El ministre d'Indústria i Turisme i candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per Barcelona a les eleccions generals, Jordi Hereu, és tan o més optimista que la resta de socialistes sobre les perspectives del seu espai, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, de cara al 29 de novembre.
"Estem per sobre del que marquen les enquestes i disposem d'una gran bossa de ciutadans que, tan bon punt s'activin, votaran per nosaltres", assegura en aquesta entrevista amb Crónica Global, gravada la tarda d'aquest dilluns a la seu del partit al carrer de Pallars, a pocs dies de l'inici oficial de la campanya.
Els socialistes insisteixen que hi ha partit i confien que la contraposició de models en campanya faci caure la moneda al seu favor. El contrari implicaria l'entrada del Partit Popular (PP) i de l'extrema dreta de Vox a la Moncloa, un escenari que faria ressuscitar l'independentisme i acabaria amb "un dels grans èxits" del president Pedro Sánchez: la normalització a Catalunya.
Pregunta: Ministre, candidat, com està?
Resposta: Molt bé. Portem un ritme intens, però content d'estar amb vosaltres.
P: Comencem per l'actualitat més estricta. El Tribunal Suprem rebutja suspendre el dret de vot dels nacionalitzats amb la llei dels nets. Quina valoració en fa?
R: En anteriors eleccions autonòmiques i convocatòries això s'havia desenvolupat amb total normalitat. Crec que és un tema més que l'extrema dreta treu a la llum i al qual el PP s'afegeix per crear problemes on no n'hi ha.
En aquest sentit, considero absolutament normal que algú amb la nostra nacionalitat pugui exercir el seu dret de vot. Tot això forma part d'un intent de sembrar dubtes sobre coses que portem fent tota la vida, com són els processos electorals i les regles del joc.
Aquesta és la intencionalitat. És una de les novetats d'aquestes eleccions, que clarament incorporen components nous.
P: Vostès reiteren que l'autogovern de Catalunya està en risc el 29N. Com pot percebre això el ciutadà del carrer?
R: Venim de tres anys en què s'han posat traves a un acord de finançament clau per reforçar l'autogovern, que és una eina al servei de l'estat del benestar. Tal com estableix la Constitució, la base de l'estat del benestar depèn del finançament dels governs autonòmics i és evident que existeix una voluntat de frenar avenços i boicotejar elements fonamentals.
Ja no ens trobem davant el PP tradicional amb qui històricament competíem entre esquerra o centreesquerra i dreta; l'escenari ha canviat completament.
La ciutadania ha de ser conscient del que pot venir. Hi ha efectes que es notaran a curt o mitjà termini, però si això es consolida en el temps, suposarà un canvi de model. Ens disposem a contrastar models perquè al davant tenim persones que directament no creuen en l'Estat de les autonomies.
El ministre Jordi Hereu, a la seu del PSC a Barcelona
P: Per exemple?
R: Com a ministre he comprovat que, en molts llocs, no exerceixen l'autonomia entesa com a autogovern i assumpció de responsabilitats; davant qualsevol problema apel·len de seguida a l'Estat. Nosaltres defensem l'autogovern dins de l'ordre constitucional, i considero que la Constitució espanyola es pot veure afeblida.
Resulta paradoxal que ens acusin del mateix quan n'hi ha prou amb llegir la Constitució article per article per veure qui qüestiona l'Estat social i democràtic de dret, intentant afeblir o desmantellar el seu vessant social.
Són unes eleccions molt especials perquè la irrupció de Vox altera tot el panorama i els termes del debat. Per això apel·lo a la necessitat de guanyar si volem continuar impulsant avenços.
"Davant nostre, hi ha qui no debat sobre ajustar un punt l'IRPF, sinó sobre alterar els fonaments del model"
P: Una lluita de models...
R: Davant nostre hi ha qui no debat sobre pujar o baixar un punt l'IRPF, sinó sobre alterar els fonaments del model. Encara que intentin matisar-ho tàcticament, el sistema públic de pensions està en el seu punt de mira sota fórmules de models mixtos.
Per nosaltres el model no és un detall accessori, és la substància: defensem un sistema públic de repartiment i solidaritat intergeneracional davant qui encoratja l'enfrontament entre joves i pensionistes. Pretenen desmuntar el sistema, i davant d'aquesta alternativa nosaltres defensarem el model que tant ha costat construir, millorant-lo però sense renunciar als seus principis.
P: És vostè optimista.
R: Conec votants tradicionals de centredreta que en aquesta ocasió ens donaran suport a nosaltres, persones provinents de cultures polítiques com la de l'antiga Convergència que no es reconeixen en el que tenen al davant. Perquè no estem davant la democràcia cristiana que va servir de pilar al model social europeu; qui avui defensa aquest model europeu s'alinea amb nosaltres.
