Les enquestes comencen a apuntar a un gran resultat d'ERC en les properes eleccions generals, però els sondejos interns del partit d'Oriol Junqueras ja fa setmanes que marquen aquesta tendència, sempre per sobre dels 10 escons i com a segona força a Catalunya darrere del PSC.
La formació passaria dels set que va obtenir el 2023, quan va empatar en nombre de diputats amb Junts i els Comuns, a una representació molt més gran que aquestes dues formacions, que perdrien suport, mentre el PP creixeria i Vox podria passar de dos parlamentaris a més del doble.
Això arriba en un bon moment dels republicans, que continuen recuperant-se d'un cicle negatiu i convuls després de perdre la Generalitat el 2024.
Les seves perspectives no només són positives al Congrés dels Diputats, sinó també a les eleccions municipals del proper mes de maig i al Parlament, on Junqueras serà el candidat després de nou anys fora de joc i la formació també aspira a competir pel primer lloc amb el PSC.
La coalició de Rufián, fracassada
La configuració de la candidatura a les generals, però, ha estat tortuosa. Possiblement el pitjor moment del partit a nivell intern des que Junqueras va recuperar la presidència el novembre de 2024, amb el seu cap de llista i líder a Madrid "molt a prop" de desvincular-se de la formació.
El polèmic Gabriel Rufián va estar un any defensant una coalició d'esquerres impulsada aquesta vegada pels independentistes, jugant al despiste sobre si estava disposat o no a liderar-la i llançant un pols al seu partit, que des del principi va dir que no estava disposat a diluir les seves sigles.
Gabriel Rufián, al Congrés dels Diputats
L'inesperat avançament electoral va truncar qualsevol possible operació d'aquesta complexitat. Sumar es va rebatejar com a Front Ampli, Más Madrid no va aconseguir superar les seves diferències amb Podem, que anirà aquesta vegada en solitari, i Rufián va demanar llavors un front català amb ERC i els Comuns a la mateixa llista.
Això tampoc va ser possible a causa de ferides encara per curar, com el pacte entre Ada Colau i Manuel Valls a Barcelona que va impedir ser alcalde al republicà Ernest Maragall, o el no del grup parlamentari de Jéssica Albiach als pressupostos que va fer caure el Govern de Pere Aragonès el 2024.
Negociacions molt complicades
Junqueras volia, en qualsevol cas, que Rufián fos el seu candidat. I al de Santa Coloma de Gramenet no li quedava cap altra opció que presentar-se de la mà d'ERC. Tanmateix, les posicions es van tornar a allunyar a causa de la confecció de les llistes, que Rufián volia dissenyar al seu gust.
Bona part de l'actual grup al Congrés va decidir no repetir per no tornar a treballar amb Rufián, amb qui no es parlaven, mentre el diputat volia col·locar col·laboradors seus com Sergi Tarrés per sobre dels candidats que les pròpies delegacions territorials del partit votessin.
Això tampoc va ser possible, per la pròpia rigidesa de la formació, tot i que el partit ja havia encoratjat l'opció del diputat a Catalunya Jordi Albert, que es va imposar entre les bases del Baix Llobregat i finalment acompanyarà Rufián com a número tres, mentre Mireia Ingla farà el mateix com a dos.
A canvi, Junqueras va oferir a Rufián un acord amb Podem per incorporar tres candidats del partit d'Ione Belarra a les llistes com a independents a canvi que no es presentin a les quatre demarcacions i que Rufián pugui fer mítins fora de Catalunya, com volia.
Una precampanya accidentada
L'acte amb la candidata Irene Montero a Nou Barris va ser l'escenificació d'aquest nou tàndem. El va seguir un altre a Madrid i n'hi haurà més a València i Palma, tot i que la majoria seran actes amb Junqueras i altres líders d'ERC, com el que van celebrar el cap de setmana passat a Badalona.
Els mítings semblen el punt fort de Rufián, tot i que no així els debats. En el primer que van celebrar els candidats catalans a RTVE se'l va veure poc protagonista i, en cert punt, desganat. En el segon dels set que se celebraran en total, l'organitzat per Pimec, ni es va presentar.
El sidral va ser gros, ja que la patronal va deixar la seva cadira buida --tots els altres hi van assistir-- i va explicar que ERC li va enviar un missatge hores abans del debat assegurant que el seu candidat estava "esgotat i indisposat", cosa que Rufián va negar.
L'endemà, el líder republicà va culpar el seu partit del que sembla que va ser una descoordinació, ja que va afirmar que el comitè de campanya li havia dit que no havia d'anar a aquest debat. Això, segons ell mateix va reconèixer, el va fer estar "a punt" de dimitir, insinuant un nou xoc amb ERC.
Lideratge transversal
Les espurnes tornen a saltar, doncs, entre el candidat i la cúpula del partit. La treva --que havia de durar, almenys, fins al 29N-- trontolla.
ERC reivindica Rufián com un líder transversal, capaç de seduir votants d'altres formacions i de representar la classe treballadora més enllà de les sigles del partit. És a dir, que aporta molts vots. Per això el partit li permet la seva indisciplina com, assumeixen, no farien amb cap altre.
L'objectiu electoral, però, no era d'inici tan ambiciós com el que marquen els seus sondejos interns. I ara Junqueras tem que un resultat espectacular --superar els 12 escons, per exemple, ho seria-- envalenteixi de nou Rufián, que podria llavors sentir-se fort per exigir més coses.
En la negociació dels pactes i de les llistes, ERC considera que va guanyar, ja que les exigències del seu portaveu a Madrid no es van complir, però temen que després de les eleccions això pugui canviar i Rufián reactivi les seves ambicions, per exemple, de liderar un projecte d'àmbit nacional.
A Catalunya?
Una altra opció, que ell mateix ha encoratjat, és la d'aprofitar que molt possiblement ERC passarà ara a l'oposició --on Rufián ha demostrat saber lluir-se--, per marcar perfil de cara a un possible salt a la política catalana. Ha afirmat, de fet, que voldria ser president de la Generalitat.
Si bé de cara a les eleccions catalanes de 2028 aquest paper de candidat està reservat per a Junqueras, Rufián podria voler tenir l'oportunitat en les següents, aconsegueixi el líder d'ERC ser president o no, que sembla el més probable a tenor de les enquestes publicades els darrers mesos.
Sobre això, el portaveu republicà al Congrés també ha defensat la necessitat d'un front d'esquerres català per confrontar l'auge d'Aliança Catalana i de Vox. Un bon resultat el 29N, en aquesta línia, podria legitimar-lo per doblar la seva aposta per les coalicions que ERC rebutja.
De moment, el partit està inquiet. Volen un gran resultat, naturalment, i per això van lluitar perquè Rufián fos el seu cap de llista. Però un resultat massa bo, temen, podria comportar conseqüències indesitjades per a Junqueras i els seus, que coneixen bé el personatge.