Assaltar Rodalies i l'inevitable Rufián

Seqüeles del vendaval. Una dona de 46 anys va morir a conseqüència de l'ensorrament d'un sostre en una nau industrial. Per l'aspecte que presentava ahir la ciutat de Barcelona es pot pensar que les restriccions imposades per la Generalitat van ser encertades i van salvar vides, però els empresaris organitzats opinen el contrari. El "sindrom del Ventorro" del qual parlàvem ahir.

Alcaldes i empresaris es van queixar que tampoc l'episodi va ser per tant, que l'alerta general va ser una exageració i que la Generalitat hauria d'haver mesurat amb precisió on faria més o menys vent per adaptar les mesures a la carta. Són com Josechu el basc, el popular personatge del TBO que encarnava els estereotips sobre aixecar pedres, tallar arbres i arrossegar bous. El vendaval? Una reconfortant brisa matinal.

Si la Generalitat hagués parcel·lat les alertes també s'haurien produït crítiques perquè aquest és un país especialitzat en meteoròlegs d'ascensor i enginyers de barra de bar, experts todòlegs les sentències dels quals sobre les inclemències del temps i el trànsit ferroviari són irrefutables.

Portada d'El País

El cas és que el temporal es va cobrar una víctima mortal i segons El País els Mossos investiguen el succés com un accident laboral.

És la periodista Rebeca Carranco qui traça la crònica del dia després en el citat diari.

Del seu text: El temporal de vent que dijous va afectar amb molta intensitat Catalunya i especialment l'àrea metropolitana de Barcelona s'ha cobrat una víctima mortal. Una dona de 46 anys a qui li va caure a sobre part del sostre d'una nau industrial a Barcelona ha mort aquesta matinada a l'hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on estava ingressada en estat crític".

"El Govern demana extremar la prudència també aquest dissabte, quan està previst que els forts vents tornin a assotar Catalunya, especialment al nord i al sud del territori".

"Les restriccions i recomanacions que va fer el Govern per evitar que la població corregués riscos —es van suspendre classes, activitats esportives i sanitàries no urgents, i es va demanar prioritzar el teletreball— van suscitar crítiques oposades".

"D'una banda, organitzacions empresarials i alcaldes de zones menys afectades pel vent o més acostumades a aquests episodis van criticar que es promoguessin mesures homogènies a tota Catalunya sense fer distinció, i van lamentar les pèrdues econòmiques; d'altra banda, els sindicats van criticar que el Govern no donés una alternativa als treballadors que no podien fer teletreball i que van acabar assumint riscos, com és el cas de la dona morta en el seu entorn laboral".

Continua el text: "Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort de la dona com un accident laboral, segons han informat en un comunicat. La policia autonòmica va rebre l'avís de l'accident ahir a les 12.10, que afectava una nau industrial del districte de Sant Andreu. Uns elements de l'edifici van caure per la força del vent i van impactar sobre la víctima, que va ser traslladada a l'hospital, però va morir hores més tard. Els Mossos van comunicar els fets al Departament de Treball.

Pàrrafs després, a la nota s'explica que "l'any passat hi va haver a Catalunya 85 morts per accident de treball en jornada laboral, un 27% més que l'any anterior i la pitjor dada des de 2009, segons les dades recollides per l'Observatori del Treball i el Model Productiu de la Generalitat. Davant aquest índex de mortalitat tan disparat, el Govern té esbossat un pla de xoc —que pretén augmentar les inspeccions i garantir que hi hagi protocols específics d'actuació i prevenció— que, però, està bloquejat pels desacords entre sindicats i patronal".

"A més de la difunta, el temporal va deixar altres nou ferits que van requerir ser hospitalitzats. D'aquests, tres continuen ingressats: un en estat crític, però estable, i dos greus. Altres cinc han estat donats d'alta aquest divendres, segons ha informat el Departament de Salut".