El que hi ha al davant és la versió més descarnada del neoliberalisme, no un projecte genuïnament liberal. Les persones que valoren la llibertat i defensen el model social com el millor sistema possible s'afegeixen al nostre espai. Davant la línia que marca Isabel Díaz Ayuso, important models fallits que han fracassat on s'han aplicat, nosaltres articulem un bloc transversal per frenar aquest retrocés.
"Conec votants tradicionals de centredreta que en aquesta ocasió ens donaran suport a nosaltres"
P: A Catalunya concorren almenys tres candidats que afirmen obertament voler que Pedro Sánchez segueixi a la presidència del Govern. Per què haurien de votar-lo a vostè en lloc de Gabriel Rufián o Ada Colau?
R: Perquè l'espai a la nostra esquerra no ha estat a l'altura de les circumstàncies, que exigien anteposar els projectes als personalismes. Aquesta manca de maduresa els resta eficàcia electoral. Lamento profundament que l'esquerra alternativa —un espai que no és el meu, ja que representem projectes diferents— no hagi aconseguit articular-se de manera unitària a la resta d'Espanya. Em sembla un exercici d'irresponsabilitat política molt gran que tindrà el seu càstig electoral.
Això ens compromet a nosaltres a construir una enorme majoria que, necessàriament, ha de ser diversa. Com vaig dir ahir: ens dirigim als socialistes, però també a tots els progressistes. A Catalunya conviuen sensibilitats catalanistes i no catalanistes, i nosaltres apel·lem a totes elles, així com a qualsevol persona compromesa amb la democràcia.
Mirant l'experiència internacional, com als Estats Units, cal preguntar-se si la qualitat democràtica ha millorat o ha empitjorat. Els aliats de Vox afebleixen el sistema democràtic, i el nostre objectiu és protegir-lo.
P: El desacord de l'esquerra resta possibilitats al PSOE per continuar al capdavant del Govern?
R: Cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat. La meva consisteix a aglutinar el major nombre de suports al voltant de les nostres llistes, ja que és una condició indispensable. Ells tenen molta feina per davant; el mateix Rufián va qualificar la situació de fracàs. A partir d'aquest diagnòstic, la seva tasca ara és mobilitzar les seves bases, cosa que els desitjo plenament. Si aconsegueixen reactivar-se i el Front Ampli recupera terreny, serà positiu.
Nosaltres no estem pendents del que facin els altres; estem centrats a consolidar el que sens dubte serà la primera força política d'Espanya: el PSOE. Després articularem el bloc corresponent, però reivindico amb claredat que el PSOE necessita la màxima fortalesa possible. Amb un PSOE fort, el programa socialdemòcrata s'aplicarà amb més determinació, la qual cosa beneficiarà el conjunt del bloc progressista.
"És un exercici d'irresponsabilitat política molt gran que tindrà el seu càstig electoral"
Jordi Hereu, sobre la divisió a l'esquerra del PSOE.
P: Què creu que pot perjudicar-los més a les urnes: la corrupció d'Ábalos, les joies amb Zapatero, l'amnistia, els accidents ferroviaris a Adamuz i Urda o no haver aprovat cap pressupost en tota la legislatura?
R: L'impacte dels esdeveniments depèn de com es respon davant d'ells. En matèria de corrupció la nostra postura és taxativa: qui cometi un acte il·lícit queda automàticament fora del projecte. No tenim els dubtes d'altres formacions. Lamento profundament que aquests casos passin, però aquestes conductes no formen part del que representem. Col·laborem amb la justícia i actuem amb celeritat apartant qui s'aparta de l'exemplaritat.
Pel que fa als accidents ferroviaris, ens han afectat profundament en l'humà perquè hem guardat el degut respecte al dolor de les víctimes i de les seves famílies. No és una anècdota per a mi que hi hagi hagut una formació política incapaç de respectar aquest dol; mentre la resta vam mantenir una actitud de respecte, també el PP, Vox va optar per fer bandera partidista del dolor. Aquesta manca d'empatia reflecteix una concepció del món molt preocupant i faré tot el que estigui a la meva mà per evitar que governin.
El calendari de campanya s'ha vist condicionat, però el resultat final no canviarà: la ciutadania sap diferenciar entre el dolor ocasionat per un greu accident i les alternatives polítiques en joc. Barrejar ambdós plans sol penalitzar qui ho intenta, perquè la societat té molta més altura moral i sentit comú del que alguns pressuposen.
P: Precisament sobre trens, quan millorarà el servei de Rodalies?
