Publicada

La crisi d'accés a l'habitatge i la manca de sòl disponible marquen de ple l'agenda dels grans ajuntaments. Per abordar aquest repte, l'alcalde de Cornellà i vicepresident de l'AMB, Antonio Balmón, ha debatut aquest dimecres amb altres líders municipals.

Juntament amb Asier Abaunza, regidor delegat d'Obres de l'Ajuntament de Bilbao, i José Manuel Lage, tinent d'alcalde d'A Coruña, han analitzat solucions conjuntes en la jornada Una agenda metropolitana per a les ciutats espanyoles. El fòrum ha servit per commemorar el 15è aniversari de la constitució de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Durant la seva intervenció, Balmón ha volgut marcar distàncies amb les postures punitives cap als arrendadors. "No vull colpejar els propietaris, però tampoc un creixement especulatiu d'una renda que no es mogui per res", ha defensat.

El dirigent metropolità entén l'habitatge com "el principi de la dignitat" ciutadana i un patrimoni que s'ha de protegir. Una visió compartida per José Manuel Lage, tinent d'alcalde d'A Coruña, qui demana no carregar tot el pes en el sector privat. "No cal penalitzar els petits propietaris, no podem transferir-los el que l'Estat no ha fet", ha afegit l'edil gallec.

Manca de sòl

El problema de l'espai és un altre denominador comú, especialment agut en el cas de la ciutat basca. Asier Abaunza, regidor de Planificació Urbana de Bilbao, ha recordat que la seva ciutat és una vall tancada entre muntanyes sense gairebé sòl disponible. "Si volem mantenir el verd, hem de créixer cap a dins, recondicionant antics edificis industrials", ha explicat Abaunza.

Una fotografia d'arxiu d'un bloc d'habitatges EP

En aquest sentit, Balmón ha coincidit en la necessitat de "pensar en vertical" per no esgotar l'espai i garantir futurs equipaments públics. Abaunza ha afegit que densificar en alçada, o fins i tot sota terra per instal·lar infraestructures, és clau per alliberar jardins i zones d'oci.

Degradació de barris

Més enllà de l'obra nova, els tres representants han situat la rehabilitació urbana com una prioritat absoluta. Balmón ha alertat del desgast metropolità: "He anat a barris on les segones generacions ja no volen viure i s'han degradat". Per evitar-ho, ha destacat el projecte del barri de Sant Ildefons (Cornellà), on es preparen 1.400 habitatges amb recursos mixtos de propietaris i administració.

Des de Bilbao, Abaunza ha advertit sobre els riscos de construir de manera accelerada per calmar el mercat. "No cometem els errors dels anys seixanta i setanta, apostem per la qualitat i no per habilitar habitatges de qualsevol manera", ha exigit.

Realisme davant el ciutadà

L'agilitat administrativa ha centrat bona part de les crítiques dels ponents cap als estaments superiors. Balmón ha denunciat que el pla urbanístic metropolità requereix 88 informes, més 22 addicionals, per desencallar 200.000 habitatges. "Cal donar una volta a tota aquesta desconfiança; construir un pis, tenint diners i permisos, no baixa de quatre anys", ha lamentat.

El president de l'AMB i alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (i), i el vicepresident i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón (d) AMB Barcelona

Tots dos dirigents han demanat tractar els ciutadans "com a adults" i no vendre promeses inabastables a curt termini. "A A Coruña hi haurà 11.000 habitatges més el 2031, cal avisar que construir requereix cinc anys", ha exemplificat Lage.

Governança i model AMB

En el bloc institucional, Lage ha elogiat el model de l'AMB com "un exemple en què mirar-nos" per la seva generació de consensos supramunicipals. Ha lamentat que a Galícia no disposen d'aquesta eina i ha criticat la manca de promoció residencial autonòmica en l'última dècada.

Per fer front a la manca de liquiditat pública, Balmón ha erigit la col·laboració públic-privada com l'únic camí viable a Catalunya. "L'administració no pot assumir la capacitat d'endeutament que suposa construir habitatge", ha argumentat l'alcalde de Cornellà.

Finalment, els ponents han coincidit que les futures polítiques han de prioritzar barris híbrids, integrant transport públic i evitant segregar per nivells de renda.

Notícies relacionades