Publicada

La designació de Xavier Garcia Albiol com a candidat del PP per Barcelona a les pròximes eleccions generals va ser una sorpresa per a molts, també dins del mateix partit.

L'alcalde de Badalona, principal baró dels populars a Catalunya, sempre ha prioritzat la seva ciutat, però Alberto Núñez Feijóo tenia clar que per arribar a la Moncloa ha de tenir un bon resultat a la regió.

Per això va apostar per una de les seves principals bases al territori després que l'aposta per Nacho Martín Blanco, candidat el 2023, no sortís com esperaven.

L'encàrrec de Gènova va venir acompanyat d'una Llei Antiocupació que Albiol s'ha compromès a impulsar com a diputat al Congrés, càrrec que compaginarà amb l'alcaldia de Badalona.

Es presentarà a les municipals amb la intenció de seguir una legislatura més, però per ara afronta una intensa campanya electoral, en què el PP té la urgència de sumar una majoria suficient per governar i també de dependre el mínim possible de Vox en l'hipotètic nou Govern que dibuixen les enquestes.

Sobre tot això respon en la seva entrevista de campanya amb Crónica Global, a tres setmanes del 29 de novembre.

Pregunta.- Alcalde, candidat, com està?

Resposta.- Molt il·lusionat, amb moltes ganes que tot vagi agafant forma, que avanci la campanya i de començar ja amb les tasques que m'ha encarregat Feijóo.

- Comença una nova campanya després de la dimissió d'Óscar Puente?

- No crec que sigui un tema d'una nova campanya. La campanya per part del PSOE s'havia plantejat com si els ciutadans fossin menors d'edat. Una campanya basada en l'amor, en fer-se petons, absolutament buida de contingut. La desgràcia que ha ocorregut situa el debat en la gestió, que em sembla que és del que es tracta quan hi ha unes eleccions. En aquest debat crec que Feijóo és un clar guanyador.

- Li preguntava concretament per la dimissió de Puente.

- La dimissió de Puente obeeix a un interès electoral. No és una qüestió ni de respecte a les víctimes, ni de dignitat. És un tema d'interès electoral, veien que s'estaven enfonsant. Hi ha una realitat i és que el gran responsable d'haver posat Puente al capdavant del ministeri, primer a Ábalos i a Koldo d'assessor, i que durant quatre anys no hi hagi hagut manteniment per manca de pressupostos, és Pedro Sánchez.

Ell és qui posa ministres i a mi em sembla que és una autèntica irresponsabilitat posar al capdavant del ministeri més inversor de tots a persones que han demostrat per un motiu o altre que no estan capacitades.

"Salomé Pradas, que és l'homòloga d'Óscar Puente, va presentar la seva dimissió"

- El PSOE insisteix que "no tots són iguals". Aquest és el seu lema després de la dimissió de Puente, a qui contraposen, per exemple, amb Carlos Mazón. Temeu que això us pugui fer algun tipus de mal durant aquesta campanya?

- Si comparem el que va passar a València i el que ha passat en aquesta tragèdia, vull recordar que la consellera responsable, Salomé Pradas, que és l'homòloga d'Óscar Puente, va presentar la seva dimissió. Mazón, que era el president, va renunciar a la presidència, cosa que no ha fet Pedro Sánchez. Per tant, jo crec que aquesta comparació és viciosa i cau per si mateixa. El que ha passat a Urda no és motiu d'una DANA inesperada, el motiu és una manca d'inversió. Els diners destinats al manteniment de la xarxa ferroviària d'alta velocitat no arribaven on corresponia.

- Aquestes eleccions són l'última oportunitat d'Alberto Núñez Feijóo de ser el president del Govern?