R: Hi ha problemes a Rodalies? Per descomptat, ningú ho nega, i empatitzem plenament amb qui pateix incidències en els seus desplaçaments diaris. La diferència és que ara s'està fent una inversió sense precedents. Si no hi hagués res en marxa resultaria indefensable, però hi ha trens a punt de lliurar-se —els quals requereixen temps i no s'improvisen— i més de 150 projectes d'inversió en execució a la xarxa.
Aquesta mobilització de recursos començarà a revertir la situació en els propers mesos. El nostre compromís de fons és ferm: apostem per la inversió i els serveis públics, tant en infraestructures com en l'estat del benestar.
"L'accident ferroviari condiciona el calendari de la campanya, però el resultat final no el canviarà"
P: Les enquestes apunten a una majoria de PP i Vox. De confirmar-se aquest resultat, hauria de ser Pedro Sánchez cap de l'oposició si no aconsegueix governar?
R: Treballo amb la certesa que guanyarem, de manera que no contemplo avançar aquests escenaris. Estem millor del que diuen les enquestes; aquestes ens situen amb una base sòlida, i comptem amb una àmplia bossa de votants potencials que es mobilitzaran a favor nostre si ens activem. L'electorat de la dreta i de l'extrema dreta, en canvi, ja es troba totalment mobilitzat des de fa temps.
Per tant, qui tenim marge de creixement som nosaltres. Com a ministre d'Indústria i Turisme, al davant no he tingut una oposició amb propostes o alternatives crítiques rigoroses; no els interessava la gestió, anaven exclusivament al desgast polític.
Si ens mobilitzem, guanyarem nosaltres i guanyarà el bloc de progrés. Històricament, les enquestes han deixat de ser simples termòmetres demoscòpics per convertir-se en instruments de confrontació orientats a desmobilitzar i desanimar l'esquerra. Han fracassat en aquest intent: estem amb ganes, animats i disposats a disputar el partit. Depèn exclusivament de nosaltres.
P: Diversos analistes assenyalaven a Òscar Puente com a possible relleu de Pedro Sánchez. Si l'escenari electoral fos advers, qui constituiria un bon lideratge per al PSOE: Salvador Illa, una dirigent femenina per primera vegada, un altre perfil...?
R: Pedro Sánchez.
"Estem millor del que diuen les enquestes. El marge de creixement el tenim nosaltres"
P: En cas de victòria del PP, els socialistes haurien d'abstenir-se per facilitar un Govern que no depengui de l'extrema dreta?
R: Aquesta hipòtesi no es contempla. Ells mai han fet un pas semblant per permetre la governabilitat quan la victòria ha estat nostra. La realitat política espanyola no és l'alemanya, on per cert la gran coalició ha acabat desgastant el centre i alimentant els extrems.
Crida l'atenció que aquest tipus d'exigències sempre recauen sobre nosaltres i mai sobre ells. El PP mai ha facilitat investidures socialistes; la seva opció constant és pactar i mimetitzar-se amb l'extrema dreta, cosa que resulta enormement preocupant.
P: Si la governabilitat tornés a dependre de Junts, el seu partit s'obriria a negociar un concert econòmic a canvi del seu suport?
R: En una taula de negociació s'han de plantejar mesures viables que es puguin portar a la pràctica. Hi ha propostes cridaneres que funcionen com a focs d'artifici de cara a una campanya electoral, però que manquen de viabilitat real i ni ells mateixos proposaven quan governaven.
El que resulta efectiu, rigorós i tangible són acords com la condonació de 17.000 milions d'euros de deute a Catalunya i un model de finançament que reporti prop de 5.000 milions addicionals. Els maximalismes no ajuden a resoldre els problemes.
"Necessitem que la Comunitat Valenciana o Andalusia també progressin"
P: Què vol dir que no és factible?
R: Implicaria transformacions incompatibles amb el marc comú. Nosaltres defensem un règim general, un marc que permeti avenços substancials tant per a Catalunya com per a la resta dels ciutadans espanyols.
De la mateixa manera que no accepto que un ciutadà català rebi pitjors serveis sanitaris o educatius que el d'una altra comunitat, defenso el principi d'igualtat. Necessitem que la Comunitat Valenciana o Andalusia també progressin. Aquest és el nostre model: defensar avenços per a Catalunya que beneficiïn simultàniament totes les comunitats autònomes.
P: Pot garantir que no hi haurà un canvi d'opinió en aquesta matèria com va passar amb l'amnistia si els vots resulten decisius?
R: Convé recordar que l'amnistia va ser precedida pels indults, en un context polític i parlamentari diferent.
P: Però es va prometre que no hi hauria amnistia i posteriorment es va canviar de criteri.