La crònica també recull les dades més cridaneres de la ventada: "El telèfon d'emergències va rebre més de 5.800 trucades, la xifra més alta registrada mai en un episodi de vent, que ha deixat ratxes màximes de 166 quilòmetres per hora a Puig Sesolles (Vallès Oriental), de 105 al port de Barcelona o de 87 al barri del Raval de Barcelona. A les quatre de la tarda, mitjançant l'enviament d'un ES Alert, la Generalitat va rebaixar la situació d'emergència i va aixecar les restriccions de mobilitat".

I: "Els mapes del Servei Meteorològic de Catalunya van pintar tot el territori de vermell i taronja, amb una alerta de sis sobre sis. La directora de l'organisme, Sarai Sarroca, va advertir que es tractava d'una situació inèdita: “L'episodi més greu de vent dels últims 15 o 20 anys”. I es va referir a dos únics temporals previs similars, en intensitat: el vendaval de 2009 en què van morir quatre nens a Sant Boi de Llobregat per la caiguda del túnel de batuda de beisbol on entrenaven, i el 2014, a Terrassa, quan dues persones van morir en caure'ls a sobre un mur".

Portada de La Vanguardia

Més notícies. "Els empresaris exigeixen que la Generalitat prengui el control total de Rodalies", afirma La Vanguardia a portada.

De manera que els empresaris (no tots, és clar) estarien suggerint que l'administració autonòmica es llanci a la piscina i es faci amb el comandament de trens i vies. Així, sense més. Com en aquells temps mítics del Procés.

I la seguretat jurídica, les lleis i les institucions? Bestieses. Allò de que "els carrers seran sempre nostres" però amb els trens.

El text és de Gabriel Trindade: "Foment del Treball va presentar ahir una aliança empresarial per tractar de resoldre la crisi de Rodalies i abordar els reptes de mobilitat del futur. La patronal ha articulat aquest front mitjançant una comissió per a la garantia d'una mobilitat quotidiana, fiable i eficient i compta per a això amb la Cambra de Comerç de Barcelona, el RACC, els col·legis professionals dels economistes, enginyers industrials, enginyers de camins, i agents comercials de Catalunya".

"“La situació que viu Catalunya és insostenible, intolerable i inacceptable”, va assegurar el president de Foment, Josep Sánchez Llibre".

"La presentació de la comissió va comptar amb la participació dels principals representants d'aquestes organitzacions. El president del RACC, Josep Mateu, va ser un dels més vehements a exigir el traspàs immediat de Rodalies, incloent-hi la infraestructura que gestiona Adif".

"En aquest sentit, el directiu va valorar que la nova societat gestora, propietat de l'Estat i la Generalitat, no és suficient. “Hi ha una manca de credibilitat i confiança amb Renfe i Adif”, va apuntar. En aquest sentit, la gran aposta per a l'operació de la xarxa ferroviària de Mateu són els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)".

"El president del RACC va demanar “coratge” al Govern per avançar en aquest camí i va assenyalar directament els maquinistes de Renfe com una de les principals barreres. “Quan es va canviar el handling d'Iberia fa 20 anys també hi va haver molt rebombori, però cal tirar endavant”, va afirmar. Si els maquinistes de Renfe no volen formar part del traspàs, Mateu va valorar que es tardaria quatre anys a formar els 1.000 professionals per operar la xarxa a la comunitat autònoma".

"El director corporatiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, Roger Guasch, va afirmar que el dèficit d'inversió d'infraestructures ha quedat clar en la crisi de les últimes setmanes. No obstant això, va demanar anar més enllà de les necessitats actuals i pensar en la Catalunya dels deu milions de ciutadans. “No és només arreglar el que tenim, sinó accelerar les noves obres”, va afirmar".

"Per la seva banda, el president del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, va apuntar que el dèficit d'infraestructures té un efecte negatiu directe sobre l'economia catalana, amb un impacte de l'1% o de l'1,5% del PIB regional".

"El president de Foment va recordar que Catalunya arrossega un dèficit acumulat d'inversió en infraestructures de més de 42.500 milions entre el període 2009-2023, una xifra que avui dia ja és superior. “Portem anys denunciant el col·lapse de les infraestructures del país. Ara cal una resposta estructural, amb mirada llarga i consens de país”, va dir".

