La justícia avala la revocació del teletreball del mig miler de directius públics de la Generalitat
Una jutgessa de Barcelona dona suport al Departament de la Presidència i resol que el treball a distància no és un dret subjectiu, sinó una mesura organitzativa "neutral i reversible"
Més informació: Junts negociarà la llei per limitar els nomenaments 'a dit' a la Generalitat
Revocar el teletreball de mig miler de directius públics per millorar l'execució de les polítiques de la Generalitat va ser una de les primeres decisions del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en arribar al càrrec fa dos anys, quan va rebre del president Salvador Illa l'encàrrec de reformar l'Administració catalana per a la millora dels serveis públics.
La mesura va generar malestar en segona línia, en la dels sotsdirectors generals, i una vintena d'ells van recórrer als tribunals. Ara, la justícia dona suport a l'ordre dels socialistes que retorna tots els alts càrrecs catalans a la presencialitat.
El Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 14 de Barcelona va inadmetre l'esmentat recurs dimecres passat amb una sentència a la qual ha tingut accés aquest mitjà en primícia. La jutgessa M. A. Llopis Vázquez conclou que el teletreball no constitueix un dret dels empleats públics amb posició de responsabilitat, sinó una mesura organitzativa "neutral i legalment reversible", de manera que la seva retirada és conforme a dret.
Mesura "neutral i reversible"
La Generalitat pot revocar el treball en remot per necessitats organitzatives, en interpretar que les funcions d'alta direcció tècnica, coordinació d'equips, presa de decisions en temps real i suport immediat als alts càrrecs exigeixen presència física constant, especialment després de l'experiència de la pandèmia. Una posició que la magistrada considera legítima.
La Secretaria d'Administració i Funció Pública va dictar una instrucció el gener del 2025 perquè les direccions i sotsdireccions generals, entre altres posicions, passessin a prestar-se exclusivament en règim presencial. Els diferents departaments van seguir l'ordre i van emetre les corresponents resolucions individuals per deixar sense efecte les autoritzacions de teletreball concedides.
Ciutat de la Justícia
Desestima tots els arguments
Després de veure desestimats els seus recursos per la via administrativa, 21 empleats públics d'Economia i Finances van recórrer als tribunals, al·legant que s'havien vulnerat tràmits essencials, com la negociació col·lectiva sindical o l'audiència prèvia. La sentència desestima tots els arguments i sosté que la instrucció no crea una nova norma que s'hagi de negociar, sinó que interpreta el Decret 77/2020, de manera que no escau cap discussió amb els sindicats.
Tampoc no accepta una suposada indefensió material --els afectats van poder formular totes les al·legacions i defenses--, ni que la mesura suposi una equiparació dels sotsdirectors amb els directors generals o que, fins i tot, discrimini les funcionàries per raó de gènere. Tot i que la major part de les sotsdireccions generals les ocupen dones, la jutgessa insisteix en la supressió del teletreball com una mesura "objectiva i neutral".
La façana del Palau de la Generalitat
Avala la potestat i el procediment
Els demandants, igualment, criticaven la manca de dades empíriques que demostressin un empitjorament del servei amb teletreball. La sentència conclou que la resolució conté motivació suficient en remetre's a les funcions i responsabilitats descrites a la instrucció, i que discrepar del criteri de la Generalitat no equival a manca de motivació.
"Qüestió diferent és que els recurrents no comparteixin els motius pels quals l'Administració ha decidit deixar sense efecte les autoritzacions atorgades en el seu dia, però això no equival a considerar que la resolució impugnada pateixi manca de motivació", resa el text, que també
La jutgessa --que correspon als funcionaris amb el gest de no imposar costes processals per apreciar dubtes raonables de dret-- invoca la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, del 23 de gener del 2023, per apuntalar la seva argumentació. Aquests poden interposar un recurs d'apel·lació en un termini de 15 dies per elevar el litigi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Aplicable a mig miler de directius
Tot i que el litigi concret afecta formalment posicions de sotsdirecció general del Departament d'Economia i Finances, la sentència també és d'aplicació per a la resta de departaments i organismes autònoms de la Generalitat, ja que valida la instrucció de Presidència adreçada a totes les conselleries. Aquesta instrucció, cal recordar, esmenta les direccions generals, secretaries generals i secretaries sectorials, és a dir, el mig miler de directius públics.
Què passa amb llocs de treball inferiors? Per als funcionaris que no són sotsdirectors generals ni assimilats, cada departament manté la potestat i la competència de dictar instruccions pròpies que fixin les jornades de presencialitat i distribueixin el teletreball segons les necessitats operatives i de manera equilibrada.