La Llei de la Direcció Pública Professional, amb la qual el Govern pretén professionalitzar 400 alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, travessa moments complicats al Parlament. El projecte ha encaixat l'esmena a la totalitat del Partit Popular de Catalunya (PPC), i tampoc convenç a l'esquerra de la Cambra, essencialment als Comuns, reticents a renunciar a quotes de poder.
Aquest divendres expira el termini de presentació d'esmenes i veus coneixedores assenyalen a aquest mitjà que la del grup d'Alejandro Fernández podria no ser l'única. Així, els plans del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, per despolititzar el sottogoverno i evitar cessaments en cascada corren el risc de descarrilar, a diferència d'altres iniciatives per a la reforma de l'Administració aprovades amb una àmplia majoria.
Contractes més llargs que una legislatura
El PPC creu que l'Executiu ha de tenir "llibertat" per decidir els seus alts càrrecs perquè els directius públics ocupen "un nivell molt important de l'administració per implementar el seu pla de govern". El contrari, entenen els populars, suposa "limitar el marge de lliure decisió del Govern que correspongui per conformar el seu equip".
En aquest sentit, el projecte impulsat pel PSC preveu contractes de set anys, un termini que supera àmpliament els quatre anys de durada d'una legislatura. Fins i tot habilita una pròrroga de set anys més, de manera que un mateix directiu públic podria ocupar la seva responsabilitat durant 14 anys si compleix els objectius.
"No és admissible que no puguis destituir els responsables polítics d'un anterior govern", avancen fonts del PPC la seva posició a aquest mitjà.
L'esmena del PP
Tot i compartir l'objectiu que persegueix el projecte de llei per modernitzar l'Administració catalana i dotar-la dels millors professionals, l'esmena també rebutja que el Govern determini la composició dels òrgans decisors dels processos de selecció, per la qual cosa insta que la norma "defineixi de manera clara i previsible els criteris i requisits" per als seus membres.
"No fer-ho introdueix un element de discrecionalitat molt important que desvirtua tot l'objectiu del projecte de llei", expliquen. També demanen concretar en el text el procediment per avaluar els directius i que aquesta tasca no quedi en mans de l'Executiu.
Per acabar, als populars tampoc els convenç el complement variable del 15% en el salari dels directors gerents com a incentiu perquè compleixin els objectius fixats. En el seu lloc, insten a "estudiar vies més efectives" per millorar la seva retribució i atreure talent, competint en millors condicions amb el sector privat.
La diputada del PP Lorena Roldán durant el Debat General de Política Nacional General, a 1 d'octubre de 2026
Renunciar a quotes de poder
El ple del Parlament, d'aquesta manera, haurà de decidir si veta el projecte i no permet que avanci en la tramitació parlamentària amb esmenes parcials que puguin modelar la norma. Les possibilitats que la missió naufragui existeixen, ja que els Comuns tampoc veuen amb bons ulls blindar per llei la posició de prop de mig miler d'alts càrrecs públics perquè això implicaria renunciar a futures quotes de poder.
Els socis d'investidura del president Salvador Illa van pactar el passat mes de juliol el nomenament de Fuensanta Alcalá com a directora general de disciplina d'habitatge. Jéssica Albiach va acordar amb la consellera del ram, Sílvia Paneque, que la que va ser mà dreta de l'exalcaldessa Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona dirigeixi les multes de la Generalitat als propietaris que se saltin el límit al preu dels lloguers.
"Volen gent de confiança sense més explicacions, encara que és fàcil d'interpretar: desconfien dels professionals i es deixen guiar per una lògica clientelar", descriuen veus properes a les negociacions del projecte de llei. Els Comuns encara no han desvelat si presentaran una esmena abans de divendres, mentre que l'altre soci de legislatura, Esquerra Republicana, encara estudia quina posició adoptar.
La presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach
Patronals i col·legis professionals demanen consens
Conscients de les dificultats que travessen les negociacions, el Fòrum d'Entitats per la Reforma de l'Administració (FERA) ha publicat aquest dijous un comunicat en què demana als grups parlamentaris que facilitin la tramitació parlamentària.
Els seus membres --entre els quals destaquen patronals com la Cambra de Barcelona, la CECOT i FemCAT, així com els col·legis professionals d'economistes i d'enginyers-- criden a pactar un text "sense excuses i amb generositat" per no perdre "una ocasió única per modernitzar l'Administració".
Per al lobby, la incorporació d'un nou model "no es pot ajornar més" i compta amb l'impuls de més de 300 entitats signants de l'Acord de la Societat Civil per a la reforma de l'Administració del novembre de 2024. "No reclamem que el text s'aprovi tal com està ara, perquè ja hem dit que és millorable, sinó que es debati sense més dilacions i que es facin els canvis que convinguin".
La façana del Palau de la Generalitat
Els plans de Dalmau
A més d'estabilitzar l'anomenat sottogoverno de la Generalitat establint contractes de set anys, la llei vol objectivar els processos de selecció per sotmetre els candidats als principis de mèrit i idoneïtat. També les destitucions, que hauran de respondre a causes legals, eliminant així el lliure cessament.
Una altra de les novetats que persegueix és la creació d'un sistema d'avaluació de resultats perquè la permanència en el càrrec depengui del compliment dels objectius fixats en els acords de gestió. Per la seva banda, la retribució es regirà per un mecanisme variable que podrà arribar fins al 15% del sou fix en cas d'avaluació favorable.