L'habitatge, aquest problema. L'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau va accedir al càrrec amb la promesa d'aturar els desnonaments. Al cap de poc temps, el mateix Ajuntament que presidia seguia amb els desnonaments.
Un exemple. 31 de maig de 2022. Un home de 59 anys anomenat Alberto es va llançar pel balcó en comprovar que uns operaris estaven canviant el bombí del pany de la porta de la casa on vivia.
Aquesta persona havia estat desnonada després d'un procés impulsat per l'Institut Municipal de l'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. Les autoritats van al·legar que provocava problemes de convivència.
Una de les primeres mesures ideades per l'equip de govern que llavors incloïa els ínclits Gerardo Pisarello i Jaume Assens va ser obligar els promotors a destinar un 30% dels pisos que construïssin a habitatge de protecció oficial (HPO).
Pretendien que la iniciativa privada suplís l'activitat pública en matèria de construcció i el que van aconseguir és una paralització pràcticament completa de la construcció d'habitatges a Barcelona. D'un dia per l'altre van desaparèixer les grues i les promocions. En conseqüència, el problema de l'habitatge es va agreujar. Això mateix del camí a l'infern i les bones intencions.
Doncs bé, el Tribunal Suprem ha donat la raó a la senyora Colau, sentència contra la qual es suposa que hi haurà recurs davant el Constitucional, on, amb el pas inevitable d'uns tres o quatre anys, es ratificarà amb tota probabilitat la sentència del Suprem.
És el que hi ha, el signe dels temps. La intervenció pública en el mercat immobiliari que avala el Govern de Salvador Illa i que segons els experts expulsarà els constructors cap a altres àrees de l'economia menys regulades i problemàtiques. El que tocaria seria que la iniciativa pública ocupés aquest espai, però això està per veure. És clar que sempre pot haver-hi algun constructor que en comptes de guanyar diners vulgui anar al cel i ser sant. O que les empreses i els gremis es dediquin a fer pisos per als seus associats. Succeïa a mitjans del segle passat.
"El Suprem avala la norma de Barcelona que obliga a destinar un 30% dels pisos que es construeixen a HPO", destaca un titular d'El País.
Al sumari es diu que "El Tribunal assegura que es poden imposar als promotors reserves per a pisos socials a la ciutat ja construïda i que no cal indemnitzar-los".
El text és de Dani Cordero i Clara Blanchar: "La Sala del Contenciós del Tribunal Suprem va avalar en una sentència del passat 5 de febrer la norma urbanística de 2018 de l'Ajuntament de Barcelona que obliga els promotors d'habitatge a destinar un 30% dels pisos que construeixen a habitatge protegit (HPO)".
"La sentència manté que es poden imposar aquestes reserves en sòl consolidat (la ciutat ja construïda, no els nous plans urbanístics que ja imposen reserves) i que no cal indemnitzar per això els empresaris. I crea un precedent en avalar la norma urbanística davant futures demandes".
"La norma, aprovada durant el primer mandat de l'exalcaldessa Ada Colau, segueix vigent, però va causar un gran rebuig entre els empresaris immobiliaris perquè asseguraven que construir habitatge a Barcelona en aquestes condicions no sortia a compte".
"La sentència del Suprem és la resposta a un recurs de cassació presentat per la immobiliària Núñez i Navarro, a una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC, de 2022) que li havia donat la raó en una qüestió sobre l'entrada en vigor de la norma urbanística, però no pel que fa a les reserves en sòl consolidat i a les indemnitzacions".
"Contra el recurs de Núñez i Navarro van presentar al·legacions tant la Generalitat de Catalunya (que havia de donar-hi el vistiplau en ser un planejament urbanístic d'envergadura) com l'Ajuntament de Barcelona, a qui la sentència dona la raó".