R: Jo no vaig participar en aquesta promesa, jo no hi era. Vaig donar suport i dono suport a tot el que contribueixi a l'agenda del retrobament. Recordo la Catalunya del 2017 i els últims moviments que hi va haver. Això no ha tornat i no vull que torni. Si això, el període 2011-2017 amb el Govern de Mariano Rajoy del PP va generar el que va generar, us imagineu un Govern PP-Vox què suposaria per a Catalunya? Jo això no ho vull.
Valorem el que tenim, que és la Catalunya de la normalitat, on les empreses tornen, on estem tenint un debat sobre qüestions tangibles com Rodalies o el finançament.
Assisteixo com a ministre juntament amb el Rei a actes oficials a Catalunya amb absoluta normalitat institucional, una cosa impensable fa deu anys. A vegades la normalitat deixa de valorar-se quan es consolida, però és un dels majors actius del Govern de Pedro Sánchez. Avui la Generalitat viatja pel món amb prestigi i respecte institucional, a diferència de quan actuava aïllada i en confrontació amb l'Estat. Jo no vull tornar a viure processos que ens portaven al no-res.
"La normalitat [a Catalunya] és un dels majors actius del Govern de Pedro Sánchez"
P: L'Estat és avui més dèbil que el 2017 per fer front a un nou embat com aquell si l'independentisme ressorgís?
R: Espanya és molt més forta ara. Compareu el suport a l'independentisme de l'any 2017 amb l'actual. El grau de litigis entre la Generalitat i l'Estat, així com entre l'Estat i la resta de comunitats autònomes, ha baixat dràsticament perquè existeix la cultura de l'acord. I això tot i que en molts llocs hi ha dirigents que han perdut el sentit institucional per sotmetre's a les ordres de Gènova.
P: Un hipotètic govern del PP i Vox podria reactivar l'independentisme?
R: No tinc cap dubte que seria una de les conseqüències directes, i amb això Catalunya tornaria a perdre. El senyor Feijóo no entén res de Catalunya, però res, i això que ell ha estat president d'una comunitat autònoma històrica. I Abascal ha dit que defensarà la identitat catalana. Però què és això? És increïble.
Ens hem d'empassar permanentment afronts a Catalunya com perquè ara vingui a parlar de la identitat, perquè ha descobert que hi ha un enemic comú, que sembla que és el Califat Islàmic. Quina broma és aquesta? A més, tot això va de tacticisme electoral perquè amb Aliança Catalana sorprenentment tenen vasos comunicants.
"Vox i Aliança Catalana, sorprenentment, tenen vasos comunicants"
Aquesta gent no ha aportat res a Catalunya. En canvi, projectes estratègics com el Corredor Mediterrani, encallats durant trenta anys, s'estan fent realitat amb nosaltres. Hi ha gent que vivim de solucionar o intentar solucionar coses, i hi ha gent que viu permanentment del conflicte, perquè els va bé el conflicte.
En el debat de La 2Cat, els candidats discutíem sobre seguretat, per exemple: què m'han d'explicar a l'extrema dreta de seguretat? Viuen de la por i la inseguretat; mai no resolen res, ni els interessa resoldre.
P: Precisament sobre això, què ha fet malament l'esquerra perquè cada dia més gent percebi que la immigració és un problema i la pugui vincular amb la inseguretat?
R: L'extrema dreta va als barris a intentar generar divisió, però davant d'això hi ha una coalició molt més àmplia de gent. Al PSC ningú li donarà lliçons, perquè nosaltres som als barris i els coneixem; tenim un lideratge metropolità dels barris, de les ciutats, dels pobles que no té ningú més.
Els dirigents de Vox passen pels barris; hi van amb batudes per intentar generar divisió. Però al davant tenen una coalició molt més potent de gent molt més digna que ells, que és la gent que sap, per exemple, que la seguretat és un tema molt important.
La seguretat no es resol amb discursos buits; la dreta i l'extrema dreta només afebleixen els serveis de seguretat retallant la inversió pública i afavorint models privats.
P: Quina és la seva aposta?
R: La gent no pot mai sentir-se desemparada i garantir la seguretat requereix més policies, més jutjats i mesures concretes com les que estem aplicant per aturar la multireincidència. La seguretat, unida a l'educació pública i a un espai urbà de qualitat, és la base de la convivència democràtica.
Lluitem contra la impunitat amb total determinació: qui cometi un delicte, es digui Puigdollers o es digui Mohamed, ha de respondre exactament igual davant la llei. Criminalitzar en bloc la immigració vinculant-la a la delinqüència és una injustícia flagrant que no resol cap problema real. Si diuen que l'esquerra desatén la seguretat, parlaran d'una altra esquerra; de la nostra, sens dubte que no.