I: "La comissió per a una mobilitat fiable i eficient inicia els treballs ara i té previst presentar les conclusions definitives a partir de l'octubre. Està integrada inicialment per més de 40 entitats representatives del món econòmic i professional, tot i que està oberta a incloure noves organitzacions".

En conclusió, que els Ferrocarrils de la Generalitat s'encarreguin de tot, que Espanya ens roba infraestructures, que cal muntar una comissió i perquè els seus membres no s'estressin tenen temps fins a l'octubre per presentar les seves conclusions.

Però què pot sortir malament? El que no té explicació és que Catalunya no jugui a la lliga dels països més extraordinaris del món amb un teixit associatiu tan potent, de Foment al RACC passant pel Cercle Pedestre.

Més notícies empresarials. "El Saló de l'Automòbil de Barcelona s'encamina cap a la tempesta perfecta", assenyala un titular d'El Confidencial.

Aquesta tempesta perfecta es descriu al sumari: "La futura edició del Saló Automobile Barcelona està envoltada de perills: des d'un sector en crisi, fins a l'absència del gran premi de Fórmula 1 o la manca d'una seu concreta".

Escriu Marcos Lamelas: "El Saló de l'Automòbil de Barcelona, que opera sota la marca Automobile Barcelona, s'encamina cap a la tempesta perfecta en la seva pròxima edició, la de l'any 2027. El certamen que presideix Enrique Lacalle porta gairebé una dècada sobrevivint al límit, però l'any vinent l'entorn es va tornant més i més hostil i les circumstàncies més difícils, segons reconeixen fonts del sector de l'automoció a la capital catalana".

"Fa temps que la seva importància econòmica és relativa, amb una Fira de Barcelona que depèn molt més dels grans salons com el MWC, la fira audiovisual ISE o els clàssics com Alimentaria o Construmat. Però estem parlant de Barcelona i el seu valor simbòlic com a capital industrial i automobilística d'Espanya".

"Primer factor de la tempesta perfecta: els salons de l'automòbil ja no són el que eren. Ginebra ha tancat. París té problemes per portar totes les marques, cosa que fa una dècada hauria estat impensable. Frankfurt es va traslladar a Münic (la ciutat de BMW) i es va fer molt més petit".

"Barcelona en comparació és minúscula, però el problema és el mateix: les marques tradicionals no aconsegueixen recuperar la inversió dels costos, l'electrificació ha canviat el perfil dels assistents i les multinacionals xineses omplen aquest buit".

"Segon factor: VW, el grup amb més pes a Espanya, no participa en el saló de la capital catalana. Seat, que forma part d'aquest grup i que té seu i fàbrica a Barcelona, ja no va posar estand comercial en l'edició passada, tot i que sí que va fer una exposició dels seus 75 anys d'història".

"Fonts d'ANFAC i de Fira asseguren que estan treballant en el saló, però persisteixen molts dubtes. A més de les marques del gegant alemany, l'any passat ja van fallar BMW, Citroën, Mercedes, Opel i Peugeot, entre d'altres. De nou, el buit va ser ocupat per les marques asiàtiques de cotxes elèctrics, de les quals, per cert, van sobrats d'estocs".

I a més abundament, segons explica Lamelas, no hi haurà premi de Fórmula 1 aquell any, el recinte està en obres, Enrique Lacalle no té relleu, el sector de l'automoció a Espanya està de capa caiguda i els cotxes elèctrics xinesos, que són tots igual de lletjos, han arrasat amb el que s'entenia que havia de ser un cotxe.

Política. Rufián és l'home de la setmana. Es succeeixen els retrats del personatge. Aquí va el d'El Español. "Rufián, el "matón verbal" que va canviar l'atur i un desnonament a Barcelona pel Congrés: va teixir la seva fama en bars i TikTok", és el titular de la peça que signa Julio César Ruiz Aguilar.