- És l'última oportunitat d'Espanya de recuperar el sentit, l'essència del que són les institucions i el país com a tal. Si alguna cosa ha fet aquest Govern, a part de provocar paràlisi, és podrir les institucions, polititzar-les al màxim com mai havia passat per part de cap Govern en aquest país. És l'última oportunitat per tornar a recuperar la credibilitat i el que significa l'Estat és nostre. Si no es dona la circumstància que Alberto Núñez Feijóo pugui governar, Espanya, des d'un punt de vista sobretot econòmic, entraria en una deriva molt perillosa.

- Les enquestes són molt clares respecte a la possibilitat que, aquesta vegada sí, PP i Vox sumin una majoria que els permeti governar, però també ho eren el 2023. Què va passar llavors? Quina autocrítica fa el PP sobre aquelles eleccions?

- Segurament hi va haver errors que no s'han de repetir i que no s'estan repetint en aquestes eleccions. Estem fent una campanya intel·ligent, estem on hem d'estar, en el debat de les idees i en els projectes. No parlar de l'amor, de petons i de qüestions trivials per a unes eleccions. Per això ara ja no importen els errors de 2023, que segurament es podien haver fet millor en alguns aspectes

- En quins?

- Tampoc hi entraré, però segur que hi va haver petites coses que van permetre que es donés una imatge equivocada del que era la proposta alternativa a Pedro Sánchez. També és cert que han passat tres anys i mig i que hi ha una part de la població que està molt decidida que hi hagi un canvi a Espanya, a diferència del que va passar llavors. Jo crec que serà tot més fluid, més contundent i més natural.

"Tenim coincidències i tenim diferències amb Vox"

- PP i Vox tenen un pacte de no agressió en aquestes eleccions?

- El que hem de fer PP i Vox és explicar el nostre projecte, que no passa per carregar l'un contra l'altre. Tenim coincidències i tenim diferències amb Vox. Tenim diferències en polítiques sobre la dona, polítiques socials, polítiques mediambientals... però tenim coincidències. El que hem de fer és apartar les diferències, no entrar a discutir sobre aquelles qüestions on no ens posarem d'acord i, a canvi, avançar en l'important i en l'urgent, que en termes generals hi ha una certa coincidència sobre les mesures que s'han de dur a terme.

Després es discutiran i es parlaran en concret. També li dic: a mi m'agradaria que el PP pogués obtenir 145 o 150 diputats perquè d'aquesta manera governaríem sols, seria un Govern únic i exclusivament del PP, sense necessitat d'arribar a la majoria absoluta. Per tant, jo aspiro, m'agradaria, encara que sé que és complicat, poder arribar a aquesta xifra. Hi hauria un Govern en solitari del PP, amb suports externs, com no pot ser d'una altra manera, per part de Vox i d'aquells que volguessin donar suport a les propostes del PP.

- En què es diferencia exactament el model d'Albiol i el model de Vox en immigració?

- La diferència és que jo tinc molt clar que els immigrants, pel fet de ser immigrants, no han d'anar tots fora. Jo defenso que aquells que han vingut a treballar, aquells que aporten, aquells que sumen, són benvinguts. Els que venen a delinquir, a crear problemes o entren en situació irregular, aquests no hi caben entre nosaltres. Aquesta és la gran diferència. Aquells que creen problemes o aquells que han entrat en situació irregular no poden tenir el mateix tracte que els que ho han fet de manera correcta i estan treballant.

- Vostè genera simpatia entre el votant d'Aliança Catalana, un partit que no es presenta a aquestes eleccions. Creu que l'islam és una amenaça per a la identitat catalana, com diuen ells i també diu ara Vox?

- L'aplicació de l'islam que fan alguns és una amenaça, evidentment. Les creences s'han de seguir de manera que no xoquin amb els valors, els costums o la llei que tenim a Espanya, a Europa i a Occident. En aquest país hi ha llibertat religiosa, però aquells que apliquen l'islam de manera que res té a veure amb els nostres costums o els nostres valors, que en molts casos ens han costat molt temps aconseguir, representen un perill i cal lluitar-hi en contra.

