El 'conseller' Raúl Moreno conversa con un usuario de la Residència Assistida Ramon Berenguer, en Santa Coloma de Gramenet (Barcelona)
Política

Catalunya llança un pla de xoc contra les llistes d'espera a les residències amb 20.000 places públiques

Més de 15.000 ancians i 4.300 persones amb discapacitat esperen per accedir a un equipament adequat al seu grau de dependència

Més informació: Catalunya talla el negoci dels medicaments a residències després d'una investigació d'Anticorrupció dels Mossos

Llegir en Català
Publicada

El Govern de la Generalitat ha aprovat l'anomenat Pla 20.000, un programa del Departament de Drets Socials i Inclusió que projecta la creació fins al 2030 de 20.000 noves places de titularitat o finançament públic, que es repartiran en 15.500 llits per a la tercera edat i 4.500 per a l'àmbit de la discapacitat.

L'objectiu central de la mesura és donar resposta a la creixent pressió demogràfica derivada de l'envelliment de la població i reduir dràsticament les llistes d'espera, que actualment tenen més de 15.000 persones grans i 4.300 persones amb discapacitat esperant l'accés a un recurs habitacional adequat al seu grau de dependència.

"Ho farem amb totes les mans possibles, perquè només amb la construcció de residències públiques no cobrirem les necessitats de la població", ha explicat el conseller Raúl Moreno Montaña, que ha advocat per la concertació de places i la col·laboració amb empreses, els ajuntaments i el tercer sector en una atenció als mitjans.

Ampliació estructural

Per mantenir aquesta ampliació estructural del sistema de cures —una de les més grans de les darreres dècades—, la conselleria ha compromès una partida anual recurrent d'un mínim de 169 milions d'euros a partir del 2030. Actualment, la Generalitat ja destina uns 1.211 milions anuals per sostenir la xarxa existent (una mica més de 45.000 places de gent gran i unes 7.800 de discapacitat).

De fet, la via de la construcció directa de l'Administració autonòmica té un impacte marginal en el còmput total: la Generalitat planifica 15 nous equipaments propis, dels quals els tres primers (La Seu d'Urgell, Reus i Santa Coloma de Gramenet) aportaran només 255 places abans del final de la dècada.

Tres línies de concertació o compra

Per assolir la meta dels 20.000 llits, el Govern recorrerà a tres vies principals de concertació o compra de places. La més immediata és l'absorció de l'oferta privada existent; la conselleria pretén concertar fins a un terç de tot el stock residencial privat que ja opera a Catalunya.

Per estimular el mercat, la Generalitat es compromet amb els ajuntaments, entitats socials i operadors privats que, si construeixen nous centres, els comprarà les places. Sota aquesta fórmula s'espera mobilitzar el volum més gran del pla: unes 10.000 places (6.500 per a gent gran i 3.500 per a discapacitat).

Així mateix, l'Administració concertarà els llits de projectes que ja estan en construcció o que han estat finançats mitjançant convocatòries de fons europeus.

Amb suport del BEI

En paral·lel al creixement de l'oferta, el Govern busca resoldre el problema de l'obsolescència d'una part de les infraestructures sociosanitàries. Drets Socials i Inclusió posarà a disposició del sector dues línies de finançament sostingudes amb préstecs del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i gestionades per l'Institut Català de Finances (ICF).

La primera línia se centrarà en obres de construcció, ampliació i reforma arquitectònica. La segona estarà estrictament vinculada al Pla Clima de residències, dotant de liquiditat els centres per executar projectes d'eficiència energètica, millora de la climatització i adaptació dels edificis per protegir els usuaris davant els cada cop més freqüents episodis de calor extrema.

Per incentivar que els operadors privats i del tercer sector s'acullin a aquests crèdits, la Generalitat assumirà una bonificació de dos punts percentuals sobre el tipus d'interès dels préstecs del BEI, abaratint significativament els costos financers de les reformes.