Junts es quedarà sol aquest dimecres defensant la regulació del Salari Mínim de Referència a Catalunya (SMRC) per llei, si no hi ha sorpreses.
Es tracta d’un indicador dependent de la conselleria d’Empresa i Treball, creat sota la presidència de Pere Aragonès, que es calcula en base a criteris com la mediana salarial --la Unió Europea recomana que se situï entorn del 60%-- i que avui està fixat en 1.372 euros en 14 pagues.
Tot i que la potestat per fixar salaris mínims és exclusivament estatal, sorgeix de la voluntat d’adequar els sous al cost de la vida, que és més alt a Catalunya que en altres regions d’Espanya. I s’utilitza com a punt de partida per a la negociació col·lectiva a Catalunya.
Apujar sous i baixar impostos
Junts pretén, per començar, apujar l’SMRC a 1.400 euros per llei, i, després, imposar aquest salari mínim com a obligatori per als funcionaris de la Generalitat i, a més, comprometre el Govern a destinar partides per ajudar els empresaris a arribar a aquests sous.
Joan Canadell
En aquesta proposició de llei del diputat i expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona Joan Canadell es demana, a més, una baixada del tram autonòmic de l’IRPF "perquè les rendes baixes i mitjanes disposin d’uns ingressos suficients per fer front a les despeses bàsiques".
Porta tancada al Parlament
Aquesta proposició de llei, però, quedarà en no res aquest dimecres. PSC, Comuns, PP i Vox presentaran esmenes a la totalitat --el que impedirà la seva tramitació parlamentària-- mentre ERC dubta si fer el mateix o abstenir-se i la CUP tampoc ho veu clar.
El Govern defensa que s’apugi l’SMRC i assegura estar-hi treballant, però no avala l’obligatorietat d’augmentar els salaris dels treballadors de l’administració catalana amb una llei que, d’altra banda, no garanteix que es faci el mateix al sector privat.
Les patronals, en contra
Així mateix, adverteixen que les patronals hi estan en contra i que és imprescindible el seu suport perquè s’apugin els sous a les taules sectorials pertinents, alhora que asseguren que estan negociant tant amb les patronals com amb els sindicats, que sí que hi estan totalment a favor.
Des de les patronals expliquen a aquest mitjà que no estan a favor de la llei Canadell, però que tampoc estan disposades a negociar una nova pujada de sous amb el Govern en un punt en què les relacions, anteriorment excel·lents, s’han tensat.
Sánchez, a escena
Aquest debat es produeix en el marc d’una campanya electoral en què una de les cartes del president del Govern Pedro Sánchez per capgirar les seves males enquestes és apujar per decret el Salari Mínim Interprofessional (SMI), una competència exclusivament estatal.
En aquesta línia, l’Executiu treballa a contrarellotge per reunir-se amb les patronals i els sindicats estatals --l’Estatut dels Treballadors exigeix una "consulta", però no un acord-- i aprovar aquesta nova pujada, que no requereix l’aval del Congrés dels Diputats, abans del proper 29N.
El Salari Mínim Català, una quimera
Una altra de les propostes que estava sobre la taula en el marc de la negociació a tres entre el Govern, el Govern espanyol i ERC era la d’un Salari Mínim propi. Una cosa que només seria possible aplicant l’article 150.1 de la Constitució, delegant la competència --que no traspassant-la--.
Era una exigència dels republicans, però va acabar sense acord, explica la formació, per la "passivitat" de l’Executiu de Salvador Illa i la negativa del de Sánchez, que "no veia amb bons ulls" que hi hagués un salari mínim diferent a Catalunya que a altres comunitats, igual que PP i Vox.
Negociació d’última hora?
Ambdós votaran l’esmena a la totalitat i enviaran la llei Canadell a la paperera. Tot això, sempre que una negociació d’última hora entre Junts i el Govern, que parteixen de posicions molt allunyades respecte al text presentat, no canviï el sentit del seu vot.
En aquest cas, si ERC tampoc vota l’esmena a la totalitat, la llei sí que podria tramitar-se i debatre’s en la fase d’esmenes fins a la votació final.