I: "La sentència del Suprem desatén les peticions de la filial de Núñez i Navarro en el seu recurs de cassació presentat a l'abril de 2023. En la seva exposició, considera que cap llei estatal ni cap dret que afecti els propietaris de sòls permet a aquests “vetar l'ús d'habitatge protegit habilitat pel legislador català”. Els magistrats basen la seva opinió en decisions del Tribunal Constitucional i del mateix Suprem i, en aquest sentit, recorden que ja el tribunal d'instància va sentenciar atenent aquest criteri".
A més d'aquesta sentència és notícia als mitjans del dia el propòsit del Govern de Salvador Illa de presentar els Pressupostos, pactats ahir amb sindicats i patronals, per a la seva aprovació al parlament encara sense el vistiplau d'ERC.
"El Govern d'Illa, convençut que ERC no aguantarà la pressió i aprovarà els pressupostos", assenyala El Nacional.
Al sumari es recorda que "El rebuig dels comptes va portar Aragonès a convocar eleccions el 2024 i a Puigdemont a una qüestió de confiança el 2017"
Escriu Marta Lasalas: ""El Govern no contempla cap altre escenari que no sigui l'aprovació dels pressupostos". Aquest és el pronòstic que es repeteix des de diferents despatxos del Govern de Salvador Illa, gairebé com un mantra, des de la convicció que ERC no aguantarà la pressió i els pressupostos d'aquest any podran tirar endavant".
"El president ha anunciat que divendres el Consell Executiu aprovarà el projecte i el portarà al Parlament tot i no haver tancat l'acord amb Esquerra per garantir els vots dels seus diputats".
"Illa ha fet saber aquest dilluns la seva decisió des del Saló Torres Garcia del Palau de la Generalitat davant els representants de patronals i sindicats amb els quals ha signat un document amb més de 80 mesures que s'inclouran als comptes i on s'adverteix que aquestes propostes "requereixen l'aprovació dels pressupostos"".
Segueix la nota: "El Govern comptava tenir aquest cap de setmana lligat el projecte pressupostari, després que Junqueras va retirar dilluns passat la proposició de llei que havia presentat al Congrés sobre la cessió de l'IRPF a Catalunya i havia acceptat substituir-la per esmenes a la llei de finançament".
"A canvi, Illa va expressar públicament dissabte el compromís total amb aquest tema i les negociacions havien posat l'accent en el consorci d'infraestructures, que també forma part de l'acord d'investidura".
"No obstant això, una reunió del líder d'ERC amb Pedro Sánchez va fer saltar dissabte pels aires les negociacions després que el president espanyol reiterés la negativa del PSOE a acceptar la cessió de l'IRFP. A partir d'aquí, ERC ha girat la seva artilleria cap a Illa, a qui ha acusat de manca d'ambició nacional".
""El problema de Salvador Illa és que es pensa que està governant Múrcia i està governant Catalunya", ha retret la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, a primera hora des de RTVE. Per la seva banda, el Govern retreu que ERC s'havia compromès a pactar els comptes a partir d'un acord que prioritzava el consorci d'infraestructures. Al Palau de la Plaça Sant Jaume s'admet que les relacions amb ERC "han quedat danyades, encara que no estan trencades"".
I: "Davant aquest nou escenari, Illa havia de decidir si continuava amb les negociacions amb els republicans. Aquesta opció, segons el Govern, deixa tota la iniciativa en mans d'ERC. Amb l'afegit que, si no s'aproven els pressupostos, l'executiu haurà de tirar endavant noves ampliacions de crèdit, la qual cosa l'obliga a assumir més negociacions i més cessions davant els socis". "L'alternativa davant aquestes dues opcions era prendre la iniciativa i aprovar els comptes, amb la qual cosa el Govern considera que deixa la pilota sobre la formació d'Oriol Junqueras".
La sensació política del moment, la senyora Sílvia Orriols, prepara una candidatura per Barcelona que recorda notablement la genial pel·lícula "Freaks", a Espanya "La parada de los monstruos", film de 1932 que segueix plenament vigent.
