrevista a Catalunya Ràdio. El plantejament de l'expresident passa per integrar totes aquelles persones i sensibilitats que formaven part del projecte i que encara no són dins de Junts".
"Això suposa fer el mateix que va dur a terme Junts a l'octubre de 2024, quan va absorbir a Demòcrates, una petita formació que venia dels independentistes d'Unió. Però el que proposa Mas és anar més enllà i estendre aquesta dinàmica a altres formacions i altres persones".
"El partit més destacat que encara manté activitat és Convergents, liderat per l'exconseller de Justícia Germà Gordó. Convergents és d'ideari cristià conservador i en aquestes municipals es presentarà a 62 localitats. La formació celebrarà el seu congrés aquest mes de març".
I: "Davant la pressió d'Aliança Catalana, el pacte amb Convergents podria resultar determinant després de les eleccions locals perquè en molts municipis el nomenament de l'alcalde dependrà d'un regidor. Convergents descarta pactes amb Aliança en l'àmbit municipal".
Lamelas destaca que a Junts "mai no han fet gaire cas de les suggerències d'Artur Mas, que tot i aspirar a ser un expresident respectat, sempre ha jugat un paper marginal en un partit en què el poder de Puigdemont s'exerceix de manera omnímoda. Mas té impacte mediàtic, encara que manca de veritable influència dins l'organització. Fa molt que Junts es dirigeix al marge de les seves opinions".
Mana Puigdemont, qui té un pes més que notable sobre la vida nacional, com demostra aquest titular d'Vozpópuli: "El polèmic relleu a l'AIReF, a expenses de nous xantatges de Puigdemont".
La nota és de Juan T. Delgado: "Les paradoxes envolten la coalició -cada cop més insostenible- liderada per Pedro Sánchez. Junts, un dels partits més beneficiats per les prebendes al separatisme català, pot convertir-se en botxí d'un alt càrrec que ha aplanat aquestes mateixes cessions. Es tracta d'Inés Olóndriz, actual secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Govern, i aspirant, per ordre de Moncloa, a presidir l'AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal)".
"La proposta és molt polèmica, ja que Olóndriz ha estat part en les negociacions perquè Catalunya assoleixi una major autonomia fiscal. I ara, el Govern pretén que sigui jutge implacable en un lloc creat per vigilar, precisament, els equilibris fiscals. "Una falta de respecte absoluta", en paraules del vicesecretari d'Economia i Desenvolupament Sostenible del PP, Alberto Nadal".
"Gènova ja ha deixat clara la seva postura respecte al nomenament. "És una candidata que ve de realitzar funcions que estaven directament relacionades amb el lloc que farà a partir d'ara, que se suposa que ha d'ocupar una persona independent", va recordar Nadal, poques hores després de conèixer-se la proposta".
Línies després, Delgado apunta que "a la plaça política es dóna per fet que Carles Puigdmont torna a fregar-se les mans a Waterloo i que no deixarà escapar l'oportunitat de 'xantatjar' -una vegada més- el PSOE. Junts accepta la condonació del deute, però s'oposa al finançament de Catalunya plantejat per la ministra d'Hisenda María Jesús Montero (i negociat per Inés Olóndriz). Aquesta oposició cal interpretar-la en clau de política interna, ja que la proposta governamental parteix d'un acord amb ERC".
I: "Hi ha un altre 'atribut' d'Olóndriz que xoca amb Junts. La secretària general de Finançament Autonòmic és molt propera al PSC. La connexió ve de lluny. A més de ser funcionària de carrera de l'Ajuntament de Barcelona des de 1990, va ocupar llocs de màxima responsabilitat al consistori. Primer, amb Joan Clos; i més tard amb Jordi Hereu, l'actual ministre d'Indústria i Turisme".
També és notícia que "La línia RL4 de Rodalies es passa tot el dissabte tallada per dos despreniments", segons apunta La Vanguardia.
Al sumari s'hi diu que "Els incidents no han provocat ferits ni danys en trens però han obligat a mantenir la circulació interrompuda entre Manresa i Cervera fins que es recuperi diumenge a primera hora". Doncs una jornada qualsevol a la vida de Catalunya.
8 de març, Dia Internacional de la Dona.
Santoral: Joan de Déu, Dutaco, Esteve d'Obazina, Humfrido, Litifred, Ponç de Cartago, Provino de Como, Senà, Teofilacte, Veremund i Fèlix de Domnoc.