Enmig de la guerra a l'Orient Mitjà, el Mobile obre les seves portes a un públic ansiós per contemplar i provar les últimes novetats de la telefonia, la connectivitat, la intel·ligència artificial i en general totes aquelles pantalles que a més d'addicció causen torticoli.
Els mitjans apunten que l'escalada bèl·lica ha provocat cancel·lacions, retards i desviaments de vols. Una altra vegada Barcelona torna a ser aquell idíl·lic racó de la riba nord de la Mediterrània on el principal perill per a propis i estranys no és que el cel s'esfondri sobre els seus caps sinó que un rellotger els arrenqui el rellotge encara dins del taxi, com alerta Mayka Navarro a La Vanguardia.
En el pla local, la nota substantiva d'aquesta edició és la mateixa que la de l'any passat, l'absència d'autoritats independentistes maleducades i amb el morro torçat. Tampoc hi ha manifestants dels CDR brandant guillotines de cartró i banderes estelades. Molts congressistes creien que es tractava d'exhibicions folklòriques, però ningú les troba a faltar.
Aquests són els detalls que destaca Vozpópuli de l'obertura de la vintena edició del certamen firal. "Felip VI inaugura el Mobile World Congress amb normalitat: els boicots dels independentistes passen a l'oblit", és el titular de la informació que signa Lucas Méndez.
Del seu text: "Més enllà de la seva vocació tecnològica i econòmica com a punt de trobada mundial de la indústria de les comunicacions mòbils i la connectivitat, el Mobile World Congress de Barcelona (MWC) s'ha convertit els darrers anys en un termòmetre polític per mesurar el pols de la relació institucional entre la monarquia espanyola i les autoritats catalanes".
"Amb un recent i continuat historial de desplants de l'independentisme al rei, cada gest, salutació i fotografia amb Felip VI pel mig s'ha mesurat al mil·límetre, per convertir-se en tota una declaració de principis".
"El tradicional sopar de benvinguda ha estat fins ara quelcom més que un acte de protocol. Tanmateix, amb la consolidació en aquesta edició d'una normalitat institucional que va començar l'any passat, ja gairebé no queda rastre de l'aparador independentista en què s'havia convertit el MWC. Sembla que han quedat enrere els boicots, protestes i menyspreus que van marcar cada visita del rei a Barcelona".
I: "En aquest context, la inauguració d'enguany ha deixat de banda la política nacional i ha estat marcada per la convulsa política internacional, amb una crida de Felip VI a "la màxima moderació en l'ús de la força" en referència a la situació a l'Orient Mitjà. Però no cal oblidar que en anys anteriors els focus estaven en un altre lloc".
Més coses que canvien a Catalunya. "El col·lapse pel dèficit en infraestructures incita a recuperar els peatges a Catalunya", assenyala un titular d'El País, el sumari del qual explica que "La por que esclati una ‘crisi Rodalies’ a les carreteres aflora un moviment partidari de tornar al sistema de pagament per garantir el manteniment".
És el sentit pendular de la història. Quins temps aquells en què l'independentisme amb segona residència es posava dels nervis pels peatges. Doncs molts d'aquells protestants troben a faltar el punt dissuasiu de les barreres. I és que el pensament màgic de l'independentisme es va oblidar que les autopistes s'han de mantenir i sense peatge no hi ha paradís, sinó clots i camions.
Escriu Marc Rovira: "Josep Casadellà és un jubilat d'Anglès (Girona) que va viralitzar fa més d'una dècada un moviment de rebel·lió contra els peatges de les autopistes a Catalunya. La campanya No vull pagar encoratjava la insubmissió a l'hora d'abonar la tarifa a les vies ràpides i les xarxes es van omplir de vídeos amb conductors plantats davant de les cabines i reclamant l'aixecament de barreres".
"Des del 2021 no hi ha peatges a l'autopista AP7 ni a l'AP2, i el volum de vehicles ha crescut a la mateixa velocitat que han empitjorat les condicions de l'asfalt i la fluïdesa de la circulació. “El trànsit s'ha multiplicat i els camions són un problema”, concedeix Casadellà, però segueix defensant que els peatges no tenen cabuda".
"La seva postura és contrària al naixent moviment que promouen entitats empresarials com la Cambra de Comerç de Barcelona o el RACC i que dona suport a la necessitat d'aplicar un sistema de pagament per pal·liar el col·lapse crònic, garantir la bona conservació de les vies ràpides i evitar que acabi esclatant a les carreteres una crisi com la que ha destrossat el servei de trens de Rodalies".