- Feijóo li ha demanat que lideri una Llei Antiocupació. Com serà aquesta llei?

- Serà una llei que reculli tots els aspectes de les diferents lleis que afecten avui l'ocupació il·legal: el Codi Penal, la llei d'Enjudiciament Civil, la llei d'Enjudiciament Criminal, la llei d'Habitatge... Serà una proposta que el que pretén és que aquells que donin una puntada de peu a la porta i s'instal·lin en un pis, en un local que no sigui seu, en 48 hores estiguin al carrer.

El que és impresentable és que algú s'instal·li en una propietat que no és seva i passi automàticament a tenir gairebé més protecció que el mateix propietari o que els veïns que pateixen els problemes d'ocupació il·legal. A partir d'aquí s'inicia un procés judicial que pot portar-te a trigar un any i mig o dos a recuperar casa teva. Això és impresentable, només passa a Espanya; és tercermundista. La gent de la resta d'Europa no ho entén, és un autèntic despropòsit.

Nosaltres defensem que, a diferència del que diuen el PSOE i els seus socis, el problema de l'ocupació sí que és un problema que afecta molta gent, especialment a Catalunya, on es duen a terme el 40% de les ocupacions il·legals de tota Espanya. O sigui, de cada 10 ocupacions que es produeixen a Espanya, quatre es duen a terme a Catalunya. És un problema que afecta la gent i que no entén de barris, no entén de zones. Per això s'ha de regular, i jo estic encantat que m'hagin donat aquesta responsabilitat perquè és un complement important a la meva tasca d'alcalde. La meva experiència com a alcalde em permet tenir una visió real i clara dels problemes i on són les solucions.

"Feijóo em va triar perquè volia tenir una aproximació al carrer"

- Com es va gestar que vostè fos el candidat del PP per Barcelona en aquestes eleccions?

- M'ho va demanar Alberto Núñez Feijóo. Al principi em va sorprendre, em va explicar els seus arguments, el tema que jo sóc una persona que estic a peu de carrer, que conec la realitat i els problemes reals que es viuen en el dia a dia. Ell volia tenir una aproximació sobre el carrer, i que a més va de la mà d'aquesta llei contra l'ocupació il·legal. A mesura que han passat els dies estic més content perquè veig que puc ajudar i que la meva experiència servirà no només per resoldre un problema important a Badalona sinó a Catalunya i a tot Espanya.

- Si Feijóo li demana que sigui ministre, li dirà que no?

- Amb tota seguretat, Feijóo no em demanarà que sigui ministre. Feijóo sap perfectament que sóc el millor alcalde que pot tenir Badalona, que tenim un projecte de transformació molt important i que aquest projecte de transformació ha de seguir en el pròxim mandat. Jo em tornaré a presentar a l'alcaldia de Badalona i crec que, per la receptivitat de la gent del carrer, és el que volen els veïns de Badalona.

- Va ser una condició en la seva negociació amb Feijóo que vostè fos candidat però que no li demanés ser ministre després?

- No, no és cap condició perquè jo no estic en condicions, valgui la redundància, de posar condicions al president. És una cosa que és de sentit comú i que, repeteixo, ell és el primer que coincideix que el millor que puc fer amb la meva experiència i la meva feina al Congrés dels Diputats és acabar la transformació que hem iniciat a Badalona. I això passa necessàriament per continuar sent alcalde de Badalona.

- Assegura llavors que no serà ministre.

- Per ser ministre el primer que han de fer és proposar-t'ho. Potser no m'ho proposa ningú. Sé que no m'ho proposaran perquè sé que Feijóo vol que acabi el procés de transformació de Badalona.

"Em centraré sobretot en la llei contra l'ocupació, la multireincidència i la immigració irregular"

- Com gestionarà llavors ser diputat i alcalde? Són compatibles ambdós càrrecs?