"Orriols posa una pica a Barcelona amb una llista 'cívica' amb actors, escriptors… i Cotarelo", assegura un titular d'El Confidencial.
La peça ve signada per Antonio Fernández i comença així: ""Barcelona viu una situació d'emergència. No cal ser un agut observador per veure com la degradació de la ciutat avança a tota velocitat". L'avís és d'un manifest que, suposadament, correspon a un col·lectiu de ciutadans preocupats per la situació de la ciutat de Barcelona".
"Per això pretenen, segons afirmen al text, “promoure la constitució d'una plataforma electoral per a les properes eleccions municipals”. Tanmateix, la iniciativa no és tan desinteressada com sembla. Els signants són activistes d'extrema dreta que donen suport sense fissures al partit xenòfob d'Aliança Catalana (AC), liderat per l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols".
Pàragrafs després i després de detallar que segons aquests orriolistes tot està malament, Fernández assenyala alguns dels noms més destacats d'aquesta cosa o plataforma: "En la seva croada necessita Barcelona. D'aquí que Aliança vulgui entrar d'amagat a la societat barcelonina. La certesa que Orriols i el seu partit són darrere de l'aparentment innòcua plataforma ciutadana la dona la naturalesa dels signants del manifest. Un dels seus primers espases és l'exterrorista de Terra Lliure Fredi Bentanachs, que de l'extrema esquerra dels seus inicis, va acabar alineant-se amb els postulats d'extrema dreta i a ser un ferm defensor d'AC i d'Orriols".
Home, Fredi Bentanachs, l'amic de Laura Borràs que participava amb enorme ardor guerrer en els talls de la Meridiana, el tipus que es fotografiava al costat de Torra i Mas, l'home d'acció, un del grup terrorista Terra Lliure, una altra gran reserva de l'independentisme.
Segueix la peça: "Un altre dels signants és l'actor Sergi Mateu, conegut pels seus papers en sèries d'èxit com Hospital Central o Periodistes, entre d'altres. Mateu va ser, curiosament, el presentador de José Luis Rodríguez Zapatero quan aquest va arribar a Catalunya i va prometre que respectaria qualsevol estatut que fos aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. També havia presentat algun acte de Convergència. La cantant i professora de música Laia Porta i l'escriptor i guionista Toni Babia també donen suport al manifest".
La història segueix amb més noms, el més granat de l'extrema dreta catalana fins arribar a aquest paràgraf: "I no sorprenen dos noms que per si sols matisen el tarannà del manifest: Santiago Espot i el professor Ramon Cotarelo. El primer és un activista que va ser candidat a l'alcaldia de Barcelona per Solidaritat Catalana per la Independència (SI) el 2011 i que va fundar el grupúscul Catalunya Acció. Va ser l'impulsor de les xiulades al Rei a les finals de la Copa del Rei de futbol i presumeix d'haver denunciat milers de comerços barcelonins per no retolar en català".
I: "Cotarelo, per la seva banda, no és barceloní, sinó que resideix a Girona, tot i que el seu nom ha estat inclòs per donar més pes ‘intel·lectual’ a la llista. Durant el procés, es va alinear amb l'independentisme i va passar pràcticament per tot l'arc ideològic: va debutar amb la CIUP, per passar després a les files d'ERC, es va mimetitzar després amb Junts per Catalunya i ara beu els vents per Sílvia Orriols i les seves teories".
Sembla que a Orriols l'hi hagi aconsellat l'enemic. Una vibració semblant es registra a l'esquerra a l'esquerra del socialisme, on hi ha molts dubtes i poques certeses, però una d'elles és que Rufián no encapçalarà la multiplataforma plural, federal i pintoresca del front popular, si és que s'acaba constituint.
"Les esquerres donen per 'totalment descartat' a Rufián com a líder i admeten que 'no hi ha pla B a Yolanda Díaz'", apunta El Mundo.
Al subtítol es diu que "Sostenen que 'ningú s'atreveix a anar contra la ministra de Treball' i asseguren que 'Colau no té cap ganes de liderar' la nova confluència".