"A curt termini el que passa a l'AP7 no té solució, i cal preparar-se pel que ens ve a sobre aquest estiu”, va manifestar recentment Josep Mateu, president del Racc, en una entrevista a l'emissora Rac1. Destaca que la principal autopista catalana està “col·lapsada des de les set del matí fins a les vuit del vespre” i alerta que “la caiguda dels peatges es va produir sense pensar en cap solució”".
"L'entitat automobilística i la Cambra de Comerç de Barcelona impulsen un debat que, no fa tant, semblava impossible a Catalunya: la conveniència dels peatges per finançar la infraestructura viària d'alta capacitat i evitar que, la manca de manteniment, derivi en un desgavell com el que pateix el sistema de trens de Rodalies".
“Que no ens vinguin ara amb romanços, perquè cues també n'hi havia abans”, sintetitza l'impulsor del No vull pagar. Míriam Nogueras, l'actual portaveu de Junts al Congrés, va ser activista d'aquell moviment i la seva popularitat va germinar en denunciar que havia estat dues hores aturada davant d'una barrera de peatge".
"Lluís Recoder era conseller de Territori de la Generalitat quan va esclatar el No vull pagar i recorda que el Govern de Convergència va haver de fer equilibris per mostrar temprança amb una iniciativa que tenia suport social perquè denunciava “una injustícia històrica amb Catalunya” però que implicava un acte de desobediència “al qual el Govern no podia donar suport explícit”".
"Recoder creu que “va ser un error que quan es van aixecar les barreres no s'aprofités el moment per posar algun tipus de pagament, directe o indirecte, per garantir el manteniment de les autopistes”. L'exconseller diu que hi ha opcions que ja estan desfasades, “pel trànsit no convé posar barrera de peatge”, però sí que defensa “una taxa o un impost finalista, que vagi dedicat al manteniment i que eviti carregar-ho als Pressupostos de l'Estat”".
I: "La Cambra de Barcelona ha fet pública la seva reivindicació sobre “la necessitat d'implantar un sistema de pagament per ús a la xarxa viària d'altes prestacions”, que concordi amb els principis de “qui usa paga” i “qui contamina paga”. El president del Racc fins i tot valora la possibilitat que el pagament no sigui unitari, sinó que la tarifa depengui de si qui circula és turista, transportista o conductor d'un turisme que es mou per la via ràpida de manera habitual".
Crisi de l'habitatge. "Catalunya permetrà consultar qui és un gran tenidor d'habitatge mitjançant el nom i el NIF", assenyala un titular d'El Periódico.
En el subtítol s'explica que "La proposta de decret del Govern detalla que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya podrà comunicar dades amb el consentiment del propietari o quan hi hagi 'un interès legítim'".
Escriu Sara González: "El registre perquè qualsevol persona pugui consultar si un propietari té més de cinc habitatges enceta la seva fase final. El Govern ja ha tancat la darrera proposta de decret per crear aquest mecanisme, al qual ha tingut accés El Periódico, en què s'estableix que la pàgina web de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya "publicarà la relació de les persones jurídiques que ostenten la condició de grans tenidors" i que aquest cercador serà consultable mitjançant la "indicació exclusivament de la seva raó social -el nom de la persona o l'empresa- i el NIF"".
"El text que ha de donar llum al registre està pendent de dictamen per, posteriorment, ser aprovat de forma definitiva. Serà llavors quan es posi en marxa. El decret no detecta només l'inventari dels propietaris, sinó també el registre d'habitatges buits o ocupats sense contracte, mesures que van ser acordades amb els Comuns per a la investidura de Salvador Illa".
"L'objectiu de tots dos llistats és identificar pisos susceptibles de ser mobilitzats per destinar-los a persones que necessiten amb urgència un lloc on viure i els subjectes que estan obligats a oferir un lloguer social obligatori i a complir amb el topall de preu als lloguers fixat per llei".
"La previsió és que en el registre de grans tenidors hagin d'inscriure's les persones jurídiques que disposin de més de 10 habitatges i que almenys un d'ells estigui a Catalunya; les persones físiques o jurídiques que siguin titulars de cinc o més pisos ubicats en municipis declarats com a zones tensionades, i les que disposin de més de 10 immobles urbans d'ús residencial o d'una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats si un d'ells està en territori català, excloent garatges i trasters".
"Quedaran exempts de l'obligatorietat de registrar-se les empreses que tinguin habitatges de nova construcció únicament per vendre abans d'un any des que s'obté la cèdula d'habitabilitat".