- No només és compatible sinó que és complementari. Jo em centraré en les tasques que se m'encarreguin, però sobretot en la llei contra l'ocupació, la multireincidència i la immigració irregular. Són els temes en què posaré una atenció especial i que em permetran treballar al Congrés però a favor de Badalona, de Barcelona i de la resta de Catalunya. Ho combinarem. A mi mai m'ha fet por la feina. És cert que tinc responsabilitats a la Diputació de Barcelona i al Comitè de les Regions d'Europa. Veurem com ho replantegem, possiblement hauré de deixar aquestes responsabilitats. Les missions més importants en aquest moment són l'alcaldia i aportar la meva experiència al grup parlamentari al Congrés perquè surtin les millors lleis.

- Si vostès governen, com tot apunta, les famílies que vulguin podran escolaritzar els seus fills en castellà a Catalunya?

- Nosaltres treballarem perquè a Catalunya qualsevol persona pugui viure en llibertat en qualsevol dels dos idiomes oficials, sempre d'acord amb la llei, com no pot ser d'una altra manera.

- Es podrà estudiar en castellà, com passa en altres autonomies amb llengües cooficials?

- Això és una competència de la Generalitat de Catalunya i la nostra obligació com a Govern d'Espanya serà garantir que qualsevol ciutadà pugui expressar-se i tenir la llibertat de viure en els dos idiomes que són oficials a Catalunya, d'acord amb la llei, a les resolucions judicials i d'acord amb la legalitat.

- Quina és la proposta del PP per millorar el finançament català?

- La proposta és no arribar a acords unilaterals a canvi de vots, com ha passat en aquest moment entre el Govern, la Generalitat i ERC, sense comptar amb l'opinió de la resta de comunitats. Catalunya necessita un millor model de finançament i aquest millor model ha de passar per un acord entre el Govern, la Generalitat i la resta de comunitats autònomes, que també han de fer un replantejament sobre els seus ingressos.

Hi ha d'haver un acord global com en el seu dia va poder fer Aznar. També semblava complicat i es va acabar arribant a un acord entre totes les comunitats autònomes. El més important, no obstant, una de les condicions on s'ha de prestar més atenció, és que Catalunya necessita augmentar ingressos, i això ho defensem, però també necessita que la despesa estigui controlada en allò que és prioritari i en allò que és necessari. S'ha de trobar un cert equilibri.

- Si la majoria depengués una altra vegada de Junts, vostès estan disposats a pactar un concert econòmic?

- Nosaltres estem disposats a buscar el millor model de finançament d'acord amb totes les comunitats i que cadascuna rebi el que li pertoca per justícia. No estem d'acord a buscar acords puntuals a canvi de vots amb Junts o amb qualsevol altre partit. El finançament de les comunitats autònomes i el finançament de Catalunya no ha de dependre d'uns vots a favor al Congrés dels Diputats, perquè aquest sistema està condemnat a fracassar i a generar divisions i enfrontaments territorials. És just el que Espanya no necessita, perquè ja n'hem tingut prou aquests últims anys i aquestes baralles territorials no aporten absolutament res.

- Però què opina vostè sobre el concert econòmic? Tanca la porta?

- Jo defenso el millor model de finançament per a Catalunya, li posem el nom que li posem.

- El PP frenarà el traspàs de Rodalies?

- No. La prioritat és que funcioni, no va tant de frenar o de prohibir. Nosaltres governarem en positiu. En aquests moments, s'ha demostrat que Rodalies és un fracàs. Hem de prendre les millors decisions perquè els serveis a Catalunya funcionin. En aquests moments jo no puc afirmar rotundament una cosa o una altra, però si hi ha un model de traspàs de Rodalies que es planteja amb suficient inversió i per part de la Generalitat hi ha la garantia i el compromís i els controls perquè aquest traspàs signifiqui una millora de servei, no el frenarem. El que crec és que hem d'aconseguir que els serveis funcionin, més enllà de qui els gestioni.