Illa respon que el català "no es toca" després que Feijóo proposi igualar-lo al castellà a les escoles
El president de la Generalitat veu l'autogovern de Catalunya en perill si el Partit Popular arriba a la Moncloa després de les eleccions del 29 de novembre
Més informació: Les exclusives vacances d'Ada Colau en un hotel de 300 euros la nit tot i “no poder pagar” el lloguer
Notícies relacionades
"El català no es toca". La proposta d'Alberto Núñez Feijóo, candidat del Partit Popular (PP) a les eleccions generals del 29 de novembre, de reduir la presència del català a les aules perquè la guanyi el castellà ha topat amb l'oposició frontal del president de la Generalitat, Salvador Illa.
El dirigent socialista ha rebatut el presidenciable popular després que aquest hagi presentat a Madrid el seu Contracte amb Espanya, amb una dotzena de promeses electorals, entre les quals destaquen la defensa de la integritat territorial d'Espanya, un milió d'habitatges nous i posar "ordre" a la immigració.
Feijóo vol més castellà
En matèria educativa, ha indicat que Espanya té "els pitjors resultats educatius" de la seva història i això és "un senyal d'alarma".
La seva recepta? "Tornar a premiar l'esforç. Amb exigència i amb autoritat per al professor. Amb continguts acadèmics i no ideològics. Amb el castellà garantit a tot Espanya i les llengües cooficials garantides als seus respectius territoris", ha dit, tot suggerint el component ideològic que, al seu parer, té la immersió lingüística i assenyalant que la llengua espanyola no gaudeix de la posició que hauria de tenir a regions com la catalana.
![Xavier García Albiol, Alberto Núñez Feijóo y Alejandro Fernández](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/572303.jpg?p=g:fp:0.51:0.48\/w:320\/h:240&h=dYkIksFc"])
L'autogovern, en risc
Una proposta que no ha agradat al cap del Govern, que veu en risc l'autogovern de Catalunya si el PP arriba al Govern després dels comicis del 29N.
"Un dels elements de l'autogovern més destacats és la llengua catalana, i aquí vull ser molt clar: no es toca. Ho dic per comentaris i missatges que he escoltat aquest matí", ha afirmat Illa.
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa
Segons el també exministre de Sanitat, l'autogovern està en risc perquè "alguns el volen, no congelar, sinó simplement eliminar", i ha lamentat que hi hagi qui utilitzi la llengua com un element de confrontació i divisió, i no com un "element de riquesa i expressió de la pluralitat i la diversitat".
"Personalitat política"
Illa ha fet aquestes declaracions en un acte al Palau de la Generalitat amb delegats del Govern a l'exterior, on ha defensat que Catalunya tingui veu al món per defensar la seva "personalitat política". I davant del 29N, ha negat que existeixi un "determinisme històric" que imposi un determinat resultat.
"El futur està obert", ha dit, i ha afegit que el fet que en democràcia les decisions estiguin en darrera instància a les mans dels ciutadans li infon "esperança".
El consejero de Unión Europea y Acción Exterior de la Generalitat de Cataluña, Jaume Duch
Segons Illa, al món es disputa ara una batalla entre "democràcia" i "autoritarisme", com al seu parer demostra la contesa electoral al Brasil o als Estats Units, on fins i tot s'ha plantejat la "compra directa de vots".
En aquest context, el president català ha clamat contra les "interferències de tercers països" en les cites electorals i ha reclamat reivindicar el "valor de la democràcia" i les seves institucions.
Interlocució catalana amb el món
Per la seva banda, el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha subratllat que una societat "oberta i internacionalitzada" com la catalana necessita "més capacitat d'interlocució i aliances" internacionals.
En aquest sentit, ha defensat que els delegats del Govern a l'estranger són els seus "ulls i orelles" al món, ja que els ajuden a conèixer i a "anticipar" el que passa en altres països i a construir-hi relacions de confiança.
Foto de família durant una trobada amb els delegats del Govern de Catalunya a l'exterior
L'objectiu, ha conclòs, és que Catalunya estigui "més present" i sigui "més escoltada" al món, per poder traduir aquesta influència en "benestar" i capacitat de decisió.