"La informació que hauran d'aportar per via telemàtica aquests propietaris és de quants habitatges disposen, la seva ubicació, les seves dades registrals, la titularitat, la seva superfície útil, la referència cadastral i si compten amb cèdula d'habitabilitat. No registrar-se en el termini d'un mes quan es compleixen els requisits per fer-ho podrà suposar multes de fins a 90.000 euros, segons el règim sancionador vigent".
"A més de poder consultar en un portal amb el nom i el NIF si algú és un gran propietari, els ajuntaments, així com l'Agència Tributària de Catalunya, podran tenir accés a la informació per a l'exercici de les seves competències en matèria d'habitatge i tributària, respectivament".
I: "Segons la proposta de decret, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya "podrà comunicar les dades personals del registre de persones grans tenidores als subjectes de dret privat que ho sol·licitin" quan es compti amb el consentiment de la persona afectada o quan l'ens apreciï que hi ha un "interès legítim" del sol·licitant que "prevalgui" sobre els drets i interessos del propietari".
Política. Una altra vegada ERC i els seus líders al punt de mira. "Junqueras 'assalta' l'Ibex: Enagás nomenarà conseller l'empresari que va guardar paperetes de l'1-O", assenyala un titular d'El Confidencial.
En el subtítol, el nom de l'empresa i de l'afortunat independentista que passa de trencar Espanya a bressolar-se en un dels seus còmodes i ben remunerats consells d'administració: "La pressió d'Esquerra al Govern per guanyar presència a la gran empresa espanyola comença a donar els seus fruits. El primer exemple és Vicenç Pedret, que entrarà com a independent".
I és que cal preparar el "mentrestant", oi?
La informació és de Juan Fernández-Miranda i arrenca així: "La pressió d'ERC al Govern per guanyar presència a la gran empresa espanyola comença a donar els seus fruits. El primer exemple és Vicenç Pedret Clemente, una persona de la màxima confiança d'Oriol Junqueras, enginyer amb una trajectòria rellevant en el món del vidre, bones relacions en l'àmbit religiós i amb una traçabilitat independentista indiscutible, especialment en els moments més tensos del procés: un atestat policial el va situar en els moviments per amagar les urnes del referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017".
"El passat 18 de febrer, el secretari general i del Consell d'Administració d'Enagás, Diego Trillo Rui, va anunciar públicament la convocatòria de la Junta General d'Accionistes per al proper 25 de març a les 12 del migdia. Al punt 5.7 de l'ordre del dia, relatiu a la reelecció i nomenament de membres del Consell d'Administració, es votarà de manera independent el nomenament de Pedret Clemente com a conseller per un període de quatre anys".
"Si tira endavant la proposta, tindrà la condició de conseller independent. Enagás és el principal transportista i gestor tècnic del sistema gasista espanyol i la seva funció és garantir el subministrament de gas natural a Espanya, per la qual cosa opera la xarxa troncal de gasoductes i diverses plantes de regasificació".
"En la proposta d'acords de la Junta General d'Accionistes 2026 la companyia explica que Pedret compta amb una “àmplia trajectòria empresarial i institucional vinculada al sector industrial català”, però omet els seus vincles polítics".
"També destaca la seva estreta vinculació amb el teixit industrial català, circumstància que “l'ha portat a participar en diversos projectes empresarials en els àmbits immobiliari, industrial i tecnològic, així com a col·laborar com a assessor en iniciatives de petites i mitjanes empreses de sectors com el ‘packaging’, l'alimentació i els serveis”. La proposta també ressalta el seu paper en l'àmbit associatiu, on “ha desenvolupat una destacada tasca a PIMEC”."
"Enginyer químic de l'Institut Químic de Sarrià (IQS), vinculat a la Universitat Ramon Llull, MBA per l'IESE i màster i doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB), Pedret és president de Ramon Clemente SA, empresa dedicada a la fabricació de vidre per a perfumeria fundada pel seu avi el 1933. Des del gener de 2025 és president del Patronat de l'IQS, rellevant el jesuïta Enric Puig".
Línies després, també s'explica el paper de Pedret a l'1-O. D'un atestat policial: ""Després de baixar dels vehicles, els respectius conductors, Vicenç Pedret i Joaquim Torra, s'observa sortir unes 11 persones de l'interior de la nau i descarreguen de l'interior d'ambdós vehicles caixes de cartró i el que semblen taules plegables i ho introdueixen a la nau de portes marrons"".
"Més endavant, l'informe explica que -de l'activitat operativa desenvolupada- "s'infereix que en aquestes naus es podria estar emmagatzemant material relacionat amb la celebració del referèndum que el Govern català pretén celebrar". Uns dies més tard, el 20 de setembre, la Guàrdia Civil va registrar la nau on van ser vistos Torra i Pedret portant caixes. Allà es van decomissar un total de 9.894.350 paperetes de votació per al referèndum, la major confiscació de material realitzada abans de la consulta il·legal".