El text comença així: "Hi ha morts que semblen escrites per un guionista amb massa sentit del símbol. Gabriel Rufián va explicar una vegada que el seu avi —aquell home al qual diu que s'assembla "en l'aspecte i en el caràcter", aquell home de qui va aprendre que es pot parlar poc i tot i així aconseguir que t'escoltin— va caure fulminat ballant un dia com avui".

""Va morir ballant amb la meva àvia, als 68 anys, en el seu primer i últim ball de Sant Valentí. Un infart", recorda. L'escena, íntima i de pel·lícula, té alguna cosa que persegueix Rufián des de llavors: la idea que el gest, si està ben col·locat, val molt més que el discurs".

""A casa seva sempre es va dir que l'avi parlava poc, però quan parlava, manava. A Gabriel li passa una cosa semblant", apunta un periodista proper a l'entorn d'ERC".

Línies després s'explica que "en la setmana en què Izquierda Unida, Sumar, Més Madrid i els Comuns anuncien un intent de recomposició "a l'esquerra del PSOE", el cognom de Gabriel apareix de nou a l'aire, com una possibilitat que ningú anomena del tot i tothom mesura".

"Des de fa temps, el portaveu d'ERC al Congrés deixa caure la mateixa idea amb paraules diferents: una aliança plurinacional que torni a ajuntar "el que avui està trencat"".

L'esbós conclou que "la seva biografia, escrita en sec, cap en un paràgraf: 1982, Santa Coloma de Gramenet, barri del Fondo. Fill únic. Família humil. Arrels andaluses en el relat domèstic. Pares polititzats. Adolescència a Badalona. Estudis, feines diverses. Una vida que podria ser la de qualsevol al cinturó vermell barceloní".

I: "El que avui seu a l'escó —el dard, la mirada a càmera, el somriure que es guarda per després— no ho va fabricar aquesta biografia. Ho va anar polint, a cops petits, el frec entre el carrer i el sistema. I ho va acabar de modelar un lloc que a Madrid és més escola que descans: el bar".

Vet aquí que quan Rufián semblava abocat al fracàs més rotund apareix a l'horitzó un personatge que surt a totes les travesses, la senyora Ada Colau, l'exalcaldessa de Barcelona i valenta marinera.

"Colau valora 'positivament' el missatge d'unitat de Rufián i fa una crida a superar 'egos i rancúnies'", destaca un titular d'El Nacional.

Del text de Guillem Barrera: "En declaracions a Europa Press, Colau ha fet una crida a un "front democràtic ampli" i ha demanat deixar de banda "els egos i les rancúnies" del passat. "És moment de diàleg, de generositat, de posar-nos al servei de les majories socials per unir-nos", ha afirmat l'exalcaldessa".

"A més, ha justificat aquest possible moviment electoral per fer front al moment actual d'"excepcionalitat" amb un creixement cada cop més important de l'extrema dreta a Espanya. De fet, la idea de Rufián ha començat a agafar força després de les eleccions a l'Aragó, on l'ultradreta de Vox va duplicar vots, davant la patacada del PSOE".

"En l'espectre d'esquerres de l'hemicicle aragonès, qui en va sortir millor parat va ser la Chunta Aragonesista (CHA), que va passar de tres a sis escons. Una formació que també estaria a l'òrbita del diputat republicà".

"Enmig d'aquest context, doncs, l'exalcaldessa de Barcelona ha situat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el líder de Vox, Santiago Abascal, en la mateixa òrbita política que figures internacionals d'"extrema dreta" com l'americà Donald Trump o l'argentí Javier Milei".

I: "Segons Colau, una hipotètica victòria d'aquests sectors podria derivar en escenaris "impensables", com detencions d'immigrants als carrers, fent referència a les actuacions de l'ICE a Minneapolis, o el retrocés a jornades laborals de 12 hores, "com passa a l'Argentina"".

14 de febrer: Dia mundial del Cinema, de l'Energia i de les Cardiopaties Congènites i dia europeu de la Salut Sexual.
Santoral: Valentí, Auxenci, Ciril i Metodi de Tessalònica, Joan Baptista de la Concepció Garcia, Eleucadi, Nostrià, Antoní, Alexandra d'Egipte, Vital i Zenó.