És clar que no. S'ho passa molt millor parlant de les seves coses amb influencers que l'entenen, l'admiren i la mimen.
La nota és de Víctor Mondelo: "Entre les poques certeses que existeixen en el si de la reeditada coalició d'esquerres que integra Sumar, Más Madrid, els comuns i IU figura la de que Gabriel Rufián no serà el seu candidat a les eleccions generals".
"«Rufián està totalment descartat. S'ha confirmat com el candidat d'ERC a les espanyoles, i segurament amb molt bones expectatives, però no li veiem més recorregut», sosté en conversa amb El Mundo una font autoritzada de Sumar, implicada en la confecció del nou front d'esquerres i que va figurar entre els assistents destacats a l'acte de presentació de la confluència del passat dissabte".
"«La de Rufián és una operació per tenir més protagonisme mediàtic. Ell diu: 'Jo diré la veritat', però, quan li demanes que concreti, comença a balbucejar. La seva proposta no té cap sentit ni tan sols a Catalunya, perquè hi ha una part del votant d'ERC que mai votaria una altra opció, i els votants d'aquesta altra opció mai votarien independentista», afegeix la mateixa veu, que també compta amb un fort predicament entre els comuns".
"Aquest alt càrrec de la coalició governamental subratlla, a més, com «des del punt de vista de la demoscòpia, la proposta de Rufián no interessa ni a ERC, ni a Bildu ni al BNG». «Per al seu tipus de vot, qualsevol coalició espanyola, no mola. Des del punt de vista d'obtenir el millor resultat, han d'anar sols i aconseguir el millor resultat als seus territoris», opina, en consonància amb el que defensen Oriol Junqueras o Arnaldo Otegi".
"Però, llavors, a qui pretén adherir el front d'esquerres? «Segurament, acabarem arrossegant Compromís i el balear MÉS». I què passa amb Podemos? «Doncs que hauran de decidir si, davant una opció més forta com la nostra, tenen alguna possibilitat de mantenir-se o han de sumar-se al carro general. Dependrà d'ells», reconeix la mateixa font, reiterant l'oferta de tot o res ahir verbalitzada pel líder d'IU, Antonio Maíllo, que va avisar els d'Ione Belarra que «qui es quedi fora, quedarà arraconat per sempre»".
Pel que fa a l'exalcaldessa amb la qual començàvem la revista d'avui, Mondelo escriu que "entre els assistents VIP a la presentació de la confluència celebrada dissabte passat a Madrid va destacar l'exalcaldessa de Barcelona i líder a l'ombra dels comuns, Ada Colau, que fins i tot va prendre la paraula per reclamar la gestació d'una «primavera política» per rellançar l'esquerra estatal".
"Sempre inclosa en totes les travesses, Colau va ser ràpidament assenyalada com a potencial relleu de Yolanda Díaz, de qui va ser gran valedora durant la posada en marxa de Sumar. «Mai vas voler ser presidenta ni líder mundial, però t'ha tocat. Espanya et necessita», va clamar Colau el novembre de 2021 durant una assemblea general dels comuns".
I: "«Colau vol donar suport des de fora; no té cap ganes de liderar», garanteix un alt càrrec molt proper a l'exalcaldessa de la Ciutat Comtal i que va formar part del seu darrer Gabinet. «Tant ella com Alberto Garzón [també protagonista dissabte passat] van tenir molt de pes, però en el passat», assevera, per tancar la porta al salt de Colau a la política estatal, amb el qual tantes vegades s'ha especulat".
Cal recordar que ja va rebutjar el ministeri d'Habitatge que se li va oferir després de les últimes eleccions generals.
24 de febrer, dia mundial de l'esterilització animal, dia mundial del bàrman i dia nacional de la dona paraguaiana. Santoral: Etelvert, Eveci, Sergi de Capadòcia, Modest, Primitiva i Pere Palatí.