Junqueras col·loca un col·lega i es desfà d'una dirigent molesta. "Helena Solà, crítica amb Junqueras, abandona ERC, un partit 'desorientat, sense rumb ni projecte'", apunta El Nacional.
La nota ve signada per Adrià Asbert: "Helena Solà, la candidata de Foc Nou a les primàries d'Esquerra Republicana, una de les corrents crítiques amb la gestió d'Oriol Junqueras al capdavant del partit, ha anunciat aquest diumenge que deixa el partit, afirma, per coherència política i dignitat personal davant una deriva que ha convertit ERC en "un partit desorientat, sense rumb ni projecte"".
"Mitjançant un fil a la xarxa social X, l'exmilitant republicana ha explicat la seva decisió, que afirma que és "dolorosa, però profundament meditada" i molt contundentment declara: "Ja no puc formar part d'aquest projecte". Solà apunta en la seva reflexió a la negociació entre ERC i el PSC per aprovar els pròxims pressupostos de la Generalitat quan diu que "la renúncia permanent no construeix cap projecte"".
I: "També fa implícites mencions a l'actual líder del partit, Oriol Junqueras, i el seu equip quan afirma que "hi ha un dèficit de lideratge" i també a les seves decisions al capdavant del partit en criticar que "un càrrec públic hauria de ser un servei temporal, no un modus vivendi indefinit".
Parlant dels modus vivendi sense data de caducitat, El Diario presenta una enquesta que li dona per al següent titular: "Gabriel Rufián és el favorit dels votants progressistes per liderar una candidatura de l'esquerra plurinacional".
En el sumari s'amplia que "La segona preferida és Yolanda Díaz, que ja ha anunciat la seva renúncia, i els tercers, Irene Montero i Joan Baldoví. El sondeig d'Ateneo del Dato per a elDiario.es mostra que el portaveu d'ERC és també el millor valorat pels votants d'esquerres, seguit per Oskar Matute, Baldoví i Emilio Delgado".
Escriuen Íñigo Aduriz i Ainhoa Díez: "La majoria dels votants d'esquerres volen que Gabriel Rufián sigui el líder d'una hipotètica candidatura electoral que uneixi les forces de l'esquerra confederal i la sobiranista".
"Va ser precisament el portaveu d'ERC al Congrés qui va plantejar aquestes confluències de les forces a l'esquerra del PSOE que “potenciïn aquells que estiguin més capacitats per guanyar-li escons a Vox”, de manera que en territoris com Euskadi, Catalunya i Galícia pogués haver-hi acords de Sumar i Podemos amb EH Bildu, ERC i BNG, respectivament".
"L'objectiu d'aquesta aliança seria intentar guanyar la dreta “província a província”, tal com va dir Rufián a la trobada que va mantenir a Madrid amb Emilio Delgado el passat dia 18".
"Segons una enquesta elaborada per Ateneo del Dato per a elDiario.es, aquesta hipotètica candidatura de l'esquerra plurinacional seria la que permetria a l'espectre progressista competir en millors condicions davant una aliança de PP i Vox, arribant a amenaçar la majoria absoluta que auguren a les dretes pràcticament tots els sondejos publicats els darrers mesos".
I ara, els percentatges: "En aquesta segona entrega de l'esmentada enquesta s'analitza com valoren els votants els diferents líders polítics i, en concret, es pregunta a l'electorat que es considera d'esquerres qui li agradaria que encapçalés aquesta hipotètica candidatura de l'esquerra plurinacional".
"Un 41,5% dels votants progressistes voldrien que fos Rufián el candidat. El segueix, de lluny, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, a qui cita un 12,9% dels electors d'esquerres. L'enquesta en què van participar 2.000 persones es va realitzar entre els dies 18 i 22 d'aquest mes, abans, per tant, que la mateixa Díaz anunciés aquest dimecres que renunciava a encapçalar qualsevol candidatura, bé sigui la reedició de Sumar a través d'una aliança o una coalició més àmplia com la que planteja Rufián".
Si Rufián fos un futbolista, Junqueras faria negoci traspassant-lo a la lliga espanyola. Ara bé, la cosa podria oscil·lar entre Vinicius i Mastantuono.
2 de març, dia mundial per al benestar mental dels adolescents. Santoral: Lluci, Absaló, Simplici papa, Joví, Basileu màrtir, Inés de Praga, Troadi, Ceada i Lluc Casali de Nicòsia.